| Què és VilaWeb? - Publicitat - Correu - Versió text - Mapa web - English |
| Anar a portada | Notícies | Xats - Fòrums - Enquestes | Biblioteca | dimecres, 22 de maig de 2019


 LLIBRE DEL MES 01/11/2005 06:00 

Josep Lozano
'Crim de Germania'

Edicions Bromera

----------
+ Fitxa de l'editorial
+ Edicions Bromera
  El banquet
València, octubre de 1527

Els criats, diligents, complint les ordres del majordom, buscaren als cofres del palau el joc de taula més luxós: una peça de lli, de color rosa seca, brodada amb fils lleugers de sanefes, praderies i figures al·legòriques de la mitologia –el judici de Paris, el corn de l’Abundància, Alexandre el Gran, rei de Macedònia, i les dues cares de Janus. A més de les deu estovalles blanques d’orlanda, amb els caps llistats de blau, per a les taules que ocuparien els cent comensals, i les tretze dotzenes de torcaboques alamandesques, per tal d’aromar-les totes amb aigua almescada.
També tragueren per a tal avinentesa la coberteria de plata daurada, la vaixella de Castel-Durante i les belles copes de Murano que la reina-virreina Úrsula Germana de Foix tant apreciava. Així com plats d’obra de Manises, forquilles franceses, ganiveteria milanesa i gobelets de Flandes per als convidats.
A l’entrada hi hauria la invenció d’un magnífic arc triomfal, tot muntat amb fusta i teles de seda, on podria llegir-se en lletres d’almànguena, a mena de divisa cortesana: «En el Regne de la pau: amor de poble i amor de príncep són bons veïns». La sala estaria molt ben emparamentada amb magnífics domassos a les parets, i garlandes de baladre trenades amb roses xalandrines, també tapissos d’Arràs, així com baietes al trespol. I al voltant del luxós baldaquí, des d’on presidirien el banquet els virreis de València, grans rètols de lletres daurades sobre fons vermells, amb els mots llatins: «Pax et Bonum».
Encara que la celebració era per a l’endemà, a les vuit de la tarda, i llevat de les menges, que caldria cuinar hores abans, la reina-virreina havia ordenat que tot estigués a punt abans de fer-se de nit el dia de la vespra.
Ella mateixa havia ordenat, fins al més mínim detall, la sumptuosa festa d’aquell 17 de juliol, per tal que coincidís amb la desfeta que havien sofert els agermanats a Almenara feia un lustre, lluitant contra les hosts del duc de Sogorb. Li l’havia suggerida amb insistència son marit, el duc de Calàbria, i Úrsula, al capdavall s’havia deixat convéncer, encara que no les tenia totes que eixís bé i, des de feia una setmana, els preparatius la posaven cada dia més frisosa.
Els copers servirien a taula vins de bon pair, vells, gustosos i ben flairats, res de pixarelles convicents: vins grecs, de Súria, de Càndia, calabresos de Sent Oneixent, muntalbà, garnatxa, clarets d’Avinyó, fins de Gascunya, malvasia, Turpià, i també del Madrid de Castella.
Al forn es courien tota mena de llepolies: volves d’amor, artalets, canyelons, fogasses, tortells, gingebres, flaons, padous, casquetes, pinyonades, neules i coques fines.
El coc prepararia, a la gran cuina del palau, un cert nombre de viandes exquisides: polls tendres a l’ast i a l’aiguarròs, guatles, tartugat, vedells de llet, perdius, polls prenys, francolins, tórtores, colomins i moltons primals; així com carn de caça: cabirols, cérvols i cabrons monters.
Hi hauria fruita de tota llei per a les darreries: gínjols, cidres, magranes, pomes i carabassa al forn.
Altrament, la sastressa li havia enllestit, per a tal ocasió, gorguera de seda grana, còfia d’Holanda del mateix color i una rica gonella de vellut carmesí amb trenta botons d’or esmaltats de roigiclar, recamada amb petits ramets d’espígol, llavorats amb subtil delicadesa, que durien encastades en cada floreta fines perles orientals. La reina-virreina volia també lluir les joies del Huevo i de l’Espinela, i calçar uns bells tapins de brocat blau, amb motius florals.
Al banquet estaven convidats la noblesa, titulats i cavallers de llustre de la ciutat del Sant Calze, a més de les jerarquies religioses; els jurats en cap de dos braços: el militar i l’eclesiàstic; els jutges de l’Audiència, i els doctors del Reial Consell, sense oblidar-se del rector de l’Estudi General, misser Joan Llorenç Celaya, que tant havia predicat contra els moriscos alçats a la serra d’Espadà.
Músics portuguesos interpretarien, després de l’àpat, la Fantasia número 13 de Lluís del Milà, composta expressament per a celebrar el cinqué aniversari de la victòria dels exèrcits de l’emperador i dels nobles valencians contra el poble agermanat del Regne de València. Poetes de Montpeller cantarien romanços en la bella provençal i joglars de Castella delectarien els convidats amb jocs de volantins, pantomimes, recitacions i altres platxèries. A més a més de l’actuació dels bufons de la virreina, Ster i Gilot, que amenitzarien la vetlada amb els seus acudits.
El festí a Palau finalitzaria amb el conegut motet francés: L’amour de moy, cantat i acompanyat amb la viola de gamba pel famós Olivarte, cantor del duc.
Per al poble de València s’hi havien organitzat alimares pels carrers; alcancies i jocs de canyes al pla del Real; correbous a la plaça del Mercat i una gran caldera de sopes de pa eixut davant la porta de la Seu.
Una producció de Partal, Maresma & Associats. 1995 (La Infopista) - 2000