| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Hi ha cognoms que semblen dur adherit un rodolí. Per exemple, si algú es diu Contreras, quantes vegades no s'haurà sentit a dir allò de "que no te enteras, Contreras". O, si teniu el privilegi de cognomar Serra, haureu hagut d'aguantar allò de "el que arrossega els dallonses per terra", éssent "dallonses" un escarràs que tant compta per ous, com per pebrots, com per collons. O sigui que hi ha una gran varietat. A l'Espanya franquista sempre hi havia un comissari anomenat Morales ("que tú no sales") que havia d'aguantar la rima "Franco" amb "culo blanco". Avui, qui es digui Bustamante ja sap que el relacionaran amb "busca amante". Aporteu les vostres experiències personals en aquest fòrum de "Cognoms amb gnoms". La millor aportació de la setmana rebrà un llibre recomanat. Aquesta setmana el poemari "Una estona de sal" de Darrutri. Com sempre per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Pere, Esteve? Fa uns anys, al Kremlin de la Plaça Sant Jaume, Pujol repassa amb Ferrusola la llista de dofins. "El teu dofí podria ser en Cullell?". "No, massa serrell". "I en Prenafeta". "No, que aquest la vida, ja l'ha té feta". "I el Miquel Roca". "No, que ja no hi toca". "I el jovenet d'en Roma?" "No, que és corcada eixa poma". "Esteve?". Pujol, mirant la ploma de la seva dona, "No, no l'és". "Doncs, ai las, que només em queda en Mas". "Bé, dona, doncs no et contradiré pas: aquest país és un cas!". Dídac 14/06/2002 22:24 # Guaiteu en Roca (Xung-xen) Guaiteu en Roca, que de tant garrigues-walkerista, per fer una operació reformista, quedà fet una coca. Dídac 14/06/2002 22:14 # Ja sé que està molt suat, però Barcelonins i lleidatans fa temps que no es cansen de tastar el cafè [Solei] amb rom [Pujol], tot i que no sigui del gust de tothom Dídac 14/06/2002 22:08 # parella invisible En una festa d'estiu vaig indicar-li a un company: "Mira, acaba d'arribar la Judith Amell!". I el company, estranyat, em pregunta: "A la Judith ja la veig però... on caratxos el veus a ell?". roser 14/06/2002 21:02 # En Gamell Fa anys el director d'un diari del Vallès es deia senyor Gamell. Endevineu de quina localitat vallesana era el diari? Raquel Pedret (Sabadell) 14/06/2002 20:02 # En Martínes Home, hi ha en Martínes, que se'ls esbandeix amb litines. Alfred Bosch 14/06/2002 19:59 # Fruita madura Sempre recordaré un inici de curs en una escola nova. Es passava llista al pati (amb megafonia inclosa) quan, en anunciar-se el meu cognom Asbert (pronunciat "es verd") una veu anònima va cridar ben fort: Ja madurarà! Aquell mateix curs el mestre (un tal Jardí) es cuidava de repetir-me sovint que no hi havia manera que jo madurés. Al meu fill li he posat Juli, conscient del tot que al pobre nen algú li diria (i així ha estat) Julivert. Que hi farem!. Josep Asbert 14/06/2002 19:01 # Els Vinyals La figa per ser bona ha de tenir tres senyals: bigarrada, gavatxona, i picada pels Vinyals ( o Canals, o Pedrals, o ...) (Popular) També hi ha una altra versió amb "condicions" i Corrons o Canons, etc... Pep Vinyals 14/06/2002 16:27 # Aigua Font Picant Al departament de Quimica de la UAB hi ha una professora que es diu Fina Pons Picart. Alguns li diuen que va inspirar l'anunci del MIkimoto: "Pons Picart! aigua... Fina... d'agulla...". Marc 14/06/2002 13:31 # melàs de què? al meu poble hi ha un senyor Melàs. I sembla ser que de petit a l'escola tothom li deia "Melàs de pelar"...i després ell... bé, això ja és una altra història... maria palet 14/06/2002 12:17 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |