| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Rudolf Ortega, al seu interessant Tinc un dubte (el petit llibre del català correcte) (La Magrana, 2008) explica un cas com un cabàs de la seva experiència com a corrector de COM Ràdio. Un redactor li diu: "Tinc un dubte. Es pot dir vertader?". El Rudolf, com a bon corrector, fa les comprovacions pertinents i confirma que, tot i que "veritable" és la forma principal, "vertader" és correcte; és a dir, "que es pot dir". Al proper butlletí, el Rudolf escolta esparverat co el redactor parla d'un cadàver descobert "en un verteder", en referència a un abocador. L'evolució del fascinant món del barbarisme dóna molt de joc. Avui us demanem paranys que ens facin dubtar: "Es pot dir gaviota?" hauria de suscitar un no rotund, perquè s'ha de dir gavina, però aquí el repicó ens retorna a la norma, perquè seria l'existència d'una gàbia en un to pejoratiu: una gabiota. Us demanem dubtes amb sorpresa, en un sentit o en l'altre. El millor missatge rebrà un exemplar de Tinc un dubte del lingüista Rudolf Ortega, per gentilesa de La Magrana i de la llibreria virtual llibres.cat. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # La marassa i la MADRASSA La MADRASSA influeix en la personalitat –va afirmar el psicoanalista freudià, confós. David 14/03/2008 22:45 # Avís JUEVES, al matí, obriré tard. Espereu-me. Aaron. David 14/03/2008 22:44 # Em pot donar la TARJA? L’advocada, furibunda, en resposta a la sol·licitud insistent del client va treure una escarpa i un martell, va aixecar-se i avançà decidida cap el llindar de la porta. Allí, al replà, en dura competència amb la TARJA de la psicòloga i de l’arquitecte (enemics de tota la vida, per cert), procedí a arrencar la TARJA metàl·lica que havia ordenat encastar a una alçada estratègica. Mentrestant, el client rescatava, per fi, sorprès, del fons de la butxaca, la petita TARGETA de visita de l’advocada en qüestió. El pròxim dia, si hi torna, és clar, per no caure en equívocs, sense por als falsos barbarismes, demanarà una TARGETA. David 14/03/2008 17:42 # Menjar-se una alumna a la brasa, fumejant. A l’escola no tenim TISA (ni TISES); entesos, Vanessa? – diu el professor brut de guix (sord per la cridòria i la pronúncia sorda de les esses, a priori, sonores). PS. Ara, quan la TISA, brasa que fumeja, es refredi podria fer gargots a la paret del passadís. David 14/03/2008 13:08 # Nou sistema d’avaluació (amb TATXES i TATXOTS) TAXEU les següents paraules amb sentit de l’humor, amb una TASSA DURA de cafè, als dits, de bon matí, per exemple. I, sobretot, si voleu TATXAR imprimiu-les, no ho intenteu davant del monitor. A partir d’ara (segons l’esborrany de l’esborrany de la LEC; inèdit) el personal docent taxarà (avaluarà) les nombroses TATXES de l’alumnat després de TATXAR els exercicis (pot fer servir, si cal, TATXOTS o una TATXA DURA amb total independència de si està gravada amb alguna taxa dura, excessiva). És a dir, podrà estripar o perforar, per exemple, un tros del full de l’examen per comprovar-ne, a contrallum millor, la qualitat. David 14/03/2008 12:28 # El ros de la pell Hi ha el cas del gosar, que vol dir atrevir-se, però que ens podria proporcionar una cosa com "a Port Aventura ens ho vam passar molt bé: vam gosar com camells", o fins i tot: "quin gos!" De fet, aquesta peculiar utilització del verb gosar sembla ser que no era infreqüent trobar-la en alguns ambients barcelonins d'abans de la guerra, segons explica en Casasses en el pròleg de La tardor barcelonina o algun altre llibre de Pujols. Guillem 14/03/2008 11:32 # El nom del nombre Com a professora de català sempre tinc molts problemes per tal que els meus alumnes distingeixin el nombre (singular/plural) en català del "nombre" en castellà. Teri 14/03/2008 11:06 # de melena Un company em va comentar que quan algun alumne li escrivia "melena" en una redacció, li recomanava que ho busqués al diccionari. Estava segur que no es tornaria a equivocar. Doncs, jo faré el mateix: us convido a fer una visita al diccionari! mf 14/03/2008 10:28 # SORTIJA Qui sàpiga enfilar un anell amb un bastó podrà jugar a la SORTIJA; i, qui sap, si visqués a l’edat mitjana, potser podria establir aliança eterna amb una bella donzella després d’aital demostració de metafòrica destresa. David 14/03/2008 09:47 # AVERIES i ASES Els de la companyia de telefonia són uns ases, uns rucs, no pas uns asos, en això de reparar avaries. He arribat a la conclusió que es desplacen amb bèsties de càrrega, ases, AVERIES (HAVERIES) i que de tant en tant han de parar a prop d’una font, per alimentar-les. David 14/03/2008 09:45 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |