| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
En el seu documentat estudi sobre l'anarquista d'ara fa un segle Joan Rull -El cas Rull (Columna)-, Antoni Dalmau reprodueix l'extraordinària oferta de la Maison Dorée, inaugurada en 1897 al número 22 de la barcelonina plaça de Catalunya. Aquest establiment va instaurar el costum del te mitjançant un rètol estampat als vidres que literalment deia "Five o'clock tea a las 7 de la tarde". Volem anècdotes relacionades amb les hores, els rellotges i els números. La troballa més destacada s'endurà un exemplar de La vida pública (els millors comentaris de la gent del carrer), en edició d'Enric Gomà per gentilesa d'editorial Ara Llibres i de la llibreria virtual llibres.cat. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # El de l'àvia de la Ma. Teresa Coll... ...devia ser una cosa així: N'hi ha UN que cada DOS per TRES es lleva a les QUATRE, de CINC a SIS te SET, però el càntir és BUIT, perquè és NOU i encara es DEU. Àngels Blasi 01/06/2008 20:44 # Una història apòcrifa que mereixeria ser veritat Una de les primeres feines de Martin Bartels (1769-1836), a 16 anys, era de fer d'ajudant de mestre d'escola. En una ocasió li va tocar d'enfrontar-se a la classe ell sol. Per fer passar l'estona als alumnes els hi va proposar que sumessin tots els números que van de l'1 al 100. No havien passat més que un parell de minuts que un vailet de 8 anys li va dur la resposta: 5050. 'Com t'ho has fet?', li va demanar en Bartels, que no n'era gaire segur de la resposta. El nen va explicar que 1+100 = 2 + 99 = 3 + 98, etc., són tots iguals a 101. Com que 100 números així disposats fan 50 sumes que totes fan 101, el resultat és 50 x 101, és a dir 5050. Bartels, amb el temps, seria un matemàtic destacadíssim. Però el vailet, de 8 anys, seria molt més que això: era Carl Friedrich Gauss, que havia d'esdevindre el Príncep de les Matemàtiques. E se non è vero è ben trovato. Dídac 01/06/2008 20:11 # Sense sortir de l'any 1897 Aquell mateix any, l'Assemblea General d'Indiana aprova un Decret 'que introduïa una nova veritat matemàtica' (http://www.agecon.purdue.edu/crd/Localgov/Second%20Level%20pages/indiana_pi_bill.htm). El decret afirma 'hom ha trobat que un àrea circular és al quadrat d'una línia igual al quadrant de la circumferència, allò que l'àrea d'un rectangle equilàter és al quadrat d'un costat'. En una paraula se'ns diu que Pi és un número racional: π = 4/1.25 = 3.2. També se'ns diu que l'arrel de 2 també és un nombre racional, igual a 10/7. Dídac 01/06/2008 19:39 # acudit matemàtic Què li diu un tres a un trenta? "para ser como yo tienes que ser sincero" magem 01/06/2008 00:14 # A les deu i deu Quan una persona camina com un pingüí se sol dir: aquell camina a les deu i deu. Jo, de petit sentia a casa meva que deien: l'àvia Anna camina a les deu i deu . Jo, que era molt petit pensava que només caminava a les deu i deu (10:10). El tema és que la meva teoria es va sustentar bastant de temps, perquè la meva àvia cada dia caminava menys, i sempre la veia assentada a la butaca, així que pensava, ja caminarà a l'hora que li toqui! Josep Mª Cornet 30/05/2008 21:16 # Arrel de pi parlem de matemàtiques o de botànica? gundisalvus 30/05/2008 15:01 # 78910 La meva, d'àvia, em deia no sé què amb tots els números que acabava, i és l'únic que recordo, "i el nou es deu". Maria Teresa Coll 30/05/2008 13:30 # Vaig tard He acabat tard i he arribat a casa a tres quarts de quinze. jms 30/05/2008 12:46 # 1001 1001 900 900 1001 El sabeu? També me'l deia l'àvia. Cecília Arquer 30/05/2008 11:51 # A les cinc A les cinc tinc set i a les set tinc son. Aquest és el joc de paraules amb números que sempre em deia mon àvia. Cecília Arquer 30/05/2008 11:49 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |