| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Ara que s'acosten les vacances les possibilitats de topar amb turistes en ruta pels Països Catalans o d'anar a fer el turista pel món augmenta. Això fa que el risc de malentesos lingüístics també augmenti. Volem que ens comuniqueu algunes proves flagrants d'incomunicació que hàgiu patit. Dos exemples que últimament han sortit al fòrum d'escriptors i guionistes "Al carrer" que regenta l'Enric Gomà serviran per entendre què us demanem: L'Abdó Brichs escriu: "Entro per la Meridiana, davant meu un cotxe francès en el semàfor, el conductor treu el cap i diu dirigint-se al cotxe del seu costat: "Salú". El del costat es sorprèn, però reacciona: "Salú", amigo, "salú"... El francès amb cara de no comprendre res intenta aclarir. "Salú ", costa, playa... El semàfor es posa verd. No sé si varen arribar a Salou". I el Piti Espanyol envia: "El tio Gero, un oncle del meu pare, un dia a Barcelona des d'un cotxe francès li van demanar "La station d'essence" i ell els va enviar a l'estació de Sants." Aporteu exemples de malentesos turístics que hàgiu patit en qualsevol llengua, a casa o viatjant pel món. Narreu-los sense ometre detall i gastant tanta benzina com calgui. Aquesta 7mana anem bé per anar a Essence. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Rex Una tarda vaig anar a acompanyar un amic a comprar tabac a un estanc de Cornellà. El depenent li va demanar amb accent andalús: Que desea? I el meu amic li va respondre: Un Fortuna. Després de donar-li el paquet de tabac el depenent em va demanar a mi: I usted? I jo li vaig respondre en català: "Jo, res". El depenent em va donar un paquet de Rex. Josep Azemà 25/06/2001 16:10 # cafè amb llet = "café con ge" = cafè amb gel ! M'ha passat més d'una vegada (aquí a Catalunya): - Un cafè amb llet si us plau - "Un café con ge?" - si ... ... em portaven un cafè amb gel ! Marc Antoni Malagarriga i Picas 25/06/2001 12:29 # Confusions magiars Vull explicar-vos una anècdota a propòsit de la paraula "kurva", que en hongarès vol dir "prostituta". Quan vaig residir durant un curt temps a Budapest, era una broma més o menys recurrent entre alguns residents espanyols a Hongria donar al nou vingut un text -d'informació turística- on es parlava de "la curva del Danubio" (tomb en angle recte que fa el Danubi quan deixa de constituir la frontera entre Hongria i Eslovàquia per dirigir-se cap al sud). Et deien, com qui no volia la cosa, que llegissis el text en veu alta i en un lloc públic. Ja us podeu imaginar la cara de sorpresa dels hongaresos, el tip de riure dels hispanoparlants i la cara d'astorament de l'innocent que havia caigut en el parany. Alexandre Lloreda (Barcelona) Alexandre Lloreda 25/06/2001 11:18 # preguntar a Vietnam El passat novembre en un poblet del delta del Mekong (Vietnam) preguntavem per l'estació d'autobusos llegint la frase que sortia al final de la guia de viatge. El vietnamita és un idioma tonal i costa molt de pronunciar correctament. Finalment vaig decidir copiar-la i fer-la llegir, (empren alfabet llatí!), el meu interlocutor va comprendre ràpidament, però no se li acut altra cosa que agafar-me el bloc i escriure-hi la resposta en vietnamita! Núria Canyelles 25/06/2001 09:47 # Tu tia situem-nos: Berlin, estiu 1992. El tìpic alemany jove que xapurreja l'espanyol perquè ha passat una temporada a Sud-amèrica. Fent un esforç per estrenyer els llaços amb un pobre estranger (o sigui jo) pregunta: "tu tia es espanyola o sudamericana?" jo que no pillo el sentit de la pregunta i me la faig repetir... altre cop: "tu tia es espanyola o sudamericana?" jo que poso cara de pòquer torna a repetir la pregunta... al final tip que no l'entengui s'explica una mica més i per fi entenc què vol dir-me: "Ah, toRRRtilla!!" els seus companys encara riuen ara. :D mossèn Bani 24/06/2001 23:45 # Ai, Castella! Qualsevol dia de la segona quinzena de juliol a les Castelles. Demano un "café corto" per a mi i un "cortado descafeinado de sobre" per al meu home. No m'entenen i, el que és més fotut, és impossible aprendre com carall en diuen: a cada poble ho fan d'una manera diferent. El cafè curt pot ser des d'un "café cargado" fins a un "café concentrado". I el tallat? Encara no ho he esbrinat: sempre acabem amb allò de "un vasito de leche caliente con un sobre de café descafeinado". Amb tot, hem après que el vermut no és negre, sinó "rojo"; que el vi tampoc és negre, sinó "tinto"; que, si vols un tallat, has de demanar un "café con leche" i que, si vols un cafè amb llet, has de demanar un "café desayuno" (encara que siguin les 7 de la tarda); que, si demanes "agua cos gas", et porten gasosa; que... Quin calvari! Sort que ens varen ensenyar castellà a escola! Pel que ens serveix! Roser Carol 24/06/2001 19:27 # pomes de la terra Un músic amic meu se'n va anar a França disposat a degustar la cuina del país. Satisfet de l'àpat, de postres va pensar que amb una mica de fruita passaria. I va demanar "pommes" de la terra. Ja es va estranyar, ja quan li van dir si les volia amb salsa o no, però va dir que sí perquè creia que era una qüestió cultural. Al final, i per postres, es va haver de menjar un plat de patates rosses amb ketchup. Irene 24/06/2001 12:44 # Segells a Almeria Heus ací que jo era petitet, tenia uns deu anys i vaig anar de vacances a un poble d'Almeria, a passar uns dies. El poble es diu Serón i és conegut pels seus excel.lents pernils. El fet és que vaig entrar en un estant a comprar un segell de correus per a una postal, i amb el meu castellà acabat d'estrenar li dic a qui m'atenia. Buenas, queria un "sello" de correos. El senyor es queda parat i em diu: "y ezo que é?". Li repeteixo: quiero un "sello" de correos. Veient la cara d'estranyat que m'hi posava el senyor li intento explicar: "si hombre, eso que se pone en las cartas y en las postales". De cop se li Il.lumina la cara i em diu. "Ah, un "zeju"!, un "zeju"!. Efectivament el que jo volia era un "zeju". Antoni Perarnau 23/06/2001 19:06 # Gateaux Hi ha un acudit que ja fa molts anys que corre, però encara té gràcia.És tracta d'una minyona espanyola que va anar a servir a París. Un dia, la senyora de la casa, després dels postres, que havien sigut un pastís, li va dir a la criada que guardés la resta del pastís a la nevera. - Missez le gateaux (pastís) dans le refrigerateur. I la noia va posar el "gat" a la nevera. Roger 23/06/2001 15:01 # Bull, paltruc, bisbe o botifarra No cal anar gaire lluny per tenir problemes turisticolingüístics. Amb l'amiga-amada ens n'anàvem uns dies a Tuixén. Era hora d'esmorzar i ens vam aturar en un bar de Moià. Ella va demanar un entrepà de formatge i jo un de botifarra negra. La mestressa em va mirar com si jo estigués grillada i em va dir que no en tenien. Aleshores, li vaig dir que me'l portés de botifarra blanca. Total, vaig acabar menjant-me un entrepà de botifarra de sal i pebre a la planxa. L'amiga-amada reia pels descosits i, al final, va confessar-me: "Nena, en aquest país, hauries d'haver demanat bull blanc". Però jo no volia paltruc ni bisbe, volia botifarra. A partir d'aleshores, en qüestió dels noms dels embotits en els diferents territoris de parla catalana, no sé mai què vull. Agapimú 23/06/2001 12:10 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |