| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
El fòrum d'aquesta setmana ens l'inspira la verbívora aragonesa Mónica Pascual, que participa a les versions catalana i castellana de verbalia, i potser a la italiana i tot. Explica com va aprendre la primera paraula gruixuda. A Saragossa, a la primeria dels anys 70, Mónica seia al costat dels seus germans Juan i Pablo, els tres més petits d'una família de sis fills. Els nens guixen papers per pintar coses que li agradin a la tieta, que xerra amb la mare. En plena harmonia, se sent un sonor ¡COJONES! en boca de la petita Mónica. La tia i la mare queden bocabadades. Li demanen si sap el que ha dit i ella respon, amb tota la naturalitat del món: "sí, ¡que son unos "cojones", que me están cogiendo todo el rato mis pinturas!" Volem saber quina va ser la pirmera paraula gruixuda que vau dir, o alguna confusió que impliqui paraules de les que Tomàs Molina anomenaria gruixudotes. El millor missatge rebrà un exemplar del poemari Moments feliços, d'Oriol Izquierdo, per gentilesa d'Edicions 62. + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # paraulota Del meu fill quan tenia cinc anys i enfilava paraules amb les vocals... Pata, peta, pita, pota,... pilota per no dir la paraulota! Ben gruixudeta, no gruixudota! albert 11/02/2009 00:31 # Ken Follet llegit per un nano Aquesta intervenció és de "El marronás de Gordon", però també val per aquí: "... amb relació amb el Ken Follet, l'altre dia estàvem el meu fill de vuit anys (recentment complits)i jo a la FNAC i ell va veure l'ultim llibre d'aquest escriptor a un prestatge i va exclamar en veu alta llegint: "¡Ken Follet- Que te follen!" Jo no vaig poder contenir el riure, és clar...". Hada Salada (Mónica P.) 31/01/2009 17:40 # gruixudotes El meu fill li va dir quan tenia 3 anys a un nen molt més gran de l'escola "fill de puta", la mestra el va renyar i li va dir al gran per tal d'excusar el meu fill"És petit i no sap que vol dir", el meu fill va respondre "Si que ho sé, vol dir que la seva mare és una puta". Tot arreglat!!! maria jesus 29/01/2009 13:49 # Me l'agarres El meu pare tenia un client que sempre deia "agarrar" per agafar, i ho "agarrava" tot tan sovint que, de broma i en família, li deien el senyor Melagarres. Jo em pensava que es deia així. Un dia, quan tenia sis o set anys, es va presentar a casa i vaig obrir jo, i vaig cridar ben fort des del rebedor: Papà, et demana el senyor Melagarres! El meu pare no sabia com sortir. M 27/01/2009 18:46 # Vés a la merda! Una coneguda meva estava discutint amb el seu "ex" i pare del seu fill de dos anys (que fàcil era, abans, quan ningú no se separava i bastava dir "marit"!). Ella, empipada, agafa el nen i s'allunya de l'ex tot dient entre dents: "vés a la merda!". Era entre dents, però prou audible, almenys per al nen. La prova: al cap d'un parell de dies ens el trobem al bell mig de la sala cridant: "papa: vés a la merda! Papa: vés a la merda !" repetidament. I en això que entra el pare. jb 27/01/2009 17:26 # Vite... o bite. Més malentesos amb les paraules gruixudes, aquest cop per culpa d'una mala pronuciació en francès. Com probablement sabeu, un dels trets comuns a molts catalans i espanyols en general a l'hora de parlar francès (com italià) és el fet que pronucciï la v com una b. I això és el que li va passar a un amic un dia que anàvem en metro a París: ens havíem adonat a darrera hora que calia baixar del vagó perquè ja érem a destí. Amb això que el meu amic es posa a cridar: "vite, vite"... però pronunciat "a l'espanyola", de manera que sonava com "bite, bite". En comptes de "de pressa, de pressa", estava dient "cigala, cigala". Els parisins no són gent de'escandalitzar-se gaire, però tot i així uns quants es van girar a veure qui era que deia aquelles barbaritats. Ah, Mónica, no t'amoïnis: des d'aleshores m'hi fixo molt abans de dir "incazzarsi", normalment uso l'arrabbiarsi. L'incazzarsi només el faig servir quan estic molt molt empitat... encigalat ?? jb 26/01/2009 23:10 # ¡Mafioso! Molt bó, jb. En comptes de "incazzarsi" has d'usar arrabbiarsi, avercela con qc (ce l'hai con me?), prendersela con qc (me la prendo con te), offendersi, etc. De fet "incazzarsi" és prou fort. Tant fort com ho que vaig dir jo el següent any quand vaig tornar-hi per l'estiu, a treballar a una discoteca al sud de l'Italia, en un poble turístic però petit, amb la meva innocència propia d'una noia de vint anys que no havia vist encara gaire del món i que, en canvi, en allà hi estava rodejada de mafiosos (dels de debò). Doncs bé, un dia estava ja farta de les fatxendes de un jove que entrava i sortia como volia a la discoteca, inclòs al meu lloc de treball, i li vaig esclatar "¡mafioso!". ¡Mare meva! ¡El tingueren que aferrar, perquè em volia pegar!. Desprès vaig saber per un amic del poble que efectiument n'era u dels mafiosos del poble (cobrava una comissió a canvi de no fer res de dolent a la disco, etc.).¡Puf! Mai més he anomenat aquesta paraula a Itàlia... Mónica Pascual (Zgza) 26/01/2009 22:34 # Cazzo i incazzarsi Al fil de l'aportació de la Mónica Pascual, a mi me'n va passar una de semblant, també a Itàlia. Estava parlant amb unes clientes de Bologna; el meu italià és molt fluid i no solc cometre gaire errades. De manera que enmig de la conversa, va i deixo anar: "ma se io faccio così, alora lei, signora, si incazza con me". "Incazzarsi" vol dir enrabiar-se molt... però és que l'arrel de la paraula és "cazzo", que, com bé diu la Mónica, vol dir "cigala" o "polla". De manera que em va passar allò de dir-ne una de ben gruixuda sense adonar-me'n. Per sort, després de l'astorament inicial, es van posar a riure i em van demanar on havia après aquesta paraula; li vaig fotre la culpa al meu representant italià (la tenia, la culpa, ell). jb 26/01/2009 16:17 # Potarra Jo sóc mestra i m'agrada molt explicar contes enfatitzant-los. Un dia explicava "Les 7 cabretes i el llop" a nens i nenes de 3 anys i anava dient "...i el lloparro amb aquella veuarra..." i quan explicava que el llop ensenyava la pota, el Guillem em mira i em diu "Aquella putarra, oi Elisenda?" A mi em va fer un salt el cor fins que vaig entendre que no parlava d'una putarra, sinó d'una potarra. ;) Elisenda 26/01/2009 01:10 # MOLT ATREVIT Hauria de ploure fins que els ànecs mosseguessin els collons de Déu. Anselm Quixal 25/01/2009 09:46 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |