| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Diuen que a la reina Victòria li van donar a triar entre tres noms per batejar unes illes que acabava de conquerir l'armada imperial britànica al nord de Nova Zelanda. Entre els tres noms va triar Fiji perquè li van fer gràcia els tres puntets seguits damunt les is i la jota. D'aquí que avui les Illes Fiji es diguin així. Es tracta de trobar paraules amb un mínim de tres puntets seguits: sobre is, jotes o us amb dièresi. Poden ser indrets com Fiji, Ujiji (allà on Stanley va trobar-se amb Livingstone en 1871), les ciutats mexicanes de Ajijic i Pijijiapan o la japonesa de Shijiazhuang. Poden ser cognoms com el de l'artista japonès Minoru Niijima, o noms d'empreses (al territori canadenc de Nunavut hi ha la "Katujjijiit Development Corporation" amb sis puntets superiors consecutius), sense descartar mots comuns en qualsevol llengua: tu en holandès s'escriu jij, "a ell" en lituà fa jiji, mentre que en swahili jiji vol dir "ciutat" i kijiji "poblet". En català, mots com ara diürn o diürètic ja acompleixen la condició d'un mínim de tres puntets superiors seguits. Qui dóna més? Aporteu les vostres puntualitzacions en aquest fòrum "Els punts sobre les is". La millor aportació de la setmana rebrà un llibre recomanat. Com sempre per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com . ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Güïgüe Hola, La meva aportació en aquest fòrum de "Els punts sobre les is" és el nom del bonic poble mexicà de Güïgüe, situat a l'estat de Carabobo. Pel que sembla, antigament, a la vall on hi ha aquest poble, s'escoltava al travessar els seus camins una cantarella que feia "üi üe.....üi üe"; eren les granotes que hi havia pels voltants. A còpia de sentir üi üe, els visitants van acabar per anomenar d'aquesta manera a aquest poble. Posteriorment, els espanyols -mirant, com sempre, de tocar la pera sigui com sigui- van introduir la lletra G al nom. Apa, que vagi bé. Xavier Pinsach 08/06/2002 05:50 # L'hongarés La proposta d'aquesta setmana m'ha cridat l'atenció, aquí us porto les meves respostes. Fa tres anys, vaig interessar-me per la llengua hongaresa i en vaig aprendre prou per poder comunicar-me per xat o e-mail amb unes quantes persones (ara l'he deixat pel basc, com ja vau poder veure). És una de les llengües amb més profusió de diacrítics que conec. Hi predominen molt especialment els accents, de tal manera que si algun dia busqueu el mot amb més accents de qualsevol llengua, resteu segurs que serà hongarès; però ara no parlem d'això. L'hongarés té 7 vocals breus: A, E, I, O, Ö, U, Ü. La majoria de lexemes que contenen cert tipus de vocal acostumen a formar paraules en què les vocals de reforç són del mateix tipus, perquè sigui més fàcil articular-les. Per tant, les arrels amb Ö o Ü solen trobar-se en paraules amb molts més Ö i Ü, paraules que a més, quan es declinen, tenen Ö i Ü com a vocals temàtiques. Així doncs, podem trobar joies com "körüli" (equatorial - 5 punts per 6 lletres), "csütörtök" (dijous - 6 punts per 9 lletres) o "örülök" (me n'alegro, enhorabona - 6 punts per 6 lletres). D'aquest nivell, amb dos o tres Ö o Ü, n'hi ha literalment milers; fins i tot de les que tenen tants punts per lletres (com ara "ökör" [puny]). A més a més, aquestes paraules no estan declinades; però val la pena destacar, per exemple, que el plural de csütörtök és "csütörtökök" (8 punts per 11 lletres). L'exemple més escandalós que jo he trobat, però, és el següent: agafem el verb "jön" (venir). Val a dir que els verbs s'enuncien pel lexema; l'infinitiu de "jön" seria "jönni" (3 punts per 5 lletres). L'imperatiu comú d'aquest verb és irregular: "gyere", que no conté ni un sol punt; però existeix una forma més culta que és "jöjj" (5 punts per 4 lletres, un 125%!!! I el públic es torna booooig!!!) Ah, i si es vol ser cortès, la forma per dirigir-se a "ön" (vostè) serà "jöjjön" (7 punts per 6 lletres). En resum, que els meus asos són els mots hongaresos "jöjj" (vine) i "jöjjön" (vingui). Per si us interesa, la transcripció per a catalanòfons (tenint en compte que la Ö es fa com en alemany) seria /iöll/ i /iöllön/. Fins aviat! el Edgar 08/06/2002 05:40 # bon dia, tenint en compte el meu entorn digitalí, què millor que optar per una adreça web on es compleix l'objectiu de la setmana de manera clara i específica: http://www.iii.org/, domini de la Insurance Information Institute. Sort i molta pau Carlos Gonzalez 08/06/2002 05:30 # Alguns Diüturn, diürnari, aqüiclude i equiürs. Pere Salomé 06/06/2002 02:25 # De diccionari Esdevenen en hongarès: létrejönniük. Carles Pi 06/06/2002 01:09 # Demiürg Demiürg D. Miür .G 04/06/2002 23:51 # La volta al món en vuitanta punts... Sembla que Europa és l’únic continent poc donat a aquestes puntualitzacions. La resta es deixen banderillejar les is i les jotes amb fruïció. ÀSIA: Bijiji és una població de l’Índia castigada per terratrèmols. ÀFRICA : Apart de la mosca en igbo nigeriana, ijiji ; en swahili, mji és un poble, miji és el seu plural (pobles), kijiji és el diminutiu (poblet), i vijiji és el diminutiu en plural (poblets); en bantú, gijiji és sutge, iji una fulla i jiji un hematoma negre sobre la pell ; un prohom islàmic fou Al-Fijiji, recollit als arxius islàmics de Timboctou; AMÈRICA: Llac Aijiji a Guadalajara; fauna del Yucatan: Pato Pijiji Aliblanco Dendrocygna autumnalis. Que, a més, dóna nom al Pijijiapan, terra chiapanesca molt castigada durant les inundacions del 98; gran casa de Wijiji (un nom navajo històric per la ruïna), un dels darrers “pueblos” construïts al voltant de l’any 1110 de la nostra era pels indis Anasazi, al Chaco Culture National Historic Park de New Mexico; fill d’homes blancs, Andy MacDuff, pres des de nadó i educat pels Apaches, amb el temps conegut pel nom de Shoz-Dijiji (ós negre), guerrer poderós i fill adoptiu de Gerónimo ; OCEANIA: Mijiji, denominació que donen a la dona blanca , els aborígens australians; els llacs del New South Wales Department són Balaka, Malta, Tandure i Bijiji. I punt! Ignasi Ripoll 03/06/2002 01:22 # Acord de la secció filològica de l'IEC ACORD SECCIÓ FILOLÒGICA 2.7.99 La Secció Filològica acorda que en cas de concurrència de dièresis en una mateixa forma verbal, s'escriu tan sols la de la i (així arguïm, com conduïm o traduïm). Si la i no pot dur dièresi, però, es manté la de la u (com en argüírem o en argüir). Per cert, jo també sóc valencià, com Tadeusz Calinca. Emili, de Xàtiva 03/06/2002 01:21 # Puntets valencians Seria molt convenient que el senyor Llorenç Calabuig argüira una mica millor els seus plantejaments, ja que no han quedat massa clars. Em preocupa una mica aquesta espècie de conjuració político-secessionista de la qual parla, i que consisteix a afegir sinistres puntets a algunes paraules. Som a l'any 2002, i comença a semblar-me supèrflua i antiquada aquesta contínua refèrència a confabulacions blaveres, etc., que francament crec que estan ja bastant superades. Els valencians no som tan 'catetos' com sembla. Hi ha molts valencians, MOLTS (cada dia més, i comencem a ser majoria), que tenim molt clares les idees sobre la unitat lingüística, etc. Em molesta haver-ho d'explicar tantes vegades. Tadeus Calinca 02/06/2002 22:52 # Els ppunts sobre les is Piragüisme, Anna Vilagines Vilamosa 02/06/2002 22:43 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |