| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
La lingüista mallorquina Cèlia Riba ens fa arribar tres exemples de confusions entre el català i el castellà que susciten aquest fòrum: a) A un pagès li varen entrar a robar a la primeria del segle XX i va posar un rètol a la seva propietat que deia: "Prohibida la entrada a las ratas de dos camas." b) Una mallorquina emigrada a Cuba va esparverar un visitant (masculí) que demanava pel seu marit quan, després de dir-li que no hi era, el va convidar a esperar-lo amb un equívoc "Acuéstese y siéntese" (Acosti's i segui). c) Una amiga, que era a les Canàries, es va cremar a la cama, va anar a la farmàcia a demanar alguna crema i hi va tenir aquest diàleg de besucs: -¿Tiene una crema para las quemadas?, es que me he quemado. -¿En dónde exactamente? -En la cama. -¿En la cama? Pero, ¿qué hacía? ¿Fumaba? -No, no. Que ha sido en la cama. I etcètera... Aporteu equívocs entre el català i l'espanyol en aquest fòrum. La millor aportació de la setmana rebrà un llibre recomanat. Aquesta setmana l'últim exemplar del poemari "Una estona de sal" de Darrutri (Edicions 96). Com sempre per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com . ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # No fumes Un vegada, parlant amb un madrileny molt bon jan, en un punt de la conversa em va sobtar el que aquell xicot em comentava. La meva reacció espontània fou la d'exclamar: "No fumes", en comptes de, "no me digas" o bé " no jodas". Vicenç López 18/07/2002 22:24 # calces i mitjons No cal anar a les traduccions. El bisbe Perelló de Vic en la seva primera visita a les monges de l'Escorial (abans escola de nenes) va dir que tot li havia agradat molt però que no entenia com les nenes podien anar sense calces. les monges es van desmaiar... m. carol 18/07/2002 19:19 # a l'hora de menjar Pot semblar una bajanada, però no he aconseguit mai encertar l'esmorzar i el dinar en castellà. O sigui, que el desayuno, el almuerzo i les altres coses que es fan servir en castellà per designar els àpats i entreàpats no m'han servit per altra cosa que per fer-me embolics a l'hora de visitar els nostres veins peninsulars. Sempre acabes menjant alguna cosa, però la rialleta del cambrer de torn és com un malson... M.S. 18/07/2002 17:37 # Més topònims Una altra escandolosa castellització dels nostres topònims va ser la de 'San Clemente de sus Cebollas'. El funcionari volia fer referència a Sant Climent de Sescebes. Ell sí que tenia unes cebes ben grans! Botero10 18/07/2002 09:14 # topo"nimios" Amb la mania castellanitzadora de topònims han arribat a fer veritables barbaritats. Per començar recordarem les famoses traduccions "San Baudilio" i "San Cucufate"; encara recordo una discussió en el tren de Sant Cugat, abans de la rectificació, en la qual un senyor castellà defensava a peu i a cavall la bondat de la traducció literal. Un d'aquests castellans de l'època, va arribar a fer tan sistemàtica la traducció literal que va enviar una carta a l''"Almendra" (no sé si era l'Ametlla del Vallès o la de Mar), el bo del cas és que va arribar a la destinació, això sí, amb força retard. Al Pirineu hi havia en els mapes de fa anys l'"Estangento", que no era altra cosa que l'estany Gento. Però la castellanització més sorprenent és la que va batejar el pic dels Tres Hereus com el "pico Muy Feliz", devia tenir unes certes nocions de francès el cartògraf, però gens ni mica de català. Ara, em sap greu dir que el bonic nom de Porta de la Pau de la topografia barcelonina és una pura mistificació. Quan Barcelona tenia muralles hi havia una porta que donava al mar just on hi ara el monument a Colom, era la Porta del Pas de la Mar. El funcionari corresponent, en un moment donat, va canviar la s per una z i ja vam tenir que la porta s'havia convertit en un símbol de bona voluntat: "la paz". Més endavant es recatalanitza i no es mira (o no es vol mirar) quin era el nom originari, i així queda la cosa. xocolatina 17/07/2002 23:19 # Julivert Quan jo tenia uns cinc anys, la mara em va enviar a buscar julivert a casa d'una cosina castellana que vivia al pis de baix. El meu lèxic castellà era molt pobre, de manera que vaig dir a la cosina: "de parte de mi madre que si puede darme un poco de julioverne". Ció 17/07/2002 22:55 # escombrar les golfes L'anècdota que narra n'Ignasi me l'havien explicada, ja fa molts anys, referida a una visita d'algunes autoritats "centrals" a la Paeria de Lleida. Es veu que la persona que feia de guia els va dir que: "Y arriba estan las golfas". Els visitants no van dir res, eren gent educada, però quan van veure què eren aquelles "golfes" no van poder menys d'exclamar-se: "Ah, vaya, esto son las golfas". Per cert, els que es van riure perquè vas dir "escobar" en lloc de "barrer" no sabien prou castellà, a part d'estar en el Diccionario de la RAE, jo l'he sentit moltes vegades a castellanoparlants de forma natural, em sembla recordar que eren aragonesos. Però potser reien la gràcia de la tautologia de "l'escombra d'escombrar", que és el mateix que dir "baixo a baix". xocolatina 17/07/2002 22:53 # Canalla Un company extremeny m'explicà que de petit, feia poc que havia arribat, va entrar amb els seu germans a una botiga a comprar i la botiguera, que estava parlant amb una altra dona va dir: "espera un moment Maria que atenc aquesta canalla". Diu que va marxar plorant de la botiga perque "le habían dicho que era un canalla" Carles 17/07/2002 21:32 # Vaig 'chopo' En un examen de llengua castellana, a un jove estudiant de l'institut d'Artà, li preguntaren que què era un 'chopo', i ell va i respon que era 'el participio de mojarse a causa de la lluvia'. No va aprovar de cap de les maneres. També em remeto als clàssics amb les fabuloses lletres del grup Ossifar, de l'estil: 'Vacasiones a Mallorca', 'estoy emprenyado', 'trúcame', 'voy de cuerpo', 'los kemelos', 'te llevaré a un racó', 'i hasta i todo en Marratxí', etc. Un autèntic tresor filològic. Botero10 17/07/2002 14:15 # Mojado arriba, mojado abajo... Devia ser fa uns quants anys, quan el correu de Mallorca arribava encara amb barco. Un home que no sabia parlar gaire el castellà esperava el vapor que venia de Maó, que havia de rebre una carta d'un familiar seu. Esperant que arribés, l'home anava moll amunt i moll avall, neguitós. Al cap d'una mitja hora se li acosta un guàrdia civil del port que ja sospitava d'aquell home, tant passejar amunt i avall. Se li acosta i li diu "Qué hace usted aquí?" I el bon català s'ho rumia i li etziba: "Ya vé, mojado arriba, mojado abajo, esperando naipe de ladrillo"... X. Marí 16/07/2002 20:02 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |