| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
No és cap topònim ni ens hem confós a l'hora d'escriure el nom del bell municipi garrotxí conegut com La Vall d'en Bas. Aquí del que es tracta és d'anar-se'n. Fa anys vam convocar un fòrum per trobar un topònim nostrat que permetés dir en català allò de "quien se va a Sevilla, pierde su silla". La fórmula guanyadora ens va portar al País Valencià. Però no pas a Silla, sinó a Alzira: "qui se'n va a Alzira, perd la cadira". Ara volem topònims que ens permetin perdre altres coses, per fer un refranyer de pèrdues. Cadascú ho pot intentar amb la seva vila: "qui se'n va a Horta, perd l'escorta", "qui va Andorra, perd la gorra" o "qui se'n va a Istambul, perd el cul"... El missatge més destacat rebrà un exemplar de la novel·la verbívora AblanatanalbA, de Màrius Serra, per gentilesa d'Edicions 62. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Qui se’n va, es perd rere l’envà Qui se’n va a Alacant, es vesteix amb fulles d’acant. Qui se’n va a Calasparra, es tapa amb fulles de parra. Qui se’n va del Maresme, es queda sense esma. Qui parteix peres, pateix penes. Qui se’n va a Xerès, beu molt vi i es torna espès. Qui se’n va al Penedès, se’n penedeix i no fa res. Si te’n vas al Priorat, amb un glop t’has ben torrat. Qui se’n va a Madrit, li foten el llit. Si (al juliol) te’n vas a Sant Pol, ni dona ni cargol. Si te’n vas a Pretòria, no perdis la memòria. Qui se’n va a Altafulla, li esbraven el vi d’agulla. Qui se’n va a Calldetenes, no oblida les penes. Si me’n vaig a Cardedeu, perdo allò que és meu. Qui se’n va a Monistrol, li escapcen el “rossinyol”. Qui se’n va a la Pobla de Massaluca, amb la massa li esclafen la “cuca”. Qui se’n va a Indianàpolis, perd els monopolis. Qui se’n va a Orense, de tot es queda sense. Qui se’n va a Espanya, li foten molta canya. Qui se’n va a prendre la fresca, li foten la llesca. Qui se’n va a prendre vent, el foten i diu amén. Qui se’n va a l’altre barri, ja no sent mai més xivarri. Si te’n vas al Sàhara, et pot agafar una ‘pàjara’. Qui se’n va a Castelldefels, li prenen el pèl. Qui se’n va a València, el deixen sense herència. Qui no vagi a l’era, no arreplegarà polseguera. Qui puja a la Pica d’Estats, defuig les malvestats. Qui se’n vagi a la Maladeta, ques es prepari per la pujadeta. Qui se’n vagi a Balsareny podrà veure bé el Montseny. Qui puja al Ratera, li foten la cartera. Qui se’n va al Montnegre, perd de vista el Segre. Qui se’n va Ginebra, no pot fer el transvasament de l’Ebre. Qui fuig d’estudi, no roda més amb en Woody. Qui surt de l’anonimat, es queda amb el cap pelat. Qui se’n vagi a Kalahari, que no surti de l’armari. Qui se’n va a Veneçuela, li entonen una sarsuela. Si te’n vas per Cap d’Any, et quedes sense xampany. Si te’n vas per Nadal, l’ovella no torna al corral. Qui se’n va a França, no ho fa sense recança. Corre el risc de fer un mal pas el qui es fica al Pou del Glaç (de Canyamars). Qui se’n va al santuari de la Cisa, li aixequen la camisa. Qui abandona Barcelona, no veurà el cul de la mona. Qui se’n va a Abu Dhabi, no sembla gaire savi. Qui se’n va a Rússia, abandona un país minúcia. Qui se’n va a la guerra, no toca de peus a terra. Qui se’n va a Anglaterra, condueix per l’esquerra. Qui se’n va a la Borgonya és un pocavergonya. Qui se’n va a Bolonya, és que hi estudia de conya. Qui se’n vagi a Bulgària, no es fumarà una fària. Qui se’n vagi a Parlavà, no es fumarà un havà. Qui se’n vagi a Gisclareny, no es fumarà un caliqueny. Qui se’n va a Benifallet, li sortirà la mala llet. Qui se’n vagi de Platja d’Aro, no podrà pas ignorar-ho. Qui se’n va a Sant Fost de Campsentelles desafina a les caramelles. Qui se’n va a Riga, les cames li fan figa. Qui se’n va a Alabama, s’hi juga la bona fama. Qui se’n va a Oklahoma, el fan passar per la maroma. Qui se’n va d’Illinois, li vénen arcades i ois. Qui segueixi a sant Joan Bosco, no es menjarà un rosco. Qui se’n vulgui anar a Betrén, ja cal que no perdi el tren. Qui se’n vagi fins al Racó d’Ademús, acabarà perdent l’oremus. Qui se’n vagi a Bagdad, fins li fotran el que ha pactat. Qui se’n va a Casserres, es queda sense res. Anton Silmarjan 09/02/2009 15:10 # Més diversos Qui va a La Garriga perd la lliga. Qui va a Soldeu perd la fe en Déu. Qui va a València perd la fe en la Ciència (i això que hi ha el museu!) Qui va a Cadaqués perd els diners. Qui va a Puigcerdà perd les ganes de cardar. jb 09/02/2009 10:23 # de Cuba més es perdé a Cuba joan Bell-lloc 09/02/2009 00:58 # on Déu -on esta això? ON DÉU PERGUÉ EL BARRET POPULAR 09/02/2009 00:44 # Terrassa Qui s’en va de Terrassa No perd poc ni perd massa Àngels Blasi 09/02/2009 00:36 # Diversos Qui va a la Barceloneta perd la xaveta Qui va a Torrelles perd bous i esquelles Qui va a Malgrat perd la dignitat Qui va a Amposta perd l'aposta Qui va a Santa Margarida perd la vida (ostres, que tètric) jb 08/02/2009 23:43 # Diuen els de Valls Els nens d'El Vendrell ja no fan ni un castell Indalo 08/02/2009 20:28 # paraís coster qui se'n va a Sitges perd les mitges a.r 08/02/2009 18:39 # Per als amants de Camino Qui va a viure a Mataró per la plaça a Viaró. (Mala cosa per als de Sant Cugat que llegeixen Camino) jb 08/02/2009 18:21 # Qui perd.... Qui se'n va a Sabadell... perd l'anell... Núria Rodríguez Bodelón 08/02/2009 15:43 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |