| Què és VilaWeb? - Publicitat - Correu - Versió text - Mapa web - English |
| Anar a portada | Notícies | Xats - Fòrums - Enquestes | Biblioteca | divendres, 25 de juny de 2021


 LLIBRE DE LA SETMANA 21/01/2003 10:02 

Jordi Puntí
Animals tristos

Editorial Empúries

----------
+ Fitxa de l'editorial
+ Editorial Empúries
  BUNGALOW ONZE

FEIA MITJA HORA QUE HAVIEN sortit de l'estació quan la Mirra va provar de definir interiorment el record que ara perseguien. Aquell cap de setmana d'exactament deu anys enrere, que hauria pogut reviure sota les formes més abstractes i no obstant fàcils de reconèixer — un filet de fum que sortia d'un cigarret compartit i s'elevava cap al sostre, o les pampallugues d'una tele encesa al peu del llit—, li va retornar ara, sorprenentment, amb el gust i l'olor d'un plàtan massa madur. Era una imatge dolça, llunyana i dolça, però també és veritat que amb els anys aquella dolçor s'havia tornat cada cop més ofenosa, feia temps que empudegava l'ambient i un dia seria insuportable. Es va espantar de l'exactesa amb què ho havia fixat i va mirar el seu home als ulls, allà al davant, com per desfer la concreció del record.
En aquell instant, l'Eric tenia la vista fixada més enllà de la finestra del tren. Al fons, amb la contínua velocitat, els arbres i els prats es tornaven una taca verda indestriable que només de tant en tant puntejaven les masies aïllades o ,més a prop, la caseta enrunada d'un antic pas a nivell. L'Eric va imaginar-se perquè ho sabia que rere aquella cinta verdosa hi corria un riu cabalós, i que, seguint el corrent, en algun lloc riu amunt hi havia d'haver l'estany que els esperava, amb els bungalows de fusta a tocar de l'aigua. Exactament deu anys enrere, dia per dia, la Mirra i l'Eric havien passat en un d'aquells bungalows la primera nit junts, la primera nit d'una llarga cadena de nits junts (llavors encara no ho sabien), nits especials al principi, nits que semblaven irrepetibles i després es van tornar cada cop més iguals, repetides fins i tot en la seva singularitat, en l'estranyesa dels fet nits qe es podien intercanviar amb altres nits i no passava res, com aquelles peces que encaixen en qualsevol trencaclosques i que tenen la perfecció anodina d'un cel blavíssim de primavera o d'una llenca de muntanya nevada.
L'endemà d'aquella primera nit junts, la Mirra i l'Eric van estar-se tot el dia al bungalow, narcotitzats i desorientats. Jugaven una mica, miraven la tele, menjaven alguna cosa, o feien l'amor un altre cop i tot seguit es dutxavent junts. Després tornaven al llit. Algú havia construït aquells bungalows de fusta al costat del llac encara no feia mig any, i eren molt acollidors i solitaris. El matrimoni que els portava irradiava amabilitat i no feia preguntes, i, com que el lloc encara no s'havia fet un nom, resultava fàcil lllogar-hi un bungalow per un cap de setmana. Si miraves per la finestra, o sorties a prendre la fresca sota el porxo — cosa que la Mirra i l'Eric no van fer en cap moment, atrafegats com estaven——, l'aigua quieta de l'estany brillava amb la lluïsor del paper cuixé, i de tant en tant algun peix s'hi removia a la superfície, saltant majestuós com si estigués ensinistrat i esperés una recompensa per l'acció

Una producció de Partal, Maresma & Associats. 1995 (La Infopista) - 2000