La Cambra de Comerç de Girona ha posat sobre la taula un primer balanç del què ha suposat el tall elèctric –que a molts polígons encara persisteix- i La Cambra s'ha mostrat extremadament crítica amb la situació, que ha qualificat com de 'torpede a la línia de flotació de les empreses', ja prou tocades per la crisi. El president, Domènec Espadalé, ha instat tots els empresaris afectats a reclamar directament compensacions a les elèctriques i ha tornat a demanar que es construeixi la MAT.

El conseller d'Economia ha dit, en aquest sentit, que aquest és un debat interessant i ha afegit que la Generalitat ja ha obert un expedient a les elèctriques per a determinar i han fet correctament el manteniment de les infrastructures.

Tant Herrera com Puigcercós també han acusat directament Fecsa-Endesa de voler desviar el debat assegurant que amb la MAT, el desastre elèctric hauria estat molt menor. 'Tothom ja sap avui que el problema és a les xarxes de distribució, que no tenen res a veure amb les línies de transport com la MAT', ha dit Herrera.

Puigcercós ha anat més enllà i també ha acusat de voler desviar el debat el president Montilla, que també havia apel·lat a la MAT. 'Li he demanat al president que no barregi els debats, perquè totes les avaries que han causat l'apagada han estat en la xarxa de distribució i no en la línia de transport', ha dit Puigcercós.

Castells, per la seva banda, ha admès que amb la MAT construïda, els problemes a les xarxes de distribució locals haurien estat els mateixos, però també ha demanat que no es simplifiqui aquest debat 'perquè és molt complex i és evident que amb la MAT s'haurien pogut resoldre alguns problemes més ràpidament'.

Però la MAT, soterrada o no, no formaria part d'aquesta xarxa secundària que ha quedat tant malmesa pel temporal. Tal com ha descrit el mateix director general de Fecsa-Endesa, tots els problemes es refereixen a la xarxa secundària i no a la xarxa de transport provinent de Vic. Aquesta xarxa de transport, que és la que serà substituïda per la MAT, i que és l'única controlada per Red Eléctrica (i no per Fecsa-Endesa), sofrí una avaria que fou reparada dimarts a primera hora de la tarda. A partir d'aleshores, el distribuïment elèctric va queda en mans de les xarxes de distribució locals de mitja tensió. 'Les xarxes de mitja tensió tenen moltíssims anys. A les comarques de Girona tenen una extensió de 3.000 quilòmetres, i un 60% d'aquestes instal·lacions han quedat malmeses', ha dit Rovira en declaracions a Catalunya Ràdio.

'Dir ara que amb la MAT no hauria passat és fer demagògia'

Batlles de la zona com Estanislau Puig (PSC), de l'Escala (Alt Empordà), qualifica la situació d'excepcional per la gran nevada, però explica que el poble va passar 'de la paciència dilluns a la tarda a la indignació dimecres al matí'. La llum, a l'Escala, va tornar dimecres al vespre (vegeu aquest reportatge, en el qual s'hi retraten diferents situacions de l'apagada, entre elles la d'un bar de l'Escala). Per Puig, és evident que la xarxa secundària no està dimensionada i explica que les torres de mitja tensió que arriben al poble 'van quedar arrasades, molt probablement perquè eren de l'any de la picor i només en pintaven el formigó de tant en tant perquè semblessin noves. Hi ha una manca clara de manteniment'.

Puig considera 'lamentable la batalla política de declaracions sorgida arran de l'apagada' i diu que dir ara que amb la MAT no hauria passat és 'fer demagògia'. 'No podem saber què hauria passat amb hipotètics d'aquest estil, però aquí les avaries han estat a la xarxa local.' A l'Escala, l'ajuntament ha organitzat un sistema que centralitza les reclamacions dels veïns.

'Si volen instrumentalitzar la MAT, que la soterrin'

'Diuen que la culpa és de la MAT; doncs amb el que costarà aquesta apagada, segur que es poden soterrar molts quilòmetres de la MAT, com han fet a la Catalunya Nord'. Aquestes paraules, el batlle de Crespià (Pla de l'Estany), Xavier Quer (CiU), que també és portaveu de l'associació de batlles afectats per la MAT, mostra la indignació per la 'lamentable instrumentalització que fan ara de la línia per als seus interessos com a empresaris'.

Quer, que explica que ha estat en contacte amb molts batlles de les comarques nord-orientals arran de la nevada, totes les avaries han estat a les xarxes locals de distribució, controlades per Fecsa-Endesa. 'Amb MAT o sense el resultat hauria estat el mateix', diu, i advoca per no pervertir el debat. 'Converteixen les víctimes en culpables, quan el que ha passat aquí és que no hi ha hagut cap mena de manteniment durant molts anys'.

'A la companyia no se li exigeix allò que se li ha d'exigir'

En aquest sentit també s'ha manifestat el batlle de la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà), Lluís Sais, per qui parlar ara de la MAT és una manera de desviar l'atenció. 'A la companyia no se li exigeix allò que se li ha d'exigir', ha declarat a TV3.

El portaveu de No a la MAT, Joan Martí, també és de la mateixa opinió. Ha dit a VilaWeb que les referències a la MAT per justificar els problemes de servei elèctric eren absurds. 'Aquí grinyola el sistema de distribució, el de la xarxa, l'energia propera al ciutadà. La xarxa de distribució és obsoleta, vella, mancada d'inversions, i aquest ha estat el principal problema', ha opinat. 'Ara es queixen que la inversió per reparar els danys serà de cinquanta milions. No és més lògic que vagis invertint en bones torres i en un manteniment adequat?', es pregunta. I afegeix: 'El govern ha d'obligar les companyies a fer les coses bé i a fer un seguiment'.

El soterrament, massa car

Cal recordar que col·lectius contraris al projecte de la MAT han advocat durant anys pel soterrament de la línia, un sistema que les elèctriques han refusat argüint que era una infrastructura massa cara, causant una forta polèmica al territori. Vegeu aquesta entrevista amb l'estudiós de la MAT, Moisès Jordi, el qual en defensa el soterrament total, i aquest reportatge, en el qual veïns afectats per la línia deploren les polítiques portades a terme per a la seva construcció i també en demanen el soterrament.

Després de prop de tres hores i mitja de reunió al Palau de la Generalitat, el document genèric enviat ahir des del govern als partits no ha convençut ni CiU ni PP i, així, no hi ha hagut acords concrets. El president de CiU, Artur Mas, ha criticat la falta de concreció del document en qüestió i la seva improvisació, però ha dit que CiU té la voluntat de tancar el màxim d'acords.

Per la seva part, tant els sindicats UGT i CCOO com els representants de les tres patronals que han acudit a la cimera han apuntat que durant la reunió hi ha hagut coincidència sobre la necessitat de generar confiança entre la població i prendre mesures ràpides per sortir de la crisi.

Per part del govern, han format part de la cimera el president, José Montilla, i els consellers Antoni Castells (Economia), Josep Huguet (Innovació), Mar Serna (Treball), Ernest Maragall (Educació) i Francesc Baltasar (Habitatge).

Com a representants dels agents socials i econòmics hi han estat presents Joan Carles Gallego (CCOO), Josep Maria Álvarez (UGT), Joan Rosell (Foment), Josep González (Pimec) i Eusebi Cima (Fepime). I per part dels partits hi han assistit Artur Mas i Antoni Fernández Teixidó (CiU), Manuela de Madre i Miquel Iceta (PSC), Joan Puigcercós i Maria Àngels Cabasés (ERC), Alícia Sánchez-Camacho i Enric Millo (PPC), Joan Herrera i Dolors Camats (ICV) i Albert Rivera (C's).

Europa Ecologia, que va tenir un gran èxit estatal en les eleccions europees de l'any passat, és una coalició formada, en un 50%, pel partit dels Verds. La resta són representants de la societat civil, partits nacionalistes i regionalistes o moviments alternatius i de la 'nouvelle gauche', com per exemple el que dirigeix José Bové.

El partit s'interessa per l'ecologia: menys camions i més trens, per la cooperació transfronterera i l'Euroregió, i per establir nous llocs de feina a laCatalunya Nord, castigada amb taxes de desocupació de l'ordre del 14%.

Pere Manzanares, número 2 d'Europa Ecologia

La número 1 d'Europa Ecologia és, a Catalunya Nord, Agnès Langevine, seguida de Pere Manzanares, reconegut catalanista i director de Ràdio Arrels, que entra per primera volta en política com a independent. També hi ha l'única candidata d'ERC, Alícia Ey Nomdedéu, en vuitena posició.

Manzanares no entén la decisió de CDC de presentar-se amb els socialistes i no amb Europa Ecologia, que aplega els partits nacionalistes. 'Convergència té una posició molt sorprenent, ja fa anys que sorprèn tothom', assenyala Manzanares. 'Teòricament haurien de donar suport a Europa Ecologia, perquè, igual que ERC, és un dels components de la Coalició de Regions i Pobles Solidaris, inscrit en aquesta llista, mes s'han considerat maltractats en la confecció de les llistes i s'han estimat millor d'anar amb els socialistes', afegeix.

CDC, amb el Partit Socialista

Ara, el president de CDC de Catalunya Nord, Jordi Vera, justifica l'aliança amb els socialistes amb la 'defensa del català i de la territorialitat de Catalunya Nord', i perquè aquesta és la millor manera de fer oposició a l'actual president del Llenguadoc-Rosselló, George Frêche, anticatalanista notable.

Després de dirigir anys i panys la municipalitat de Montpeller, Frêche afiliat al PS, va obtenir la presidència del Consell Regional el 2004. Però la direcció del partit l'en va expulsar el 2007 perquè havia dit que a la selecció francesa hi havia massa negres. Això no obstant, amb vista als comicis de diumenge Frêche ha format, amb una cinquantena de socialistes, una candidatura de dissidents que tots els sondatges fan guanyadora, molt per sobre de la llista socialista oficial, dirigida per Hélène Mandroux, cap de la municipalitat de Montpeller.

A les eleccions regionals, s'hi presenta també Virginie Barre, d'Unitat Catalana, inscrita a la llista de la Unió per un Moviment Popular (UMP), el partit del president francès, Nicolas Sarkozy.

Saura ha proposat davant la comissió que es faci un 'acord ampli de país' per acordar l'estratègia i la política que cal seguir tant per la prevenció dels incendis forestals com per la seva extinció. El secretari Joan Boada també va referir-s'hi ahir i la directora Olga Lanau va parlar d'un pacte nacional per a la seguretat per abordar aquests punts. El mateix bomber Castellnou i els caps Antoni Rifà i l'actual subdirector dels Bombers Joan Rovira han remarcat la necessitat de reflexionar sobre com han d'actuar els professionals de les extincions davant el foc.

La festa vol posar en relleu el compromís del club amb la cultura catalana, a través d'actuacions musicals en directe, castellers i més manifestacions de la cultura popular i tradicional, juntament amb la preeminència de la llengua catalana en la megafonia de l'estadi. El club demana a tots els seguidors que es vesteixin amb els colors de la bandera catalana, com també ho faran els jugadors excepcionalment en partit a domicili.

Conveni al rugbi XIII

Paral·lelament, demà dissabte, just abans del partit de Super League entre els Catalans Dragons i Castleford (18.30), el president de l'Associació Catalana de Rugbi Lliga, Sergi Blàzquez, serà a Perpinyà per signar un conveni de col·laboració amb el Comitè del Rosselló de Rugbi XIII, al qual s'adherirà la Federació Francesa de Rugbi XIII. A la signatura entre Blàzquez i el president del comitè rossellonès, Michel Pianelli, també hi assistirà Josep Saguer, delegat d'Esports de la Generalitat a Girona.

Alícia Gàmez va dir, quan fou alliberada, que els altres dos segrestats es trobaven en bon estat de salut. El diari espanyol complementa la fotografia amb un vídeo, suposadament d'al-Qaida, en què, en ple desert, hi ha uns homes armats que acompanyen, se suposa, els cooperants catalans.

>'Green zone' ('Green zone. Distrito protegido'). Direcció: Paul Greengrass. Intèrprets: Amy Ryan; Matt Damon, Greg Kinnear, Yigal Naor. Gènere: Enjoli. Els primers dies de la guerra de l'Irac el sots-tinent Roy Miller rep la missió de recórrer el desert a la cerca d'armes de destrucció multitudinària. En un amagatall descobreix un pla que capgira el propòsit de la missió, i ha d'obrir-se camí en un país que desconeix.

>'Extraordinary measures' ('Medidas extraordinarias'). Direcció: Tom Vaughan. Intèrprets: Keri Russell; Harrison Ford, Brendan Fraser. Gènere: Drama. Història real de John Crowley, que lluitant per guarir els seus fills va arribar a desafiar l'opinió pública. Crowley i la seva muller funden una companyia biotècnica ensems amb un científic poc convencional, Robert Stonehill: Crowley perquè vol trobar un remei a la malaltia dels fills; Stonehill perquè vol provar les seves teories científiques.

>'Le concert' ('El concierto'). Direcció: Radu Mihaileanu. Intèrprets: Mélanie Laurent; Aleksei Gúskov, Dmitri Nazàrov. Gènere: Comèdia, musical. Andrei Filípov és el millor director d'orquestra de la Unió Soviètica, però el fan fora perquè es nega a despatxar els seus músics jueus. Ara fa d'home de la neteja. Un dia troba un fax al despatx del seu cap adreçada a la direcció del Bolxoi, l'orquestra que havia dirigit. Reuneix els vels companys i se'n van a París fent-se passar per l'orquestra Bolxoi.

>'Desert flower' ('Flor del desierto'). Direcció: Sherry Horman. Intèrprets: Liya Kebede, Sally Hawkins Juliet Stevenson; Craig Parkinson, Timothy Spall. Gènere: Drama. Història de Waris Dirie. Nada a Somàlia entre pastors nòmades, als tretze anys va fugir d'un casament de conveniència i va rodar pel desert fins a Mogadiscio. D'aquí els parents van enviar-la a treballar a Londres, on va residir sense papers i acabà treballant en un MacDonald's. Un dia la va descobrir un fotògraf i Waris va acabar apareixent a les portades de les millors revistes de moda.

>'Pájaros de papel'. Direcció: Emilio Aragón. Intèrprets: Carmen Machi; Imanol Arias, Lluís Homar. Gènere: Comèdia romàntica. Història d'un grup d'artistes que, després de la guerra del 36, malda per poder procurar-se menjar i sostre. Per això han de prendre decisions que els menen a una situació de supervivència.

'Guanya el periodisme' i 'Un col·legi útil per a tothom' són els lemes de campanya de Salvador Cot i Josep Maria Martí, respectivament. Tots dos han presentat programes (Cot i Martí) i un equip (Cot i Martí) per a la circumscripció de Barcelona.

La família va denunciar que havia desaparegut l'abril del 2009 i, un mes després, ETA explicava en un comunicat que Jon Anza no havia acudit a la cita que tenia prevista amb la direcció de l'organització el mateix dia que va desparèixer.

La policia francesa ha explicat a la família de Jon Anza que al dipòsit de cadàvers de Tolosa hi havia un cadàver que podria ser el de Jon, però no hi ha confirmació oficial que ho sigui.

De la coordinació i gestió d'aquesta ingent mà d'obra a preu de saldo, a la qual van recórrer moltes grans empreses, se'n va encarregar el Patronat de Redempció de Penes pel Treball, a partir del 'dogma de la redempció universal i de la gràcia mitjançant la sang de Crist'. Com s'explica en aquest document de la web de la Presó de Dones de les Corts de Barcelona, 'els avantatges d’aquest sistema eren múltiples, atès que l'objectiu de càstig i de submissió del pres, home o dona, es conjuminava amb l'aprofitament econòmic de la seva feina i la progressiva solució de l'anomenat problema penitenciari'. El patronat va esdevenir una immensa borsa de treball que subministrava presos qualificats a empreses i organismes de l'estat, aplicant un model que els nazis havien implantat a Alemanya.

És un dels aspectes més desconeguts de la repressió franquista, però això pot canviar aviat. En efecte, avui mateix representants del Ministeri de Cultura espanyol lliuraran al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca un fons amb molta informació sobre els camps de treball forçat durant la dictadura de Franco. Són documents que es guardaven fins ara en tres mil caixes del Tribunal de Comptes de Madrid i que s'han digitalitzat abans de donar-los a Salamanca. L'arxiu dels batallons disciplinaris, que en un futur es podrà consultar en línia al portal Pares, detalla on eren els camps de treball els últims mesos de la guerra i també durant la postguerra, i aporta informació de cadascun dels presoners a qui es va aplicar la política de redempció de pena pel treball.

Alguns noms d'esclaus de Franco ja apareixen a la web Esklabotza frankismoan (Esclavitud sota el franquisme), que vol ajudar 'a difondre la realitat dels treballs forçats durant la guerra civil i el franquisme, una modalitat repressiva que va tenir una importància econòmica fonamental i que, tot i així, encara és desconeguda per una gran part de la societat'. Més concretament, aquest portal, mantingut per l'associació basca Memoriaren Bideak i l'Institut Gerónimo Uztariz, se centra concretament en les obres que quinze mil presoners van dur a terme al Pirineu navarrès. Se n'han identificats 3.437, dels quals 1.300 apareixen en aquest catàleg. Una setantena llarga provenien dels Països Catalans.

A banda la llista de noms, Esklabotza frankismoan també ha fet possible el llibre Esclavos del franquismo en el Pirineo (descarregable, pdf); un catàleg informatiu; l'exposició Esclavitud sota el franquisme: carreteres i fortificacions al Pirineu occidental (que el desembre de l'any passat va passar per l'Euskal Etxea de Barcelona), i el documental Desafectos (que es pot veure íntegre).

Al canal de gastronomia de VilaWeb, hi publicarem articles d'actualitat i de fons sobre gastronomia, amb un apartat especial dedicat al vi, que aquestes últimes dècades també viu un moment de transformació i de qualitat espectacular, però que necessita més consumidors.

Més en concret, en aquest canal, hi publicarem informacions sobre fires gastronòmiques de tots els Països Catalans; articles sobre gastronomia com a fet cultural i en diàleg amb les altres arts; recursos com ara blocs, webs..., perquè el lector pugui millorar el seu saber en coses del menjar i del beure, en un mot, del degustar.

Finalment, des d'aquest canal, s'hi podran compartir receptes sobre productes concrets, curiositats alimentàries i tot d'aspectes que afaiçonen un espai de gaudi dels sentits.

Bon profit.

Barbal explica que, des que la versió alemanya de 'Pedra de tartera' es va presentar a Leipzig, el març del 2007, ara fa tres anys, n’ha fet una trentena de lectures en aquell país. I que encara li'n continuen demanant, perquè, mercès a l'èxit de la novel·la, li n'han traduïdes més.

En aquests vint-i-cinc anys, de 'Pedra de tartera', se n'han venut 200.000 exemplars en català. És un llibre de llarg recorregut que continua ben viu: va sortir a la Magrana i fa pocs anys va passar a Columna; se n'han fet una seixantena d'edicions / reimpressions en col·leccions diferents; a més, el llibre ha entrat a l'escola i encara es va llegint.

Enguany per commemorar l'aniversari s'estrenarà al Teatre Nacional de Catalunya una versió teatral de la novel·la, adaptada per Marc Rossich, dirigida per Lurdes Barba i protagonitzada per Àurea Màrquez. A Alemanya també conquerirà l'escenari en una versió de Joaquim Vidal-Folch, traduïda per Heike Nottebaum.

L'escriptora honesta

Carme Arenas, especialista en l'obra de Maria Barbal, prepara un opuscle sobre l'escriptora, que s'afegirà a la sèrie Retrats de l'AELC. Arenas compta les deu novel·les, els tres llibres de narracions, les obres per a infants, etc., i resumeix: 'La trajectòria de Maria Barbal és sòlida, feta amb l'honestedat que actua amb una llibertat total.' I recorda que, si la crítica va aplaudir 'Pedra de tartera', també la va etiquetar frívolament de novel·la rural (llavors hi havia el debat sobre la novel·la rural i la novel·la urbana), i això va fer que tingués una lectura local, que segurament va fer més difícil que s'exportés i que entrés en el circuit internacional. Sigui com sigui, ara és un fenomen mundial.

Continua Carme Arenas: 'La literatura de la Maria Barbal t'atrapa, t'involucra, et porta a identificar-te amb els personatges (com tota bona literatura). I és una autora que confia en els lectors, tant que arriba a resoldre les situacions amb el·lipsis. Els personatges de les obres de Maria Barbal semblen febles i fràgils, però tenen una força increïble. Són personatges serens, com la Conxa de 'Pedra de tartera', personatges amb moltes cares i matisos.'

Personatges a banda, l'obra de la Maria Barbal té més característiques: l'estil, la llengua…, una llengua depurada, que no fa concessions, però que arriba perfectament al lector. Perquè la llengua conforma el pensament.

'Parlar de narrativa és parlar de temps'

Maria Barbal acaba de publicar el llibre de narracions 'La pressa del temps'. Són vint-i-set relats que, si res tenen en comú, i no és deliberat, és la idea del temps, de com el temps afecta i transforma els personatges. Aquest factor és comú en tots. 'Potser perquè parlar de narrativa és parlar de temps. En un relat dos personatges es troben en un moment donat i giren la mirada al passat; en un altre el protagonista és un home molt gran que ha viscut una vida determinada i al final la voldria canviar; un home que viu per endavant tot allò que ha de fer… Són contes que tenen una marca de present molt clara, però no tenen tan clara la societat en què s'esdevenen. En el rerefons es veu que és aquí, però de fet podrien passar en un altre lloc. Són molt viatgers aquests contes.'

Retallades pressupostàries

Segons Disla, de causes que han portat a la situació actual n'hi ha més d'una, però la primera que esmenta és la supressió del Circuit Teatral Valencià per la Conselleria de Cultura fa un parell de mesos: 'Hi havia una actitud darrere el Circuit que ara ha desaparegut, perquè s'ha reduït a una simple bossa de diners, a una subvenció pública més i, a sobre, amb una retallada pressupostària', explica. De fet, el Circuit Teatral va néixer fa més de vint anys no solament per sufragar una part del cost de les companyies teatrals, sinó també per vertebrar les arts escèniques d'una seixantena de municipis adscrits. Però fa dos mesos la Direcció General de Teatres va decidir que l'aportació econòmica destinada al Circuit es faria a través d'una subvenció als ajuntaments, i no facturant el 50% del de la despesa com fins llavors. El canvi, a banda trencar les relacions entre les sales municipals, representava una reducció econòmica important.

Pilar Almeria, actriu de teatre i de doblatge i una de les responsables de la companyia Teatre Micalet, explica a VilaWeb que la situació actual és tan precària que 'pot fer desaparèixer la professió, tant més que el teixit teatral valencià va desfent-se de mica en mica'. És una mena d'efecte dòmino: la restricció de les subvencions que atorga la conselleria es tradueixen en una disminució de contractes, i els actors es troben sense feina.

Manca de política teatral

'La situació precària actual també és fruit de manca de política i de responsabilitat de la conselleria, que se n'ha rentat les mans, segons Juli Disla, i el mapa de sales de teatre a València és desolador. En comptes de provar de millorar la situació, la consellera es treu la responsabilitat del damunt.' I Pilar Almeria recorda que 'no hi ha diàleg amb la conselleria, perquè [la consellera Trinidad Miró] es limita a repetir que les retallades pressupostàries són degudes a la crisi'. És evident la crisi econòmica, però la qüestió està, segons Almeria, a distribuir el pressupost: 'En comptes d'invertir en la Fórmula 1, que invertesquen en teatre valencià.'

I si la situació del teatre valencià en general és precària, més ho és la del teatre valencià en català. Segons l'actor Pep Ricard, en aquestes dues últimes temporades no hi ha hagut cap producció pública en la llengua del país, i encara sort que algunes companyies privades n'han programat.

Mobilitzacions per a fer-se sentir

'Els artistes d'ací se'n van perquè no tenen possibilitats de fer res; per això una de les nostres reivindicacions principals és que les propostes teatrals ens facen créixer artísticament', diu a VilaWeb l'actor Pep Ricard, que no troba apropiat que el govern porte grans artistes de fora: 'Nosaltres volem que aquests grans artistes es puguen formar ací; per tant, que la Generalitat invertesca en creativitat pròpia.'

'El públic continua anant al teatre; per tant, cal incentivar-ne la indústria, no retallar-la, com fa la conselleria', diu Disla. Per tant, reclamen, cal que el govern faci més producció pública, que eviti el tancament de sales, que doni ajuts als nou creadors, que promogui el teatre, sobretot el teatre en valencià, i que institueixi el Centre Teatral de la Generalitat. A banda, demanen la dimissió de la consellera de cultura.

Per fer-se ressò de totes aquestes reivindicacions, el sindicat ha convocat unes quantes concentracions, com la d'avui davant el teatre Rialto. 'Esperem sensibilitzar l'opinió pública –diu Pilar Almeria–. Si la societat valenciana creu que el teatre és necessari, confiem que ens donarà suport; de la mateixa manera, esperem que la classe política reaccione a la situació precària del teatre valencià.'

L'alcalde de Forallac, Josep Sala, deia que "Fecsa va al seu negoci" i apuntava, en referència a la Generalitat, que "no és que ens hagin donat poca informació, és que no ens han dit res".

L'alcalde de la Bisbal, Lluís Sais, i altres membres del govern, rebien la visita del conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs. El conseller destacava el paper de l'Ajuntament i deia que "caldrà veure com es conclou l'expedient informatiu que s'ha obert a la companyia". Sais recordava que la despesa que s'ha hagut de fer no estava contemplada al pressupost i demanava col·laboració de la Generalitat per afrontar costos. Ausàs també visitava Ullastret.

La situació a l'àrea Vilaweb la Bisbal

Les escoles de Cruïlles, Sant Sadurní de l'Heura i Forallac seguiran tancades divendres. L'institut de la Bisbal preveu fer classe amb total normalitat, com ja l'han fet aquest dijous les escoles de primària de la ciutat, tot i que s'apuntava que és possible que no es deixi sortir l'alumnat a l'hora del pati.

A Corçà té llum una part de la població resident al barri de Santa Cristina i, a dins del poble, hi ha algunes cases que tenen electricitat i altres que no. Aquesta tarda arribava un generador que ho feia possible. A Casavells no hi ha llum.

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura continua també sense electricitat tot i que es preveu l'arribada, aquest divendres, de tres generadors elèctrics. Durant el dia d'avui s'han restablert els serveis de telefonia fixa i mòbil, i s'ha acabat de facilitar l'accés a indrets habitats.

En el cas de Forallac, a les sis de la tarda es restablia el servei elèctric a Peratallada i queden pendents de rebre corrent elèctrica els nuclis de Sant Climent, Peralta i Canapost.

A la Bisbal segueix mancant subministrament a part dels carrers de l'Aigüeta i Marquès de Cruïlles, Santa Llúcia, Pau Claris, avinguda de Sant Francesc, Sicília i Donzelles, i al nucli de Castell d'Empordà. Entre les deu del matí i les dotze del migdia d'aquest dijous es feien treballs d'arranjament de la xarxa que afectaven alguns carrers. A Sant Pol no hi ha ni bombeig d'aigua ni electricitat. S'ha suspès el mercat setmanal del divendres així com les activitats esportives per a la mainada i pels adults fins el pròxim dilluns.