𝗕𝗥𝗘𝗔𝗞𝗜𝗡𝗚: Christian Eriksen has collapsed on the pitch during the Denmark vs. Ukraine game.

Prayers for Eriksen.

pic.twitter.com/tCG3swAKat

— GoalAlert HQ (@GoalAlertHQ) June 7, 2026

No és la primera volta que Eriksen sofreix un incident d’aquesta mena. L’estiu de 2021, durant un partit de l’Eurocopa contra Finlàndia, ja es va desplomar arran d’una aturada cardíaca. D’aleshores ençà ha jugat amb un marcapassos.

L’entrevista, enregistrada en una granja de Wisconsin, va descarrilar quan Welker va demanar a Trump explicacions sobre un fons de 1.800 milions de dòlars contra la “instrumentalització” vinculat al Departament de Justícia.

WOW — Trump crashes out and cuts his interview with Welker short as she presses him on his lack of evidence for claiming elections are rigged

"You're either crooked or you're stupid. Let's call it quits. Because I've had enough. Thank you darling," he tells her."

"I traveled… pic.twitter.com/qQaNIDnX4y

— Aaron Rupar (@atrupar) June 7, 2026

La periodista li va demanar si els condemnats per haver agredit policies durant l’assalt al Capitoli del 6 de gener de 2021 havien de rebre diners públics per mitjà d’aquest fons. Trump va evitar una resposta clara i va dir que “moltes d’aquestes persones van ser destruïdes per policies corruptes” i que, per tant, “haurien de ser compensades”.

La discussió va pujar de to quan Welker li va recordar que no hi havia proves que avalin el frau electoral. Trump va tornar a sostenir que les eleccions, que va perdre contra el demòcrata Joe Biden, havien estat “manipulades”. També va afirmar, sense aportar-ne cap prova, que ara hi havia “frau” en el recompte de vots de les primàries de Califòrnia.

“Hi ha proves enormes, no hi ha res més que proves. Les eleccions van ser manipulades”, va insistir Trump davant les rèpliques de la periodista. Sobre Califòrnia, va afegir: “Només cal mirar-ho.”

Arran de la insistència de Welker perquè aportés dades, Trump va començar a atacar directament la presentadora i els mitjans. “Sou corruptes, igual que tu ets corrupta. La vostra premsa és corrupta i Meet the Press és corrupte”, va dir.

Finalment, després d’acusar la cadena de ser “un canal esbiaixat i corrupte”, va decidir de posar fi a l’entrevista unilateralment: “Ho deixarem aquí, perquè ja n’he tingut prou.” Tot seguit es va treure el micròfon i va abandonar el plató, malgrat les demandes de Welker perquè continués.

La presentadora va explicar després que, un cop apagades les càmeres, la cadena havia arribat a un acord amb Trump per fer una altra entrevista “en el futur”.

L’entrevista, emesa avui i enregistrada divendres, ja havia estat interrompuda unes quantes vegades perquè la pluja intensa interferia en el so i per altres problemes tècnics.

A la nau hi viatjaven uns 60 immigrants, i 48 han estat rescatats amb vida i es troben a bord d’un vaixell de pesca que navegava a les proximitats. Segons la Guàrdia Costanera, la recerca a la zona continua, sota coordinació de les autoritats malteses.

Els guardacostes italians han intervingut després d’una petició de les autoritats malteses, perquè el lloc de l’incident era a la zona de recerca i rescat sota responsabilitat de Malta, a unes 45 milles nàutiques a l’est/sud-est de l’illa.

L’embarcació havia salpat de la costa líbia i primer la van seguir les autoritats competents en recerca i rescat, i després les autoritats malteses.

—Com ha rebut la polèmica pel català en la visita del papa al Vaticà? Els hi ha arribat?
—Evidentment, ha arribat al Vaticà i al mateix papa. És obvi, perquè hi ha hagut entitats, no tan sols de la societat civil, sinó també religioses de Catalunya, que li han demanat la priorització del català a la visita. El Vaticà no busca vol evitar un escàndol que pugui enfosquir una visita al papa. El que passa és que convèncer, fonamentalment, a la Conferència Episcopal Espanyola és complicat. Són ells qui en definitiva ha fixat el percentatge de català que s’havia d’utilitzar en un inici durant la visita. La proposta que es va fer des de Catalunya i des de l’església catalana era molt diferent, però com sempre, van passar al ribot.

—Aquests dies s’han dit moltes coses, què creieu que passarà?
—Evidentment que hi haurà un canvi, crec hi haurà un creixement de les paraules en català del papa. Intentaran mantenir el missal que hi ha fins ara, on evidentment la presència del català no hi és, però jo crec que hi haurà alguna sorpresa final. Amb el tema fonamental que és el de la benedicció de la torre que es feia íntegrament en castellà, això jo crec que podem donar per descomptat que hi haurà una presència important del català. Perquè realment és absolutament absurd quan estem parlant d’una torre dissenyada per Antoni Gaudí, un personatge que era profundament catalanista. Gaudí va ser empresonat per parlar en català. Va parlar en català fins i tot amb el rei Alfons XIII. Gaudí insistia en el fet que la seva ideologia era Déu i la pàtria, és a dir, Catalunya. El temple de la Sagrada Família no és altra cosa que un reflex de l’espiritualitat, però també de la catalanitat del mateix Antoni Gaudí. És una polèmica, realment era innecessària. El papa té la sensibilitat que si va a qualsevol país parla la seva llengua, almenys unes paraules. En el cas de Catalunya és evident que ha mancat una sensibilitat, quan el volum de presència del català durant l’última visita fa setze anys del papa Benet XVI era infinitament superior a la que ara s’ha dissenyat.

—Què ha canviat?
—No ha canviat res. La perspectiva que té el Vaticà, des del punt de vista de la diplomàcia, és que no entra en aquells temes que poden ser sensibles, especialment a Europa. És veritat, que després amb altres països s’accepta el dret d’autodeterminació i fins i tot es proclama. Tothom està d’acord a defensar el dret d’autodeterminació del poble palestí. En canvi, el dret d’autodeterminació del poble català? Amb això ja hi ha dubtes. Perquè Espanya és un estat de la Unió Europea, el disseny dels estats a Europa és el que és. Volen respectar l’statu quo i no generar més problemes dels que ja hi ha. Per tant, era normal que actuessin com ho van fer, i no diguessin absolutament res. L’única vegada que el Vaticà va dir alguna cosa a favor de la independència d’un país a Europa era amb Croàcia. Vana ser dels primers estats a reconèixer-la. Però clar, Croàcia era l’estat catòlic als Balcans, contra, els serbis i ortodoxes, i els musulmans a Bòsnia. En aquest sentit, tenia un sentit també polític. Amb el tema Catalunya és molt diferent.

—Per què quina actitud va tenir amb la independència de Catalunya?
—El Vaticà va tenir moltes pressions. Jo havia parlat d’aquest tema amb el papa Francesc, que em va dir una vegada: “Mira, no em parlis del procés, parla’m de Messi” Estava fins al coco de les pressions que rebia del govern de Madrid, perquè el Vaticà fes una declaració sobre la sagrada unitat d’Espanya, com també per part de l’independentisme català, que pressionava perquè com a mínim hi hagués una declaració a favor del dret a decidir. Però el Vaticà es va mantenir absolutament al marge. Sí que el Primer d’octubre, els va esvarar a la diplomàcia vaticana, com totes les diplomàcies europees. Van veure que tot plegat havia sortit absolutament de mare. Va ser una reacció absolutament fora de lloc, quan la gent simplement estava votant. Aquí sí que va haver-hi pressions per part del Vaticà.

—Per què aquests últims anys el catalanisme ha perdut força al Vaticà?
—La influència dels catalans en el Vaticà ha perdut força. Mai com ara hi ha hagut tan pocs catalans treballant a la Santa Seu. No hi ha cap càrrec important que sigui català. Queda lluny els temps d’una influència catalana al Vaticà. Fa un parell de pontificats que han passat a la història. Se n’han anat jubilant els catalans que tenien càrrecs allà, i per tant la catalanitat ha quedat més diluïda. Durant la història hi ha hagut personatges superimportants al Vaticà que eren catalans, i que han explicat que Catalunya era una nació. Això ara evidentment no hi és, i per tant la sensibilitat que pot tenir la divulgació vaticana amb el tema català realment és inferior.

—També suposo que afecta el fet que l’església catalana també cada vegada més ha estat governada per gent que té menys sensibilitat amb aquest catalanisme i més amb l’espanyolisme?
—Sí, evidentment la campanya històrica de “Volem bisbes catalans” es troba a faltar. Potser caldrà tornar a sortir al carrer a demanar-ho com es va fer els anys seixanta. I ho dic perquè falta sensibilitat, no només lingüística, sinó també religiosa i espiritual.

—Què voleu dir? 
—Hi ha diferències entre l’església catalana i l’església espanyola, però sobretot n’hi ha una, com i tal. L’església espanyola ha viscut durant molts anys, i encara, en part, continua vivint de la croada de Franco. “Per la gràcia de Déu” deien les monedes. Per altra banda, l’església catalana dels anys seixanta, va posar una gran esperança en el Consell Vaticà II, que significava una reforma profunda. Buscaven una Església més participativa, més sinodal, que escoltava l’últim feligrès de l’última parròquia. Això se’n va en orris amb els pontificats ultraconservadors de Joan II i Benet XVI. Però en els seminaris catalans, els sacerdots que estudiaven aquí tenien la sensibilitat del concili, una sensibilitat oberta. Cosa que a Espanya, el franquisme va negar que hagués existit fins i tot un consell del Vaticà II, es van manifestar radicalment en contra de qualsevol reforma. I aquesta és la diferència que hi ha. I ara, últimament a Catalunya s’han nomenat un seguit de bisbes que provenen d’altres indrets, que no han estudiat en seminaris catalans, i per tant no tenen aquesta sensibilitat. Alguns parlen català, perquè són de la Franja o de València, però els falta aquesta sensibilitat d’haver viscut aquí, d’haver mamat aquí els principis del que era una església que en un moment donat va ser extremadament nacionalista.

—Creieu que aquesta elecció d’aquests nous bisbes és expressament o és perquè no hi ha opcions de bisbes que hagin estudiat en seminaris catalans?
—Sí que hi ha opcions, hi ha sacerdots magnífics que parlen català. Ara, n’hi ha pocs. I els pocs que hi ha potser són massa progrés.

—I quin paper hi ha jugat en tot això Joan Josep Omella? 
—Quina pregunta! Ha jugat un paper de manca absoluta de sensibilitat. Vull pensar que ha estat per omissió i per desconeixement, però hi ha hagut problemes en aquest aspecte, ha faltat una sensibilitat més pròxima del que ha estat la història recent de l’església catalana. És a dir, la història recent de l’església catalana no és l’ideari que ha portat durant el seu mandat l’arquebisbe Omella. És una qüestió no només de sensibilitat sinó també de formació.

—Afirmeu que Lleó XIV coneix Catalunya.
—Coneix Catalunya, o se li ha explicat la realitat catalana. Els bisbes catalans que han anat al Vaticà li ho han explicat tot, la sensibilitat que hi ha amb el tema de la llengua, per descomptat. Com va passar també el papa Francesc, qui té aquella anècdota amb la lliga de Montserrat quan va anar al Vaticà. Quan el papa Francesc veu el discurs que ha de fer amb els catalans i veu que el discurs està en castellà, s’estranya i pregunta, no és en català? És una anècdota, però reflecteix molt bé que no és una qüestió només del papa. El papa no pot estar pendent de tots els discursos i discursets que fa cada dia.

—Aquesta coneixença de Catalunya, en part és perquè té una especial relació amb la parròquia de Sant Roc de Badalona?
—Sí, la relació amb la parròquia de Sant Roc de Badalona és molt important per ell perquè va significar un fet molt important. Quan va ser allà va veure la feina que fan conjuntament amb la fundació de Sant Roc. Es veu que abans els trucava gairebé cada setmana. I d’ençà que és papa continua trucant de tant en tant.

—En principi no està previst que visiti la parròquia de Sant Roc de Badalona, però pot ser que hi hagi coses que no sapiguem que visitarà oficialment, però que ell acabi visitant?
—Hi ha sorpreses fora d’agenda, evidentment. En el Palau del Bisbe segurament rebrà a autoritats o ciutadans significats per algun motiu. Però pensa que tot això es produirà entre el 9 i el 10. Hi ha poc espai en l’agenda; no obstant això, s’aprofitaran per fer alguna cosa sorpresa. S’havia parlat que podria anar fins i tot al Spotify Nou Camp, perquè és bastant futboler, veurem a veure què acaba passant. Sé que l’ha visitat gent de la seguretat vaticana, però, evidentment, això és una probabilitat. Però al ser futboler li podria fer gràcia visitar el camp, així com la capella que ha estat restaurada ara durant les obres de remodelació. La visita a l’estat espanyol és una visita fomentada per la benedicció de la Torre de Jesucrist a la Sagrada Família. A Madrid segurament serà una visita més institucional que la de Catalunya.

—Hi ha diversos col·lectius que preparen protestes amb l’arribada del papa. Hi ha una crida per portada l’estelada, els docents han convocat una vaga i es mobilitzaran. Fer arribar la protesta serà complicat? Hi haurà molta seguretat?
—La seguretat és absoluta, és la gran prioritat. Probablement, les manifestacions que hi pugui haver contra la visita del papa quedaran molt allunyades de la primera línia. Pel que fa a les estelades no crec que hi hagi una guerra en contra, però mai se sap. Tot dependrà de les consignes dels controls. Això dependrà de les autoritats d’aquí i les espanyoles, no serà una consigna del Vaticà. Cal recordar que hi haurà la família reial espanyola, el president del govern espanyol… És a dir, hi haurà màxima seguretat.

—En l’última entrevista que us vam fer a VilaWeb, explicàveu que en els últims temps la seguretat del papa ha estat una de les debilitats.
—Quan Francis Prevost va arribar al Vaticà es va adonar que gran part de les guerres brutes que es van establir al Vaticà durant els dotze anys del pontificat del papa Francesc van venir precisament de les forces de seguretat vaticanes, de la Guàrdia Suïssa, la Generalitat Vaticana i sobretot de la Santa Aliança.  I això li va pujar una mica la mosta el nas. I clar, el moment que és elegit papa, té clar que no s’acaba de refiar. Llavors decideix avisar a uns amics que han estat espies nord-americans o han treballat a l’FBI, i els porta al Vaticà. Ara tots ells han passat a ser funcionaris del Vaticà, i són els encarregats de dissenyar la nova seguretat del Vaticà. Són la guàrdia del papa.

—Quina valoració feu del seu papat? Ha canviat alguna visió sobre ell d’ençà que vau publicar el llibre? 
—No, en absolut, en absolut. S’està produint allò que esperàvem, tots aquells indicis que teníem. Sobretot des de dilluns passat amb l’encíclica. És l’encíclica més progressista que ha fet mai un papa a la història. No només amb el tema de demanar una ètica i una moralitat als responsables de la intel·ligència artificial, sinó també amb el tema social, de la pobresa, d’insistir en la justícia social i el tema ecològic, com va fer ja el papa Francesc. Crec que és un text absolutament fantàstic. En el llibre ja vaig preveure que passaria això, igual que vaig anunciar també que saltarien espurnes d’un dia per l’altre amb Donald Trump, perquè havia d’acabar sent així. Era inevitable.

—Hi ha gent que diu, potser ens hem confós amb aquesta idea. Que com el veiem anti-Trump hem pensat que era molt més progressista del que realment és?
—Hi ha moltes opinions al respecte. Jo crec que és un papa d’aspecte tradicional, perquè a ell li agrada la tradició de l’Església des d’un punt de vista històric i de patrimoni de l’església. No, per treure’l al museu o al carrer. No farà mai tota una missa en llatí És evident que aquest papa té un aspecte més tradicional que no pas el papa Francesc, però en el fons és un absolut reformista. I això està avalat, fonamentalment per l’extrema dreta. Ho ha avalat Steve Bannon, l’antic assessor de Donald Trump, que va assegurar que el pitjor escenari que podia haver al Vaticà és que ell fos elegit com a papa. Quan va ser elegit va dir que absolutament una desgràcia pels catòlics del món. Això vol dir alguna cosa. A més, ho ha demostrat amb els dos textos que ha fet, on situa crits en el centre de l’església, òbviament, però també els pobres, la gent més necessitada, la gent més marginada, els immigrants, els refugiats, etc. Ell associa absolutament la necessitat i crist i el cristianisme amb la pobresa, a la marginalitat, l’associa a la gent que té necessitats espirituals, però també necessitats òbviament materials.

La descoberta de la placa s’ha fet dins el marc de l’Any Gaudí, que commemora el centenari de la seva mort, i pocs dies abans que el Papa Lleó XIV visiti Catalunya per a beneir la Torre de Jesús de la Sagrada Família.

Durant l’acte, alguns assistents han demanat d’impulsar una festa dedicada a Gaudí i, fins i tot, rodar un film per a continuar difonent la seva vida i obra. La commemoració obre així una nova etapa per a reivindicar la memòria del genial arquitecte a Barcelona, tot coincidint amb la visita papal i el protagonisme internacional que pren la Sagrada Família aquests dies.

Aquest restabliment afectarà, de manera gradual, els serveis habituals de la línia R2 sud (Sant Vicenç de Calders – Barcelona), la circulació ordinària dels serveis regionals (R14, R15, R16 i R17), i el servei ferroviari de la línia R15 (Móra la Nova – Riba-roja d’Ebre). Tot i la recuperació del servei, el pla alternatiu de transport per carretera es mantindrà actiu durant tota la jornada, de manera que els autobusos continuaran circulant.

L’operació de retorn a la normalitat s’avança una setmana respecte del calendari previst, que situava el restabliment total pel 15 de juny. Les marxes exploratòries per a comprovar l’estat de la infrastructura s’han completat, i els trens de la línia R2 sud tornaran a circular en doble via a partir de dimarts. Les obres, que es van començar el 16 de març, han causat modificacions en la circulació durant gairebé tres mesos, tant a la línia R2 sud com als serveis regionals cap al sud.

Limitacions temporals al servei de la línia R15

Es recuperen progressivament els serveis habituals de la línia R2 sud i la circulació ordinària dels serveis regionals, així com el servei ferroviari de la línia R15. En aquest darrer cas, fins ara es mantenia el transport alternatiu per carretera, arran de les limitacions temporals de velocitat que es van posar després del temporal Harry del gener passat. Aquest servei es reprèn una vegada eliminades les restriccions més importants, però les obres d’infrastructura continuaran fins a aconseguir els temps de viatge originals.

Durant el període de transició, els horaris seran adaptats per acomodar la convivència entre obres i les limitacions temporals que resten vigents. Els trens de la línia amb origen o destinació Saragossa hauran de fer transbordament a Móra la Nova.

Els autobusos continuaran funcionant

Tot i la recuperació de la circulació ferroviària als serveis regionals del sud, es mantindrà el servei d’autobusos durant tot el dia per als usuaris que no hagin pogut planificar el desplaçament amb antelació. Per consultar més informació i horaris, es pot visitar el web rodalies.gencat.cat, utilitzar l’aplicació de Rodalia de Catalunya o accedir als canals habituals d’atenció al client.

Un dels incidents més greus ha estat al sector oest de la ciutat de Gaza, on un dron israelià ha mort quatre persones, entre elles un infant, i n’ha ferides diverses més en un atac contra un vehicle civil, segons fonts palestines citades pel diari Filastin.

Quatre persones més han mort i disset han resultat ferides per un bombardament de l’aviació israeliana sobre una comissaria al sector oest de Jan Yunis, al sud de Gaza.

Un pescador, Mohamed Musa Abú Yiab, ha mort en un atac israelià mentre feinejava al mar, prop de Deir al Balà, al centre de Gaza. Forces israelianes han disparat contra barques de pesca i han arrestat dos pescadors més.

Dos palestins més han mort després d’un bombardament israelià dissabte al barri d’Al Zeitun, al sud-est de Gaza, i els cossos han estat traslladats a l’Hospital Al Shifa.

Nova víctima dels bombardaments anteriors

Ja són nou els morts després del bombadament de dissabte de les forces israelianes sobre el campament de desplaçats aixecat al costat de l’oficina de passaports de la ciutat de Gaza. L’última víctima és una dona de la família Yundiya, morta avui per les ferides sofertes.

A més, s’han informat de forts bombardaments israelians d’artilleria al campament de refugiats d’Al Bureij, així com al nord de la franja i l’est de Jan Yunis, al sud de Gaza.

Balanç de víctimes segons el Ministeri de Sanitat

El Ministeri de Sanitat palestí, sota control del govern d’Hamàs a Gaza, ha informat que dissabte van morir deu persones i trenta-sis van resultar ferides per accions israelianes a l’enclavament.

En total, des que va entrar en vigor l’últim alto-el-foc l’octubre, han mort 961 persones i 3.020 han resultat ferides. Des de l’inici de l’última escalada, des del 7 d’octubre del 2023, són 72.971 els morts i 173.012 els ferits a Gaza.

El cadàver ha estat localitzat pels submarinistes de la Guàrdia Civil vora les 16.20. El dispositiu de recerca s’ha mantingut actiu des de la desaparició, amb tasques per mar, aire i terra. Han participat patrulles de Seguretat Ciutadana, el Servei Marítim, especialistes del Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques (GEAS) i la Unitat Aèria de la Guàrdia Civil.

Gómez ha dit que Díez era una persona per a qui tot consistia a “muntar l’espectacle”. “Una fashion, una petita Nicolasa”, ha dit. També ha afirmat que no tenia “cap moralitat” i que era al PSOE “però igualment hauria pogut anar a parar al PP”.

“El karma existeix i ho pagarà bé”, ha afegit, en referència al cas que porta el seu nom i que, presumptament, tenia per objectiu desestabilitzar causes judicials que afecten el PSOE, el govern espanyol i el president Pedro Sánchez.

Segons Gómez, Leire Díez va arribar a Vega de Pas cap al 2007, quan va comprar una cabana pasiega que va rehabilitar. “Era una de tantes persones que hi ha aquí que compren i venen cabanes”, ha explicat. Abans de ser regidora, diu, ja era “una mica exigent” amb l’ajuntament: li demanava que arreglés una carretera per un sot, o li traslladava problemes amb el subministrament d’aigua. “Sempre estava així”, ha dit.

L’ex-batlle sosté que, com que Díez era molt activa, de seguida la va captar l’oposició que ell tenia a l’ajuntament, aleshores el PP, juntament amb el metge del poble. Tots dos, tanmateix, acabarien formant part de les llistes del PSOE. Segons Gómez, els populars els van utilitzar: “A ella perquè era molt revolucionària i a ell perquè era una autoritat moral dins el poble.”

“Em van començar a fer una oposició molt dura: moltes denúncies, qualsevol cosa que fèiem la tenien al damunt, querelles… Va ser un infern amb ells”, ha lamentat. També els ha acusats d’haver comès frau electoral en les eleccions del 2011, quan un pacte entre el PP i el PSOE li va prendre la batllia.

Gómez afirma que Díez i el metge tenien com a objectiu persones grans i vulnerables perquè votessin per correu, una pràctica que, segons ell, “fan cada any”, també el PP. “Ja veia que me’n farien una de molt grossa”, ha dit. Per això, va posar aquests “moviments” en coneixement de la Junta Electoral Central mitjançant una carta i també ho va denunciar a la Guàrdia Civil.

Segons el seu relat, la Guàrdia Civil va trobar a la paperera de l’asil de Vega de Pas “trenta sol·licituds de vot per correu amb la mateixa lletra: la del metge”. També ha insinuat que tant Díez com el doctor “estaven conxorxats amb gent de Correus”. Diu que el metge portava a l’oficina “trenta o quaranta sol·licituds de vot per correu” i que això quedava reflectit en registres d’entrada consecutius: “A les 13.05, a les 13.06, a les 13.07…”

Ni la Junta Electoral espanyola ni els tribunals no li van donar la raó. “Els tribunals no són Déu, també són formats per persones”, ha dit Gómez, que també ha insinuat que en aquella època Díez “es movia per esferes molt altes”. En aquest punt, ha esmentat el càntabre Alfredo Pérez Rubalcaba, de qui diu que era molt amiga.

Gómez sosté que va perdre la batllia de males maneres i que encara avui pensa que aquelles eleccions “van ser fraudulentes” i que les hi van robar.

També ha recordat que el 2017 el van condemnar a dos anys i quatre mesos d’inhabilitació arran d’una querella interposada per Díez per haver contractat com a guia del Museu Etnogràfic una amiga seva, la mateixa persona que li havia venut la cabana. Segons Gómez, ho va fer “perquè no trobàvem ningú”, però la jutgessa va entendre que l’havia col·locada a dit.

“Ja despuntava”

L’ex-batlle ha assegurat que Leire Díez ja despuntava aleshores, i per això diu que no l’estranya “això que passa ara”. “El karma existeix i ho pagarà bé. Ja seria el súmmum que l’absolguessin”, ha dit.

Sobre l’ascens de Díez fins a cercles de poder a Madrid, Gómez sosté que és una persona “dolenta, atrevida i poc intel·ligent” i conclou que “l’han utilitzada per fer la feina bruta”. Segons ell, la prova és que “li han enregistrat totes les converses”, cosa que, a parer seu, demostra que “tampoc no se’n fien gaire”.

Gómez ha explicat que, després de les eleccions del 2011, Díez “va acabar malament” amb l’actual batlle del PP de Vega de Pas i senador, Juan Carlos García, que la va expulsar del govern municipal juntament amb el metge.

A partir d’aquell moment, segons l’ex-batlle, Díez va quedar “desemparada” fins que l’ex-vice-presidenta de Cantàbria Eva Díaz Tezanos la va incorporar al PSOE autonòmic per encarregar-se de les xarxes socials del partit entre el 2015 i el 2017. “La pagaven bé: 45.000 euros per portar quatre xarxes i fer quatre piulets”, ha dit.

Gómez afirma que quan Pablo Zuloaga va guanyar les primàries del PSOE càntabre el 2017 “se la va treure de sobre”. “Penso que sospitava quina mena de persona era, que era perillosa”, ha afegit.

Després, segons el seu relat, Díez va anar-se’n a Madrid. “Ja no sé si per Ábalos o per Narbona, i com que té un caràcter molt arribista, ha anat pujant i pujant, coneixent gent”, ha dit. “Gairebé ha tocat el president, si és que no ha tingut reunions amb ell”, ha opinat.

Per la seva experiència, Gómez considera que Díez és “d’aquestes persones que val més tenir lluny, i més val tenir-les d’amigues que d’enemigues”.

Sobre la situació actual de la “lampista del PSOE” a Vega de Pas, ha dit que continua anant a la seva cabana, però a amagar-se. “Quan jo era batlle me la trobava a totes les cases, posant-me verd, m’imagino. Ara no fa vida social. Tots aquells que n’eren tan amics… no la poden ni veure”, ha conclòs. I ha afegit que ell tampoc no la vol veure “ni en pintura”.

Aquesta distinció forma part de la 48a edició dels Premis Baldiri Reixac, que impulsa la Fundació Carulla. Enguany, han reconegut 28 centres educatius del país que utilitzen la cultura, les arts i la llengua per a transformar i millorar la societat.

“Creiem en el poder de la cultura i l’educació per a generar oportunitats, enfortir comunitats i transformar mirades. Amb els premis Baldiri volem reconèixer aquells projectes que, des de la creativitat i el compromís, impulsen canvis reals i ajuden a construir una societat més justa, crítica i participativa”, ha dit la directora de la Fundació Carulla, Marta Esteve.

Al llarg de la seva trajectòria, aquests premis han ajudat 593 centres i 23.443 alumnes a impulsar iniciatives transformadores.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el seu ministre de Defensa, Israel Katz, han informat de l’atac i han argumentat que és en resposta als atacs de l’Hesbol·là contra territori israelià d’aquest matí.

L’oficina de Netanyahu ha publicat en les xarxes socials: “D’acord amb les ordres del primer ministre Netanyahu i del ministre de Defensa Katz, les Forces de Defensa d’Israel han atacat els centres de comandament del barri de Hadahiya de Beirut en resposta a l’atac d’Hesbol·là sobre territori israelià”.

L’aviació israeliana ha bombardat la zona de Dahiye —barris del sud de la capital libanesa— malgrat l’acord d’alto-el-foc signat la setmana passada amb la mediació dels Estats Units, un acord destinat a evitar una ofensiva aèria israeliana contra Beirut.

De moment, no hi ha confirmació sobre danys personals, però ja circulen imatges a les xarxes socials d’edificis greument afectats i d’altres fotografies que no és possible de verificar.

En aquesta ocasió, l’exèrcit israelià no ha emès cap avís previ abans del bombardament, tot i que habitualment el portaveu en àrab, Avichai Adrai, sol demanar l’evacuació de les zones a atacar per minimitzar el risc de víctimes civils.

Des de l’exèrcit israelià s’havia informat prèviament de la intercepció de dos coets llançats sobre territori del nord d’Israel. És el primer atac d’Hesbol·là sobre sòl israelià des de dimecres, quan es va fer públic l’acord entre Israel i el Líban.

Netanyahu diu que l’Hesbol·là “està en desbandada”

Poc abans de l’atac, Netanyahu ha declarat: “L’Hesbol·là està en desbandada. Els colpegem amb duresa i sabem que estan en desbandada. No permetrem que disparin contra el nostre territori ni contra les nostres comunitats. Actuarem en conseqüència”, segons declaracions prèvies al Consell de Ministres setmanal.

Netanyahu també ha dit que les forces israelianes “han eliminat 350 terroristes només aquesta setmana”. Ha precisat que s’ha capturat l’Alt de Beaufort, on s’ha trobat un gran complex subterrani, en referència a aquesta fortificació situada a la riba nord-oest de la corba oriental del riu Litani.

El control israelià a Gaza, Judea i Samària

També ha parlat de les operacions militars a Judea i Samària (Cisjordània) i a Gaza, on diu que ja controlen el 60% del territori i que aviat serà el 70%. Aquesta xifra implicaria anar més enllà de la Línia Groga pactada en l’acord d’alto-el-foc de l’octubre del 2025 per al replegament israelià.

A més, Netanyahu ha destacat la resposta de les forces de seguretat, que han abatut un home a Sharon, després que hagués mort un israelià. L’incident s’ha produït concretament a Kochav Yair, al costat israelià de la part nord del mur de separació construït a Cisjordània.

La UGT Ensenyament ha denunciat un seguit de males pràctiques de la conselleria que considera “incompatibles amb un procés de negociació seriós, transparent i respectuós amb els representants legítims del professorat valencià”. Segons que ha expressat el sindicat, durant les últimes setmanes la resposta de l’administració s’ha caracteritzat per “decisions que dificulten el diàleg social i generen un clima de tensió innecessari”.

Ha destacat la “presència policial desproporcionada”, amb un ampli desplegament d’efectius de seguretat durant les mobilitzacions, fet que transmetia “una imatge improcedent cap als professionals de l’ensenyament que exercien legítimament el seu dret a la protesta”.

El sindicat també ha recordat “el greu incident sofert per una mestra jubilada, que va resultar ferida després de ser empesa per un agent policial i patir una caiguda de considerable impacte”. També ha criticat les “amenaces” de la Conselleria amb sancions molt greus i possibles accions penals contra els representants del STEPV, CCOO i UGT que van decidir de romandre a la sala d’actes per a continuar reclamant una revisió salarial justa.

El sindicat ha denunciat també falta de transparència en la convocatòria del 4 de juny, quan Educació convocà la mesa “sense adjuntar la documentació necessària perquè les organitzacions sindicals la pogueren analitzar adequadament i preparar les propostes”.

Segons UGT, coincidint amb una important mobilització del professorat, l’equip negociador va anar a la conselleria per a sol·licitar la documentació pendent. “La resposta fou sorprenent: en veure arribar els membres de la comissió negociadora, els responsables de seguretat van manar tancar totes les portes de l’edifici i impedir-hi l’accés. Ni tan sols es va permetre als representants sindicals d’esperar a l’entrada de l’edifici, a l’ombra, mentre esperaven la documentació requerida”, han relatat.

UGT ha assenyalat que la conselleria, tot i assegurar que la documentació seria enviada durant la jornada, “va tornar a incomplir el compromís” i “la documentació no es va facilitar fins al mateix dia de la Mesa Sectorial”. Consideren que aquest procediment vulnera els principis bàsics de la negociació col·lectiva i impossibilita un estudi rigorós de les propostes abans de les reunions de treball.

Mesa sectorial convertida en propaganda

El sindicat indica que el fet que l’última reunió fos enregistrada i retransmesa en directe “va transformar un espai institucional de negociació en una escenificació pública més pròxima a un exercici de propaganda política que a una mesa de treball entre l’administració i els representants dels treballadors”.

Segons UGT, “la voluntat de la conselleria de controlar el relat públic quedà desmentida per la mateixa percepció del professorat, que va poder comprovar de primera mà la manca de voluntat negociadora de l’administració i, alhora, el treball i el compromís d’UGT en la defensa d’una educació pública de qualitat i d’unes condicions laborals dignes per a tot el personal docent”.

CCOO del País Valencià també ha acusat la Conselleria d’Educació de transformar de manera premeditada la mesa de negociació en una operació de propaganda política. El sindicat, en un comunicat, ha exposat que la bona fe negociadora i el principi de confiança legítima exigeixen que les negociacions es facin en condicions que permeten desenvolupar i expressar les posicions pròpies d’una manera que no és possible amb el nivell de publicitat que va plantejar la Conselleria. La retransmissió en directe de la mesa de negociació, segons CCOO, es va fer argumentant un principi de transparència.

CCOO PV ha assenyalat que els seus representants van avisar des del primer moment que la conselleria proposava una trampa en la qual no volien participar. Per aquest motiu, a la primera ronda de consentiment d’ús d’imatge i veu, els representants del sindicat es van negar a prestar-se a una pressió que consideren que pot representar mala fe negociadora i que trenca el deure de sigil que regeix aquestes negociacions.

CCOO va condicionar el seu consentiment al fet que es lliurés la còpia íntegra de la sessió per a tenir-ne la guarda i custòdia pròpia. “Va ser en aquell moment quan ens vam assabentar que estaven enregistrant, encara que no emetent, la sessió igualment i, quan van reprendre la retransmissió, es va començar des del principi tot el guió de propaganda electoral que tenien preparat”, han relatat.

Segons el criteri del sindicat, la retransmissió en directe no responia a cap exercici real de transparència. Afirmen que la transparència no consisteix a convertir una mesa de negociació en un espectacle mediàtic, sinó a negociar de bona fe, aportar la documentació amb prou temps, respectar els interlocutors sindicals i complir els compromisos adquirits.

Diners de la vaga per a l’ensenyament públic

A la Mesa Sectorial del 5 de juny, UGT reclamà que el 100% dels diners retinguts pels descomptes derivats de les jornades de vaga es destinin de manera finalista a l’ensenyament públic, especialment a l’atenció a la diversitat, a la millora d’infrastructures educatives i al suport a l’alumnat més vulnerable.

El sindicat denuncia que la resposta del secretari autonòmic d’Educació, que va afirmar amb un to irònic i despectiu que els diners anirien a les ‘arques públiques i que per llei ja se’n faria la distribució, constitueix una mostra de prepotència institucional i una falta de respecte cap al col·lectiu docent”.

Avenços de la vaga

A banda, el Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV) ha fet públic que les mobilitzacions i les negociacions durant la vaga indefinida del professorat de l’ensenyament públic “han aconseguit avenços” en les propostes de la conselleria d’Educació. Així ho fa constar el sindicat, que compara l’últim document negociat amb l’inicial.

El STEPV ha difós l’anàlisi de la proposta que Educació va lliurar divendres a la taula de negociació. Aquest text vol servir perquè el professorat conegui els aspectes principals abans de decidir si els avenços assolits entre el document del 14 de maig i el del 5 de juny “són suficients”.

El sindicat exposa que, en la darrera reunió negociadora, la conselleria d’Educació va explicar que no calia signar un acord global si això facilitava que es poguessin tancar acords parcials. En conseqüència, el professorat haurà de pronunciar-se sobre apartats concrets i decidir si les mobilitzacions han de continuar els mesos vinents.

L’anàlisi de l’STEPV recull que la conselleria ha aplicat des del començament de la vaga l’“estratègia de dilatar en el temps la negociació, per forçar el cansament del professorat en vaga i intentar minimitzar el seguiment, també de les mobilitzacions”, encara que el professorat ha resistit.

En aquest context, CCOO PV ha subratllat que la vaga indefinida no l’ha provocada cap sindicat, sinó que és la conseqüència directa de mesos de retallades, incompliments, manca de negociació real i la negativa reiterada de la conselleria a abordar els problemes estructurals de l’ensenyament públic valencià. “Cap retransmissió en directe no pot ocultar aquesta realitat”, han insistit.

El sindicat ha assegurat que continuarà defensant la unitat sindical i la negociació col·lectiva, però també denunciarà qualsevol intent de convertir els drets de representació del professorat en una eina de propaganda institucional.

“La comunitat educativa necessita solucions, no campanyes d’imatge. Necessita transparència però també respecte per la negociació col·lectiva. Els anuncis i les retransmissions no substitueixen els acords, ni resolen els problemes reals de l’ensenyament públic valencià”, ha conclòs CCOO PV.

Encallada la negociació pel català

L’STEPV assenyala que l’apartat més encallat de la negociació és el del català, que no ha evolucionat gens des del 14 de maig. En canvi, el de la burocràcia és el que més acceptació ha rebut.

Pel que fa a les retribucions, el sindicat considera que la conselleria va intentar vendre un acord retributiu per a fer valer els dos sindicats que el van signar, l’ANPE i el CSIF, i desacreditar els qui no, el mateix STEPV, CCOO i la UGT. El sindicat posa l’accent en el fet que el que ara diu Educació, que la revisió de l’IPC s’aplicarà a tot el salari, “no és escrit enlloc”.

En una compareixença als peus de la catedral de Mallorca, Dani Comas, un dels portaveus de la plataforma, ha advertit que aquest estiu “serà difícil ser mallorquí” i ha alertat de l’impacte que tindrà sobre la saturació l’eclipsi solar total del 12 d’agost. Segons la plataforma, l’eclipsi s’ha convertit en un element promocional més de la indústria turística i contribuirà a massificar encara més l’illa.

“L’eclipsi s’ha incorporat a la maquinària promocional de la indústria turística com una oportunitat de negoci que es preveu que sobrepassi tots els límits de pressió humana, a més de l’ocupació d’hotels, carreteres i espais públics”, han remarcat.

A un any de les pròximes eleccions, la plataforma ha carregat contra la inacció de totes les administracions i contra els discursos de la “falsa contenció”, que, segons denuncien, només plantegen una reducció del creixement.

“Els governs de Llorenç Galmés, Marga Prohens i Pedro Sánchez continuen apostant pel creixement turístic, la promoció i la desregulació per afavorir interessos econòmics, mentre la població resident pateix una crisi d’habitatge sense precedents i una degradació progressiva de les seves condicions de vida”, han criticat.

En aquest sentit, també s’han referit a l’anunciada limitació d’entrada de vehicles a Mallorca, que han emmarcat dins allò que consideren “polítiques buides”.

Els convocants també han rebutjat que el malestar social generat per la massificació turística sigui canalitzat per discursos reaccionaris que assenyalen “falsos culpables” mentre protegeixen els interessos econòmics dels responsables.

La plataforma ha anunciat un estiu “més combatiu” i ha avançat que, abans de la manifestació del 26 de juliol, es duran a terme més accions contra la saturació.

Segons els convocants, el malestar social ja no es concentra únicament durant els mesos d’estiu, sinó que cada dia es publiquen notícies sobre la destrucció del territori, la saturació dels serveis públics, la crisi de l’habitatge, el col·lapse de les infrastructures o la dificultat creixent per a construir un projecte de vida a Mallorca.

“Aquests problemes ja no són percebuts com a episodis puntuals, sinó com la conseqüència directa d’un model econòmic que ha convertit el creixement turístic en un objectiu en si mateix”, han indicat.

Menys turisme, més vida també ha assenyalat els efectes de la massificació turística sobre l’emergència habitacional i ha alertat del “segrest” del parc d’habitatges per part dels fons voltor i dels lloguers turístics, que fan pujar els preus.

“Turistes i expats compren i s’allotgen en habitatges de luxe on malbaraten els nostres recursos, mentre les persones que treballen en el sector turístic es veuen obligades a viure en autocaravanes, tendes de campanya o barraques sense aigua ni llum”, han apuntat.

Per als convocants, Mallorca viu una situació de saturació permanent que afecta la qualitat de vida de la població resident i compromet el futur de la societat i de la mateixa illa.

Segons la informació facilitada pel SAMU 061, els ferits greus han estat traslladats a l’Hospital Universitari Son Espases. Es tracta d’una dona de 34 anys i tres homes, dos de 33 anys i un de 23. Els nou ferits lleus han estat atesos al mateix lloc dels fets.

L’avís de la fuita de gas s’ha registrat poc després de les 6.00 del matí al carrer de Pisa. Quan els efectius sanitaris hi han arribat, han trobat tres persones inconscients. Fins al lloc s’hi han desplaçat diverses ambulàncies, agents de policia i dotacions dels bombers.

La policia espanyola i els Bombers de Palma investiguen les circumstàncies de l’incident en aquest habitatge, que, segons han explicat alguns veïns, podria estar dedicat al lloguer turístic il·legal.

Les primeres indagacions assenyalen una mala combustió de la caldera de gas, que hauria provocat nivells elevats de monòxid de carboni. Sembla que la terrassa era tancada amb vidres i això hauria afavorit l’acumulació dels gasos.

Els bombers han desallotjat de manera preventiva tot l’edifici, però, una vegada han comprovat que els nivells de gasos eren segurs, els residents han pogut anar tornant a casa. Els comptadors de la casa afectada han estat precintats.

El conseller socialista Eduardo Robsy ha criticat que la reforma, impulsada mesos enrere pel govern del PP al Consell, i ha dit que “només respon a la voluntat política de rebaixar la protecció del català com a llengua pròpia de Menorca”.

El debat d’aquesta proposta serà al pròxim ple de la corporació. El text planteja d’arxivar l’expedient per dubtes sobre el procediment, especialment per la manca d’informes i tràmits preceptius de la Universitat de les Illes (UIB), el Consell Consultiu o l’Institut Menorquí d’Estudis (IME).

Informes i tràmits absents

Robsy ha posat en relleu que han passat més de quatre mesos d’ençà que es va cloure el termini d’al·legacions. Ha remarcat que la reforma que intenta el PP “ni és necessària, ni s’ha tramitat de manera adient, ni respon a cap necessitat urgent o específica dels menorquins”.

L’únic motiu per modificar el reglament, segons Robsy, és rebaixar la protecció del català com a llengua pròpia de Menorca i com a idioma preferent en l’àmbit administratiu.

Robsy també ha subratllat el volum d’al·legacions presentades, un total de 158, que ha qualificat de xifra rècord per a la institució i que, segons ell, “demostra que alguna cosa no s’ha fet bé”.

Quan González li ha dit que intenta fer petits actes quotidians com ara demanar el cafè amb llet en català, Gonyalons ha respost que ella també manté el català en el seu dia a dia. A més, ha alertat que el deure que té el teatre català en aquest sentit a vegades es passa per alt: “La gent que es vol dedicar al teatre ha de saber parlar bé el català. Estic farta de no sentir les obertes! És el coll (amb o oberta), no el coll (amb o tancada). Almenys jo intento parlar-lo com toca i amb naturalitat”. Finalment, l’actriu ha posat com a exemple el cas paradigmàtic de la paraula bústia. “Als anys setanta tothom deia busson, i sentir bústia era estrany, ara és a l’inrevés, i per tant podem fer aquesta feina, que està molt bé”.

@AngelsGonyalons: “El castellà és una llengua preciosa, però no és la nostra.”

Aquesta setmana, a “Col·lapse”, conversem amb l’actriu sobre parlar en català al teatre i a la vida.#Col·lapse3Cat pic.twitter.com/5ye0N8ihAE

— 3Cat (@som3cat) June 7, 2026

;

Avals assolits! Moltes gràcies per la vostra confiança! Hem estat els primers en aconseguir els avals i sortim encara amb més força amb la millor proposta per la ciutat.
Amb l’ajut de tothom aconseguirem la millor candidatura per a BCN!
Tenim equip; et tenim a tu!
Moltes gràcies! pic.twitter.com/aBlYnTlKdk

— Jordi Martí Galbis (@jmartigalbis) June 7, 2026

Al cap d’unes hores, també ho ha anunciat Pilar Calvo. “Gràcies pels avals militants de Junts a Barcelona! Ara toca fer el pas definitiu: tornar a fer brillar Barcelona com li correspon a la capital de Catalunya i deixar enrere anys de subordinació i decadència sota els governs de Collboni i Colau. Comença el canvi! Gràcies per fer-ho possible!!! Torno a casa i ho farem Junts”, ha dit.

Gràcies pels avals militants de Junts a Bcn!

Ara toca fer el pas definitiu: tornar a fer brillar Barcelona com li correspon a la capital de Catalunya i deixar enrere anys de subordinació i decadència sota els governs de Collboni i Colau.

Comença el canvi!

gràcies… pic.twitter.com/iWCAYm0SN1

— Pilar Calvo (@pilarcalvo13) June 7, 2026

A banda de Martí i Calvo, han formalitzat la seva candidatura Glòria Freixa i Jaume Alonso-Cuevillas. Martí, actual president del grup municipal, té el suport de l’ex-batlle Xavier Trias i reivindica la continuïtat del projecte que va guanyar les eleccions del 2023. Freixa, diputada i secretària primera de la mesa del parlament, defensa una Barcelona que torni a exercir de capital de Catalunya. Calvo, diputada al congrés espanyol, és considerada una de les aspirants més afins a la direcció nacional del partit. Alonso-Cuevillas va anunciar que s’hi presentava fa tres dies, “després de pensar-hi molt, d’escoltar molta gent i compartir moltes converses”.

Ara els aspirants recullen els avals necessaris per a poder participar en la votació interna. La campanya de les primàries es farà del 13 al 19 de juny i els afiliats votaran els dies 20 i 21.

“Entrarien al matí als Estats Units i haurien de marxar el mateix dia”, ha lamentat l’ambaixador iranià a Mèxic, Abolfazl Pasandideh, segons que han recollit mitjans iranians des de Tijuana, on s’ha instal·lat la selecció.

L’ambaixador també ha confirmat que 15 membres del cos tècnic de la selecció encara no han rebut el visat per a accedir als Estats Units, com ara el president de la federació iraniana de futbol, Mehdi Taj. Aquesta dada ja l’havia avançada la federació estatal de futbol de l’Iran fa uns dies.

Obstacles per a la preparació de la selecció

La federació iraniana fa setmanes que denuncia els obstacles que, segons que diu, l’administració de Trump posa als futbolistes per a preparar el mundial, i ho titlla de mesura hostil derivada de la guerra.

El mes de maig, la federació va confirmar que la selecció es concentraria a Tijuana a causa dels greus problemes que trobava per a poder-se establir a la destinació original, la ciutat de San Diego (Califòrnia), als Estats Units.

Els dos primers partits de l’Iran seran contra Nova Zelanda el 15 de juny i Bèlgica el 21 de juny, i tindran lloc a Los Angeles. Posteriorment, l’Iran s’enfrontarà a Egipte el 26 de juny a Seattle (estat de Washington).

Segons el servei d’emergències israelià, un dels ferits es troba en estat greu i els altres tres continuen sense estar fora de perill. Testimonis citats pel canal N12 expliquen que l’atac ha començat en una benzinera local. Els trets s’han repetit minuts després en zones adjacents a les comunitats pròximes de Tzur Yitzhak i Tzur Natan.

En un primer moment, la policia ha informat a les xarxes socials que havien localitzat i neutralitzat un vehicle sospitós i també el presumpte autor de l’atac, prop de Tzur Yitzhak. Posteriorment, l’exèrcit israelià ha confirmat que havien neutralitzat l’altre sospitós, que prèviament havia resultat ferit, prop de Tayibe.

El primer ministre actual, Nikol Pashinyan, busca la reelecció enmig d’un procés de negociacions amb antics rivals, com Turquia i Azerbaidjan, després de la derrota militar de 2023 durant l’ofensiva àzeri per reintegrar la regió de Nagorno Karabakh, de majoria armènia. A més, Pashinyan ha impulsat un acostament als Estats Units i la Unió Europea després d’anys de dependència política i militar de Rússia.

Aquests comicis podrien ser els més rellevants del Caucas del Sud d’ençà de la Revolució de Vellut de 2018, que va ser encapçalada pel mateix Pashinyan en oposició al primer ministre Serzh Sargsyan i el Partit Republicà, al govern d’ençà de 1999. El postconflicte és l’epicentre de la campanya, i la votació es presenta com un plebiscit sobre el cap del govern arran del cop sofert al Karabakh i la seva resposta diplomàtica.

Les últimes eleccions parlamentàries es van fer el 2021, de manera que aquestes són les primeres després de la derrota traumàtica de Nagorno Karabakh, que va permetre a Azerbaidjan de reintegrar la regió i va provocar la fugida de tota la població armènia, un moviment que Erevan va qualificar de neteja ètnica.

El territori, d’uns 4.400 km² i 100.000 habitants abans de l’ofensiva, ha estat escenari de múltiples guerres, entre 1992 i 1994 —llavors amb victòria armènia— i el 2020, però va ser l’última ofensiva d’Azerbaidjan la que va capgirar, definitivament, les aspiracions independentistes del Karabakh sorgides després de la desfeta de l’URSS.

El resultat del conflicte va desencadenar fortes crítiques internes a Pashinyan, per haver perdut un territori altament simbòlic, i l’han empès a obrir un procés diplomàtic, amb l’argument que cerca estabilitat i un desenvolupament econòmic i social definitius per al país.

El nucli d’aquest gir diplomàtic és el procés de pau amb Azerbaidjan, però molts crítics acusen el cap del govern de fer concessions inacceptables a Bakú. També manté converses amb Turquia, tot i un contenciós històric insalvable per al reconeixement del genocidi armeni durant l’Imperi Otomà, que Ankara no accepta, fet que ha perjudicat les relacions bilaterals durant dècades.

Distanciament de Rússia

Les eleccions també serviran per a posar a prova la decisió de Pashinyan d’allunyar-se de Rússia, històricament aliada d’Armènia, una decisió que s’ha accelerat arran de la inacció de Moscou durant l’ofensiva. Pashinyan va exigir després del conflicte no mirar a una altra banda davant “el fracàs” del contingent rus per a vigilar l’alto el foc pactat el 2020, i va denunciar que els sistemes de seguretat externa implicats “no són eficaços”.

Moscou va respondre criticant els “atacs inacceptables” de Pashinyan i l’acusà de provar de desviar la seva responsabilitat pels fracassos en la política nacional i internacional, culpant Moscou, tot insinuant que el viratge cap a Occident feia anys que s’havia iniciat.

Pashinyan va congelar el gener del 2024 la participació armènia a l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), encapçalada per Rússia, i ha defensat un replantejament de les relacions amb la Unió Europea. Fins i tot, el gener de 2025 va presentar un projecte de llei per a consultar en referèndum l’adhesió al bloc europeu, tot i que encara no hi ha data concreta.

En aquest procés, la Unió Europea i Armènia van celebrar el 5 de maig la seva primera cimera bilateral, on van signar un acord de connexió per a reforçar els lligams en transport, energia i digitalització, i van aprofundir en la cooperació econòmica i en seguretat. Aquest acostament ha provocat tensions amb Rússia, que ha amenaçat a suspendre o impugnar acords energètics amb Erevan i ha prohibit temporalment la importació de productes armenis.

L’acord amb els Estats Units

El paper dels Estats Units també s’ha fet més present a la regió. El febrer passat el vicepresident estatunidenc, JD Vance, va visitar Armènia i Azerbaidjan, convertint-se en el càrrec de més pes a fer el viatge recentment al Caucas sud.

L’administració de Donald Trump ja s’hi havia implicat l’agost de 2025, oferint una trobada a la Casa Blanca entre Pashinyan i el president àzeri, Ilham Aliyev, per accelerar el procés de pau, ja encarrilat tot i que queden qüestions pendents, cosa que representa la irrupció de Washington en una zona de domini històric rus.

El procés va rebre un altre impuls la setmana passada, quan el secretari d’Estat, Marco Rubio, i el ministre d’Afers Estrangers armeni, Ararat Mirzoián, van signar un acord d’associació estratègica que inclou la creació d’un corredor estratègic per enllaçar Azerbaidjan i l’enclavament de Najitxevan pel sud d’Armènia.

Aquesta ruta, anomenada Ruta Trump per la Pau i la Prosperitat Internacional (TRIPP), dóna als Estats Units “drets exclusius per al desenvolupament” d’aquest passadís a través de la regió de Syunik, amb l’objectiu de resoldre una de les principals exigències de Bakú per obtenir una continuïtat territorial amb Najitxevan.

El clima diplomàtic s’ha tensat en les últimes setmanes, amb acusacions creuades de desinformació i influència russa per decantar la votació. Trump ha expressat obertament el seu suport “total” a Pashinyan, a qui ha definit com a “gran amic”.

Segons la darrera enquesta d’Ipsos feta pública la setmana passada, la candidata de Fuerza Popular obtindria el 38% dels vots, tres punts per damunt del representant de Juntos por el Perú, que en sumaria el 35%, després que a final d’abril tots dos estiguessin empatats. Tanmateix, resta per veure com pot haver influït en les intencions de vot el bon paper de Sánchez en el debat televisat, ja que la llei electoral peruana impedeix de publicar més sondeigs des de dilluns.

Un escenari dividit

Fujimori va aconseguir el 17% dels vots en una primera volta marcada per una espectacular fragmentació, amb trenta-cinc aspirants a la presidència. Després d’un recompte ajustat que es va perllongar durant un mes, Sánchez va superar per poc el candidat conservador Rafael López-Aliaga.

Els dos candidats representen projectes antagònics per al país. El dilema, segons molts analistes, és entre la dreta autoritària del fujimorisme, que en els darrers anys ha afavorit un escenari d’ingovernabilitat a la presidència, i una esquerra indigenista, més forta fora de Lima i altres grans ciutats.

Sánchez ha posat l’accent en la identitat indígena, ha fet campanya amb el barret chotano de l’ex-president Pedro Castillo, a qui ha visitat a la presó mentre compleix condemna per rebel·lió després d’haver intentat dissoldre el congrés el desembre de 2022.

L’empat en les enquestes fa pensar que el vot de rebuig serà determinant: un 23% de l’electorat es decantaria per Fujimori només per evitar Sánchez, mentre que el 15% faria a l’inrevés. El perfil electoral de Fujimori s’apunta a qui valora promeses de creixement econòmic i mà dura amb la seguretat, mentre Sánchez atrau qui cerca canvi i lluita contra la corrupció.

L’atac s’ha produït a les 2.10 i ha originat un incendi a les instal·lacions del Centre d’Emmagatzematge de Combustible Nuclear Gastat (CSSF, segons les sigles angleses), concretament en un edifici de recepció de contenidors, que ha sofert danys materials greus, segons la companyia estatal ucraïnesa Energoatom.

Segons que ha explicat Energoatom, “el focus de l’incendi, d’una superfície de 40 metres quadrats, s’ha localitzat ràpidament i s’ha extingit completament. No hi ha cap ferit entre el personal. La situació radiològica a la central d’emmagatzematge de combustible nuclear es manté dins els límits normals.”

Ucraïna ho ha comunicat a l’OIEA, l’equip del qual “visitarà pròximament les instal·lacions per inspeccionar-ne l’impacte” a Txornòbil. El director general de l’agència, Rafael Mariano Grossi, ha advertit que “l’incident és summament preocupant, perquè ha ocorregut en una instal·lació que contenia grans quantitats de material nuclear, emmagatzemat a pocs metres de l’edifici atacat.”

Grossi ha declarat també que “els atacs contra instal·lacions nuclears són totalment inacceptables i contradiuen directament els principis fonamentals de la seguretat nuclear, especialment els set pilars indispensables per a la seguretat nuclear durant un conflicte militar.”

“Us preguem que, quan vingueu a Catalunya, tingueu ben present que el seu reconeixement com a nació és conculcat a Espanya i França i la llengua catalana, malgrat la cooficialitat en la majoria del seu territori, és sistemàticament menystinguda per les administracions estatals, en flagrant contradicció amb la Doctrina Social de l’Església, obertament manifestada per Sant Joan Pau II en el seu discurs a l’ONU el 5 d’octubre del 1995”, afegeix l’entitat. “Catalunya és una terra d’acollida. Pocs països a Europa han acollit una massa tan ingent d’immigrants. A la Regió Metropolitana de Barcelona es parlen més de tres centenars de llengües diferents. De sempre hem lluitat per incorporar els nouvinguts al nostre país per mitjà del pal de paller que significa la llengua catalana pròpia del nostre territori. Ens dol haver de manifestar que la jerarquia eclesiàstica de molts indrets de la nostra geografia mostren el mateix menyspreu per la nostra llengua que els estaments estatals civils”.

Des de l’entitat també destaquen els valors de l’arquitecte Antoni Gaudí: “A més de ser un cristià de soca-rel, i un geni de l’arquitectura, era profundament català i defensava en tot moment la llengua i la cultura del nostre poble, protegia la seva família, acollia els pobres, tenia una gran estima pels treballadors, instruïa els infants i joves, aportava valor al seu voltant per mitjà de l’esforç i la feina ben feta, l’abrusava un ferm compromís amb la pau i la fraternitat universals afaiçonats en el missatge evangèlic fet pedra del temple de la Sagrada Família, era d’un capteniment humil i un gran amant de la natura, en la qual s’inspirava per al desenvolupament de la seva obra. Ens ha semblat que tots aquests ideals són els que, en bona part, manquen al món d’avui. Sense el respecte pels drets dels pobles i els drets de les persones, no es pot dir que hi hagi pau al nostre món. Entenem, doncs, que el missatge evangèlic es pot concretar avui en aquests ideals”.

La carta la signen Joan Amorós, president de l’entitat, i Joan Maluquer, que n’és el secretari. Podeu llegir-la sencera ací:

Turull ha afirmat que “el primer que ha de fer (Feijóo) és demanar una reunió i no parlar amb els mitjans.” Ha aprofitat per acusar Sánchez de no parar de “produir combustible per a la ultradreta” governant “a cop de decret” i “d’esquena a un parlament on no té majoria.”

Crítiques a la gestió del govern espanyol

El secretari general de Junts ha criticat també l’anunci del president espanyol d’uns pressuposts per al 2027. “Quantes vegades ha dit que hi haurà pressuposts? El primer que ha de fer és complir els que té aprovats.” “No solament per la manera de governar, sinó també per les polítiques de postureig i per atacar un tipus de corrupció i defensar-ne una altra per acció o omissió. Això no dóna més de si”, ha lamentat Turull.

Negació a qualsevol negociació amb el PSOE

Turull considera que “entre el que diuen que faran i el que acaben fent hi ha una distància abismal i qui més pateix això és Catalunya. És una fugida endavant i una cortina de fum.” Ha deixat clar que descarta una possible negociació amb el PSOE: “Per a nosaltres ja no hi ha prou pastanaga amb totes les bastonades que ens han clavat”, ha conclòs.

Seguiment epidemiològic i aïllament domiciliari

Els protocols de vigilància epidemiològica marquen que continuïn aïllats a casa, amb les mesures de seguretat recomanades. El període establert és de catorze dies més, fins a arribar als quaranta-dos dies totals d’aïllament, segons el protocol.

La vigilància activa epidemiològica i clínica la farà conjuntament Salut Pública i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), que faran un seguiment de l’evolució dels sis afectats durant tot el període que resta.