A l'escrit del jutge s'hi subratlla que els contractes de les institucions tenien la intenció i l'objectiu il·lícit de beneficiar a Nóos per la seva connexió amb el gendre de Juan Carlos de Borbó.

A més, el text deixa clar que hi ha indicis molt clars que apunten a la 'transcendència penal' del cas.

Més informació: L'Audiència de Palma suspèn l'encausament de Cristina de Borbó

En el seu escrit, el jutjat d'Instrucció número 1 diu que els detinguts utilitzaven artefactes incendiaris i explosius per executar les seves amenaces i que així ho van fer en diverses ocasions en l'àrea metropolitana de Barcelona. Segons l'escrit, també justificaven les accions de la banda terrorista ETA i dels Grapo i subratlla que van participar en la revolta dels miners a Mieres, a Astúries.

Així mateix, la interlocutòria assegura que els empresonats van participar en la manifestació antisistema durant la jornada de vaga general del 14 de novembre del 2012 a Barcelona, durant la qual van actuar contra interessos d'entitats financeres i seus de partits polítics i van atacar també alguns vehicles de la policia espanyola.

El jutge afegeix en el seu escrit que citen en reiterades ocasions els terroristes d'ETA i dels GRAPO com a "guerrers", que han publicat els emblemes d'aquestes organitzacions, han citat els condemnats per terrorisme com a presos polítics i han criticat el comunicat d'ETA en què anunciava "el cessament definitiu de la seva activitat armada".

El jutge també els atribueix diversos desplaçament pel territori de l'estat espanyol amb l'objectiu de participar en revoltes com és el cas de la que es va produir a la localitat asturiana de Mieres, durant una protesta del sector de la mineria a mitjans del 2012.

La investigació inicial es va centrar en la creació i la implantació d'un col·lectiu amb finalitat delictiva, segons la interlocutòria, que s'anomenava Front Solidari Barcelona. Posteriorment, l'esmentat grup va canviar de nom per el de Col·lectiu Bandera Negra, un col·lectiu que hauria mantingut el mateix objectiu delictiu i que estava liderat per les mateixes persones. Les pesquises policials es van centrar en tasques de vigilància i de seguiment dels perfils d'aquests grups en diverses xarxes socials.

Finalment, el jutge Santiago Pedraz també atribueix un delicte contra la salut pública a dos dels anarquistes empresonats als que van capturar cinc quilos de MDMA.  

També va crear amb Tortell Poltrona la companyia Bandaclown, va treballar arreu del món en expedicions de 'Pallassos sense fronteres' amb figures com Leo Bassi o Jango Edwards i va col·laborar amb 'Comediants' en diversos espectacles. Entre els diversos reconeixements, Montanyès va rebre el Premi Max del Circ l'any 2001.

El sociòleg i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Salvador Cardús, és l'encarregat de fer un parlament de benvinguda als participants i de fer saber el sentit reivindicatiu de l'acció.

Els organitzadors han explicat que l'objectiu de l'esdeveniment és 'donar visibilitat i projecció internacional a la nostra ensenya per fer sentir la veu que aquí hi ha un país que vol ser lliure i autogestionar-se'. A més, han volgut remarcar que es tracta d'una iniciativa que neix de la societat civil.

Aquest 'stop motion' constisteix en reunir 2.014 persones vestides amb samarretes de color vermell, groc, blau o blanc a la plaça de l'Ajuntament i un grup de fotògrafs distribuïts per diferents punts capturaran la construcció de l'estelada humana i muntaran un vídeo. Aquesta tècnica d'animació consisteix a crear un vídeo a partir de la unió de moltes fotografies consecutives per donar la sensació de moviment.

A continuació podeu veure les instruccions de la coreografia:

Tuits sobre "#esteladahumana"

Una expulsió política i ideològica. Ja ho va apuntar el portaveu del govern, Francesc Homs, i aquest divendres el titular d'Immigració de la Generalitat ha tornat a defensar aquesta tesi al voltant de l'expulsió de Ziani al Marroc, un fet que s'hauria produït aquest mateix divendres. 'De moment no hi ha cap argument que contradigui que és una causa ideològica', assegura.

Bosch lamenta que un estat democràtic hagi dut a terme un procés 'sense proves, sense un procés judicial convencional, sense possibilitat de defensa, amb l'aïllament de l'advocada i el segrest de la persona afectada'. Són conceptes, diu, que li resulten 'molt familiars' i ha explicat davant mig centenar de joves immigrants que 'aquí ja varem tenir 40 anys de dictadura on els processos judicials no es respectaven'.

És un sistema, afegeix Bosch, que té escletxes i ombres i insisteix en el fet que l'expulsió de Ziani s'ha dut a terme sense uns criteris objectius. En aquest sentit, l'advocada de Ziani, Fàtima Zohra, té l'esperança d'acabar guanyant el cas perquè els fets de que s'acusa al seu client, de tenir lligams amb el salafisme i l'islamisme radical, 'no estan provats'.

Zhora assegura que recorrerà el decret d'expulsió de Ziani davant l'Audiència espanyola, però adverteix que aquest serà un procés llarg que pot durar fins a dos anys, abans que Ziani pugui tornar a trepitjar sòl de l'estat espanyol. Segons Interior, l'home marroquí vinculat a CDC ja és camí de Marroc, però la seva família encara no ha rebut noticies seves.

El director general de la Fundació Nous Catalans, Àngel Colom, adverteix a l'estat espanyol que ha pogut violar la Convenció Europea dels Drets Humans i assegura que des de l'entorn de Ziani s'actuarà en l'àmbit internacional per reparar els danys que se li han causat. Segons ha informat Colom per Twitter, Ziani ja va arribar ahir al Marroc i va poder parlar amb ell per telèfon. Diu que està bé, però cansat.

Fins ara s'han celebrat nou trobades i encara en queden vuit més fins al 15 de juny, quan Faura faci l'última. Ja hi han tingut mes de cent mil assistents.

Avui és el torn de Guardamar de la Safor, en una de les primeres comarques que va impulsar l'ensenyament en la nostra llengua. La Trobada arrencarà a les 17.00 amb una cercavila que desembocarà al centenar de paradetes distribuïdes pels carrers del poble i per on s'espera que passin al llarg de la tarda uns catorze mil assistents.

Com és habitual a les Trobades, també en la de Guardamar de la Safor s'han celebrat activitats diverses durant els mesos previs a la festa, que van començar al mes de febrer i que han acabat aquesta setmana amb el lliurament dels Premis Sambori de literatura, on ha participat l'alumnat des centres educatius de la comarca.

La Trobada de la Safor-Valldigna acabarà amb un concert de la Gira d'Escola Valenciana a la platja de Guardamar de la Safor, amb les actuacions d'Aspencat, Benimaklet Klub Ska i Dolç Tab Jazz. La Gira d'Escola Valenciana continua així rodant pel País Valencià amb onze concerts i més de vint grups. Conclourà amb el Feslloch, el festival de tres dies que se celebra a Benlloch els dies 11,12 i 13 de juliol, amb més de vint actuacions musicals.

Demà la Trobada es farà a València, al barri de Benicalap. És previst que hi assisteixin representants polítics, sindicals i d'entitats culturals del País Valencià.

Segons que ha pogut saber VilaWeb, Millo es va reunir amb Puigcercós en un bar de Girona, on li va fer la petició. Puigcercós ho explica així: 'Em va demanar de parlar, i vam fer un cafè al bar Núria de la plaça del Poeta Marquina de Girona, on em va demanar com veuria que entrés a ERC i si podria anar a les llistes per ser diputat. Jo li vaig dir que el camí de la democràcia cristiana a l'esquerra laica era complicat, i més si es volia fer en un parell de setmanes. Li ho vaig desaconsellar, a més de dir-li que no li podia garantir res. Li vaig aconsellar que ho provés al PSC. Però se'n a anar al PP.'

Millo va ser diputat al parlament per CiU entre el 1995 i el 2003, i des del 1999 fou portaveu adjunt del grup parlamentari. Era considerat integrant del sector catalanista d'Unió. Va topar amb Duran i Lleida i per això no va poder entrar a les llistes electorals del 2003. Va acabar fitxant pel PP de Josep Piqué, en l'època del 'tomb catalanista' que Piqué va voler imprimir al partit. Però abans va fer un tempteig d'entrar a ERC, tal com explica Puigcercós.

Millo ho nega i amenaça amb emprendre accions legals

Enric Millo ha emès un comunicat en què desmenteix aquesta informació i amenaça d'emprendre accions legals contra Puigcercós i VilaWeb si no 'rectifiquen públicament'. En aquest sentit, continua el comunicat publicat a la web del PP, 'adverteix que no tot val en política i manifesta que no tolerarà ni una mentida més sobre la seva persona'. 

AP destaca que el govern encara no ha explicat per quin motiu va obtenir els registres de les trucades, tot i que recorda que l'administració ha admès que porta a terme una investigació criminal per a descobrir la font o fonts d'una notícia que l'agència va publicar el 7 de maig de 2012 sobre l'operació de la CIA: 'Els fiscals han buscat registres telefònics de reporters anteriorment, però l'abast d'aquesta investigació en una àmplia selecció d'oficines d'AP, inclosos números de la centraleta general i línies de fax compartides per delegacions, és extraordinari.'

AP ha definit la interceptació dels registres de les trucades de vint línies seves entre l'abril i el maig de 'intromissió en massa i sense precedents' i ha indicat que aquesta mesura del Departament de Justícia pot haver afectat les comunicacions telefòniques de 'més de cent periodistes' que treballen a les delegacions investigades pel govern. 'El nombre exacte de periodistes que van usar les línies telefòniques durant aquest període no se sap, però més de cent periodistes treballen a les oficines on es van fer els registres, en una sèrie de notícies sobre el govern i alguns altres temes.'

En una carta de protesta enviada ahir al fiscal general nord-americà, Eric Holder, el president i director executiu d'AP, Gary Pruitt, acusa el govern d'haver obtingut informació més enllà de qualsevol límit 'justificat per qualsevol investigació' i reclama la devolució dels registres de trucades i la destrucció de totes les còpies d'aquests documents.

La consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, va qualificar el projecte de llei de predemocràtica i de 'ferida enorme' a l'autogovern català i a la dignitat institucional. Ho va dir ahir en una conferència de premsa especial per valorar l'aprovació de la LOMCE. Rigau va dir que la solució adoptada pel ministeri espanyol era impossible de complir, a banda d'arribar a l'absurd. Per la consellera, la decisió parteix de la premisa falsa de que als centres concertats i privats s'hi ensenya en castellà i als públics, en català. Rigau va dir que la decisió ens trasllada al moment abans de la recepció de competències d'educació per Catalunya.

La portaveu d'ERC, Anna Simó, va criticar durament la llei perquè era una normativa centralista, adoctrinadora, segregadora, elitista i que té 'un tuf d'antic'. Simó va cridar a la insubmissió tot deixant clar que, per a ERC, la que val és la Llei d'Educació de Catalunya.

El president d'ICV, Joan Herrera, va fer també una crida a no acatar la llei Wert. Però va criticar també la consellera Rigau perquè, segons ell, només s'escandalitza quan s'ataca la llengua però mira cap a una altra banda quan s'ataca l'ensenyament públic.

La CUP fa una crida a la desobediència a la llei perquè 'és un atemptat contra l'educació publica, contra la immersió lingüística, la laïcitat i la formació d'un esperit crític'. El diputat de la CUP-AE, Quim Arrufat, va demanar a l'estat espanyol que 'deixi, d'una vegada per totes, de legislar contra el poble català'. 'Aquesta llei no respon a criteris pedagògics, respon a les obsessions polítiques i espanyolitzadores del Partit Popular i posa en greu perill un sistema d'educació pública'.

El portaveu del PSC, Jaume Collboni, va titllar la LOMCE de 'cop d'estat' al sistema educatiu i va anunciar el seu suport al govern si decidia portar-la al Tribunal Constitucional (TC) espanyol. Collboni va opinar que aquesta reforma no era necessària i 'respon a criteris ideològics, però no pedagògics', a més de no tenir el consens de la comunitat educativa. 'Trenca el concepte d'igualtat, perquè els nens ara estaran segregats per raó d'origen social, gènere i llengua', es va queixar.

Una partioda de 5 milions d'euros per a pagar l'escola en castellà a Catalunya

La memòria econòmica de la LOMCE ja inclou una partida de 5 milions d'euros per a aquest supòsit, calculada en previsió que s'hi acolliran 1.000 alumnes en un any. Aquesta partida és el 21% de la dotació total del projecte. El mecanisme que el govern espanyol pretén activar a Catalunya passa primer per la via administrativa. Les famílies que vulguin escolaritzar els seus fills en castellà i creguin que no ho poden fer a cap centre públic o concertat podran presentar una instància que donarà peu a una investigació de l'Alta Inspecció de l'estat. Aquesta haurà de determinar si, efectivament, no hi ha cap oferta pública o concertada per estudiar en castellà com a llengua vehicular. Si ho considera així, el Ministeri demanarà a la Generalitat que doni explicacions i, si considera que "no s'està garantint aquest dret", engegarà la via de l'escola privada de manera "transitòria" i fins que la Generalitat hagi "solucionat" el problema.

Segons han explicat fonts del Ministeri d'Educació, l'Estat preveu que 1.000 alumnes s'acullin a aquesta opció al primer any d'aplicació de la LOMCE, és a dir, al curs 2014/2015, i per aquest motiu ha inclòs una partida de cinc milions d'euros a la memòria econòmica de la Llei. Aquests diners, però, no els acabarà pagant el Ministeri d'Educació, perquè l'Estat els restarà de les transferències que la Generalitat rep per prestar els serveis d'Educació a Catalunya, de manera que acabaran afectant els recursos que rep el sistema d'escoles públiques i concertades a Catalunya. "Si són 17 famílies com diu la Generalitat", afirmen aquestes veus, "la partida serà molt inferior".

El sistema ideat pel Ministeri, però, no especifica en quin percentatge cal que el sistema públic català oferti escolarització en castellà. Fonts pròximes al ministre apunten que el TC va deixar clar que correspon a la Generalitat fixar un percentatge d'ensenyament en castellà com a llengua vehicular a Catalunya. Segons aquestes fonts, el que busca el sistema és garantir aquesta possibilitat, però la distància de l'alumne on es trobi el centre bilingüe o el nombre d'escoles que han d'oferir aquesta doble línia són qüestions "a negociar" que ara per ara no consten al contingut de la Llei.

"No estem parlant que hi hagi d'haver una línia en castellà a tot el sistema, estem dient que encara que hi hagi una oferta d'una proporció menor d'escoles que ofereixin educació en castellà ja estaria solucionat", afirmen. Es tracta, segons aquestes fonts, que hi hagi una alternativa a l'escolarització en català i "no entrem si està a la Val d'Aran o ha d'estar més a prop, perquè aquestes són qüestions que es poden negociar".

El ministre Wert prova d'esquivar d'aquesta manera les objeccions del Consell d'Estat, que va censurar que obligués a la Generalitat a pagar l'escolarització privada dels alumnes en castellà de la seva butxaca. El dictamen que va emetre aquest organisme recordava al Ministeri que no té competències per determinar de quina manera els governs autonòmics reparteixen els recursos que tenen assignats per a Educació. Segons fonts del Ministeri, amb la nova fórmula es compleix la recomanació del Consell d'Estat i no s'envaeixen les competències de la Generalitat, alhora que es "garanteix" el "dret" de les famílies a escolaritzar els seus fills en castellà.

L'executiu espanyol pretén forçar d'aquesta manera el Govern a establir un doble sistema almenys a una part de la seva oferta educativa, tal com passa a la resta de territoris on hi ha llengües cooficials on, segons diu el Ministeri, "no hi ha cap tipus de problema". L'equip del ministre Wert insisteix que amb aquest mecanisme "no discuteix" la immersió lingüística, sinó la seva aplicació "més enllà d'un límit que no es pot superar" que és la "garantia" del "dret" de les famílies a escolaritzar els seus fills en castellà.

La nota de religió comptarà per a la mitjana

Segons el govern espanyol, al dictamen del Consell d'Estat no hi va haver "cap observació essencial" i sí propostes de "millora", una de les quals feia referència a l'assignatura de Religió i la seva discriminació respecte a la seva alternativa, Valors Cívics. Segons fonts del Ministeri, finalment Religió tindrà un tractament diferenciat i s'inclourà al d'assignatures específiques, però els alumnes hauran que l'escullin també podran agafar Valors Cívics com a assignatura optativa, i a l'inrevés, de manera que podran cursar les dues assignatures. En tot cas, tal com constava a l'esborrany de la Llei, la nota de Religió seguirà comptant per al currículum com la resta d'assignatures a l'hora de fer mitjana, malgrat que no serà objecte d'una avaluació a nivell estatal com les matèries troncals.

Pel que fa a la petició del Consell d'Estat perquè no s'eliminés l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, el Ministeri manté la seva exclusió i assegura que les matèries que incorporava quedaran difuminades de manera transversal per la resta d'assignatures.

"Nova definició" de les competències

El Ministeri insisteix que la reforma "dóna més autonomia als centres" públics perquè els atorga eines per "ser més flexibles" i tenir "més capacitat de gestió" però ho vincula a uns comptes clars. També apunta que la nova configuració de les assignatures implica "una nova definició" de les competències de les autonomies i de l'Estat. A les assignatures troncals l'Estat defineix els currículums, a les específiques els criteris d'avaluació els especifica l'Estat però els apliquen les comunitats , i a les de lliure configuració les CCAA defineixen els continguts. Segons el govern espanyol d'aquesta manera "s'asseguren uns mínims" a tot l'Estat i a la Llei "no hi ha res" que beneficiï un dels models.

Avaluació "homogènia"

A més la LOMCE planteja un sistema d'avaluacions homogènies i externes a nivell estatal que segons el govern espanyol "garanteix" que els criteris d'avaluació siguin iguals a tot el territori, fet que "intensifica l'esforç" i "millora substancialment els resultats de tots els alumnes". Wert considera també que el sistema educatiu "està antiquat" perquè es basa només en la "memorització" i aposta per un model que ensenyi els alumnes a tenir "esperit crític". Aquestes avaluacions, afirmen, promouran "un canvi en la metodologia" on les competències tindran "un valor molt important".

Wert vol que Europa financiï l'aplicació de la Llei

La LOMCE no va anar la setmana passada al Consell de Ministres per problemes en la memòria econòmica. Aquest divendres s'ha sabut que va ser perquè el Ministeri estava estudiant amb el Ministeri d'Ocupació les possibilitats de finançament europeu per a la reforma i ha calgut treballar "amb més detall del que preveien".

"Hem escollit amb detall quines propostes de la LOMCE són elegibles per rebre fons socials europeus" que són "els canvis de la Formació Professional bàsica, on seran dos anys obligatoris, un més que l'actual", i "l'avançament dels itineraris a partir de quart d'ESO, on ja es podran fer dues trajectòries, fet que implica més professors, i per tant més cost".

D'aquesta manera el 95% del cost de la reforma, segons el Ministeri, podria rebre fons europeus, que paguen entre el 50 i el 65% del cost. En total, la implantació de la LOMCE costarà 38 milions al primer any, prop de 200 al segon i prop de 300 al tercer. Malgrat tot, segons aquestes fonts, si es té en compte "l'estalvi" per la compactació del Batxillerat, les quantitats queden en 23 milions al primer any, 130 al segon i 255 al tercer.

El text presentat pel president del Consell de la Llengua Corsa, un organisme creat per la Col·lectivitat Territorial de Còrsega el 2005 i votat per l'Assemblea de Còrsega el gener del 2007, preveu l'ús del cors a les escoles i en les relacions amb l'administració pública.

L'aprovació de l'estatut ha aconseguit la unanimitat dels membres de l'Assemblea presents a l'hora de la votació: 36 han donat suport a l'equiparació legal del cors i el francès, mentre que 11 no han volgut participar al vot i 4 n'eren absents –aquests 15 diputats pertanyen a l'oposició de dretes i a una petita fracció del centreeesquerra governamental.

Ghionga esperava una 'majoria forta' en favor de la proposta a la votació, atès que fa dos anys trenta-sis diputats van votar una moció que es manifestava favorable a un eventual estatus de cooficialitat. Ara caldrà reformar la constitució francesa perquè la cooficialitat pugui entrar en vigor.

El 2009, en canvi, diputats independentistes van presentar una moció en favor de declarar l'oficialitat del cors i fou tombada per 28 vots contraris contra 19 de favorables.

L'executiu espanyol lleva importància a la polèmica que ha causat l'actuació de Llanos de Luna i no fa cas de les demandes de la vice-presidenta catalana, Joana Ortega, que ahir mateix va demanar-ne la destitució, tot recordant que 'la delegada del govern espanyol acostuma a ferir els sentiments dels catalans'. Ortega recorda que no és la primera vegada que Llanos de Luna actua en aquesta direcció i que, en comptes de solucionar els problemes dels ciutadans, en crea de nous.

El govern espanyol diu que ja havia passat anteriorment que un membre de la División Azul fos honorat en un acte oficial. I destaca que l'any 2004, quan Bono era ministre de Defensa espanyol, va convidar una representació d'aquest cos a participar en els actes del dia de la hispanitat. A més, remarca que la guàrdia civil ja va donar explicacions aquest dijous en un comunicat on afirmava que totes les associacions que van participar a l'acte són 'legalment i degudament regulades' i que l'acte no tenia rerefons ideològic.

Informació relacionada: El govern espanyol paga subvencions a la Hermandad de la División Azul

Com es fa sovint amb les festes 'rave', l'indret de la concentració es revelarà a l'últim moment als participants o afins per SMS. Amb tot, el diari l'Indépendant aventura que es podria fer en un càmping o en una sala municipal de l'àrea de Perpinyà.

També revela una part del programa de l'encontre, en què hi ha previstes reunions de diversos grupuscles, un concert amb els grups francesos Frakass i Bordelboys i els espanyols Más que Palabras, a més d'un concurs de salutacions hitlerianes.

Aquesta concentració té un precedent: la que es va fer el novembre passat en un polígon industrial de Toul (Lorena), on es van reunir dos mil neonazis en un seguit de concerts que van passar força inadvertits.

Hammerskin Nation és un grup fundat a Dallas (Texas) el 1988 i que defensa la supremacia de la 'raça blanca'. De pensament obertament neonazi, té lligams amb el Ku Klux Klan i, a banda els EUA, té una forta implantació a Europa.

Més notícies:

VilaWeb Catalunya Nord

Abend diu: 'El CNI diu que Ziani col·laborava amb els serveis secrets marroquins i que donava suport als extremistes islamistes. Però els que donen suport a Ziani sospiten que la seva deportació és motivada pel fet que aquest últim any ha treballat com intermediari amb la comunitat musulmana per a una organització que promou la independència de la regió semi-autònoma de Catalunya'.

Continua així: 'Sigui quina sigui l'explicació certa, el cas de Ziani ofereix una visió interessant sobre la tempesta que s'acosta sobre la independència de Catalunya. Tot i que els catalans han defensat sempre la identitat cultural i històrica diferent respecte dels espanyols, el conflicte polític amb l'estat central es va situar en primera línia la tardor del 2012, quan el govern regional va respondre a la intensificació dels conflictes sobre els impostos i la llengua començant un procés que es diu que portarà a un referèndum sobre la independència.'

I afegeix: 'Tot i que una votació com aquesta és il·legal tenint en compte la constitució, molts opinen que si els catalans guanyen suport moral per al referèndum Espanya es veurà forçada a permetre'l. I aquí és on entra en joc Ziani.

La revista repassa la tasca que fa la Fundació Nous Catalans, vinculada a CDC, ajudant els immigrats a integrar-se en la societat catalana. I destaca també que 'una de les funcions principals és la d'explicar als nouvinguts el procés d'independència'.

Diu que el l'informe d'acusació del CNI no parla del procés sobiranista, sinó dels suposats vincles amb l'extremisme islàmic. I recull declaracions de Ziani, dient: 'Tota la meva trajectòria, tot el que he fet, ha estat el contrari de l'extremisme. Sempre he treballat per a la integració i l'harmonia social'.

El reportatge recull declaracions d'Àngel Colom, president de Nous Catalans, que parla de les motivacions polítiques de l'expulsió.

La immigració, un factor determinant en el referèndum

Mentre el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, diu que l'expulsió no té res a veure amb les activitats de Ziani a favor de la independència, el suggeriment dels favorables a la independència que hi pot haver una motivació política remarca la consciència sobre el fet que la considerable població immigrada pot ser determinant en qualsevol decisió futura.

I recorda, tal com feia ahir Àngel Colom en aquesta entrevista amb VilaWeb, el precedent del Quebec: 'Quan el Quebec va celebrar l'últim referèndum sobre la independència el 1995 el 90% dels immigrats acabats de nacionalitzar van votar contra la separació del Canadà. Aquesta dada pesa amb força en la ment dels impulsor de la independència de Catalunya, que saben que la gent que ha obtingut recentment la ciutadania espanyola poden tenir por a perdre-la'.

Recull les declaracions d'Hermes Castro, president de l'associació d'immigrats llatinoamericans Fedelatina. 'Els llatinoamericans tendeixen a ser més políticament actius que no els europeus. I molts d'ells tenen una certa afinitat cap a la independència. En un començament no ho entenen, però després diuen: 'Volen separar-se d'Espanya, tal com vam fer nosaltres fa dos-cents anys'.

I també publica declaracions de l'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, que adverteix d'una contradicció en l'acusació del CNI contra Ziani: el fet que alhora sigui un agent dels serveis secrets marroquins i promogui el salafisme. 'És curiós. El govern del Marroc s'oposa al salafisme, fa el que pot per combatre l'extremisme. Com pot ser que faci les dues coses alhora?'.

Acaba destacant unes declaracions de Ziani: 'És un crim per a un immigrant involucrar-se en el procés polític de Catalunya? És un crim sentir-se català? Si això és a democràcia, no la vull.'

A diferència d'anys anteriors el públic del Real i l'Atlètic de Madrid han aclamat el rei d'Espanya quan ha entrat a l'estadi i han entonat tots junts l'himne espanyol. 

Finalment la Copa l'ha guanyat l'Atlético de Madrid per 1 a 2. El partit ha estat marcat per la violència del Real Madrid a la pròrroga. Mourinho ha estat expulsat per l'àrbitre primer i després Cristiano Ronaldo també ho ha estat per agredir un jugador de l'Atlético. L'expulsió de Ronaldo ha provocat una batussa entre els jugadors dels dos equips.

Opinió contundent d'Alfred Bosch, sobre la seva intervenció en el programa: Quan guanyem el cor dels espanyols, haurem guanyat

Després de l'entrevista inicial, Bosch s'encara als atacs verbals dels tertulians del programa, entre els quals l'ex-banquer empresonat Mario Conde.

A continuació, podeu veure l'entrevista:

Demana a Bosch que torni a mirar-se el reportatge perquè comprovi que no s'hi fa aquesta comparació. Diu que si fos cert, la cadena hauria incorregut 'en una autèntica aberració'.

'La propaganda estalinista ho va crear, els nazis ho van perfeccionar i avui s'apodera i ens articula sense que gaire gent en sigui conscient. És la perversió del llenguatge. El nacionalisme [basc i català] viu obsessionat per imposar el seu llenguatge', deia el reportatge.

'CiU i ERC intenten fer-nos empassar la seva consulta sobiranista', diu la periodista responsable del reportatge, Cristina Ortega, que arran de les crítiques i de la polèmica es va refermar en el tot el que deia el reportatge.

El director de VilaWeb, Vicent Partal, explica així el projecte, que es va posar en marxa el juliol de 2011:

'+VilaWeb és el projecte central de VilaWeb. Portem molts anys anys oferint al país informació seriosa, responsable, de qualitat, lleial i solvent. Volem seguir fent-ho durant dècades i anar a més, omplir més espais encara. Però només ho podrem fer si reinventem el diari i l'adeqüem en tots els sentits a l'exigència del moment. Exigència que reclama més participació però també un compromís de pagament pel treball que oferim. No aspirem que això ho facen tots els lectors, és clar, però sí que aspirem que ho feu molts més dels que fins avui ho han fet ja, lectors als quals agraïm de tot cor el seu gest i la seua implicació.

VilaWeb, i tots els digitals, s'han finançat amb publicitat fins ara. Però la publicitat baixa i seguirà baixant, això ho sabem tots. I fer informació de qualitat val diners, reclama equips potents i una infrastructura digna. VilaWeb, dèsset anys després, continua liderant els diaris digitals del país i és l’únic digital que competeix en xifres d'audiència i en reconeixement amb els diaris de paper o els serveis televisius. Ho fem amb una infrastructura i uns mitjans molt inferiors però també amb una visió del país i del món amb la qual moltíssima gent se sent representada i que ens fa diferents. Pensem, però, que en un moment en què els mitjans tradicionals són amenaçats, nosaltres som més necessaris que mai. I hem de ser més del que som.

El tot és gratis d'internet és una condemna a mort per als mitjans. Ho hem sabut sempre però no sabíem fins a quin punt seria ràpidament cert. Per això avui, quan ja tothom assumeix que cal pagar, nosaltres ens sentim orgullosos d'haver estat, de nou, els qui hem marcat un camí. Fa un any just vam demanar als lectors que pagaren un preu pel diari (com a mínim setze cèntims al dia) i ara més de mil vuit-cents lectors ho fan. La xifra és equivalent a la dels subscriptors de la majoria de les revistes catalanes (poca, per tant, però gens negligible). Sobretot, però, és un crit d'avís col·lectiu: o els lectors assumeixen també la seua responsabilitat amb els mitjans o els mitjans, i no només els tradicionals, desapareixerem.

Vivim un moment clau per al país, a tot arreu i en tots els territoris. I VilaWeb vol ser molt més fort encara del que és. Per a poder ser de forma eficaç la veu que tanta gent reclameu que siga, que a tanta gent us agrada que siguem. Nosaltres hi som, compromesos, i no defallirem, us ho hem demostrat durant prop de dues dècades. Però ha arribat el moment en què us hem de demanar una reflexió a cadascú de vosaltres també: penseu d'apuntar-vos a +VilaWeb, per a preservar i enfortir aquesta veu sense la qual els vostres matins, les vostres vesprades o les vostres nits segurament no serien iguals.'

Si vols formar part del grup que l'entrevistarà i compartir una estona amb ell, escriu a suport@mesvilaweb.cat o truca al telèfon 934 426 439.

Els quinze primers a apuntar-s'hi seran els qui participaran en el debat enregistrat. El grup es formarà per ordre de demanda, procurant que participin els membres de +VilaWeb que no han assistit a cap altra trobada anterior.

Si vols veure els vídeos dels col·loquis 'Implicats' anteriors els trobaràs aquí: Ada Colau, Carles Puigdemont, Joel Joan, David Fernàndez, Ernest Maragall, debat a la Societat Coral el Micalet,Carme Forcadell, Isona Passola, Tortell Poltrona, Josep Maria Vila d'Abadal, Eudald Carbonell, Miquel Calçada, Afons López Tena, Biel Barceló, Alfred Bosch, Mònica Oltra, Xavier Trias i Arcadi Oliveres

Com els anys anteriors, a horabaixa hi haurà un espectacle infantil, enguany amb el Pot Petit, i l'actuació castellera de les tres colles nord-catalanes: els Castellers del Riberal, els Angelets del Vallespir i colla dels Pallagos del Conflent, acabada de néixer.

La festa es clourà a les 18.00 amb una sessió musical de Raph Dumas i Marc Serrat.

La xarxa de la Bressola inclou sis escoles infantils i de primària al Rosselló i el Conflent, i un centre de secundària a Sant Esteve (Rosselló).

Més notícies:

VilaWeb Catalunya Nord

El 18 de maig de 2012 al matí, el jove fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, va ésser l'encarregat de tocar la campana d'inici de sessió al parquet tecnològic nord-americà Nasdaq. Amb el toc també marcava el primer dia de cotització de la seva empresa, que després d'un retard a causa de problemes tècnics va veure com es capitalitzava per damunt dels cent milions de dòlars.

La millor entrada a borsa del 2012, preparada amb entusiasme i digna dels anys de la gran bombolla especulativa de les empreses d'internet, es va capgirar ràpidament. En paral·lel a les acusacions inicials que alguns bancs haurien pogut rebre informacions clau en detriment dels petits accionistes abans de l'aventura borsària de Facebook, el preu de les accions va començar a davallar sense aturador, fins a arribar a 17,73 dòlars el setembre passat.

D'aleshores ençà, el preu ha remuntat i s'ha estabilitzat en un interval que va de 25 dòlars a 28, cosa que ha calmat parcialment la inquietud suscitada fa un any. Hi ha ajudat l'augment dels ingressos en l'àmbit de la mobilitat, un terreny en què Facebook s'ha espavilat tard, i la introducció progressiva de nous productes i serveis per a mirar de mantenir la motivació dels mil cent milions d'usuaris reivindicats per la companyia, com ara el cercador intern Graph Search i la capa Home, que adapta la xarxa social a la pantalla inicial de mòbils Android. En aquest sentit, alguns estudis indiquen que als EUA i la UE el nombre d'usuaris ja ha arribat al pic i comença a davallar. Especialment entre els joves, que sembla que cerquen noves eines i xarxes.

· Podeu escoltar el programa en format mp3.

· També a través d'algunes ràdios locals i des de la Xarxa.

· Podeu descarregar el podcast de l'Internauta des de VilaWeb o de l'iTunes.

L'Internauta s'emet a VilaWeb cada divendres a horabaixa.

En el vídeo, del digital El Tierno, es pot veure com, durant la intervenció d'un dels regidors del PP, algú es queixa que faça referència a 'Comunitat Valenciana'. El batlle interromp la intervenció i diu als assistents: 'Si a algú no li agrada, pot marxar del ple. Però ací parlen els regidors. Respecte. A qui torne a interrompre li hauré de dir que abandone el ple'. El regidor del PP reprèn, i insisteix: 'Quan el PP va entrar a govern aquest país i la Comunitat Valenciana, no el País Valencià, la Comunitat Valenciana…'. Un murmuri i algú entre el públic exclama: 'És País Valencià!'. És aleshores quan el batlle expulsa el veí: 'Li demane que abandone el ple'. L'oposició, escandalitzada per la decisió del batlle i com a protesta, decideix també marxar del ple.

El batlle torna a encendre el micro per defensar el vet al nom 'País Valencià' i afirma: 'Dir Comunitat Valenciana o dir País Valencià és una diferència important. L'estatut d'autonomia marca la denominació de Comunitat Valenciana, els agrade o no. El regidor només ha dit una cosa que és estatutària, Comunitat Valenciana, i que no és País Valencià. I ho diem orgullosos i convençuts. A l'esquerra li molesta, ho lamente, però nosaltres sempre n'hem dit Comunitat Valenciana. El preàmbul de l'estatut només diu que en el seu moment es va poder denominar País Valencià, però la denominació oficial d'aquesta magnifica comunitat és Comunitat Valenciana, i a qui no li agrade, ja sap què ha de fer, acceptar la democràcia amb el mateix tarannà que ho fem la resta de ciutadans.'

Enmig de la discussió, una de les regidores de l'oposició acusa el govern del PP de corrupte i el batlle acaba instant l'equip de govern a no tornar a reunir-se amb la regidora en qüestió en cap comissió 'fins que no retire els insults'. 

Tremlett va entrevistar Forcades durant una hora mentre anava del monestir de Sant Benet a l'estació de Sants i explica a l'inici del text que la monja estava tan ocupada parlant amb ell que semblava "no ser conscient" que el vehicle anava a 130 quilòmetres per hora, mentre que el límit de velocitat era de 80. A més del text, 'The Guardian' també publica un vídeo sobre l'entrevista amb Forcades.

El periodista britànic explica que Forcades s'ha convertit en "un dels líders més francs -i atípics- de la confosa i fragmentada extrema esquerra europea". En el reportatge, la monja posa de manifest que no està començant un partit polític i que no té intenció de presentar-se a unes eleccions. 'The Guardian' recorda que la benedictina es va fer famosa a través del vídeo de crítica a les farmacèutiques per la grip A. També subratlla que actualment s'ha convertit en un personatge mediàtic.

A més, l'article posa de manifest que Forcades "no es mossega la llengua" a l'hora de criticar l'Església i que defensa que les dones també puguin fer de capellans, mentre deixa a les "consciències individuals" de cadascú temes com la contracepció i l'abort.

Ziani pot recórrer al secretari d'estat de Seguretat espanyol, Francisco Martínez, la decisió en el termini d'un mes. També pot presentar un recurs contenciós administratiu als jutjats ordinaris.

Ni Ziani ni la seva advocada no en sabiem res aquesta tarda, i s'han assabentat de la decisió a través dels mitjans de comunicació. 'Amb aquesta ordre d'expulsió, el podrien agafar ara mateix i emportar-se'l', ha dit a VilaWeb el president de Nous Catalans, Àngel Colom.

La Fundació Nous Catalans sospita que darrere el decret d'expulsió de Ziani hi ha una 'clara intencionalitat política', que podria constituir una vulneració clara de la Convenció Europea dels Drets Humans. Així ho ha denunciat a través d'un comunicat, en el qual ha denunciat l'opacitat del ministeri de l'Interior espanyol i la indefensió de Ziani. A més, ha reiterat la petició al ministeri perquè faciliti tota la informació sobre la sol·licitud d'expulsió i ha subratllat que Ziani encara no ha rebut cap notificació oficial en relació a la seva expulsió.

L'opinió pública té dret a saber amb quines proves es basen quan es fa una acusació pública tan greu que vincula una persona amb el salafisme, ha subratllat Nous Catalans en el comunicat.

L'advocada de Ziani, Fàtima Zohra, va demanar que s'aportessin proves a les greus acusacions d'espionatge i foment del salafisme. Els únics arguments que s'aportaven eren els de l'atestat policíac que es va fer signar a Ziani quan el van deixar anar després d'haver estat detingut. En aquest document analitzàvem el poc fonament dels arguments que aportava el CNI, que és qui va ordenar la detenció de Ziani.

'Volen fer por'

'Hem d'agafar el cas d'en Noureddine com un avís de l'aparell de l'estat espanyol al milió i mig d'immigrats que viuen a Catalunya, molts dels quals ja tenen la ciutadania espanyola. Amb aquest avís els vol fer por, i han triat un dels dirigents de la primera de les comunitats d'immigrats, la marroquina, amb uns 270.000 ciutadans. Que aquest cas serveixi d'escarment a tot Catalunya. Això va de veres', deia Colom en aquesta entrevista que avui publica VilaWeb.

I afegia: 'S'han adonat que ell i la UCCIC han activat un projecte d'islam català, que té una estructura a Catalunya i que no vol saber res de les estructures de l'islam espanyol. Vertebra una certa estructura d'un islam propi a Catalunya que té relacions amb l'islam a Europa, amb més països, i amb el Marroc, bilateralment, sense passar per Madrid. L'altra raó és que intenten fer por a la comunitat marroquina i, de retruc, a totes les altres. Perquè tots seran electors en les pròximes conteses electorals.'

Ziani: 'Si Fernández Díaz demostra això que ha dit, demà agafo el primer avió cap al Marroc'

Ziani va respondre ahir amb contundència a les paraules del ministre d'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, segons les quals Ziani havia estat expulsat d'un altre país europeu per activitats relacionades amb el 'salafisme radical'. Ziani va replicar: 'Si aquest vespre Fernández Díaz ho demostra, faig les maletes i demà marxo voluntàriament de Catalunya amb el primer avió que vagi al meu país.'

Fernández Díaz va assegurar que el procés d'expulsió de Ziani no tenia res a veure amb el procés sobiranista i va assegurar que solament responia a les seves activitats 'salafistes'.

'No ens tremolarà el pols' en la lluita contra el terrorisme internacional, va dir Fernández Díaz. I va advertir que Ziani fóra expulsat si es confirmaven els motius que, segons ell, havien portat a emprendre aquest procés.

Més informació: El CNI dirigeix la guerra bruta contra els immigrats sobiranistes

Els arguments surrealistes del CNI per a expulsar Noureddine Ziani

L'atac del CNI a la immigració sobiranista arriba a Brussel·les

—Es pot prorrogar indefinidament el pressupost?
—Es pot passar amb el pressupost prorrogat, però això té limitacions: no es pot disposar de la llibertat que et dóna fer un pressupost pel que fa a la inversió, és a dir, fer polítiques diferents. Estàs lligat de mans i peus perquè has de fer allò que ja vas fer l'exercici anterior. Ara, entenc que fer un pressupost complint l'objectiu de dèficit que marca l'estat espanyol és molt difícil o directament impossible. Per tant, o es fa un pressupost i es planta cara al govern amb l'objectiu de dèficit que es cregui oportú, o més val continuar com fins ara amb el pressupost de l'any passat.

—Quins inconvenients tenen aquestes dues vies?
—El problema és obtenir el finançament. Amb pressupost nou o sense, la dificultat és aconseguir el finançament per cobrir el dèficit. Si la Generalitat es planta i fa el pressupost amb el dèficit que li sembli més adequat –un 2% del PIB, per exemple–, el problema és com finançar-lo. Com que l'única via que tenim a Catalunya per finançar dèficit és a través del fons de liquiditat autonòmic (FLA), tan sols obtindrem el crèdit que l'estat ens autoritzi. I no tenim cap més via de finançament oberta que no sigui aquesta. No podem acudir als mercats perquè ens ofereixen un crèdit amb interessos desorbitats. És una situació força complicada, perquè la Generalitat no té marge de maniobra. O compleix l'objectiu de dèficit o no pot finançar-lo.

—Si es prorroga el pressupost de l'any passat, també es prorroga un dèficit que no es pot finançar?
—Exactament. Si mirem el decret de pròrroga del pressupost de la Generalitat, ja ho veiem que és una còpia del de l'any passat però amb determinades restriccions. No n'és una còpia exacta i hi ha partides que no es poden gastar. I això fa que encara tinguem les mans més lligades.

—Quin objectiu de dèficit considereu assumible per fer un pressupost nou?
—Diria que com a mínim el 2% del PIB. I és un mínim molt mínim. Més avall d'aquesta xifra ens deixa un pressupost molt problemàtic. Un 2% del PIB són més o menys uns 1.500 milions d'euros, que ja són molt complicats d'estalviar tenint en compte que ja s'ha retallat molt. Però menys d'això posaria en risc el país.

—Quines implicacions té aquesta batalla pel pressupost i pel dèficit per al procés sobiranista?
—Catalunya es troba obligada a fer una política molt restrictiva i ha d'anar retallant serveis bàsics per la manca de recursos, i això causa descontentament social. No sé si els ciutadans entenen d'on ve el problema. Vull dir que no tinc clar si tothom entén que l'estat espanyol ens escanya i asfixia, o si es pensa que és el govern de la Generalitat que decideix lliurement de fer aquestes retallades. Hi pot haver certes decisions que es poden fer d'una altra manera –per exemple, l'impost de successions–, però són partides poc significatives comparades amb la magnitud d'allò que el govern ha de retallar per força. El govern espanyol i certs grups de l'oposició juguen amb aquesta confusió per mirar de canalitzar el descontentament contra la Generalitat i no contra l'origen real del problema. Ja els va bé el descontentament contra el govern de Catalunya per acusar-lo de fer una política de retallada de l'estat del benestar. És molt important que quedi clar entre els ciutadans que la Generalitat es troba lligada de mans i peus i que no té cap marge de maniobra. Al capdavall, tenim una autonomia que és de pa sucat amb oli.

—La Generalitat no pot fer res per sortir de la crisi?
—Les decisions que han de permetre'ns de sortir de la crisi no les poden prendre els governs autonòmics. La política de reactivació econòmica és en mans de l'estat. L'acusació que fan alguns a la Generalitat de fer passar l'estat propi davant de les solucions de la crisi és falsa, perquè el govern català no pot fer gran cosa amb les competències que té i, encara menys, amb la situació d'asfíxia financera a què és sotmès. Hi ha gent interessada a crear confusió i canalitzar el descontentament contra el govern català. Això sí que pot tenir implicacions en el procés sobiranista si arriba a fer forat entre una majoria de la ciutadania.

—Quines garanties i estructures econòmiques i financeres fan falta per a fer el pas cap a l'estat propi sense gaire risc?
—Primer cal tenir l'administració tributària per poder recaptar impostos i que funcioni bé. Això és vital. També és important de tenir la màquina de la Seguretat Social, perquè s'han de continuar pagant les pensions, les prestacions de desocupació i moltes altres. Aquests dos elements cal tenir-los preparats abans de fer el pas perquè els ciutadans tinguin garanties d'estabilitat i de continuïtat. En un moment determinat també caldrà tenir obertes vies per a poder demanar crèdit. És important que algú t'avali o et presti diners perquè per engegar el motor cal finançament a crèdit.

—Necessitarem que ens deixin diners per activar l'estat?
—Encara que tinguem la maquinària tributària en funcionament, el cicle dels impostos és el que és, i no es pot fer el pas amb la caixa buida. Cal evitar els problemes de tresoreria durant el període posterior al dia D. Algú ens haurà de prestar diners per tenir un cert marge de maniobra per a les primeres setmanes per poder pagar proveïdors,  funcionaris i pensions. Cal obtenir aquest finançament a través de l'estructura tributària pròpia, però també s'ha de cercar crèdit a bancs privats o a tercers països que tinguin interès a ajudar-te.

—Hom parla de tenir coberts els primers tres mesos del nou estat. És així?
—Tres mesos... és una manera de dir. S'han de fer comptes i calcular quines són les necessitats reals. Cal tenir present quin és l'estat de les estructures i si ja funcionen i què recapten. Que cal tenir cobert un període amb finançament extern, això és segur. La durada d'aquest període i el volum de finançament necessari caldrà calcular-los bé.

—Com veieu l'estratègia de començar a pagar els impostos a l'estat espanyol a través de l'agència catalana?
—Penso que té sentit, sobretot per a obtenir la informació dels contribuents. Cal tenir en compte que el gran problema d'organitzar una agència tributària catalana que funcioni és tenir la màxima informació. Aquesta idea de començar a pagar a la Generalitat serveix per a anar rebent la informació que en un moment determinat pot ser molt útil. Em sembla que està molt bé, de fer-ho així. Però també caldria tenir la col·laboració de les entitats financeres perquè molts impostos es paguen a les oficines dels bancs. Cal cercar tots els instruments per obtenir el màxim d'informació sobre els contribuents i fer el traspàs en condicions quan sigui el moment.

—Si l'estat espanyol tingués una actitud civilitzada i establís una negociació, les coses serien diferents en aquest terreny.
—És clar. En un procés negociat amb l'estat espanyol se suposa que l'administració tributària espanyola facilitaria tota la informació a la catalana i tot seria més fàcil. Però aquesta hipòtesi és evident que no cal preveure-la, i ens hem d'espavilar per fer-nos-ho nosaltres sols. Si l'estat acceptés de negociar, la solució de la qüestió tributària seria tan senzilla com passar un programa informàtic amb tota la informació que ja té.

—Abans de notar els efectes positius en les finances públiques, la Catalunya independent passarà un període d'efectes negatius?
—Si nosaltres podem recaptar el mateix nivell d'impostos que ara marxen a l'estat espanyol, no hi hauria cap problema. Des del dia D, podríem tenir els ingressos necessaris per fer també les despeses addicionals que implica tenir estat propi, que ja han estat comptabilitzades, i encara tindríem superàvit. Per això és tan important tenir ben a punt la màquina de recaptar impostos. Si ho aconseguim, el primer any a la Generalitat li sobraran diners després d'assumir les despeses que implicaran totes les noves competències que ara no té.

—Què vol dir això?
—Doncs que es podria augmentar el nivell dels serveis, les pensions, les prestacions socials, etc. L'estat català podrà prestar uns serveis millors, fer inversions, rebaixar impostos i amortitzar el deute acumulat, segons que decideixi el govern de torn. Tot això ho hem comptat i el resultat fiscal de l'estat propi és molt positiu. Si hi ha conseqüències negatives seran pel boicot comercial, i caldrà veure fins on pot arribar aquest boicot. Però, si es donés el cas, també seria competència del nou estat cercar la fórmula de compensar aquestes conseqüències negatives amb el marge de superàvit que tindria.

—Els càlculs que heu fet i que us permeten d'afirmar això són fets amb el supòsit que el nou estat farà unes despeses idèntiques i proporcionals a l'estat espanyol. Però en podrem fer de diferents, oi?
—Fent les mateixes despeses que fa l'estat espanyol en les partides que passarien a ser competència nostra, ens sobrarien diners. Però això no vol dir que hàgim de reproduir els mateixos patrons. Podem millorar certes coses i gastar menys en allò que nosaltres decidim. Fent l'estudi de les despeses de l'estat espanyol que haurem d'assumir amb l'estat propi, ens vam adonar que hi ha un volum aberrant de despeses administratives duplicades. Actuant amb criteris d'eficiència, encara estalviaríem més diners que podríem dedicar a cobrir i millorar les despeses socials. Segurament no caldrà comprar desenes d'avions de guerra com ha fet l'estat espanyol aquests últims anys ni tantes altres despeses incomprensibles.

—Dieu que les finances de la Generalitat són segrestades per l'estat espanyol. Com ho expliqueu perquè ho entenguem?
—Actualment, la Generalitat tan sols pot obtenir diners per fer les despeses compromeses a través del fons de liquiditat autonòmica i dels recursos que el sistema de finançament li permet –percentatges determinats d'alguns impostos. I prou. A més, aquests impostos no els recapta directament, sinó que ho fa l'estat i després en fa la transferència pertinent a les comunitats. La Generalitat ha d'esperar que l'estat faci aquesta transferència i aquesta ja és una dependència prou evident. I això són els diners dels impostos participats per la Generalitat, però també cal comptar les transferències compromeses en l'estatut, els acords de finançament i els pressupostos estatals. L'estat pot decidir que aquestes partides no les transfereix, com ha passat. Ara mateix hi ha molts milers de milions pendents de rebre del govern espanyol del fons de competitivitat i de més compromisos.

—Som en un atzucac.
—La Generalitat depèn absolutament d'aquesta dinàmica perversa. I com que no pot acudir als mercats per demanar crèdit, ha d'acabar demanant préstec a l'estat espanyol que li deu molts diners i de qui pateix un dèficit fiscal considerable. Actualment, la Generalitat no obté diners dels mercats exteriors per manca de credibilitat. Hi podria acudir, però hauria de pagar un interès desmesurat pels diners obtinguts.

—Però hi podrem acudir per allò que dèiem d'assegurar els pagaments del primer període del nou estat?
—La credibilitat davant dels mercats ens l'ha de donar la capacitat que nosaltres tinguem de recaptar diners i tornar els que ens deixin. El moment que els mercats vegin que estem decidits a fer l'estat propi i que s'adonin de la nostra solvència, haurem superat el problema de credibilitat. Aquesta credibilitat no ens l'ofereix l'actual sistema de finançament. Els mercats saben que això que hem explicat –que som completament dependents de l'estat espanyol i, per tant, també depenem de la credibilitat espanyola– és un gos que es mossega la cua. En el moment que tinguem la capacitat de recaptar impostos i el potencial de tenir un cert nivell d'ingressos els mercats s'obriran a donar crèdit amb més bones condicions. Si no podem obtenir crèdit dels mercats és perquè formem part d'Espanya i perquè no tenim una hisenda pròpia.

—Si l'estat espanyol no accepta de negociar, també haurem d'assumir una part del seu deute?
—Aquesta és una qüestió més política que no tècnica. La qüestió de les càrregues que se'ns puguin imputar dependrà de com evolucioni el procés cap a la consulta i l'actitud del govern espanyol. Sí que penso que l'estat voldrà negociar quan vegi que no hi ha camí de retorn, que som a punt de fer el pas i que hem decidit de separar-nos. Voldrà negociar perquè, perdut per perdut, voldrà que ens enduguem una part del deute. En l'últim extrem, quan l'estat vegi que ens n'anem de veritat, negociarà. I aleshores hi haurà un àrbitre internacional? Ja ho veurem.

—La clau la donarà la negociació política.
—Tot plegat dependrà de la política i no dels aspectes més tècnics. Segons com evolucioni el procés i quines majories dibuixi, aquest moment de negociació final serà d'una manera o d'una altra. No ho podem preveure ara. Serà negociació política. Caldrà posar-ho tot a la balança: dèficit fiscal acumulat, deute públic, actius i passius de l'estat a Catalunya, aeroports, infrastructures, etc. Si no hi ha negociació, és a dir, si hi ha ruptura, Catalunya no es quedarà una part del deute, però tampoc una bona part dels actius que té ara l'estat espanyol. Dir com anirà tot això és fer ciència-ficció. La negociació política dependrà de com es faci finalment el procés i de la força amb què hi arribi cadascú.

El procés per a la ciutadania eslovena

La decisió d'acceptar la proposta de la federació eslovena de tenir la doble ciutadania i poder jugar amb la selecció d'aquest país, la va anunciar en una entrevista en la revista de la Plataforma pro-Seleccions Catalanes. Boada espera rebre a temps el passaport eslovè per a poder participar en els partits classificatoris per a l'Eurobasket 2015, que comencen el mes vinent.

Després, va fer unes declaracions a Catalunya Ràdio en què deia: 'Jugaré amb Eslovènia perquè no puc fer-ho amb la selecció que vull, Catalunya.' I va afegir, encara, que quan això fos possible potser ja no jugaria.

El mes de setembre passat, Boada va publicar al seu Twitter una imatge del passaport espanyol, acompanyant-lo de la frase: 'El meu passaport té els dies comptats.'

El meu passaport te els dies comptats #tenimpressa#ELECCIONSperlaINDEPENDÈNCIA twitter.com/LaBoada/status…

— Helena (@LaBoada) 24 de setembre de 2012

No fa gaire, alguns mitjans de comunicació es van fer ressò del seu cas, esparverats. Boada ha rebut també molts insults i atacs a la xarxa. Avui ha fet tres piulets en què explica breument la seva decisió:

Primero de todo, siento si he ofendido a alguien con mis palabras, no era mi intención. Segundo, soy muy consciente q no entro en los

— Helena (@LaBoada) 12 de maig de 2013

planes de @lmondelo, hay jugadoras en este momento mejores que yo que se merecen ser convocadas, pero también digo que no iría a jugar con

— Helena (@LaBoada) 12 de maig de 2013

La selección Espanyola perque prefiero ser humilde a jugar con unos colores que no siento.

— Helena (@LaBoada) 12 de maig de 2013

Boada és la parella d'un dels jugadors de bàsquet més destacats d'Europa, l'eslovè i blau-grana Jaka Lakovic.

—El cas de Noureddine Ziani us causa una sensació d'indefensió?
—Sí, aquesta sensació d'indefensió, en Noureddine, la té. Tant ell com la seva família. I també la tenim la gent que treballem en l'encaix de les migracions que han vingut aquesta última dècada a Catalunya. Hem d'agafar el cas d'en Noureddine com un avís de l'aparell de l'estat espanyol al milió i mig d'immigrats que viuen a Catalunya, molts dels quals ja tenen la ciutadania espanyola. Amb aquest avís els vol fer por, i han triat un dels dirigents de la primera de les comunitats d'immigrats, la marroquina, amb uns 270.000 ciutadans. Que aquest cas serveixi d'escarment a tot Catalunya. Això va de veres.

—Per què els molesta, Noureddine Ziani?
—S'han adonat que ell i la UCCIC han activat un projecte d'islam català, que té una estructura a Catalunya i que no vol saber res de les estructures de l'islam espanyol. Vertebra una certa estructura d'un islam propi a Catalunya que té relacions amb l'islam a Europa, amb més països, i amb el Marroc, bilateralment, sense passar per Madrid. L'altra raó és que intenten fer por a la comunitat marroquina i, de retruc, a totes les altres. Perquè tots seran electors en les pròximes conteses electorals.

—L'estat espanyol sap que la immigració pot ser decisiva.
—I tant. Mireu, no oblido mai que en els moments previs a l'últim referèndum del Quebec l'estat federal del Canadà va jugar molt brut contra el procés sobiranista. I una de les claus de la derrota per poc més de mig punt va ser el joc brut amb la immigració. Va legalitzar de cop molts immigrats, els va donar moltes prebendes i se sap que una bona part d'aquesta immigració va votar no.

—Creieu que Espanya mirarà de fer una cosa semblant?
—Crec que miren de fer alguna cosa així. El cas del Noureddine respon a aquesta lògica. Per una banda, espanten i, per una altra, tenim constància que acceleren la concessió de nacionalitats perquè deuen pensar que eventualment podran mobilitzar aquesta població. Possiblement seran entre 600.000 electors i 700.000, comptant els que tenen la ciutadania espanyola ara, els que la tenen sol·licitada i els que la tindran.

—Teniu constància que acceleren el procés de nacionalització d'immigrats?
—Tenim la sorpresa de la informació que arriba des del Ministeri de Justícia i les declaracions de Gallardón, que va dir que entre final de l'any passat i tot el 2013 accelerarien la concessió de la ciutadania espanyola perquè han informatitzat el sistema i poden anar més de pressa. Potser sóc mal pensat, però que de cop i volta, quan comença el procés sobiranista a Catalunya, surti Gallardón dient això, si més no és casual. Diu que durant el 2013 a Espanya es concediran 450.000 nacionalitats més, de les quals comptem que unes 200.000 seran a Catalunya. No em sap greu que accelerin aquest procés per a gent que hi té dret. Però que això passi ara em fa malpensar. De segur que provaran de mobilitzar la immigració pel no. Per això el catalanisme ha de treballar, i sortosament ja fa temps que s'hi dedica, per informar la immigració recent sobre el procés.

—Això fa Noureddine Ziani, oi?
—Sí, en l'àmbit marroquí. Això fem a la Fundació en tots els àmbits. Hem planificat un procés que en diem 'Mil actes i reunions per a l'estat propi'. Ja hem començat, i ho accelerarem al juny i fins el juny del 2014. Per a tots els catalans immigrats, siguin marroquins, subsaharians, llatinoamericans, asiàtics o d'origen europeu no nascuts a Catalunya. No oblidem que hi ha una gran comunitat d'europeus, que sovint tenen menys informació que no els immigrats del Marroc, de l'Àfrica, o de l'Amèrica Llatina, perquè estan més dispersos.

—Quina mena d'actes són?
—No parlem de fer mítings, no són actes de partit. Són actes que farà no solament gent de CiU, sinó també gent d'ERC i de més formacions que treballen pel dret de decidir. Hem de treballar junts amb entitats com Òmnium i l'ANC, per fer aquests actes. Poden ser des d'un acte en un centre cívic fins a anar casa per casa, i això ja ho hem anat fent. Per exemple, petites reunions al barri de la Salut de Badalona amb gent d'origen llatinoamericà. I fem les reunions a cases particulars, al menjador de casa, xerrant, prenent un 'mate' i resolent els dubtes que tenen sobre el procés cap a l'estat propi.

—Què us han dit sobre el procés en aquestes trobades?
—Ens expressen els dubtes que té la ciutadania en general, i alguns més, els relatius a l'estrangeria. I la pregunta que ens fan sempre és: 'Nosaltres, els immigrats, quin paper tindrem en la Catalunya que tingui estat? Ens hi voldreu o n'haurem de marxar?'

—I què els responeu?
—Els diem que Catalunya els convida a ser fundadors del nou estat. Poques vegades en la vida d'una persona, hagi nascut on hagi nascut, passa que tingui l'oportunitat de ser fundador d'un estat nou. Doncs els diem que ho poden ser. Podem aportar un model de convivència, un model de país mitjà que ha trobat la manera que hi convisqui gent de moltes religions i cultures i llengües diferents en un mateix projecte comú d'estat. Totes les pors desapareixen, si els diem que no solament no els farà fora ningú, sinó que també podran ser fundadors de l'estat i podran tenir la ciutadania catalana.

—I els qui ja han començat el procés d'obtenció de la ciutadania espanyola?
—Els diem que s'admetrà com a mínim una doble nacionalitat per a qui la vulgui tenir.

—Penseu que no tenim prou en compte la immigració en el procés?
—Espero i desitjo que Catalunya s'adoni a temps que la participació de la immigració és un factor clau, perquè si hi ha consulta hi haurà centenars de milers d'immigrats que podran votar. Parlem d'un cos electoral d'origen immigrant recent entre 500.000 i 700.000, entre els quals n'hi ha que tenen la ciutadania o la residència permanent, i que aquests eventualment també podrien ser electors. Si no fem res per informar-los, Espanya els podria mobilitzar, i poden ser determinants en un sentit negatiu del resultat. En canvi, han de ser determinants per a la victòria del sí, i per això els fem aquesta invitació perquè siguin fundadors del nou estat.

El primer estudi serà sobre el moment de convocar la consulta i la manera de fer-ho. Pi-Sunyer ha deixat oberta la possibilitat que hi hagi més d'una pregunta, és a dir, que siguin dues o fins i tot tres, 'en forma d'arbre'. 'Analitzarem també les garanties que ha de tenir la consulta –ha dit– i els possibles resultats i conseqüències. I quina pot ser la reacció de l'estat.' A banda l'anàlisi jurídica de les opcions per a convocar-la, també ha deixat clar que s'examinarien 'les vies alternatives, més polítiques, per poder-la fer.'

Els altres divuit informes es lliuraran, la majoria, a final d'any, entre l'octubre i el desembre; i els darrers, el primer trimestre del 2014. Seran anàlisis de les decisions fonamentals que s'hauran de prendre preveient que la consulta porti a la constitució d'un estat independent. 'Ajudem a analitzar les estructures previstes per al supòsit de resultat favorable a l'estat independent', ha dit Pi-Sunyer, que no ha tancat pas la porta al fet que el consell analitzi fórmules d'estat federal o confederal.

Aquests són els dinou informes que preveu d'elaborar el consell:

1. La via per a la convocatòria de la consulta.

2. Les relacions del nou estat amb la UE. En formaria part o no? Si en quedés fora, com podria tornar-hi a entrar? Com l'afectarien els acords de Schengen i l'Espai Econòmic Europeu?

3. Les relacions de l'estat català amb la comunitat internacional, des de l'ONU fins a la UNESCO, passant per organitzacions internacionals i analitzant com l'influirien els tractats que té signats Espanya.

4. Les relacions futures amb l'estat espanyol. 'El nou estat hauria de tenir relacions estretíssimes amb l'estat espanyol', ha dit Pi-Sunyer.

5. La successió de les normes jurídiques. 'El primer dia amb el nou estat ens trobaríem que l'ordenament jurídic podria tenir llacunes', observa Pi-Sunyer. 'No tindríem codi penal, llei d'enjudiciament criminal… Ho hem de preveure, això. Què en fem, del codi penal? S'hauran d'idear fórmules de remissions a unes altres legislacions. I els contractes amb l'estat?'

6. Com cal fer el procés constituent. Cal tenir una constitució. 'Potser una idea seria fer una constitució provisional, no intentar fer la constitució catalana de seguida, la primera setmana', diu el president del Consell, que considera que hi hauria d'haver recollits de seguida els drets fonamentals, amb remissions a l'estatut del 2005, i s'hi haurien d'incorporar decisions importants, com ara la nacionalitat doble o el reconeixement de llengües.

7. El poder judicial a Catalunya. Diu Pi-Sunyer: 'Quants jutges tindrem, i quants secretaris de justícia? Cal assegurar que es podrà administrar la justícia des de la primera setmana. Què en fem, dels processos pendents en tribunals d'àmbit espanyol. Com abordem l'execució de sentències des d'aquests tribunals? Caldrà un òrgan de govern del poder judicial.'

8. Informe sobre seguretat interna i internacional.

9. Les administracions sectorials, com ara l'administració electoral.

10. Qüestions econòmiques, com la hisenda de l'estat propi, els sistemes de recaptar impostos, tributs.

11. La definició de l'agència tributària catalana.

12. Les institucions financeres, com el banc central, i el manteniment de l'euro.

13. Les agències i organismes reguladors que hi haurà d'haver, alguns dels quals exigeix la UE.

14. El repartiment d'actius i passius que hi hauria d'haver entre la Generalitat i l'estat espanyol, inclòs el deute.

15. Els efectes de l'estat propi en les relacions comercials entre Espanya i Catalunya.

16. El funcionament de la seguretat social catalana.

17. Com assegurar el subministrament d'energia i de recursos hidràulics des del primer moment de la independència.

18. La definició de l'espai de telecomunicacions.

19. La internacionalització del procés.

'És molt mal educat, i va voler confondre barroerament la mala educació amb el dret de discrepar', explica Fernàndez, argumentant així la seva intervenció. De fet, ja ha passat unes quantes vegades que el diputat de la CUP ha demanat que enviïn Coto al racó de pensar: 'No som a P3. Sempre xerra, fa bromes i desbarra. Confon el parlament amb el plató d'Intereconomía', es queixa.

I en la votació següent, en referència a la proposta de resolució sobre el pagament de la part del govern per començar les obres de construcció del centre d'acollida turística de Les, David Fernàndez va etzibar: 'Senyor Coto, li confirmo que els amics de Veneçuela, els còmplices de l'Equador, els amants de Chiapas, els defensors de Cuba, els vailets de Can Piella injustament desallotjats, els de l'eix del mal, els okupes de tota la vida, que ho som, els dels Països Catalans, els "niños de la gasolina", els fills i filles dels que van perdre la guerra civil, els "rojos separatistas", els jueus, homosexuals i maçons, votarem a favor de la seva proposta. Gràcies i amén.' 

I ho va fer considerant la prevenció com la millor manera de lluitar contra aquesta patologia que s’ha convertit en els últims anys en la primera causa d’ingrés hospitalari en nens i el primer motiu d’absentisme escolar per malaltia crònica. Una tasca que, en paraules de la Delegada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, Cristina Iniesta, “no depèn únicament dels serveis sanitaris i de les administracions públiques, sinó que necessita de la col·laboració de tots, incloses les institucions de recerca científica, les entitats socials i la pròpia ciutadania”.

Amb aquestes paraules, la Dra. Iniesta il·lustrava larellevància de l’acte que va tenir lloc a l’Ajuntament, impulsat per la Fundació Roger Torné, entitat que sempre ha promogut la col·laboració i l’aliança amb altres organitzacions públiques i privades com la millor manera de treballar per la salut infantil i de sensibilitzar respecte a la influència que exerceixen en ella els factors mediambientals.

Partint d’aquesta premissa, la Fundació Roger Torné, amb el suport de l’Àrea de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea de Salut de la Diputació de Barcelona i d’organitzacions privades sense ànim de lucre com l’Asociación Española de Pediatras de Atención Primaria (AEPap ), la Sociedad Española de Neumología y Cirurgía Torácica (SEPAR) i la Fundació FAROS de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, va actuar de catalitzador perquè el 7 de maig es reunissin al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona al voltant de cent persones, entre les que es trobaven professionals de la salut, investigadors de diferents àmbits relacionats amb la salut o el medi ambient i d’altres persones interessades.

L’acte va començar amb unes paraules de la Delegada de Salut, que va destacar “la innovació i el rigor científic que caracteritzen totes les activitats de la Fundació Roger Torné”, valorant l’aposta d’aquesta entitat per generar espais de reflexió amb l’objectiu de sensibilitzar la societat respecte a la importància de treballar tots junts, cadascú en el seu propi entorn professional i personal, per protegir la salut infantil.

A continuació va tenir lloc una taula rodona, moderada per la Dra. Iniesta, en què van participar entitats i persones de diferents àmbits d’actuació i també diferents punts geogràfics, com a símbol d’aquesta necessitat de crear una consciència col·lectiva que tingui entre les seves prioritats la salut dels nens i nenes.

Va començar amb la intervenció el Dr. Salvador Díaz Lobato, coordinador de SEPAR Pacientes, entitat amb una gran tradició i prestigi en l’àmbit de la lluita contra l’asma i que desenvolupa una important tasca en l’àmbit de la divulgació. El Dr. Díaz Lobato va destacar la importància de la recerca en relació amb l’asma i els aspectes més significatius que els ciutadans hem de conèixer sobre el resultat d’aquestes recerques.

La taula rodona també va comptar amb la participació del Dr. Manuel Praena, coordinador del Grupo de Vías Respiratorias de l’AEPap, que realitza una extraordinària tasca per la difusió i la sensibilització respecte a l’asma, basada en el compromís personal dels professionals que l’integren i sense cap ànim de lucre. El Dr. Praena que, a més, forma part del Consell Assessor de la Fundació Roger Torné, va destacar la necessitat de controlar les condicions ambientals en què viu la infància, com a punt de partida per disminuir l’impacte de l’asma.

A continuació, va intervenir el Dr. Ramon Folch, director d’ERF (Estudi Ramon Folch – Gestió i Comunicació Ambiental, SL) i membre del Consell Assessor de la Fundació Roger Torné, que va reflexionar sobre el paper de la societat civil en la prevenció de les malalties respiratòries en la infància.

Finalment, Soledad Román, directora general de la Fundació Roger Torné, va presentar l’aplicació per asmartphones i tauletes “Inspira per a pares i mares”, un nou canal a través del qual la Fundació posa al servei de la societat informació rigorosa i basada en el principi de precaució amb la voluntat de ser un punt de trobada per al benestar de la infància i que compta amb el suport de l’Àrea de Salut de l’Ajuntament de Barcelona,l’Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria (AEPap), Famiped, Familia y Salud, la delegació de Salut de la Diputació de Barcelona i l’Observatori de Salut de la Infància i Adolescència de l’Hospital Sant Joan de Déu (FAROS).

L’acte de celebració del Dia Mundial de l’Asma a l’Ajuntament de Barcelona va posar de manifest que res del que fem persones i organitzacions en l’ambient és innocu. Totes les nostres actuacions tenen una repercussió, per això és necessari crear consciència que l’ambient el formem tots nosaltres, que la salut, com deia la Delegada Iniesta, no pot estar només en mans dels serveis sanitaris. La complexitat de factors dels quals depèn la nostra salut i la dels nostres fills i filles avui, inclou un de molt important: la protecció que haguem rebut en el passat. Per això, cal que tots els estrats de la societat s’involucrin i participin en aquesta tasca comuna que és la prevenció, des de les administracions públiques fins a l’àmbit familiar. Tots tenim el nostre paper i, com va dir el Dr. Folch en finalitzar la seva intervenció, “poder el que s’ha de fer és una obligació moral”.

Els nens amb asma tenen dret a portar una vida activa i saludable i poder practicar l’esport i els jocs que desitgin. Tot i que, de moment, aquesta malaltia no té cura i durarà tota la vida, pot ser controlada amb un conjunt de mesures molt eficaces. Entre el moment en què s’emet el diagnòstic d’asma i el moment en què es controla de la manera adequada, hi ha molt per aprendre i molt a fer. Controlar l’asma pot portar una mica de temps i energia, però l’esforç paga la pena!

Tot nen a qui se li hagi diagnosticat asma, així com la seva família, tenen dret a rebre informació sobre la seva malaltia, els seus símptomes, els factors que la desencadenen i els medicaments més adequats per al seu control, així com la forma d’utilitzar-los, ja que les medicines més comunament emprades per al tractament de l’asma són presentades en inhaladors. És convenient utilitzar un llenguatge clar perquè entenguin el que els hi passa, i emprar els mitjans materials disponibles més útils en cada cas. Així mateix, tenen dret a ser escoltats i a que les seves opinions siguin tingudes en compte a l’hora de plantejar la forma de portar la malaltia.

Un cop realitzat el diagnòstic de la malaltia, tot nen amb asma té dret a un pla de tractament personalitzatper ajudar-lo a controlar-la, dissenyat pel seu metge i consensuat amb la família i ell mateix, en la mesura de les seves possibilitats, per tal que puguin tenir un paper actiu i responsable en el tractament de la malaltia que contribueixi a disminuir les visites al metge i l’hospital. Moltes coses són més senzilles quan es té un pla, i la lluita contra l’asma no és l’excepció. Aquest pla constarà d’una sèrie d’instruccions escrites que inclouran informació sobre els medicaments que el nen ha d’usar, quins són i quan els ha de prendre, també sobre com evitar els agents o situacions que desencadenen els seus símptomes, com reconèixer-los i com actuar davant d’una crisi d’asma, i quan sol·licitar ajuda mèdica d’urgència. També és convenient assegurar-se que totes les persones que cuiden el nen coneguin aquest pla i puguin seguir-lo.

Els nens amb asma tenen dret a que l’aire que respiren, tant a casa com al carrer, estigui el més lliure possible dels agents que són capaços de provocar problemes respiratoris i crisis d’asma. A més dels al·lèrgens (substàncies orgàniques que causen reaccions al·lèrgiques) com els àcars de la pols domèstica, la caspa i la saliva dels animals, la floridura i els pòl·lens, l’aire de l’interior de les llars pot contenir irritants com el tabac, el fum de la llenya, perfums i productes de neteja. A l’exterior, és ben conegut que la contaminació de l’aire és un important factor de risc de problemes respiratoris i també pot entrar a la casa. Els agents o situacions que desencadenen símptomes d’asma són diferents per a cada nen i poden variar segons les estacions i a mesura que aquest va creixent, sent important esbrinar quines són en cada persona. En ocasions, identificar-los pot requerir temps i una feina de detectiu, però un cop que s’identifica el patró que segueixen els símptomes del nen, molts es poden evitar amb mesures de control ambiental. És convenient també que els nens amb asma, en la mesura que sigui possible, coneguin els factors que poden desencadenar-la i aprenguin a evitar-los. Millorar la qualitat de l’aire a l’interior de la llar amb mesures tan senzilles com no fumar al domicili, mantenir la casa neta, seca i ventilada i utilitzar, si és possible, l’aire condicionat, especialment durant els dies en què els nivells de pol·len o de contaminació ambiental siguin alts, contribuirà a que els nens amb asma se sentin bé al seu domicili. En general, totes les iniciatives destinades a millorar la qualitat de l’aire que respirem afavoriran la salut de la població infantil i ajudaran a que els nens amb asma puguin jugar i fer esport a l’aire lliure més segurs.

L’escola ocupa una gran part del temps en el dia a dia dels nens, per això els nens amb asma tenen dret aestudiar en una escola on tots els que hi treballen tinguin uns coneixements bàsics sobre aquesta malaltia. També és convenient que coneguin una sèrie de mesures que ajuden a prevenir els símptomes i les crisis d’asma en l’horari escolar, i en el cas que es produeixin, que sàpiguen com actuar. La participació i col·laboració del col·legi com a entitat i del professorat, unida a la dels pares i el propi nen són fonamentals per mantenir controlada la malaltia. Els pares han d’informar al centre escolar i al professor encarregat de la malaltia del seu fill i lliurar les normes del tractament, preferiblement per escrit, incloent els consells en cas de tenir símptomes. És convenient que el professorat tingui una fitxa de dades bàsiques de cada nen amb asma, amb el telèfon dels seus pares, la medicació que usa habitualment si té símptomes i el telèfon al qual sol·licitar assistència mèdica o el lloc on anar en cas de necessitat. Aquesta informació ha de ser coneguda també pel professorat d’educació física ja que no hi ha cap motiu perquè els nens amb asma deixin d’assistir a les classes de gimnàstica o de practicar un altre tipus d’activitat física, sempre que s’adoptin les precaucions adequades, d’acord amb les indicacions mèdiques, per tal de tenir controlada la malaltia.

Els nens amb asma tenen dret a aprendre el més que puguin sobre la seva malaltia i la forma de controlar-la per poder cuidar-se ells mateixos, i per poder col·laborar amb el seu metge, els seus pares i mestres en la presa de decisions sobre el tractament de la seva asma. És un fet: les persones què més aprenen sobre l’asma són les que millor ho controlen. Per als nens, els pares o les persones interessades a saber més sobre aquesta malaltia hi ha pàgines web com:

· Respirar
· Escuela de Pacientes
· Per a pares i mares

Aquestes pàgines estan elaborades per personal sanitari i contenen informació sobre l’asma explicada de forma propera i accessible, així com vídeos i fullets informatius. També ofereixen la possibilitat de posar-se en contacte amb grups de suport i conèixer a d’altres persones per compartir experiències, estratègies i consells útils en el tractament d’aquesta malaltia.

Finalment, els nens amb asma tenen dret a un futur en què aquesta malaltia es pugui curar.

◊ Dra. Águeda Garcia Merino és Pediatra d’Atenció Primària al Centro de Salud Vallobín-La Florida a Oviedo (Asturias) i membre del Grup de Vies Respiratòries de l’AEPap.

En l’asma, els símptomes es produeixen com a resposta a una sèrie de factors anomenats desencadenants, que estan en el medi ambient on respira el pacient. Per això és convenient conèixer-los per a evitar-los. L’accés a una informació mediambiental fiable és prioritari per al pacient i la seva família a fi d’establir les mesures d’evitació oportunes. En aquest document mostrem els factors desencadenants més importants i com evitar-los.

Els desencadenants de l’asma

Els preescolars tenen com a principal desencadenant les infeccions respiratòries víriques. En l’escolar i adolescent prenen preponderància els aeroal·lèrgens, sense oblidarl’exercici. L’exposició al fum del tabac i la contaminació de l’aire afecta a tots.

Els virus respiratoris són els que amb més freqüència desencadenen símptomes d’asma en totes les edats i en els nens menors de dos anys causen episodis de sibilàncies greus (virus respiratori sincitial, rinovirus, bocavirus). Aquests virus tenen un patró estacional característic produint epidèmies en els mesos de setembre a abril.

Podem evitar les infeccions respiratòries? És difícil perquè la transmissió d’aquestes infeccions és alta en els mesos freds en conviure en ambients tancats. Tanmateix, és d’utilitat la lactància materna, ventilar l’aire de les habitacions, evitar aglomeracions com centres comercials, mantenir un ambient lliure de fum de tabac, rentar-se les mans amb freqüència i evitar, en la mesura del possible, el contacte amb persones refredades.

L’exercici

Pot desencadenar una crisi d’asma sobretot si l’asma no està ben controlada, però cal tenir present que els esports que es practiquen en ambients amb aire fred i sec o contaminats (per fums del trànsit o de la indústria) tenen més probabilitat de produir símptomes.

Com a mesures d’evitació dels símptomes per exercici s’aconsella tenir l’asma bé controlada, no fer esport durant una crisi, abans de l’exercici realitzar escalfament, respirar pel nas, tenir les fosses nasals netes i respirar utilitzant adequadament el nas i la boca. Convé no fer exercici els dies amb alts nivells d’ozó o alt contingut de pol·len si es té al·lèrgia. L’asma induït per exercici es pot prevenir inhalant 10 minuts abans de l’exercici broncodilatadors d’acció curta (salbutamol, terbutalina).

Els aeroal·lèrgens

Els aeroal·lèrgens són substàncies que entren a les vies respiratòries provocant una resposta de l’organisme anomenada reacció al·lèrgica. Els més freqüents són els àcars de la pols, pòl·lens de plantes, epitelisd’animals (gat, gos, hàmster, cobai, conill, cavall, vaca) i fongs de la humitat (alternaria, Cladosporium). Les proves al·lèrgiques serveixen per identificar-los.

Els àcars de la pols domèstica són els aeroal·lèrgens més freqüents com a desencadenant d’asma, rinitis i conjuntivitis al·lèrgica. Viuen al matalàs i coixí, catifes, cortines, peluixos. Com a mesures d’evitació, es proposa l’ús de fundes antiàcars (matalàs i coixins), neteja amb aspiradora, retirar del dormitori catifes, moquetes, cortines i peluixos que acumulin pols i reduir la humitat ambiental (no utilitzar humidificadors).

Els pòl·lens d’arbres, arbusts, gramínies i males herbes són els segons al·lèrgens més freqüents en l’al·lèrgia respiratòria. Són d’exterior. Cada persona sol sensibilitzar-se als pòl·lens de la zona on viu. Cada arbre o planta té una època concreta de pol·linització.

El xiprer pol·linitza des de gener a juny, i el bedoll i el plataner d’ombra de març a maig. El mes d’abril comença a florir l’olivera, sent màxima seva pol·linització al maig i juny. Després pol·linitzen les gramínies salvatges (herba, herba timotea, dàctil, espigueta, etc.) I les cultivables (civada, ordi, sègol, blat, blat de moro). Els pacients polisensibilitzats a diversos pòl·lens d’arbres, gramínies i males herbes poden notar símptomes abans de la primavera i no deixar de tenir-los fins al final de l’estiu o inici de la tardor. Si només estan sensibilitzats a un tipus de pol·len tindran símptomes estacionals (mentre duri la pol·linització). Hi ha algunes diferències en la pol·linització segons les diferents zones de la península ibèrica en la qual intervenen també les condicions climatològiques (les freqüents pluges netegen el pol·len atenuant el problema). Cada persona ha de conèixer el pol·len que li fa mal i informar-se de la situació en el medi ambient.

La Xarxa Espanyola d’Aerobiologia publica els nivells de concentració pol·línica a nivell local (http://www.uco.es/rea/infor_rea/interpretacion.html ). A través d’aquesta informació sabrà quan el risc és més gran i així podrà extremar les precaucions per evitar els símptomes. La informació està disponible en teletext, premsa i internet http://www.uco.es/rea/. S’han d’evitar les activitats a l’aire lliure els dies de màxima pol·linització (dies ventosos, secs i assolellats), viatjar amb les finestres del cotxe tancades, l’aire condicionat amb filtre de pol·len, tancar les finestres del dormitori a la nit i utilitzar ulleres de sol.

Entre els animals, l’epiteli de gat és molt sensibilitzant i a continuació li segueix el del gos. Produeixen símptomes perennes que poden durar mesos després de retirar la mascota del domicili. En cas d’al·lèrgia l’ideal és retirar la mascota del domicili. Si no és possible: disminuir el contacte amb la mascota, mantenint-la fora del dormitori i de les habitacions comunes, rentar-la setmanalment, retirar catifes i moquetes que acumulen residus orgànics.

L’alternària (pertanyent als fongs) és un al·lergen d’exterior. Creix en substrats del sòl del bosc, fusta podrida, compost, etc. Necessita una humitat entre el 75 i el 90% i desencadena símptomes en dies d’humitat.

Convé evitar ambients humits com cellers i graners, el contacte amb fulles o fustes en descomposició. S’han ventilar les habitacions humides o tancades, evitar taques d’humitat, evitar humidificadors i netejar els filtres d’aire condicionat. No tenir plantes d’interior de molt reg.

 La contaminació de l’aire interior: el fum del tabac

Tots hauríem de poder viure en un ambient lliure de fum de tabac. El fum de tabac en nens i adolescents produeix deteriorament de la funció pulmonar i contribueix a la persistència i mal control de l’asma. El tabaquisme matern està relacionat amb la síndrome de mort sobtada del lactant, retard del creixement intrauterí, despreniment de placenta, prematuritat i reducció de la funció pulmonar en lactants. Tot i que s’han dictat normes per protegir la infància del fum del tabac en llocs públics, no és suficient perquè aquestes normes no es poden aplicar en els domicilis dels fumadors. Per això a les mares i pares fumadors se’ls ha d’informar dels riscos i proposar estratègies d’abandonament de l’hàbit del tabaquisme. Als preadolescents i adolescents proporcionar-los missatges de prevenció del consum de tabac i assessorament per ajudar-los a deixar de fumar. 

La contaminació de l’aire exterior

Té conseqüències nefastes en la salut humana. Els nivells alts de contaminació de l’aire augmenten els casos de persones que emmalalteixen i moren per problemes respiratoris. Els nens que viuen a prop de carreteres amb molt de trànsit tenen més probabilitat de patir asma. Les emissions de dièsel agreugen l’asma. La contaminació dels espais d’interior pot tenir un efecte més greu en l’asma que l’exposició a contaminants atmosfèrics d’exterior.

L’OMS recomana reduir de manera significativa els nivells d’ozó, òxid de nitrogen i sobretot partícules en suspensió, provinents en la seva majoria de vehicles amb combustibles fòssils. La legislació espanyola és clara sobre els nivells de contaminació a les ciutats i la necessitat d’informar la societat, però la realitat és que gairebé ningú s’informa dels nivells de contaminació que hi ha a la seva ciutat vivint d’esquena a un problema de salut pública greu. Els mitjans de premsa només es fan ressò dels nivells de contaminació quan l’aire de les ciutats es fa irrespirable. Com a ciutadans tenim el dret i l’obligació d’estar informats d’aquests nivells de contaminants a les nostres ciutats

BIBLIOGRAFIA

García-García ML, Calvo C, Falcón A, Pou F, Pérez-Breña P, De Cea JM et al. Role of emerging respiratory viruses in children with severe acute wheezing. Pediatric Pulmonology 2010; 45 (6): 585-91.

Castell JA. Uso racional de las pruebas diagnósticas: la exploración del niño alérgico. Form Act Pediatr Aten Prim 2009; 2 (1): 42-49. I Disponible en url: www.fapap.es / nom-actual?id = 3

Moneo Hernández I, Forés Catalá A, Esteller Carceller M. Tabaquismo: papel del pediatra de atención primaria. Disponible a: http://www.aepap.org/grupos/grupo-de-vias-respiratorias/protocolos-del-gvr

Annesi-Maesano I, Hulin M, Lavaud F, Raherison Ch, Kopferschmitt Ch, de Blay F et al. Poor air quality in Classrooms related to asthma and rhinitis in primary schoolchildren of the French 6 Cities Study.Thorax 2012; 67: 682-8,

Medio ambiente y asma. Disponible a Respirar: http://www.respirar.org/Observatorio/medio-ambiente-y-asma.html (Data d’accés 2013.04.14)

     ◊ Dr. José Antonio Castillo Laita és Pediatra d’Atenció Primària al Centre de Salut de Fuentes de Ebro (Zaragoza),  del Servicio Aragonés de Salud i membre del Grupo de Vías Respiratorias de la AEPap.

I ara, amb motiu del 308è aniversari del pacte, d'una banda, i de la coincidència del tricentenari de 1714, d'una altra, es fan dos actes de commemoració a l'ermita de Sant Sebastià.

Avui l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer ret homenatge al doctor Llorenç Tomàs, convocant del pacte del 1705, amb l'assistència del comissari del Tricentenari 1714-2014 de la Generalitat, Miquel Calçada, i l'historiador i polític Alfred Bosch, entre més. A més, els Miquelets de Catalunya faran una marxa de torxes des de l'ermita fins a la pedra estelada de la independència a l'entrada del poble. L'acte s'acabarà cap a les nou del vespre amb un moment de silenci per a tots els caiguts per la llibertat de Catalunya, un breu parlament i l'himne nacional.

D'una altra banda, per a diumenge Òmnium Cultural d'Osona, juntament amb els municipis de Santa Eulàlia i Vic, ha preparat un ampli programa d'actes durant tot el dia a l'ermita de Sant Sebastià, amb una caminada, botifarrada i el concert habitual, amb balls tradicionals.

Aquesta edició coincideix amb l'any Estellés que tindrà un apartat especial amb un avançament del projecte 'Sis veus per al poeta'. Aquest espectacle, impulsat per Eva Dénia, Lola Ledesma, Maria Amparo Hurtado, Merxe Martínez, Patxi Ferrer i Sílvia Ampolla, està basat en l'obra de l'autor de Burjassot.

Durant les festes es podrà gaudir de les actuacions de cantadors i cantadores consagrats com Pep Gimeno o Xavier de Bétera al costat d'intèrprets de cant valencià com Isabel de Quart, Manolita o Jacint Hernàndez. També hi col·laboren grups de folk com 'Arrop i Talladetes' i 'Gent del Desert' i noves propostes com 'L'Antiga Senda de Senent'. La jornada conclourà amb un sopar popular a càrrec de l'organització.

La festa ofereix la possibilitat de gaudir de mostres i concursos en què els pastors ensenyen les tècniques d'esquilar les ovelles i guiar el ramat. També, com cada any, s'hi faran unes noces a l'estil pagès que enguany seran apadrinades per Carme Solé i Vendrell, il·lustradora i Creu de Sant Jordi, i Ferran Mascarell, conseller de Cultura.

Durant les festes els visitants també podran gaudir d'espectacles de grallers, gegants i trabucaires. L'organització també posa a disposició dels qui ho vulguin activitats complementaries com el taller per aprendre a filar llana, l'exposició 'Posem fil a l'agulla' i l'exposició filatèlica i numismàtica. Les festes es clouran amb una gran galejada dels trabucaires a la plaça de l'Ajuntament. 

Des de la seva primera edició al 2003 el LOOP Barcelona s'ha convertit en un punt de referència mundial per a tots els amants de la imatge en moviment. Els diferents actes s'allargaran deu dies en un marc de debat, mostres i presentacions.

>'El Gran Gatsby'. Direcció: Bah Luhrmann Intèrprets: Leonardo DiCaprio, Isla Fisher, Carey Mulligan, Tobey Maguire, Joel Edgerton, Jason Clarke, Callan McAuliffe, Elizabeth Debicki, Jack Thompson, Jacek Koman, Max Cullen, Kate Mulvany, Arthur Dignam, Kim Knuckey. Gènere: Drama. Esbós: És la primavera del 1922, una època de decadència moral, corrupció i màfia. Nick Carraway aspira a ser escriptor, abandona la regió central dels EUA i arriba a Nova York. Perseguint el somni americà, acaba essent veí de Jay Gatsby, un milionari misteriós. A l'altre costat de la badia, hi viu la seva cosina Daisy i Tom Buchanan, el seu marit faldiller i aristòcrata. D'aquesta manera Nick entra en el món captivador dels rics, ple d'il·lusions, amors i enganys. Vídeo.

>'La última isla'. Direcció: Dácil Pérez de Guzmán. Intèrprets: Lucía Paredes, Maite Sandoval, Julieta Serrano; Xavier Boada, Antonio Dechent, Pablo Paredes. Gènere: Drama. Esbós: Un conte màgic que narra l'aventura d'una nena de deu anys, Alicia, a qui els pares envien a passar l'estiu en una illa remota, amb la seva tia. Alicia es troba en un lloc on no hi ha ni televisió ni funcionen els mòbils. A poc a poc, anirà descobrint una altra manera de veure el món, de fer servir la imaginació i d'obrir la ment i més aspectes de si mateixa que ni tan sols sabia que existien. Vídeo.

>'The Lords of Salem'. Direcció: Rob Zombie. Intèrprets: Sheri Moon Zombie, Meg Foster, Maria Conchita Alonso; Bruce Davison, Jeff Daniel Phillips, Ken Foree. Gènere: Terror. Esbós: Una DJ d'una emissora de ràdio rep una misteriosa capsa de fusta que conté un disc d'un grup anomenat Lords. Els estranys sons que sorgeixen d'aquells solcs originen immediatament 'flashbacks' del violent passat de Salem. Vídeo.

>'Dark Tide' ('Marea letal'). Direcció: John Stockwell. Intèrprets: Halle Berry, Thoko Ntshinga; Olivier Martinez, Ralph Brown, Luke Tyler. Gènere: Acció. Esbós: Una experta en taurons blancs quasi perd la vida quan un dels animals l'ataca i el seu marit es nega a disparar a la bèstia, tot i tenir-ne l'oportunitat. Mig any després, i en vista de la precarietat econòmica en què viu, accepta l'oferta d'un multimilionari sexagenari i el seu fill de portar-los a veure els taurons blancs. Tot i les condicions meteorològiques desfavorables, decideixen d'embarcar-se i comença un viatge amb els depredadors més perillosos de l'oceà. Vídeo.

El noi de Sant Celoni ofereix un espectacle per a tota la família que fa vibrar tant els més petits com els més grans, el seu nou treball 'Esperit!' ens fa viatjar amb cançons de bressol al·lucinògenes, folk tripós, sons tel·lúrics,fresses i escapades al circ.  

Cal recordar que el col.lectiu, es va formar el 31 de mars 2012 per organitzar a tot l'estat la mobilització de l'any passat que va donar lloc, aquí, al lipdub per la llengua catalana.

François Hollande, va prometre en el seu programa electoral escrit que ractificaria aquesta carta europea, però ara s'ha fet enrere.