| QuŔ Ús VilaWeb? - Publicitat - Correu - Versiˇ text - Mapa web - English |
| Anar a portada | NotÝcies | Xats - F˛rums - Enquestes | Biblioteca | dijous, 22 d'agost de 2019


áLLIBRE DE LA SETMANA 15/03/2006 12:42á

Aurora Bertrana
'Entre dos silencis'

Club Editor

----------
+ Fitxa de l'editorial
+ Club Editor
á 1

Algun dia encara es veia la immensa serralada fronterera, al fons del nord-oest, idealitzada per la distÓncia: blava, neta, amb els cims clapejats de neu, i en els costats els solcs violacis de les barrancades. S’apagaven les darreres resplendors de l’estiu, la tardor s’insinuava. Ja alguna tarda la serralada desapareixia sota una boira negrosa o darrera una cortina de pluja.
Les muntanyoles suaus, les terres de conreu, la pollancreda i les pastures que constitueixen el terme municipal d’Hernam, tambÚ sentien els primers hÓlits de la tardor. A les matinades, el campanar i el grup de cases que formen el poble es feien invisibles ja des de cent metres de distÓncia, com submergits en vapors aquosos. Feia estrany avanšar, a passes lentes i sordes, pel caminet, a travÚs d’aquell vel vaporˇs com a travÚs del caos encara tendre; el caminant podia imaginar-se que el mˇn no existia encara, que estava tot just formant-se i que se’n podien esperar les coses mÚs meravelloses.
De sobte sorgia del no-res un element real: un castanyer, un bedoll, una cabana de llenyataire, una camperola carregada amb un feix de sarments... o un soldat. El somni s’esva´a. I vet aquÝ: Hernam era un llogaret ocupat per l’enemic, no podia oferir al caminant mÚs que el seu ressentiment i el seu odi.
Vora el riu, a mitja hora del poble, estava enterrat el capitÓ Drel, que els resistents havien penjat d’un pollancre. Dins la bosc˙ria remota s’amagaven els ˙ltims guerrillers de la comarca. A tres-cents metres d’Hernam, perdut ara entre la boira, hi havia el cementiri d’afusellats. La terra fangosa comenšava a encatifar-se de fulles mortes. Violers, campÓnules, dÓlies, altres flors humils creixien entre les fosses.
Dos cirerers plantats de poc feien sentinella a una creu tosca, que aureolada per la boira semblava suspesa en l’aire; era la creu de Bastian Mons, capitost dels rebels. A dreta i esquerra, al llarg del recinte de terra sagrada, se n’afileraven trenta-una. Cada creu duia un nom de famÝlia; algun d’ells, com el de Kart, repetit fins a tres vegades. Tots els homes del poble dormien allÝ, sota l’herba —que alta s’havia fet!—; l’herba carregada de gotes, l’herba olorosa. Tots els homes del poble amb els seus treballs, amors i esperances, amb les seves penes i les seves gl˛ries.
Si s’alšava el vent i escampava la boira, llu´a un sol pÓl˙lid que no escalfava ni alegrava. Les darreres fulles dels cirerers volaven lleugerament fins a posar-se a terra, on feien una atape´da catifa matisada de grocs clars i foscos, d’ocres i de carmins. Algunes navegaven per l’espai fins a molt lluny, o anaven a amuntegar-se a les portes tancades dels orris o de les pallisses, o a les roderes dels camins de carro. Els arbres, sacsejats pel vent del nord, semblaven espectres turmentats pels remordiments.
Per˛ la tramuntana purificava l’aire, que es feia clar i diÓfan. Pel blau pÓl˙lid de la tarda passaven les primeres gralles i a gran altura les grues agitaven lentament les seves ales enormes. Els cirrus allargassats imitaven esquelets de balena o esfilagarsades ales d’Óngel, pistes d’esquÝ celestes i esva´disses.
El riu, ample i llis a la plana, estret a la vall, semblava endormiscar-se i fer-se mÚs lent i la seva canšˇ mÚs greu.
Els conreus posaven una gran taca fosca al llarg dels camins de carro, entre la pollancreda i la bosc˙ria. No s’hi veia ni rastre de verdor; res mÚs que la terra negrosa, i damunt d’ella les siluetes encorbades de les camperoles treballant-hi de sol a sol. Altes columnes de fum s’enlairaven dels formiguers, i la seva olor acre —olor d’herbes cremades—, junt amb la dels fems, s’espargia per tota la terra campa.
Com totes les dones d’Hernam, la jove Marta Mons treballava en els camps de patates. Fins que les llums del crepuscle no desapareixien darrera les muntanyoles de ponent, no recollia les eines i les patates i tornava carregada al poble. Quan s’acostava a casa seva, respirava amb goig l’olor amarga del fum de llenya que sortia de la xemeneia. Per un instant, aquella olor acollidora, familiar, li procurava la il˙lusiˇ d’una vida normal, com si a casa l’esperessin encara els seus germans Bastian i Pere...
La porta de l’entrada xerricava. Deixava les eines i el sac de patates a terra, i amb un gran sospir redrešava el seu cos entumit. Des de l’entrada sentia ja les veus estrangeres. S’esva´a la sensaciˇ de casa pr˛pia. La cuina, que era la millor habitaciˇ de la planta baixa, vasta i acollidora, amb els seus armaris de roure, la gran taula rectangular de noguera i la llar flanquejada de bancs, era el lloc preferit del tinent. Per aix˛ ella no s’hi acostava.
Ja havien passat sis mesos des de l’afusellament dels seus germans i quatre d’enšÓ que el tinent estranger ocupava la casa.
DesprÚs de munyir les vaques (la llet era per a les tropes d’ocupaciˇ, ella nomÚs podia quedar-se’n un parell de litres), pujava al menjador-passadÝs. Encenia un fogˇ portÓtil, escalfava la llet, en bevia un bol repenjada al marc de la porta. Des d’allÝ sentia l’alegre espetegar de la llenya a la cuina i la conversa dels militars. Els dos homes s’estaven asseguts vora el foc, escalfant-se les mans. El tinent es repapava a la butaca, amb les cames c˛modament estirades i la vista fixa en les flames; parlava en veu baixa, assossegadament, mentre l’ordenanša xerrava per tretze. La Marta no podia comprendre com l’oficial trobava cap gust a escoltar aquells interminables discursos nomÚs interromputs per riallades grolleres. Ella no n’entenia ni una paraula, per˛ hauria jurat que l’assistent no deia mÚs que patotxades. Avorria els dos homes per igual; almenys s’esforšava per avorrir-los igualment en tota justÝcia; el cert Ús que quan sentia aquelles rialles estent˛ries de l’ordenanša el seu odi es reconcentrava en ell. Comprenia aleshores el plaer de matar...
Amb aquell bol de llet per tot sopar, anava a allitar-se. En el seu dormitori, situat en el pis, no sentia les veus avorrides; podia invocar l’esperit dels seus germans Bastian i Pere, explicar-los que l’enemic s’havia instal˙lat a la seva pr˛pia casa, que dormia en el llit dels pares, on havien nascut els tres germans i on pare i mare havien mort en un interval de dos mesos; que s’escalfava amb la llenya que ells mateixos, Bastian Mons i Pere Mons, havien tallat i apilotat en previsiˇ de la llarga hivernada; que disposava de la roba de llit i de taula, i gastava les reserves de llegums secs i de gra. Aquella terra dels passats ja no era dels Mons, sinˇ de l’invasor. I ella la conreava!
Per˛ l’esperit dels afusellats callava, com si no els interessessin les penes i les ang˙nies de la sobrevivent.
Una producciˇ de Partal, Maresma & Associats. 1995 (La Infopista) - 2000