| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
No ho és perquè ja en portem gairebé 300 en català, 160 en espanyol i 160 en italià, però aquest podria ser el fòrum número 100 de Verbàlia. I com que les coses mai no són el que semblen, hem decidit celebrar el Centonari. Jep Ferret, poeta i crucigramista, acaba de publicar el seu primer poemari El crim perfecte (Edicions 62), un llibre molt recomanable des de tots els punts de vista. Ferret clou el seu crim perfecte amb cinc deliciosos delictes a la propietat que recuperen l'antiga tradició dels centons. En llatí el terme cento designava una capa feta amb pedaços. Per analogia, un centó és una composició poètica elaborada amb versos ja existents recombinats que pren un sentit allunyat dels poemes originals. La regla d'or és no manllevar mai ni menys d'un vers complet ni dos versos seguits. L'escriptura centonària és un acte d'amor lector. Manllevem versos als autors que han escrit com nosaltres pensem o sentim. Recombinem els seus versos igual com el poeta abans ha recombinat les paraules i expressions de la deu d'on beu. El suplantem. Simulem el seu vol poètic com el pilot en pràctiques. Fruïm com Ferret ha fruït recombinant versos de Josep Carner, Salvador Espriu, Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit i Joan Vinyoli en cinc centons superbs que, naturalment, inclouen un apèndix amb la procedència exacta (poema i poemari) de cada vers manllevat, perquè no és pas delicte sinó delit. Podeu trobar un exemple de centó sobre versos de JV Foix clicant aquí. Aquest estiu us demanem que saquegeu els vostres poetes favorits i que ens oferiu els vostres centons, sempre esmentant la procedència dels versos. El missatge més destacat en aquests Jocs Florals del Centonari de Verbàlia rebrà un exemplar del llibre de Jep Ferret El crim perfecte, per gentilesa d'Edicions 62 i la llibreria virtual llibres.cat. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # ANIMALONS ... Quan jo m'esmerço en una causa justa sofreixo les befes del meu veïnat. On és ma nissaga? Temps ha que fou cuita. Prou, s'ha acabat, aneu al botavant! (1 i 4, "Vaca suïssa"/ 2 i 3, "Lloca", de "BESTIARI", Pere IV) karmina 16/07/2006 14:09 # LA LLUM DEL FAR Als jardins dels teus ulls la llum del far, arbre déu en la nit, l'escuma trena. (1. Miquel Desclot, "Gesta"/2. Laia Martín, "L'esguard amic fendeix"/3. Salvador Espriu, "Arbre"/4. Laia Martín, "L'esguard..." karmina 15/07/2006 07:17 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |