|
|
|||
|
Aquesta 7mana ens dediquem a la publicitat enganyosa. Us proposem que divulgueu marques comercials que provoquen malentesos. Partim dels exemples aportats per l'admirat lingüista Jaume Macià: * la casa Disney Pixar, que no té res a veure amb la micció * els parquets alemanys Khärs, que mai no surten bé de preu * el cafè Rovi, que incita a la cleptomania * La cleptomania també és present en la marca de roba "Mango". Les marques ambigües compten amb clàssics com la fleca "Mateu" —on deuen fer uns pans enverinats—, o les famoses bàscules del metro de Barcelona que no s'espatllen gaire malgrat ser de la marca "Avery". Aporteu marques en aquest fòrum ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Magdalenes Fa uns anys en un viatge per Castella vaig comparar una bossa de magdalenes que eren de la marca JOJIFUSA. El nom era curiós, però en llegir la "lletra petita" de la bossa podies saber que les magdalenes les elaborava Joaquín Jiménez Fuentes S.A. No sé si això pot tenir cabuda en aquest fòrum però aquí ho teniu. Pzzzz 18/05/2001 13:11 # 4x4 Quan fa uns anys la marca Mitsubishi va comercialitzar a l'Estat el seu model de tot terrents 4x4 anomenat "Pajero", els responsables de màrqueting van decidir canviar-li el nom pel de "Montero". I així es manté encara, tot i les noves versions del model que han anat sortit amb posterioritat. En fi, que sembla que amb Montero la cosa convida més a fer servir el cotxe que no una altra cosa... Pzzzz 18/05/2001 12:39 # Un tren per jugar!! A la meva generació se'ns va despertar la sexualitat gràcies a un tren de joguina i, especialment, a l'anunci que de ell en feien a la tele. En l'anunci repetien fins a la sacietat el nom de la joguina: TREN PAYÀ,TREN PAYÀ,TREN PAYÀ,TREN PAYÀ,TREN PAYÀ,TREN PAYÀ,TREN PAYÀ,TREN PAYÀ,TREN PAYÀ,TREN PAYÀ,TREN PAYÀ,TREN PAYÀ, Joan de Cervera 18/05/2001 11:54 # Aigua tòxica Sempre m'ha cridat l'atenció la marca de l'aigua del bar de la feina: Verí. La cançó de l'anunci podria ser la flamencada: Dame veneno que quiero morir, dame veneeeeeno... Marc Isern 18/05/2001 10:58 # Conyac caríssim A Terrassa. Restaurant a la carretera de Matadepera. Cambrera nova. Sobretaula. Es demanen café i licors. Un dels comensals sol-licita: -A mí un conyac "Mascaró". La cambrera, castellanoparlant, un xic desconcertada, va al taulell i diu: -El conyac "mas caro" Consequüència: Enrenou a l'hora de pagar la factyra i veure que pel "Mascaró" els hi cobraven 2.500 peles d'una reserva de conyac francés. Succés autèntic. F.Prenafeta 18/05/2001 10:31 # Co-Marques Quan era [més] jove, ja fa uns quants anys, col·leccionava adhesius de marques poc conegudes, i a l'àlbum hi havia una perla com aquesta: una empresa de Rubí tenia una marca de compreses que es deia KONY, i això que encara no havia començat la moda ortogràfica okupa! Devien voler que la cosa no fos tan evident... Com a esguerro, el Volkswagen Passat (que a França li van canviar el nom, ja que la pronúncia coincidia amb "pas ça", és a dir, d'això ni parlar-ne; ara bé, com que aquí només es van preocupar que no sonés malament en espanyol, per les carreteres catalanes continuen corrent aquestes autèntiques relíquies del passat). A més, sempre he trobat que no hi ha cap beguda més addictiva que la Coca-Cola, que pots esnifar per partida doble. I tampoc es pot dir que sempre poguessis tenir a prop el Mr. Proper (ara increïblement anomenat Don Limpio en la nova onada d'espanyolisme triomfant)... I què me'n dieu de l'entranyable detergent Omo, el preferit dels mestres i mestresses de casa gais i lesbianes? Enric Fontvila 18/05/2001 10:03 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |