| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
En el seu documentat estudi sobre l'anarquista d'ara fa un segle Joan Rull -El cas Rull (Columna)-, Antoni Dalmau reprodueix l'extraordinària oferta de la Maison Dorée, inaugurada en 1897 al número 22 de la barcelonina plaça de Catalunya. Aquest establiment va instaurar el costum del te mitjançant un rètol estampat als vidres que literalment deia "Five o'clock tea a las 7 de la tarde". Volem anècdotes relacionades amb les hores, els rellotges i els números. La troballa més destacada s'endurà un exemplar de La vida pública (els millors comentaris de la gent del carrer), en edició d'Enric Gomà per gentilesa d'editorial Ara Llibres i de la llibreria virtual llibres.cat. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Records Quan era petita li solia dir a la meva mare: "Mama, tinc set!" "Doncs jo en tinc vuit i encara no bec!" martap 10/06/2008 16:45 # Qüestió de quòrum ? Doncs el que explica la Ció R. de "dos quarts per tres quarts" sembla allò de les reunions, juntes i assemblees que es convoquen "a les nou en primera i a les deu en segona convocatòria". Qui sap si els enterraments guixolencs també eren qüestió de quòrum ... jms 06/06/2008 07:43 # Horari d'enterraments Cap als anys 50 del segle passat, Sant Feliu de Guíxols, quan es moria algun veí passaven uns fullets per les cases per anunciar l'hora de l'enterrament i deien així: L'enterrament del Sr..., que morí ahir al seu domicili del c/..., serà aquesta tarde a la Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels a dos quarts de cinc per tres quarts. Ció R. 06/06/2008 00:03 # El rellotge d'Aldolf Hitler. S'explica que Hitler demanava contínuament l'hora als seus lloctinents i col·laboradors que l'envoltaven. Per això hi havia la creença que no duia mai rellotge. La veritat és que en duia un de butxaca sempre al damunt, regal de la seva gemana i les seves nebodes, però no li donava mai corda. Sembla ser que, una vegada mort, quan duien les restes a un pati del búnker de la Cancelleria per cremar-les, un dels més propers sequaços el va furtar. jms 05/06/2008 18:46 # ho, deu Aquesta manera de dir el valor de les coses. - Si us plau, quant és el cafè? - 1,10. - Ja ho sé que ho dec, per això vull pagar-ho. Xeiè 05/06/2008 09:20 # Poc puntuals Sempre m'ha semblat que diu molt poc a favor de la puntualitat d'un poble el tenir una expressió com "quarts de..." per indicar una hora aproximada. Jo com que no tinc la puntualitat com a major virtut ho acostumo a arrodonir: "A quina hora vindràs?" "Cap allà les vuit, quarts d'onze". David 04/06/2008 18:32 # Vint dits a les dues mans Sabeu quants dits tinc a les dues mans? Vint! No us ho creieu? Mireu com els compto: Dit ú, dit dos, dit tres, dit quatre, dit cinc, dit sis, dit set, divuit, dinou i vint! Núria 04/06/2008 01:07 # Sumes Quant fa un ventilador espatllat i un senyor cansat? Resposta= 150 El ventilador NO VENTA i el senyor cansat SE SENTA. Quant fan dues persones que xerren alhora? Resposta= 1200 Perquè SI SENTS a cadascú.... J.Azemà 03/06/2008 00:35 # Duros a pesseta - Mare, que em deixaries UN duro per comprar pipes? - QUATRE pessetes! Per què vols TRES pessetes si amb DUES en tindries prou? Apa, tingues UNA pesseta i després no t'oblidis de tornar-me el canvi. Dídac 02/06/2008 22:11 # Amb un dos, un tres i un quatre Això era en castellà, però suposo que ho podríem adaptar. Et deien "con un dos, un tres y un cuatro, aquí tienes tu retrato". Mentre t'ho anaven dient et dibuixaven una mena de caricatura d'un perfil humà. Sempre em va fascinar que fessin rimar "cuatro" amb "retrato". De petita em pensava que en castellà del retrat se'n deia "retratro" Jessica Martí 02/06/2008 15:06 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |