| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
No ho és perquè ja en portem gairebé 300 en català, 160 en espanyol i 160 en italià, però aquest podria ser el fòrum número 100 de Verbàlia. I com que les coses mai no són el que semblen, hem decidit celebrar el Centonari. Jep Ferret, poeta i crucigramista, acaba de publicar el seu primer poemari El crim perfecte (Edicions 62), un llibre molt recomanable des de tots els punts de vista. Ferret clou el seu crim perfecte amb cinc deliciosos delictes a la propietat que recuperen l'antiga tradició dels centons. En llatí el terme cento designava una capa feta amb pedaços. Per analogia, un centó és una composició poètica elaborada amb versos ja existents recombinats que pren un sentit allunyat dels poemes originals. La regla d'or és no manllevar mai ni menys d'un vers complet ni dos versos seguits. L'escriptura centonària és un acte d'amor lector. Manllevem versos als autors que han escrit com nosaltres pensem o sentim. Recombinem els seus versos igual com el poeta abans ha recombinat les paraules i expressions de la deu d'on beu. El suplantem. Simulem el seu vol poètic com el pilot en pràctiques. Fruïm com Ferret ha fruït recombinant versos de Josep Carner, Salvador Espriu, Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit i Joan Vinyoli en cinc centons superbs que, naturalment, inclouen un apèndix amb la procedència exacta (poema i poemari) de cada vers manllevat, perquè no és pas delicte sinó delit. Podeu trobar un exemple de centó sobre versos de JV Foix clicant aquí. Aquest estiu us demanem que saquegeu els vostres poetes favorits i que ens oferiu els vostres centons, sempre esmentant la procedència dels versos. El missatge més destacat en aquests Jocs Florals del Centonari de Verbàlia rebrà un exemplar del llibre de Jep Ferret El crim perfecte, per gentilesa d'Edicions 62 i la llibreria virtual llibres.cat. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Pluja Volàtil, breu, fugaç, tinc un recull de núvols sense camins. Plou Rambles avall: beuré la llum futura. (Jep Ferret, "El crim perfecte") karmina 27/07/2006 14:56 # LABERINT Pel silenci dels prats i en la ribera, damunt del primer estel pur i radiant, dins la profunda nit tranquil.la, tot em saluda amb mel de violins. Mentre la vida xiscla per les venes i es desboca pels monts i la planura, hi ha en el camí senyals de ses petjades i al cor hi ha un laberint i un capgirell. (1: Joan Maragall, "La vaca cega"/ 2: Salvador Albert, "Posta"/ 3: Joan Alcover, "La balenguera"/ 4: Palmira Jaquetti, "Casa"/ 5: Jaume Bru, "Ametllers"/ 6: Joaquim Ruyra, "Xàfec d'estiu"/ 7: Joan Arús, "Ara mateix"/ 8: Joan Valls Jordà, "Ària de primavera") karmina 21/07/2006 19:06 # H A I K Ú S Algú desperta la blava llum dels dies. L'infant pregunta. Rere les dunes s'allunya la corrua. Cauen les hores. Es repeteixen els dies plàcis, ara mirall de cendra. Hi ha uns ulls que ens repten: ja no hi ha cap misteri. Lluny, algú canta. (Miquel Martí i Pol: "Haikús en temps de guerra") karmina 20/07/2006 21:04 # Fonts de "VENT DE COLORS" 1,2,3: Olga Xirinachs, "Art pobre" 4,5: Anna Mª Moix, "Anem camí..." 6: Isabel-Clara Simó, "Cada matí". karmina 20/07/2006 12:13 # VENT DE COLORS Estem tots convidats a l'art pobre, la paret esquerdada per un vent de colors que estarrufa els cabells, les llàgrimes, la memòria i el falcó de la nit. karmina 20/07/2006 12:07 # Antidepressius... i més (Nota: Tots els fàrmacs esmentats es troben actualment comercialitzats. Per desgràcia, l'idioma de referència per als laboratoris és l'espanyol i això es nota en les etimologies. En qualsevol cas, el món de la farmacopea ens proporciona una llarga llista de medicaments amb noms molt suggerents: SALONGO, que evidentment fa fugir els fongs (en català seria "Fuigfong", que sona a xinès!), o un molt més nostrat: BOLIDOL. Però és en la psicofarmàcia on abunden els noms curiosos: els somnífers SOÑODOR, DORMICUM o SONATA (un nom de musical!); NODEPE que et treu la "depessió" igual que el RELAPAZ, que et deu proporcionar "relax y paz"; però per a mi el millor és PAXTIBI, literalment "pau per a tu". Deliciós, no trobeu? Surtur 17/07/2006 19:22 # A la memoria de Pompeu Fabra,mestre de tots (S. Espriu) Tu aguantas la meva vida lligadeta amb un cabell Abans del teus ulls,estimada ¿hi ha un amor que,dolç,me'ls crees que me'n fes uns camins d'onada? ¿uns ulls per l'amor de després? Provarem d'alçar en la sorra el palu perillós dels nostres somnis el somni amb tu es conlliga com el perfum al taronger Màrius Torres, "El Jeroni i la Margarida"/Carles Riba,"Salvatge cor"/Salvador Espriu,"La pell del brau"/Joan Vinyoli,"Les noies". eladi 17/07/2006 17:41 # P.S. "ALS AMICS POETES" és un recull de "Vacances pagades", de Pere IV. karmina 17/07/2006 16:20 # ALS AMICS POETES Els savis desemboliquen i emboliquen, però no saben res de res. Mentrestant els poetes s'han empescat els déus i les deesses, han inventat les fades i les bruixes. Els homes orgullosos i feliços planegen i celebren o estructuren. Els savis són grisos, són mòdics. Tanmateix els poetes sembla com si de nit sentissin el reclam d'un ocellàs anònim més enllà de l'última galàxia. karmina 17/07/2006 16:17 # B A T E C Com les algues que avancen en el pit de les ones les nits són plenes d'àngels i d'ombres bategants. Oh, sol major dins el cor de l'enigma! Perquè has vingut jo ara torno a estimar. (1. Màrius Torres, "En el silenci obscur d'unes parpelles closes"/ 2. Llorenç Riber, "Les tombes velles"/ 3. Agustí Bartra, "Contrapunt"-III/ 4. J. Salvat-Papasseit, "La rosa als llavis"). karmina 16/07/2006 17:56 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |