| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
El fòrum d'aquesta setmana ens l'inspira la verbívora aragonesa Mónica Pascual, que participa a les versions catalana i castellana de verbalia, i potser a la italiana i tot. Explica com va aprendre la primera paraula gruixuda. A Saragossa, a la primeria dels anys 70, Mónica seia al costat dels seus germans Juan i Pablo, els tres més petits d'una família de sis fills. Els nens guixen papers per pintar coses que li agradin a la tieta, que xerra amb la mare. En plena harmonia, se sent un sonor ¡COJONES! en boca de la petita Mónica. La tia i la mare queden bocabadades. Li demanen si sap el que ha dit i ella respon, amb tota la naturalitat del món: "sí, ¡que son unos "cojones", que me están cogiendo todo el rato mis pinturas!" Volem saber quina va ser la pirmera paraula gruixuda que vau dir, o alguna confusió que impliqui paraules de les que Tomàs Molina anomenaria gruixudotes. El millor missatge rebrà un exemplar del poemari Moments feliços, d'Oriol Izquierdo, per gentilesa d'Edicions 62. + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Contar i comptar (cazo o cazzo?) Glups!, en comptes de "comptar" (y valga la redundancia), volia dir "contar". Com bé sabem, en castellà, n'hi ha només u per tots dos significats. És per això... Mónica Pascual(Zgza) 24/01/2009 20:52 # Cazo o cazzo? A veure si soc capaç de comptar ho següent en català: L’estiu en que jo tenia dinou anys vaig decidir anar a treballar com au-pair a Italia. Un bon dia, quan encara no havia passat gaire temps des de la meva arribada, em va succeir ho següent: Com que havia anat al país sabent només quatre paraules de la llengua i com que era una desvergonyda a aquesta edat, jo molt sovint "italianizava" el castellà i, en un tant per cent prou elevat de les vegades, hi encertava. Així doncs quan, durant una reunió familiar al jardí, l’oncle del nen en questió li va a donar bromejant una forta “colleja” a la seva noia al coll, posant buida la mà (això que a casa meva s’anomenava “cazo” -molt sovint els meus germans s’ho feien entre ells-), jo vaig a esclatar “che cazzo!”. Aleshores, hi hagueren uns moments de tens silenci, desprès de la qual cosa em van demanar que què havia dit. Jo, atabalada, em vaig explicar com vaig poder. El millor va venir quan ells em van explicar el significat de “cazzo” en italià. Quina vergonya més grand! Així fou com vaig aprendre la meva paraula gruixuda en italià. (Cazzo=polla, amb perdó) Mónica Pascual (Zgza) 24/01/2009 18:39 # Fer-se gran Ho recordo com si fos ahir. Devia tenir jo uns deu o dotze anys. Baixàvem el meu pare, l'oncle i jo per les escales interiors de la masia de Can Cuberot a Montornès del Vallès. Amb això que, no sé per quin motiu, dic "collons!". El meu oncle em renya: "això no es diu!". Jo que responc: "però si tu ho has dit fa un moment", i ell em diu "jo sóc gran i tu ets petit". És així com vaig descobrir que més val ser gran que no pas petit. Em sembla que avui en dia ja no es descobreix d'aquesta manera, perquè les deixen anar de ben gruixudes des dels dos anys. jb 24/01/2009 13:09 # Paraula gruixuda Mecatxis els collens d'en guimba! Anònim 24/01/2009 10:43 # Puta davant del mirall Doncs no va ser la meva primera gruixudesa, sinó la del meu fill. Llavors deuria tenir uns 3-4 anys i érem dins d'un ascensor d'aquests que tenen un immens mirall, per si t'avorreixes puguis anar emmirallant-te tots els defectes i virtuts. El cas és que entrem, el meu fill i jo i una senyora. Un cop dins de l'ascensor el nen i la senyora es posen de cara al mirall i això que el nen comença a verbalitzar: PUTA, PUTA, PUTA...Mirant la senyora a través del mirall. Jo que no sé on posar-me ( i mai més ben dit, ja que érem dins un ascensor), la senyora que comença a posar cara d'estupefacte i jo que finalment reacciono i li etzibo: - Ja se sap els nens escolten una paraula i han de fer provatures de vocalització. Per sort la porta de l'ascensor s'obre, agafo el nen per la mà i sortim com allò qui no vol la cosa. Gemma Domènech 23/01/2009 17:49 # Cap d'estudis! A Mallorca un "cap de fava" és qualque cosa així com un "gilipollas" en castellà, però en qualsevol cas una paraula gruixuda i que serveix per amollar-la a aquell al que vols dir-li que... doncs, això, què és un cap de fava!. El fill d'un amic meu un dia li digué al seu germà "cap d'estudis!" adjectiu que va extreure del seu coneixement d'una de les companyes del seu pare, director d'escola, i que a l'escola exercia tal funció. Va trobar que per la malifeta que li havia fet el seu germà, dir-li cap de fava era poc, així que cap d'estudis devia ser qualque cosa indicativa de molta més incapacitat i malícia. Dora 23/01/2009 16:51 # Cantamanyanes De fet això li va passar a la meva mare quan era petita i amb 73 anys encara ho recorda... El seu pare (el meu avi) era botiguer i un dia referint-se a un client en va dir "cantamañanas". A la meva mare allò li va semblar d'allò més bonic: algú que "canta por las mañanas"... Així que un bon dia que el va veure a la botiga li va dir: "bon dia, senyor, el meu pare diu que és un cantamanyanes, que cantarà avui?" Maria Llopis 23/01/2009 10:33 # Mares i ties, sempre presents. Quan jo tenia aquella edat, la canalla de deu o dotze anys no anava tan avançada com ara. O erem més encantats o no disposàvem del volum d’informació actual. Aquella temporada, a l’escola es va començar a fer córrer l’expressió “Vas calent !” com a sinònim de “Demà m’afaitaràs !”, per posar de manifest incredulitat o escepticisme. En una conversa –amb la meva mare i la meva tia, també- , davant d’una proposta d’aquesta darrera, vaig deixar anar un sonor “Vas calenta !”. Per la cara que van posar les interlocutores, vaig comprendre d’immediat que que alguna cosa no rutllava prou bé … jms 23/01/2009 10:27 # l'àvia En comptes de la meva primera paraula gruixudota, explicaré l'última de la meva àvia: L'àvia Maria acostumava a deixar anar la paraula CARALLOT quan es posava nerviosa o s'enfadava amb algun nét... Fins que un bon dia se'm va acudir pregutnar-li: "àvia, que saps què és un carallot?". Va fer un somriure tímid dient "no...". Li vaig dir que era un carall gros i des d'aquell dia ja no li vaig sentir dir mai més. Un petó per a l'àvia. bàrbarits 23/01/2009 08:23 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |