Renfe ha obert un expedient informatiu per aclarir la causa d'aquest accident. La majoria dels ferits, vuit, han estat traslladats a l'Hospital de Mataró, i els altres dos a l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. En el coboi accidentat hi viatjaven una cinquantena de persones.

Com a conseqüència d'aquesta incidència, la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat (DGPC) ha posat en alerta el pla d'actuació del Pla de Protecció Civil de Catalunya (Procicat) per emergències en el transport de viatgers per ferrocarril Ferrocat per l'accident d'un tren de Rodalies amb el topall de final de via.

Fa menys d'un mes hi va haver un altre accident a la mateixa línia 1 de la rodalia ferroviària de Barcelona. En aquell cas, van topar dos trens, un de rodalia i un talgo, a l'estació del Clot. L'accident va fer una trentena de ferits. En el maitex punt, un any abans, va haver-hi divuit ferits per una altra topada entre dos trens.

Arran de l'accident del mes passat, el director general de Transports i Mobilitat, Ricard Font, va dir que l'estació del Clot era un punt conflictiu i que un accident com aquell, o el de l'any passat, podia repetir-se. També va dir que no era a les seves mans, ni competència seva, evitar un accident ferroviari similar.

Gairebé mig milió d'euros amb aportacions populars

Concretament, el govern valencià va imposar una multa de 100.000 euros i dues de 300.000 cadascuna, que sumant-hi els interessos de demora i els recàrrecs, pujava a més de 800.000 euros. De moment, se n'han pagats 456.000: 126.000 de corresponents a la primera multa, i 330.000 de corresponents a la segona i a la tercera. I encara s'han de pagar els 373.000 euros restants, que amb els interessos, pugen a uns 400.000 euros.

'En cinc mesos vam recollir prop de 400.000 euros, gràcies a la campanya de recollida de donacions. Aquests diners, tal com els recollíem els ingressàvem a l'Agència Tributària, i han permès de pagar la meitat de les multes', explica Gisbert. I per haver demostrat voluntat de pagar han pogut negociar un ajornament que permet a l'entitat de satisfer la resta de la multa d'ací a uns quants anys, amb pagues quadrimestrals. 'Hem passat uns quants mesos molt delicats, i ens ha salvat la reacció i el suport ciutadà', insisteix a dir, perquè més dels 400.000 euros pagats són d'aportacions populars de milers de persones. 'Si no arriba a ser  pel suport de tanta gent, l'entitat ara seria embargada. La resposta ciutadana ha estat extraordinària. Gràcies a aquest suport, no ens han embargat i hem pogut negociar amb l'Agència Tributària'. A més, l'entitat no ha patit econòmicament: la quantitat pagada fins ara prové de les donacions particulars, i la quantitat pendent es pagarà amb el producte de la venda de les obres d'art.

L'altra part del suport popular ha estat el centenar d'artistes dels Països Catalans que han col·laborat amb l'entitat donant-li obres. Els diners de la venda serviran per pagar la multa i l'obra servirà, a més, de garantia.

Vies de solució: projecte de llei i la judicial

Gisbert explica que en la situació actual solament hi ha dues vies possibles per a recuperar TV3: la política i la judicial; és a dir, si el projecte de llei de la ILP sense fronteres tira endavant al congrés espanyol i si el Suprem dóna la raó a ACPV en els recursos contra els expedients administratius del govern valencià.

Respecte del projecte de llei, pendent de continuar a la comissió parlamentària, la diputació de Castelló ha aprovat fa poc una moció demanant per unanimitat al govern espanyol que aprovi el projecte de llei, que permetria l'intercanvi legal d'emissions dels mitjans de comunicació entre territoris de llengua catalana, èuscara i gallega. Però no hi ha cap termini establert per a tramitar un projecte de llei, de manera que tant poden passar setmanes com anys.

'L'esforç des del 2007 ha pagat la pena'

'Hi ha gent que ens demana: ha pagat la pena l'esforç fet des del 2007 (quan hi hagué el primer expedient sancionador)? Nosaltres pensem que sí --diu Gisbert--. Al País Valencià hi ha una agressió contínua de la dreta espanyola contra la llengua, la cultura i els símbols d'identitat, i sovint l'esquerra i el nacionalisme hi han reaccionat retrocedint i cedint. En algun moment ens havíem de plantar i traçar una línia vermella. En aquest cas no era tan solament per una qüestió de llengua i de cultura, sinó també de drets democràtics i de llibertat d'expressió. Per això vam decidir que no retrocediríem.'

Gisbert també destaca que s'ha vist ben clarament que hi ha una majoria social que defensa TV3 al País Valencià, i en aquesta majoria hi ha responsables i institucions del PP. 'Hi ha hagut un canvi social en favor de la normalitat de les transmissions. En canvi, el senyor Camps, que semblava intocable, ha caigut, i el govern valencià ha començat a parlar d'una altra manera i d'entendre's amb Catalunya'. Pel coordinador d'ACPV, 's'ha demostrat que la societat pot plantar cara a un govern que aprofita la majoria absoluta per imposar-se, que pot ser frenat i que hi ha maneres de defensar la dignitat'.

'La posició del govern de Fabra és de no bel·ligerància'

Fa un any que els repetidors van deixar d'emetre, però funcionen: 'Demà mateix es podria reprendre l'emissió, depèn exclusivament de la Generalitat Valenciana, que retire els expedients administratius', diu Gisbert, que recorda que, en les condicions actuals, reprendre les emissions seria arriscar-se 'a unes multes que enfonsarien l'entitat'.

El canvi de govern valencià feia preveure també un canvi en l'ofensiva contra ACPV. 'De moment, hem vist gestos', aclareix Gisbert, i posa com a exemple que, en la votació de la ILP al congrés espanyol, el PP es va abstenir, empès per Fabra. Sobre si res fa pensar que la Generalitat retirarà els expedients, respon que ara com ara la posició de Fabra és 'de no-bel·ligerància'. I prossegueix: 'Però arribats en aquest punt, no solament mirem de de recuperar les emissions, sinó de recuperar-les d'una manera consolidada. Fer un pas endavant i donar-hi cobertura legal, de manera que no calgués dependre de la posició del govern en cada moment. Hem d'intentar la legalització de les emissions de TV3 i, de retruc, la cobertura legal d'un espai de comunicació en català. Aspirem al màxim.'

Manifestació el 18 de febrer

Per al 18 de febrer, quan farà un any del cessament de les emissions, hi ha prevista una manifestació a Castelló no solament per a recordar aquest primer aniversari 'sense senyal', sinó també per a impulsar una solució de futur i posar fi a la situació actual.

La campanya es durà a terme entre el 15 de febrer i el 31 de març, i els voluntaris que s'ofereixin dedicaran tres hores al dia a trucar a les escoles des dels punts on s'habilitaran les línies de telèfon, que seran a Barcelona, Sant Boi de Llobregat, Tarragona, Lleida, Manresa, Vic, Girona i Mataró.

Tal com explica la plataforma, la finalitat de la iniciativa és 'mostrar el consens que hi ha entre la comunitat educativa catalana al voltant d'un model d'ensenyament que ha estat reconegut internacionalment'.

Somescola va néixer arran de l'atac a la immersió lingüística per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que imposava a la Generalitat que adoptés mesures perquè el castellà també fos vehicular a l'escola. Tot amb tot, va suspendre cautelarment l'ultimàtum fins que no es resolgui el recurs interposat per la Generalitat.

L'homenatge a Camps l'havia impulsat un grup de diputats del PP a les Corts, encapçalats pel diputat Andrés Ballester, que ha justificat l'absència de Fabra 'per motius d'agenda'.

'Era un sopar de Nadal, que celebre, des de fa quatre o cinc anys, però aquestes passades festes el vam ajornar perquè teníem dos companys, Francisco Camps i Ricardo Costa, en el judici i vam esperar que s'acabara el procés', explica a Las Provincias Ballester.

L'homenatge s'havia previst per després de la lectura de Camps a Elx de la tesi doctoral a 'Propostes per a la reforma del sistema electoral', una qüestió que ja havia presentat quan era president i que havia rebut moltes crítiques. El col·lectiu del 15-M d'Elx ja ha anunciat que protestarà davant de la universitat per protesar contra la presència de Camps.

Només acabar el partit d'ahir el València CF va oferir de manera oficial Mestalla com a seu del partit, repetint així l'escenari de la final que ja es va jugar el 2009. El problema, però, és que l'Athletic pensa que Mestalla és un estadi petit. Aleshores una enorme quantitat de seguidors bascos van arribar a València i no van poder entrar al camp. És per això que ara el seu president creu que el partit s'hauria de jugar al Bernabeu, perquè el seu aforament (80.000 seients) permetria doblar el nombre de seguidors que podrien assistir al partit. L'Athletic fins i tot es planteja proposar que la final es jugui al Camp Nou, trencant la tradició que mai no es juga al camp d'un dels dos contendents.
L'Atlètic de Madrid, per una altra banda, ha anunciat que estaria disposat a acollir la final en el seu camp però té dos problemes. D'una banda que l'aforament de 54.800 espectadors és pràcticament el mateix de Mestalla i en aquestes condicions tant el Barça com l'Athlètic tenen un bon record de València i segurament la preferirien. Però també hi ha un problema de dies perquè al Vicente Calderon s'hi farà un concert de Coldplay i podria coincidir segons quin dia es jugui el partit.
La decisió final sobre la data depèn de si el FC Barcelona es classifica per a la final de Champions. Si no la jugués la final de copa seria el 20 de maig però si els blaugrana arribessin també a la final de la màxima competició aquesta es jugaria a Múnic el 19 de maig, cosa que faria evidentment impossible una final de copa al dia següent. En aquest cas segurament es retardaria fins el divendres 25.

El president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, ha convocat per a avui a la tarda una reunió extraordinària de ministres d'Economia de l'eurozona per a parlar del segon rescat de Grècia, que costarà no pas menys de 130.000 milions d'euros, segons fonts europees.

Tant la Comissió Europea com Juncker mateix havien deixat clar que no hi hauria reunió de l'Eurogrup fins que Grècia no acceptés les noves retallades. Ara, la reunió es fa per mirar de desencallar la negociació amb Grècia i d'evitar-ne la fallida. Per una altra banda, el Banc Central Europeu (BCE), una de les fonts de crèdit, també tractarà del rescat grec en una reunió avui mateix.

Diu Màrkaris:

'Quan vaig dir que escriuria una trilogia de novel·la negra sobre la crisi, una jove periodista em va dir: Una trilogia? Vol dir que la crisi durarà tant com per escriure tres novel·les? I jo que li vaig respondre: I esperem que no duri més. Fa pocs dies estava al Parlament Europeu parlant amb diputats grecs i els vaig explicar que tal com ho veia, tenia dues opcions: l'opció pessimista, que era escriure una tetralogia, o l'opció optimista, que era escriure una trilogia amb un epíleg. Encara no sé quina de les dues opcions triaré, perquè la situació va a mal borràs.'

'El pitjor de la crisi grega és que no hi ha perspectiva de futur. Grècia torna a ser un país pobre. En moltes ocasions ho ha estat, perquè ha passat moltes crisis, però aquesta és la primera que no té perspectives de futur. Els grec ara ja ho saben que patiran durant molts anys.'

'Aquesta crisi s'ha complicat per la mentalitat de la classe política. Fa trenta anys que pren decisions equivocades. Primer es va inventar una riquesa que no tenia, perquè era a base de préstecs; després va generar un sistema clientalista; i ara fa que la gent del carrer hagi de pagar tots aquests errors.'

'Però també hi ha una part de responsabilitat que és europea. Els europeus no són innocents en aquesta crisi. Perquè creuen que imposant mesures estrictes ja es resoldrà el problema. Aquesta recessió en la qual ens situen és la que roba la perspectiva de futur del ciutadà mitjà grec. Des d'europa ens marquen la teràpia e les retallades i de la contenció, ens diuen que és l'única teràpia possible, però jo ho dubto. Cap país ha sortit de la crisi amb aquestes mesures.'

I com afrontar la crisi des de la literatura?

'El projecte inicial de la Unió Europea consistia en crear un mercat comú europeu amb uns valors compartits. En part significava unificar pobles i països amb diferents cultures i tradicions, però amb uns mateixos valors. Malhauradament, van canviar el mercat comú per un mercat econòmic. Van identificar Europa amb l'euro i van abandonar tota la resta. De manera que, on són els valors comuns? L'Europa del nord s'ha imposat a la del Sud.'

'I els artistes i els intel·lectuals tenim una responsabilitat perquè fa massa temps que callem i hem deixat tot el terreny als economistes. I la nostra feina és defensar aquests valors. Ens equivocaríem si penséssim que polítics i economistes defensaran aquests valors, defensaran la cultura. La cultura és el plat principal de l'àpat i, en canvi, els polítics ens la volen servir per postres. I això ho hem de combatre. És el nostre deure. Mentre polítics i economistes lluiten pels diners, la nostra responsabilitat és aixecar-nos i lluitar per la cultura.'

La trama va defraudar a Hisenda l'IVA de l'empresa Teconsa, per valor de 198.830 euros, i l'impost de societats del 2006, per la deducció improcedent de factures que pujaven a 434.941 euros d'un seguit d'empreses implicades. Teconsa va rebre 7.493.600 euros per l'adjudicació del contracte de sonorització de la visita del papa.

Els altres encausats són el president de Teconsa, José Luis Martínez Nuñez; el vice-president, José Luis Martínez Parra; Jesús Alonso Galindo y Rafel Martínez Molinero, vocals del consell d'administració; Alejandra Andrea Beresovski i Noemí Márquez Castellano, administradores solidàries de Wild Electronic Design; Antonio Soler Dorado i Oscar Fragio Díaz, apoderat i gestor de Wild Electronic.

Ruz també va obrir una peça separada sobre la contractació de serveis a Aena, en què hi ha encausats dos individus que hi van treballar entre l'any 2000 i 2002: el director de comunicació de l'ens, Ángel López de la Mota, i José María Gabarri. Segons el jutge, van poder cometre delictes de suborn i prevaricació en els contractes entre Aena i les empreses de la trama Gürtel Special Events i FCS Travel Group per a la instal·lació d'una paradeta a la fira del turisme Fitur dels anys 2001 i 2002.

El dictamen d'Hisenda indicava irregularitats a RTVV

Un dictamen (pdf) encarregat a Hisenda pel jutge del cas Gürtel a Madrid, Antonio Pedreira, va descelar irregularitats importants comeses pels gestors de Ràdio Televisió Valenciana a l'hora d'adjudicar els contractes relacionats amb la visita del papa a València, el juliol del 2006.

Segons el dictamen, la televisió valenciana va despendre durant la visita del papa 14.713.940,75 euros. Però els contractes signats infringen, d'una manera general, 'els principis de publicitat i concurrència' que han de regir l'adjudicació de serveis. En efecte, atesa la quantitat dels contractes, aquests 's'havien d'haver tramitat seguint procediments de contractació oberts i negociats; però es van adjudicar com a contractes menors', a base de fraccionar-los per parts.

En la documentació de Canal 9, s'hi van observar irregularitats importants. Tots els contractes es relacionen amb la retransmissió de la visita feta per Canal 9. Dels més de 14 milions d'euros despesos, un milió es dividí en petits contractes molt irregulars, segons el dictamen. I els altres tretze es varen fraccionar en onze contractes, el més important dels quals fou per a Teconsa, una constructora sense gens d'experiència en insonorització; d'aquí ve que aquesta empresa en subcontractés unes altres.

'Consta acreditat que, almenys en dos dels expedients, el servei s'adjudica a empreses sobre les quals hi ha dubtes importants quant a l'acreditació de la solvència tècnica i professional necessàries per a ser contractades', segons el dictamen.

Per Pujol, la Generalitat ja no es pot permetre que les relacions amb Espanya es redueixin a 'l'habitual retoc cosmètic i de curta durada'. Per tant, defensa el pacte fiscal que promou el govern; si no s'accepta, 'la resposta, per l'estat espanyol, a la disjuntiva residuals o independents serà clara i definitiva: residuals. Insignificants i marginals, amb un destí per a Catalunya: l’esborrament. I per tant, siguin quines siguin les dificultats, la independència haurà de ser l’opció de molts catalans. És a dir, de moltes persones que viuen i treballen a Catalunya. De fa generacions o de fa poc. I que per a ells Catalunya és el seu país, i dels seus fills i néts. Perquè per a tots i cadascun d’ells i dels seus fills i néts Catalunya deixarà de ser un país de promesa. Un país amb horitzó il·lusionat. L’horitzó s’anirà diluint. En tots els àmbits'.

Els treballadors de Gandia TV van sortir ahir al carrer a protestar i avui han publicat aquest vídeo de denúncia

Entre més coses, recorden que ells no han rebut cap mena d'indemnització per l'acomiadament i que encara els deuen algunes mensualitats. També censuren que el consistori despengui en tres anys un milió d'euros més per fer allò que ja feia la televisió pública.

L'ajuntament ha adjudicat dos contractes per a programes de televisió no informatius. Un d'aquests contractes és per a Comarques Centrals Televisió SL, propietat d'un empresari de Xàtiva acostat al president de la Diputació de València, Alfonso Rus. L'emissora, la gestiona Ràdio Gandia SA sota la marca Telesafor. El segon contracte s'ha adjudicat a Inversiones Especiales Mediterráneo SL, una empresa que emet sota la marca Tele 7.

La Biotic Baking Brigade, que fa anys que 'empastissa' tota mena de personalitats; l'inclassificable Reverend Billy, que ataca el consumisme a cop de sermons, i l'agosarat grup Voinà ('guerra', en rus), que torpedina amb enginy tots els símbols del ferri règim de Vladímir Putin, són alguns dels 'guerrillers de la comunicació' convidats enguany.

El programa es completa amb Evan Roth, experimentador de tecnologies socials, cultura pop i subcultures digitals de massa; l'artista francès JR amb el seu projecte participatiu Inside Out; Jill Magid i les seves investigacions sobre la vigilància, el secret i la invisibilitat, i Constant Dullaart, explorador de 'la cultura internet, el folklore digital, les imatges col·lectives i més rareses'.

The Influencers va néixer per explorar formes controvertides d'art i guerrilla de la comunicació, a base de propostes independents que juguen amb la cultura popular, la comunicació de masses, les modes, el consum i el fetitxisme tecnològic. Un any darrere l'altre han passat pel CCCB iniciatives de referència mundials de l'art més activista i transgressor, com el conegut grup antipublicitari nord-americà Adbusters, els programadors de videojocs alternatius Molleindustria, el mediàtic col·lectiu de 'flashmobs' novaiorquès Improv Everywhere o els suplantadors professionals The Yes Men.

A la web del festival, hi trobareu en vídeo totes les propostes presentades a The Influencers des del 2004. I al programa l'Internauta d'aquesta setmana, hi podeu escoltar Bani Brusadin, el director del festival.

La junta directiva de l'Acadèmia afegeix que el propòsit dels premis és de fer visible el cinema català i que continuarà treballant per difondre la feina dels col·lectius professionals que representa.

A més, també va enviar un comunicat al Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya disculpant-se amb Agustí Villaronga, de qui s'havia fet broma durant la gala de lliurament dels Premis Gaudí. Joan va dir que la cerimònia s'havia concebut com un comèdia musical en clau d'humor que no pretenia ofendre ningú. 'Ara, si ningú s'ha sentit ofès, en demanem disculpes.'

També va dir que l'Acadèmia admirava l'obra d'Agustí Villaronga, 'que estimem i respectem especialment', i la dels directors i professionals. (El director del film 'Pa Negre' fou objecte d'una broma relacionada amb el cavall del film durant la gala, i el Col·legi de directors va demanar una disculpa pública.)

Joan va recordar que aquests darrers quatre anys, l'Acadèmia del Cinema Català havia lluitat per la difusió del cinema català donant suport al sector ials seus professionals i que havia instituït els Premis Gaudí amb el propòsit de fer visible el cinema. Per això, va recalcar, l'Acadèmia continuarà lluitant perquè el cinema català sigui present al món.

La gala dels Gaudí s'embolica

Ahir hi hagué més reaccions a la gala de lliurament dels Premis Gaudí de diumenge al vespre. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va reiterar les crítiques a la visió generalitzada que s'havia donat dels polítics, que foren qualificats de corruptes; el dia abans ja havia esbroncat (àudio) Joel Joan.

'Em moriria si no us digués que la gala dels Premis Gaudí no em va agradar gens. No em va agradar gens per una raó: no va ser un exercici d'autoestima de tots plegats ni en favor del cinema.'

I va continuar: 'En l'àmbit de la política, potser hi ha molts corruptes, però de tant en tant també n'hi ha que no ho són.' De fet, si tots els polítics són corruptes 'tot el país anirà avall i la nostra societat en resultarà greument perjudicada'. 'Llibertat d'expressió --va dir mirant Joel Joan, que l'acompanyava en la conferència de premsa--, tu no em vas donar dret de respondre i tu ja has parlat i jo ja he acabat. En canvi jo et deixo parlar i, si vols, discutirem' --però Joan va respondre que no volia dir res.

De les coses que es van dir a la Gala 'n'hi ha una que no és exactament com es va exposar', va prosseguir. Aquest és un moment complicat per la crisi econòmica i el govern pren decisions que tenen per conseqüència que 'algunes gran institucions tinguin dificultats i que alguns sectors no en tinguin tantes', concretament, el sector del cinema: 'Hi ha gent que té dret de queixar-se i hi ha gent que en té menys pel fet que hi ha sectors en què hem decidit que els recursos es mantinguin perquè els considerem estratègics per al futur del país; i el cinema n'és un, precisament.'

El conseller també va recalcar que era molt difícil per al govern 'prendre la decisió de repartir d'una manera o d'una altra' els recursos. Però que, si s'havien repartit enfavor del cinema, era 'perquè és imprescindible com a sector cultural pel país'.

I ahir, en unes declaracions a Catalunya Ràdio, va insistir a criticar la gala. 'Respon a una lògica postmodernista tronada, que es basa en la rialla fàcil i en què la gràcia i la burla són una mateixa cosa.'

Xavi Mira: Els polítics tenen la pell molt fina

Ara, el presentador de la gala, Xavi Mira, en una entrevista a RAC1 va lamentar que els polítics tinguessin la pell tan fina, i que si ningú s'havia sentit ofès tenia dues feines: 'No podem agradar a tothom. Fem feina amb tota la il·lusió del món. Una feina subjecta a les opinions de cadascú, però em penso que la crítica als polítics no va ser gens acarnissada.' Segons ell, no faltaria sinó que no es poguessin queixar de la realitat actual. Va explicar que havien volgut fer una gala divertida i reflectir la realitat. 'Molta gent ens va felicitar... Tot plegat crec que és una rebequeria dels polítics, perquè aquesta realitat no els agrada'.

El poema és part de la sèrie 'Totes les cares de Josep Maria de Sagarra', basada en l'homenatge institucional i popular del 24 de gener, organitzat per la Generalitat, i que VilaWeb va enregistrar. Van participar en l'homenatge els actors Joan Anguera, Pere Arquillué, Sílvia Bel, Ivan Benet, Montserrat Carulla, Enric Majó, Rosa Novell, Josep Maria Pou, Carme Sansa, Lluís Soler. I els cantants i músics Ester Formosa, Roger Mas, Sílvia Pérez Cruz, Marina Rossell, Toti Soler, Maurici Villavecchia i el Cor Jove de l'Orfeó Català.

Cap d'aquests llibres té un policia protagonista comú. A Vehí no li interessa construir una sèrie al voltant d'un policia estrella, perquè a ell el que li agrada és trobar un tema atractiu, molt sovint vinculat a aspectes de la policia. Diu que escriure no li costa gens, que d'arguments no n'hi falten, possiblement fruit de la seva passió per la història (és doctor en història per la UAB) i la seva feina de sotsinspector, que li proporciona un material incalculable.

L'autor ha passat un parell de dies a Barcelona en motiu de la BCNegra, la setmana de novel·la negra de Barcelona. Confessa que no li agrada gaire estar-se a la ciutat, que ell és molt de l'Empordà, de Figueres i de casa seva. Un home simpàtic, ple de bonhomina, ple de sentit comú. Amb ell parlem de la seva trajectòria, de la seva professió, dels seus interessos literaris… i de Simenon, perquè l'inici de 'Quan la nit mata el dia' planteja una història d'amor prohibit per la fractura de la guerra. La capacitat d'ambientar és la seva millor vàlua, i recorda les aventures del comissari Maigret.

—El fet que es presentés al Premi Ferran Canyameres (Camanyeres, amic de Simenon, que li va publicar els primers títols al català) és casual o volgut?
—Quan era petit m'havia llegit totes les aventures del comissari Maigret, perquè les venien cada setmana al quiosc. Aquella calma, aquella humanitat, aquell saber esperar… admeto que m'agrada molt. Però d'aquí a comparar-m'hi, no. Les persones hem de conèixer els nostres límits.

—No es tracta de comparar-los sinó d'observar unes similituds, el gust per construir una escenografia, un ambient, que és més important que el crim (en un llibre com 'Torn de nit' no n'hi ha cap d'assassinat).
—Sí que és cert que el decorat és important, i que la novel·la negra és un vehicle fantàstic per explicar el decorat. I és cert que a mi m'agrada reflexionar no tan sobre els crims com sobre els policies, que són els que tenen la responsabiltiat de la pau pública, i que les sèries americanes han deformat fins a la caricatura. Però darrera l'uniforme hi ha una persona, que té dies bons i dies dolents. En aquest sentit, practico el cinisme, en positiu, que és la manera de contemplar la societat sense filtres. Jo utilitzo una reflexió molt irònica però molt tendre també.

—Quan va entrar a la Guàrdia Urbana?
—He viscut tres moments importants des que vaig entrar a la Guàrdia Urbana l'any 1982. Primer, quan vaig entrar, amb els ajuntaments democràtics, en l'època de la transició. El segon, el canvi de model policial amb la construcció del cos dels Mossos d'Esquadra. I el tercer, el canvi tecnològic que hem viscut: quan vaig començar anàvem amb una Olivetti, amb tres papers de càlcul, i martellejant les tecles perquè la tercera còpia quedés marcada. Ara, en canvi, amb el telèfon mòbil estic informat cada segon. A mi aquest canvi encara em desconcerta. I ens trobem que els joves estan preparadíssims tecnològicament, però no saben res de la vida; en canvi, els 'cocodrils' no sabem fer anar el correu electrònic, però en sabem molt de la vida.

—Vostè, estudiant d'història, home d'esquerres, perquè va entrar a la Guàrdia Urbana?
—Doncs, mira, una tarda a la Rambla de Figueres, prenent un cafè amb uns amics comentàvem 'i de què treballarem?'. I la dona d'un regidor del PSUC em va dir: 'Fes-te de la Guàrdia Urbana. També hi ha d'haver guàrdies d'esquerres'. I em vaig presentar i vaig treure el número u. Primer descobreixes que és una feina on pots ajudar la gent, que parles amb tothom, que treballes a fora, que la teva oficina és la ciutat… I després et neix la vocació.

—Deu ser fals que no passin coses en ciutats com Figueres.
—Oi tant. A Figueres passa de tot com a tot arreu. I hi ha dies molt durs (crims, suïcidis, maltractaments…), d'arribar a casa a la nit pensant: 'Mare de déu, en quin món vivim.' Però s'arregla amb sentit de l'humor. Ara, no et negaré que hi ha moments duríssims. Per exemple, hi va haver una temporada que cada dos per tres hi havia un desnonament. I quina cara poses a aquesta gent, que fan fora de casa perquè no poden pagar el lloguer, potser perquè han perdut la feina, potser perquè no en saben més? Això suposo que només ho pots passar amb sentit de la disciplina i del deure, però comporta càrrecs de consciència. A mi m'ajuda pensar que sóc un treballador de la llei, i a la llarga un referent de la pau i de la concòrdia.

—I a escriure, quan s'hi va posar?
—A casa, tan la meva dona com jo som uns lectors afamats. I suposo que una cosa porta a l'altra. La dona em deia: 'Has de començar a escriure, has d'escriure…' I va anar sorgint de forma natural, El fet d'escriure, de trobar l'argument, no m'ha suposat mai cap problema. En canvi, el que m'ha costat més és creure que el que jo escrivia podia interessar els altres.

—A la novel·la 'Ginesta pels morts' tracta sobre els primers contingents de Mossos d'Esquadra que es van desplegar pel país.
—Aquesta gent va pagar un preu personal molt alt i això em va commoure, per això en vaig fer una novel·la.

—Com ha canviat el cos dels mossos, quina mala imatge que han donat recentment fent aquella lamentable vaga lingüística.
—El sindicat que va fer aquesta acció té la direcció a Madrid i entre els mossos té una representació ínfima. Hi ha altres veus dins els mossos que s'han posicionat contraris a aquesta acció. Certament, va ser una acció desafortunada. Hi ha coses amb les quals no es pot jugar.

Llamp te Frigui és part de l'associació de músics nord-catalans Joan Pau Giné, que ja aplega una cinquantena de grups. La missió principal de l'associació és de promoure el català entre els grups de Catalunya Nord, de moment, amb molt d'èxit. 

L'associació va publicar el 2010 dos recopilatoris i ara acaba de publicar-ne un altre, amb la participació de disset grups nous, que és un homenatge a Jordi Barre, el gran cantant de Catalunya Nord, mort ara fa un any.

- Pere Meroño. Tàpies

- Montse Vives: Ha mort el cos d'Antoni Tàpies

- Mònica Amoròs: Se'ns moren els savis

- Roser Giner: Tàpies

- Emigdi Subirats: El meu Antoni Tàpies

- Terra i Llibertat: Entre l'orient i l'occident

- Julián Juan: Mor l'artista Antoni Tàpies

- Vicent Partal: El meu Tàpies

- Biel Mesquida: Tàpies camina cap a l'infinit

- El pèndol de petites oscil·lacions: Tots els estats de l'aigua i l'ànim

- Núria Cadenes: Antoni Tàpies

- Jordi Casadevall: Antoni Tàpies

- David Figueres: Sotragades Tàpies

- Gemma Pasqual: Bon viatge Tàpies. Les teves mans, plenes de dibuixos i de pols de terra als dits.

- Jordi Surinyac: Tàpies

- Josep Selva: Tàpies sense mitjons

- Jaume Fàbrega: Comiat a Tàpies

- 

Accés obert als números anteriors de la revista

El mes passat vam publicar un número especial de la revista de VilaWeb, '#Uf. S'acaba un món. Resum del 2011', obert a tots els lectors del diari, amb el resum del 2011, també alguns dels temes que marcaran el 2012 i els vídeos de l'any de VilaWeb TV.

Cliqueu 'Expand', si voleu veure la revista a tota pantalla, o ací, si la voleu en format pdf.

Els membres de +VilaWeb reben la revista per correu. També poden accedir al mensual des de la pàgina de +VilaWeb, apartat 'Gestió del Compte' amb el seu nom i password.

Si no encara no sou membres de +VilaWeb us en podeu fer. Consulteu aquesta pàgina per a saber-ne més o telefoneu al 934 426 439.

Número 3. El sistema segrestat. Novembre 2011

El número 3, dedicat a la crisi econòmica, conté un article de reflexió de Vicent Partal, titulat 'El sistema segrestat', que exposa com el capitalisme, alliberat de competidors, ha perdut també prejudicis i s'ha convertit en un sistema embogit que no té en compte cap més principi fora del guany. 'Les alarmes han començat a disparar-se, no sols en relació amb l'economia, sinó també en relació amb la salut democràtica dels nostres països.' Aquesta número també inclou un 'Especial llibres per Nadal', el reportatge d'investigació 'Salvador Iborra: La mort gens casual d'un poeta', un resum de les noves retallades anunciades pel president Mas, l'anàlisi post-electoral i més.

Cliqueu 'Expand', si voleu veure la revista a tota pantalla, o ací, si la voleu en format pdf.

Número 2. Sense ETA. Octubre de 2011

Octubre va ser un mes informativament molt intens, amb l'anunci d'ETA del cessament definitiu de l'activitat armada, fet que va ocupar la portada d'aquest número; però també hi ha la decisió de la Unió Europea de prioritzar el corredor mediterrani complet, encara que incloent-hi Madrid, i la mort del dictador libi Muammar al-Gaddafi, i d'altres.

Cliqueu 'Expand', si voleu veure la revista a tota pantalla, o ací, si la voleu en format pdf.

Número 1. La mort de Steve Jobs. Setembre de 2011

Aquest número vol ser un homenatge a Steve Jobs i per això hi hem inclòs la traducció catalana del seu famós discurs a la Universitat de Stanford. També hi trobareu els grans temes del mes de setembre, com ara el debat sobre el corredor mediterrani o l'atac a les escoles en català, la secció de dades elaborada exclusivament per a la revista, i un avançament editorial de la nova novel·la de Ferran Torrent, 'Ombres en la nit'.

Cliqueu 'Expand', si voleu veure la revista a tota pantalla, o ací, si la voleu en format pdf.

Número 0. La dimissió de Camps. Juliol 2011

La dimissió del president de la Generalitat Valenciana Francesc Camp va centrar el número 0 del mensual. La publicació inclou les seccions habituals, entre les quals un avançament editorial, una cronologia del mes i una secció de periodisme de dades.

Cliqueu 'Expand', si voleu veure la revista a tota pantalla, o  ací, si la voleu en format pdf.

VilaWeb llança avui una nova campanya d'afiliació centrada en el 0,16. Aquesta xifra representa el preu de l'afiliació bàsica a +VilaWeb, la de 60 euros, dividida pels dies de l'any. Es pot dir, en aquest sentit, que seria el preu diari de VilaWeb. 0,16 vol remarcar la necessitat de compromís amb el diari dels seus lectors.

Preguntes i respostes sobre +VilaWeb i la proposta 0,16

I per què hauria de pagar jo, si qui no paga té accés a la mateixa informació?

Per responsabilitat envers la informació, el mitjà i la nostra societat. La responsabilitat és personal, i cadascú ha de decidir si és correcte pagar. Però nosaltres veiem que en la situació actual, si els lectors no paguen, serà molt difícil de sostenir cap mitjà a llarg termini. En canvi, projectes com VilaWeb poden créixer molt més que mai, si tu ens fas costat. Un petit esforç teu, 16 cèntims d'euro el dia, fa la diferència per a nosaltres.

Pagar, a més, només és una part del compromís que demanem als lectors. Amb +VilaWeb els cridem a participar del treball de la redacció a través d'una sèrie d'eines. Els membres de +VilaWeb reben cada dia un correu amb els temes que s'estan treballant i poden aportar el seu coneixement i els seus contactes a la feina periodística. També poden participar en espais de debat com Implicats, en el qual personatges rellevants de l'actualitat tenen una trobada amb els lectors.

Però tot és de franc, no ?

Avui preval la idea que la informació d'internet és de franc. Però VilaWeb vol subratllar que la informació costa diners i que és just pagar per la bona informació que reben els lectors. Per això hem creat la comunitat dels lectors, que accepta aquesta premissa.

A partir d'ara hauré de pagar, doncs, per poder llegir VilaWeb ?

Únicament si creus que és correcte pagar. Amb el projecte +VilaWeb sempre hem deixat clar que tant qui vulgui pagar com qui no tindran accés a la mateixa informació. Però demanem als lectors que siguin conscients de la necessitat de pagar i d'involucrar-se per a fer del diari una comunitat forta.

D'acord: vull pagar. Com ho he de fer?

Omple aquest formulari o envia'ns un correu a suport@mesvilaweb.cat amb el teu telèfon i et telefonarem. També pots trucar al 934 426 439 (de les 9.00 a les 14.00 hores) i et gestionarem l'alta nosaltres mateixos. És convenient que llegeixis els serveis i les modalitats de pagament que t'ofereix +VilaWeb.

Si no pago, què?

Si no pagues no contribueixes a l'enfortiment del diari i de la comunitat dels lectors que estem creant. No podràs participar per tant en la dinàmica creada al voltant de +VilaWeb que cerca fer d'aquesta comunitat un referent encara més important per al país i el mitjà de comunicació més innovador ara també socialment. Això sí podràs accedir al diari igualment.

Perquè 16 cèntims d'euros ?

 De la mateixa manera que en música iTunes ha revolucionat el mercat venent cançons per uns quants cèntims, mentre que els discos valen uns quants euros, nosaltres creiem que en el mercat de la informació no es pot demanar ja un euro i vint el dia per notícies que són a l'abast de tothom.

On puc trobar més informació sobre +VilaWeb?

A www.mesvilaweb.cat.

VilaWeb és el primer diari que fa això?

+VilaWeb replega i adapta propostes fetes des de diaris digitals de tot el món, com ara Texas Tribune o Rue89. A partir d'elles formulem una proposta que vol respondre als enormes reptes que té al seu davant la premsa i el país. La desaparació dels mitjans tradicionals ja no és una teoria sinó una realitat i veus i capçaleres que han representat molt ara es troben en un atzucat de difícil sortida. A VilaWeb pensem que precisament per això cal que propostes com la nostra, que han demostrat durant setze anys una gran capacitat de lideratge i innovació siguin més fortes que mai.

I si s'acaben els mitjans?

És una possibilitat real que els mitjans deixem de ser necessaris. Els mitjans tradicionals ho tenen molt difícil per a sobreviure però per als digitals tampoc no serà fàcil. Si la societat no necessita mitjans simplement desapareixerem tots. Però aleshores caldrà trobar qui parla en nom de la nostra comunitat humana perquè tal i com Norman Mailer va dir un diari és 'una nació que parla amb ella mateix'. I això exactament volem que siga +VilaWeb.

M'agradaria parlar de tot això...

Si vols organitzar un debat o una xerrada sobre el futur de la premsa envia'ns un correu a suport@mesvilaweb.cat Estarem encantats de parlar-ne.

El Mercat de Música Viva de Vic (MMVV) incorporarà un nou gerent a la seva direcció a instàncies de l'Institut Català d'Indústries Culturals de la Generalitat (ICIC). La proposta va arribar de mans de l'executiu i ha estat acceptada pel consistori vigatà.

Segons ha explicat l'alcalde, Josep Maria Vila d'Abadal, el MMVV és un dels moments "més importants de la ciutat" i és un dels mercats que "ens promociona més com a vigatans per situar-nos al màxim nivell". El batlle ha explicat que el MMVV ja és "una gran eina" de promoció que està consolidada al país, "però cal continuar treballar per consolidar "la nostra indústria de la música" i, per tant, s'ha de promocionar". L'objectiu, doncs, segons ha explicat Vila d'Abadal, és consolidar "un molt bon mercat en què hi ve molta gent i aconseguir molta presència al món i a Europa". L'ICIC també pensa que cal consolidar el mercat i per això va proposar la figura d'un gerent "perquè hi doni una visió més internacional i es consolidi com a referència".

Sense dir-ne el nom, Vila d'Abadal ha explicat que la Generalitat ha proposat "una persona que té al currículum l'experiència de tirar endavant i revitalitzar el Festival de Sitges i que va salvar els problemes d'internacionalització i de reconeixement que patia el certamen". Albert Ganduxé va ser des del 2008 i fins l'any passat el director general de la Fundació Privada de Sitges del Festival Internacional de Cinema de Catalunya.

Els grups municipals de PxC, la CUP i PSC han criticat que "en èpoques de retallades", s'hagi optat per crear una figura que no existia per tirar endavant el MMVV. Des de la CUP, la seva portaveu, Georgia Rieradevall, ha assenyalat que ja hi ha quatre persones "entre gerents i directius" al capdavant del mercat i, per tant, "potser no caldria incorporar una nova persona i que, a sobre, hem de pagar nosaltres".

El batlle ha destacat que l'ICIC "no ha imposat res", sinó que la proposta de la Generalitat ha estat "acceptada" per l'equip de Govern perquè "creiem que pot ajudar a analitzar bé el sistema intern del mercat i potenciar-lo a nivell internacional". "Creiem que és una bona peça que s'afegirà a aquest engranatge", ha sentenciat.

Entre les aportacions econòmiques més importants, hi ha l'Ajuntament de Vic que fa una contribució al MMVV al voltant de 100.000 euros, mentre que la Generalitat n'hi aporta 450.000. Vila d'Abadal ha assenyalat que el sou d'aquest nou gerent es pagarà amb diners del consistori i amb aportacions que fan tant la Diputació com la Generalitat. A més, ha recordat que serà feina del gerent, "cosa que no s'ha fet fins avui", buscar patrocinadors que aportin nous ingressos al MMVV.

La contractació del gerent es formalitzarà en les properes setmanes i la farà formalment l'Ajuntament de Vic. A més, també s'ha de signar un nou compromís entre la Generalitat i el MMVV que serà per a tres anys més. El nou gerent treballarà amb l'equip artístic liderat per Marc Lloret, Maria Lladó i Oriol Roca.

El Mercat de Música Viva de Vic és un aparador de propostes musicals que acull cada setembre prop de 1200 professionals del ram de la música entre els quals artistes i programadors, més de 100.000 espectadors i prop de 80 concerts en escenaris repartits per la ciutat.