| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Hi ha cognoms que semblen dur adherit un rodolí. Per exemple, si algú es diu Contreras, quantes vegades no s'haurà sentit a dir allò de "que no te enteras, Contreras". O, si teniu el privilegi de cognomar Serra, haureu hagut d'aguantar allò de "el que arrossega els dallonses per terra", éssent "dallonses" un escarràs que tant compta per ous, com per pebrots, com per collons. O sigui que hi ha una gran varietat. A l'Espanya franquista sempre hi havia un comissari anomenat Morales ("que tú no sales") que havia d'aguantar la rima "Franco" amb "culo blanco". Avui, qui es digui Bustamante ja sap que el relacionaran amb "busca amante". Aporteu les vostres experiències personals en aquest fòrum de "Cognoms amb gnoms". La millor aportació de la setmana rebrà un llibre recomanat. Aquesta setmana el poemari "Una estona de sal" de Darrutri. Com sempre per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Marquesos i Montoyas Com a Marquès que em dic, és evident que he hagut de sentir totes, però totes-totes, les gracietes que us imagineu, molt indicatives en cada cas d'èpoques i personalitats: Marquès de Villaverde, de Carabás, del Duero... però el que trobo més divertit és com em deien alguns amics de Madrid: Montoya. La cosa ve d'un acudit: un home s'està morint, i el vénen a veure els amics. Els va dient, per exemple: Briojos, bésame los ojos; Zamoranos, bésame las manos; Marqués, bésame los pies, fins arribar a Montoya: "¿Montoya, Montoya, por qué huyes, Montoya?". L'acudit és dolent, però s'entén, no...? Carles Marquès 14/06/2002 11:48 # Cognoms de l'oficina A la feina n'hi ha alguns de rodolins amb els noms. L'encarregat de repartir el material es diu Sixto i per demanar-li alguna cosa solem cridar-lo així:"Sixto, insisto!". També hi ha una noia que es diu Raquel i quan truca a algun client sempre diu: Hola, sóc la Raquel, de Mattel. Finalment, n'hi ha una altra que es diu de cognom Machengs i sempre que la cridem pel cognom ens contesta: ja en tinc els collons plens! swingkid 14/06/2002 10:29 # La meva creu Jo, que em dic Serrano, tota la vida m'he hagut de sentir allò de "Pernil Serrano". Però la rima més sobada ha estat la de "Xavier Serrano, me la tocas con la mano"... Aquest gag de pàrculs encara me'l sento dir, i ja tinc 33 anys! Xavier Serrano 14/06/2002 10:27 # Moragues (Frase prèvia)... que t'hi cagues, Moragues! Enric Gomà 14/06/2002 10:05 # Rimes rurals Ara que som a l'Any Verdaguer, un parell de rimes rurals: la dita popular "ets com l'ase d'en Móra, que de tot se n'enamora", i el rodolí que s'aplica a una casa de Viladecavalls que tradicionalment té per malnom "cal Batzuca" (i on, precisament, han viscut els meus oncles tota la vida): "a cal Batzuca, mentre l'un remena l'altre suca". Enric Fontvila 14/06/2002 10:04 # No t'enrotlles, Charles Boyes Charles Boyer (1897-1978) fou un actor cinematogràfic ben conegut pels seus papers de dolent enrevessat, com a Gas Light on feia perdre el cap a l'Ingrid Bergman. Així que quan un et vol aixecar la camisa, se li diu això de "no t'enrotlles, Charles Boyes". Dídac 14/06/2002 08:48 # Charles Boyes? Per cert, algú em podria aclarir d'on ve l'expressió "no te enrolles Charles Boyes"? Gemma Ferrando 14/06/2002 08:13 # Ferrando Em dic Gemma Ferrando i estic ben tipa que els graciosillos de torn em diguin "Ferrando, que es gerundio"... Gemma Ferrando 14/06/2002 08:12 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |