| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
No és cap topònim ni ens hem confós a l'hora d'escriure el nom del bell municipi garrotxí conegut com La Vall d'en Bas. Aquí del que es tracta és d'anar-se'n. Fa anys vam convocar un fòrum per trobar un topònim nostrat que permetés dir en català allò de "quien se va a Sevilla, pierde su silla". La fórmula guanyadora ens va portar al País Valencià. Però no pas a Silla, sinó a Alzira: "qui se'n va a Alzira, perd la cadira". Ara volem topònims que ens permetin perdre altres coses, per fer un refranyer de pèrdues. Cadascú ho pot intentar amb la seva vila: "qui se'n va a Horta, perd l'escorta", "qui va Andorra, perd la gorra" o "qui se'n va a Istambul, perd el cul"... El missatge més destacat rebrà un exemplar de la novel·la verbívora AblanatanalbA, de Màrius Serra, per gentilesa d'Edicions 62. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Bulgària Qui se'n va cap a Bulgària perd capacitat literària. (I, per tant, última aportació a aquest fòrum-forum). jb 12/02/2009 09:43 # Davant la tomba de Machado Qui va a Cotlliure perd el somriure jb 12/02/2009 09:29 # Alcanar A Alcanar s'hi ha d'anar Josep Lluís Agudo Juan 11/02/2009 20:28 # ojalà es pot traduir per : Aixumara Al català es tradueix com: tant de bo o bé Déu ho faci, que són locucions, no pas una sola paraula com caldria. Al meu poble d'Alcanar (Montsià) es diu una paraula d'origen àrab que es va recollir a l'Alcover-Moll, però no és de Vinaròs, és d'Alcanar Josep Lluís Agudo Juan 11/02/2009 20:21 # Una fada a El Masnou Ho següent és només això que ja he escrit abans, tot junt. No te cap valor literari, però si en té molt d'afectiu i nostàlgic per a mi. Són records molt bonics del passat... EL MASNOU: Qui marxa a El Masnou, pot dir qu'en té prou! OCATA (EL MASNOU: "Propera parada: Ocata!" Abans d'arribar-hi, més val qu'et mengis de pressa el teu "bocata". MONTGAT,ODA A MON GAT MARCELLO: Molt a prop de Montgat, va viure una jove plena d'alegria que tenia un bell gat qu'al nom de "Marcello" l'hi venia. PREMIÀ DE MAR: A Premià de Mar hi vivia la meva amiga, qué bé ho vam passar, fàcil, aleshores,la vida! BARCELONA: D'El Masnou a Barcelona la mar blava podia contemplar. La vida era molt bona: com volia, hi podia treballar! Maresmhada 10/02/2009 23:19 # Accidentat itinerari de tornada a casa. Al carrer de la Creu, perdo el bus : he d’anar a peu. Al carrer Migdia, perden el temps tot lo dia. Passant pel carrer d’Ultònia, se’ns ha extraviat n’Antònia (Font ) A la plaça del Mercat em perden : “On ets, trempat ?” Gran Via Jaume I : em foten el bitlleter ! Arribats a Correus, falten rosaris i creus. Vorejant la Devesa, veig volar la roba estesa. Creuo el barri de Pedret: perdo el nou disc d’en Verdet ! Al llarg del Pont Major, les pèrdues ja són menors. I per fi a Sarrià retorno, com si doblés “Cabo de Hornos” . jms 10/02/2009 11:10 # Preparant les vacances Qui va a Calella sempre trovarà parella. Qui va a Llafranc mai sortirà de franc. Qui va a Tamariu tindrà un bon estiu. Indalo 09/02/2009 18:30 # A Barcelona hi perdo el temps A Falset els contratenors hi perden el cap. A Colera, els qui la perden no s’hi asseuen. A Pollença les perdudes s’hi perden. Berga, on un rector féu perdre la be baixa, pel bé més alt. Els censors feren perdre el nom d’un mont, dedicat a la deesa del amor, perquè era a la vora de Figueres. Convé no perdre el seny si vius a prop de Sant Boi. Les Borges Blanques perderen el color. Creus va perdre el cap. Quan el Borbó, els de Cervera no van perdre el coneixement. Amb la Unió Europea, perderen el control a La Jonquera. No perdis el quest (ni la xaveta) a Quatre Camins. A Montserrat no hi perdéssiu l’oremus ni el peu. Joan Romeu 09/02/2009 18:01 # Antón, vaya mogollón! Les meves felicitacions més sinceres, Antón! Quant hi has treballat! De debò, molt bé. Anonhadadá 09/02/2009 17:46 # Contradiccions Qui va a Alaió perd l'avió (i no hi va, és clar !) jb 09/02/2009 16:06 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |