| Què és VilaWeb? - Publicitat - Correu - Versió text - Mapa web - English |
| Notícies | Xats - Fòrums - Enquestes | dimarts, 20 de febrer de 2018


> La CUP fixa a mitjans de desembre el límit per convocar eleccions 
> Arrufat afirma que 'no hi ha pacte possible d'esquena a la gent' i lamenta que Mas faci passos post 9-N de forma 'unilateral'

A més, Arrufat ha demanat convocar 'els propers dies' eleccions 'immediates', i de fet ha fixat a mitjans de desembre el límit per convocar-les per fer-les 'compatibles' amb les municipals i les del Congrés.



+ Edició: GENERAL



> El govern espanyol replica a Mas que no negociarà cap 'secessió' 
> La vice-presidenta diu que el 9-N va ser 'un fracàs' per a un govern que 'se salta la llei amb l'excusa de la política'

La vicepresidenta ha respost d'aquesta manera l'apel·lació al diàleg per part del president de la Generalitat, Artur Mas, que aquest dimarts ha enviat una carta al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per poder celebrar una 'consulta definitiva'.


'Amb aquest partit i govern no jugui per negociar la sobirania dels espanyols', ha dit la vicepresidenta, que ha afirmat que 'convindria' que CiU presentés 'les coses clares'. 'Si el que volen és la independència, difícilment arribarem a un acord, perquè ni aquest govern ni aquest partit donarà els seus vots per a un acord de secessió', ha sentenciat.


En la seva primera compareixença per valorar el 9-N, Sáenz de Santamaría ha dit que el 9-N va ser 'un fracàs de la Generalitat' perquè '2 de cada 3 electors han ignorat' la crida a la participació, i 'l'única aportació política de la Generalitat és la constatació formal de la tensió i divisió a què han sotmès als ciutadans de Catalunya'.


'El seu govern se salta la Llei amb l'excusa de la política'


En aquest marc ha acusat el president de la Generalitat d'haver generat 'inestabilitat i tensió' i de governar només per a les 'minories' i no per al conjunt dels ciutadans. També l'ha advertit que la Llei és 'l'expressió política de la voluntat dels ciutadans' i li ha retret manca de 'lleialtat'. 'El seu govern se salta la Llei amb l'excusa de la política', ha sentenciat.


Cleries: 'S'han posat a la cua de la democràcia'


La vicepresidenta ha fet aquestes manifestacions en resposta a la pregunta del portaveu de CiU al Senat, Josep Lluis Cleries, que ha recordat que aquest diumenge es va produir un acte de 'normalitat democràtica' malgrat la voluntat de crear 'por i confusió' per part del govern espanyol.


Cleries ha criticat la 'intolerància i falta de visió política i la manca de respecte als 2,3 milions de persones que van anar a votar'. 'Va ser una mostra de reafirmació de la nostra dignitat com a nació', ha dit Cleries, que ha preguntat a la vicepresidenta si el seu govern està disposat a 'fer política des del diàleg' en comptes de recórrer, només als 'tribunals'.


En aquest marc, el portaveu de CiU ha acusat el govern espanyol de generar 'divisió amb la seva forma de fer'. 'Si el que va passar diumenge va ser tan il·legal perquè ho van permetre?, i si no té efectes perquè ho porten al Tribunal Constitucional', ha dit Cleries, que ha assegurat que 'mentre a Catalunya fèiem cua per votar el govern d'Espanya es posava a la cua de la democràcia'.


Montoro: 'Els anhels democràtics dels catalans tenen resposta des de fa 30 anys'


En el seu torn de resposta, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha afirmat que els anhels democràtics dels catalans tenen resposta des de la restitució de la democràcia, i ha ironitzat amb el fet que el líder d'ERC, Oriol Junqueras, estigués 'comptant vots' en una mesa electoral.


Montoro ha insistit que a Catalunya s'ha de 'complir la llei' i que ERC només representa 'una part' de la societat catalana. En aquest marc, ha assegurat que el govern espanyol treballa per al conjunt dels catalans. Segons Montoro, el que ha passat a Catalunya és 'el desig d'uns dirigents polítics' que 'estan convertint el president de la Generalitat en un referent en mans d'ERC'.


Ha fet aquestes manifestacions en resposta a una pregunta de la senadora d'ERC Ester Capella, que li ha recordat que el 9-N 2,3 milions de persones van participar en una jornada 'pacífica i festiva' on es va demostrar que els catalans 'no som súbdits' sinó 'ciutadans lliures'.


'Els agradi o no, de les urnes del 9-N emergeix un mandat democràtic clar i potent: Catalunya ha desconnectat de l'Estat espanyol i ha decidit', ha dit Capella, que ha recordat que si depèn d'ERC, el Parlament de Catalunya declararà la independència.


'L'Estat ha actuat amb lleialtat als catalans'


Montoro també ha respost una pregunta del portaveu d'ICV, Joan Laporta, que ha preguntat si el govern espanyol pensa atendre la 'petita mobilització' de 2,3 milions de persones del passat diumenge.


Saura ha recordat que el PP va llançar una ofensiva contra l'Estatut i el TC va 'frustrar i humiliar a milions de persones a Catalunya'. 'Tard o d'hora Catalunya exercirà el dret a decidir, no utilitzin la Constitució com a parapet', ha dit abans de demanar una reforma Constitucional.


El ministre d'Hisenda ha preguntat a Joan Saura si va votar al 9-N i què va votar, perquè 'com a mínim reconegui que si hi ha un conflicte entre la Generalitat i el govern d'Espanya no serà el govern d'Espanya el que ha actuat en tot moment amb lleialtat' per garantir 'els serveis públics dels catalans'. Montoro ha afirmat que ICV, ERC i PSC van formar part del Pacte del Tinell i van crear un govern que va 'arruïnar' Catalunya.



+ Edició: GENERAL



> El govern denuncia l'estat espanyol a la CE per la suspensió del decret contra la pobresa energètica 
> L'executiu català vol que Brussel·les obligui l'executiu espanyol a complir la directiva europea

El govern va acordar dimarts passat sol·licitar al Tribunal Constitucional espanyol l'aixecament immediat de la suspensió cautelar del decret llei contra la pobresa energètica amb l'objectiu de garantir que les famílies en situació de vulnerabilitat estiguin protegides aquest hivern dels talls de subministrament de gas i electricitat. El Govern formalitzarà les al·legacions pertinents contra el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel govern espanyol contra la norma, "per protegir els ciutadans i les competències de Catalunya". A més, el Govern prepara un fons solidari i manté converses amb empreses energètiques amb l'objectiu de pal·liar els efectes la suspensió del decret.



+ Edició: GENERAL



> La fiscalia apunta contra Mas i tres consellers la querella pel 9-N  
> Torres Dulce diu que la fiscalia es pronunciarà sobre el 9-N 'sense precipitació'

La querella també es podria dirigir contra el titular de la conselleria vinculada a la confecció de les paperetes del 9-N, elaborades per presos de les presons catalanes. Segons les mateixes fonts, la fisalia es pot pronunciar demà al matí sobre aquesta qüestió.


Aquestes últimes hores, dirigents del PP com Alícia Sánchez-Camacho, i alguns mitjans espanyols han donat per fet i han anunciat que la fiscalia presentaria la querella aquest mateix matí, detallant els delictes de què s'acusaria el president Artur Mas. 


'No he rebut ni rebré cap indicació del govern ni pel que fa a les formes ni pel que fa al moment de presentar-lo', perquè 'tinc absoluta llibertat' i 'actuarem quan creguem que hem d'actuar, ni abans ni després', ha dit.


La fiscalia, a instàncies de Torres-Dulce, va obrir dissabte diligències d'investigació sobre la cessió i l'ús de locals públics per a la consulta del 9-N. Torres Dulce ha dit que des d'aleshores la fiscalia valora si hi ha indicis de delicte. No ha concretat, però, quins serien aquests fets delictius, perquè diu que la fiscalia encara hi treballa. 


Aquest matí, la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, anunciava en una entrevista a Telecinco que la fiscalia tenia a punt una querella contra el president Artur Mas pel procés participatiu del 9-N i que es presentaria aquest matí. Afegia, a més, quines serien les bases jurídiques de la querella:'suborn, desobediència als tribunals i malversació de fons públics', ha dit la dirigent del PP, que ha explicat que ho sabia perquè estava permanentment en contacte amb el govern espanyol. 


El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, creu que la resposta de Madrid a la votació del 9 de novembre no pot ser la fiscalia. 'La resposta cal que sigui política', ha dit en una entrevista a TV3.



+ Edició: GENERAL



> L'Audiència espanyola confirma que el PP es va lucrar amb les activitats de la trama Gürtel 
> El tribunal ha rebutjat el recurs d'apel·lació que el PP va presentar contra una interlocutòria que el jutge va dictar el juliol passat

El tribunal ha rebutjat el recurs d'apel·lació que el PP va presentar contra una interlocutòria que el jutge va dictar el juliol passat en què quantificava en un total de 236.864 euros el lucre que el PP d'aquestes dues poblacions podrien haver obtingut arran de les activitats de la xarxa Gürtel. L'Audiència confirma la condició del PP com a partícip a títol lucratiu dels delictes investigats en la 'primera època' de funcionament de la trama Gürtel, que es va desenvolupar, segons la cronologia que va fer el jutge Ruz, entre els anys 1999 i 2005.



+ Edició: GENERAL



> Mas no esperarà Rajoy i provarà de pactar les plebiscitàries amb els partits 
> Li demana per carta d'acordar un referèndum vinculant · Començarà una ronda de contactes amb partits pro-consulta, inclòs el PSC

En la carta, Mas diu a Rajoy que no negui l'evidència de la gran mobilització a Catalunya en favor del dret de decidir, 'que no ignori la realitat'; li demana que es fixin les condicions d'un diàleg permanent i que s'acordi un referèndum vinculant a l'estil del d'Escòcia o els del Quebec.


Mas ha lamentat que es parli tant d'eleccions, perquè considera que algú les vol convertir en objectiu, quan, segons ell, serien l'últim instrument possible per a fer la consulta definitiva sobre la independència de Catalunya: 'L'objectiu no són les eleccions, sinó la consulta definitiva. Potser no hi haurà més remei que fer servir les eleccions.' Ha recordat el valor del 9-N per haver arribat fins aquí: 'Aquests 2,3 milions de persones que van participar diumenge es van guanyar a pols tenir en aquest país una consulta definitiva. I de fer-la en condicions.'


La resposta de Rajoy, les converses, tirar pel dret...


Ahir ERC recordava que ja s'havia demanat manta vegada al govern espanyol de fer un referèndum acordat, i que insistir-hi no serviria de res. Mas ha explicat el perquè d'aquesta insistència, el perquè de la carta: 'Hem d'emetre un clar senyal d'abast internacional. Si hem d'acabar tirant pel dret serà perquè no hi haurà hagut una voluntat política a l'altre costat. Nosaltres ho faríem de manera acordada. Crec que ho vol gairebé tota la societat catalana. Tinc l'obligació de recordar a Espanya que ho volem fer així. Tinc l'obligació de dir que no hi renunciem. I hem de deixar oberta aquesta porta per si algú a l'altra banda s'hi acaba apuntant.'


Ara, també ha dit que aquesta demanda no aturaria pas el procés. 'No frenarem aquest procés en espera del govern espanyol', ha dit. Simultàniament, i sense esperar la resposta de Rajoy, començarà converses amb els partits sobre la possibilitat de les plebiscitàries: 'Un cop hagi escoltat tothom faré una proposta com a president. Vull tenir aquest temps de reflexió, que serà curt, d'uns quants dies, en què vull escoltar i contrastar opinions amb els partits. Vull fixar el meu full de ruta després d'haver escoltat tothom, després d'haver cercat els punts d'acord entre tots.'


El condicionant espanyol


El president veu el resultat del 9-N com 'un mandat per a acabar el procés polític de Catalunya, amb totes les conseqüències'. De moment Mas constata que l'impacte internacional és cada vegada més gran, malgrat el silenci dels governs d'altres estats, que majoritàriament hi passen de puntetes dient que és un afer intern espanyol. I troba que a Madrid 'hi ha desconcert i empipament'.


Mas és escèptic sobre la resposta que pugui donar l'estat espanyol a la demanda del dret de decidir dels catalans, per més que hi hagi canvis de majoria a les corts espanyoles i de color polític a la Moncloa: 'Fins que no vegi un acord transversal entre les grans forces polítiques espanyoles sobre com volen encarar el repte del dret de decidir he de pensar que hi haurà un cert blocatge.'

Reconeix, això sí, que serà bo que el PP no tingui majoria absoluta. 'Però no podem pensar que sigui un camí de roses', ha afegit. I ha recordat que de moment la resposta havia consistit en impediments i en recursos de la fiscalia.



+ Edició: GENERAL



> Rivera proposa un acord a UPyD per a anar junts a les eleccions  
> Ciutadans vol fer llistes conjuntes amb els de Rosa Díez per a les municipals i les autonòmiques

Rivera ha assegurat que 'C's proposarà un acord global a tota Espanya amb llistes conjuntes i amb la condició que sigui un acord democràtic, és a dir, que els candidats de la llista siguin escollits mitjançant un procés de primàries'. Un cop l'executiva de Ciutadans ha donat el vistiplau a aquesta qüestió, la pilota està ara al camp de la formació dirigida per Rosa Díez, amb la què Rivera ha demanat una reunió 'el més aviat possible'.


L'acord que planteja C's se circumscriu a les eleccions municipals i autonòmiques previstes per al proper mes de maig, tot i que també tindria vigència en cas que s'avancessin les eleccions al Parlament de Catalunya. A més, Rivera s'ha mostrat confiat en què, de concretar-se aquest acord, també es faria extensible a les eleccions generals que se celebraran la tardor del 2015. De fet, si no s'inclou aquest escenari electoral en la proposta és perquè 'encara queda lluny' i les eleccions no han estat convocades.


'Hi haurà una tercera via a Espanya al bipartidisme decadent o als populismes que pretenen posar en entredit aquest país ja sigui amb la cúpula d'UPyD o sense ella', ha indicat. Si finalment s'assoleix l'acord, C's ho sotmetrà a ratificació de tots els seus afiliats.



+ Edició: GENERAL



> Mercè José, la regidora del PP que vol la independència de Catalunya 
> Regidora al Pont de Montanyana, admet la contradicció entre el seu càrrec i la seva opinió

Aquest és un fragment de les declaracions que va fer a RAC-1:



I aquesta és l'entrevista amb Risto Mejide:




+ Edició: GENERAL



> Camacho anuncia a Telecinco que la fiscalia es querellarà contra Mas pel 9-N 
> Diu que es presentarà aquest matí

Camacho ha explicat: 'Es presentarà una querella de la fiscalia, i està pràcticament enllestida. Allò de diumnge va ser una farsa sense conseqüències legals, però es va traspassar una línia vermella, que va ser l'incompliment de la resolució del Tribunal Constitucional que prohibia al govern d'encapçalar aquest simulacre antidemocràtic.'


Camacho ha dit que coneixia els detalls de les intencions del govern espanyol i la fiscalia perquè estava 'permanentment en contacte amb la vice-presidenta i el president Rajoy; gairebé a diari'. En aquest sentit, ha defensat l'actuació de l'executiu espanyol davant el 9-N. 'Tenien clar que la consulta no es podia fer i que era il·legal, i per això es va instar la fiscalia a investigar', ha dit, i ha afegit que 'ningú podria esperar que un president autonòmic vulnerés la llei com ho va fer Artur Mas'. 'Per això es posa la querella, per garantir la democràcia.'

A més, ha dit que el govern espanyol va fer tot el possible per evitar el 9-N. Davant les crítiques que acusen Rajoy de ser massa tou amb el procés participatiu, ha dit que si les urnes van ser als punts de votació va ser perquè 'la justícia no va creure oportú evitar-ho'. 'Es va instar els jutges, i aquests van considerar que treure urnes era desproporcionat. Jo no ho comparteixo, m'hauria agradat que les urnes no estiguessin. Però les conseqüències podrien ser pitjors', ha deixat anar. 


Ahir es va filtrar que la Fiscalia Superior de Catalunya enllestia una querella per suposats delictes durant el 9-N. La fiscalia, a instàncies del fiscal general de l'estat, Eduardo Torres-Dulce ,va obrir dissabte diligències d'investigació sobre la cessió i l'ús de locals públics per a la consulta del 9-N.


El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, creu que la resposta de Madrid a la votació del 9 de novembre no pot ser la fiscalia. 'La resposta cal que sigui política', ha dit en una entrevista a TV3.



+ Edició: GENERAL



> El govern denuncia que el ciberatac durant el 9-N va fer perillar la prestació de serveis bàsics 
> Catalunya va rebre el 90% dels ciberatacs a l'estat espanyol durant el cap de setmana

'Els sistemes de comunicació de la Generalitat han estat objecte d'atacs duríssims d'origen cibernètic. Dissabte es van multiplicar per vint mil les peticions d'informació sobre els sistemes operatius. I diumenge es van multiplicar per seixanta mil', ha detallat Mas. I ha afegit: 'Tenim la sospita que no ho poden haver fet hackers afeccionats, aquí hi ha una altra cosa. Això demostra fins a quin punt el 9-N es va fer sota condicions d'atac greu.'


Mas ha dit que, gràcies a la feina del CESICAT, es van poder evitar conseqüències més greus.


La revista nord-americana NewsWeek també se'n fa ressò i detalla que l'atac va perjudicar les pàgines de les associacions de la societat civil que donen suport a la independència.


Felip Puig parla d'atacs cibernètics 'de primer ordre mundial'


El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, responsable del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT), ha assegurat que Catalunya havia rebut 'atacs cibernètics de primer ordre mundial' sobre els quals informaria en la reunió de govern d'avui: 'La seguretat dels sistemes informàtics del país va ser posada en tensió a conseqüència del 9-N.'


Atacs a l'ANC, Òmnium i l'AMI


Dissabte, des de primera hora de la tarda, el portal i algunes webs de la Generalitat no funcionaven correctament. Quan hom provava d'accedir-hi, no es carregaven o només se'n veia la portada. Això mateix va passar, des d'unes quantes hores abans, a les webs de l'Assemblea Nacional Catalana i la de l'Associació de Municipis per la Independència.


La caiguda d'aquestes webs va coincidir amb un boicot telefònic a molts membres i treballadors de la campanya 'Ara és l'hora', denunciat per l'ANC, Òmnium i l'AMI.


Informació relacionada:


Ciberguerra contra el 9-N



+ Edició: GENERAL



> Ciutadans recol·loca Jordi Cañas a sou del Parlament Europeu 
> Treballarà per l'eurodiputat Juan Carlos Girauta

'No està imputat per corrupció política sinó per un tema personal', aclareixen fonts de Ciutadans, que justifiquen la contractació pel seu currículum. 'Té un màster en comunicació política i l'experiència dels anys en primera línia al Parlament', recorden.


'La lluita contra la corrupció política és un dels principis bàsics de Ciutadans', però la imputació de Cañas 'no té res a veure amb la corrupció política' i 'va renunciar al seu càrrec i sou', insisteixen des del partit.


El Jutjat d'Instrucció número 19 de Barcelona investiga Cañas, la seva exparella, el germà d'aquesta i vuit persones més per un frau de gairebé 430.000 euros en l'impost de societats d'un grup immobiliari que hauria presentat factures falses i simulat un augment fraudulent del preu d'un immoble per semblar que tenien menys beneficis. María del Carmen Pérez, que era la número 9 a la llista de Ciutadans per la demarcació de Barcelona, substitueix Cañas al Parlament.


Ciutadans té dos eurodiputats a Brussel·les des de les eleccions del 25 de maig, Girauta i Javier Nart, que comparteixen grup parlamentari amb el convergent Ramon Tremosa.



+ Edició: GENERAL



> Bloomberg qualifica d'èxit el 9-N i diu a Rajoy que negociï un referèndum 
> Contundent editorial de la cadena financera contra la posició del govern espanyol

La cadena considera que el 9-N ha demostrat que els catalans estaven disposats a escoltar els arguments favorables i contraris a la independència per a decidir. I que el referèndum ha de ser oficial, acordat i vinculant, perquè hi pugui haver una participació tan elevada com la d'Escòcia.

Diu Bloomberg a Rajoy que 'el primer pas per a persuadir els catalans de romandre a Espanya hauria de ser el de dibuixar-los una ruta legal i constitucional per a donar-los la potestat de decidir.' Si Rajoy no s'obre a aquesta possibilitat, 'en comptes d'un debat constructiu --que la cadena considera que portaria a convèncer els catalans que la independència no els beneficiaria--, Espanya encararia una confrontació creixent'.

Fins ara, la gestió de Rajoy de la frustració catalana ha estat incendiària. Tant ell com el PP han tractat les demandes, primer de més autonomia i després de votar sobre la independència, com un simple afer legal, utilitzant els tribunals per a tancar el debat constitucional. Aquesta política ha fracassat quan Catalunya ha ignorat la prohibició de la consulta de diumenge. Fou aleshores que Rajoy va tenir la pressió d'haver d'impedir la votació per la força. Això hauria assegurat protestes multitudinàries, violència i un augment addicional del suport a la secessió de Catalunya. És per això que mereix un cert crèdit per haver-se fet enrere.

I insta el president espanyol ha 'ignorar les demandes de processar els que van permetre el vot, inclosos els funcionaris que van obrir els centres de votació'. En aquest sentit, deplora la reacció del ministre de Justícia, Rafael Catalá, diumenge mateix al vespre: 'Va demostrar precisament com no s'ha de respondre, quan va menystenir la votació de diumenge, en què van votar més de dos milions de ciutadans-- com "una farsa estèril i inútil", i va amenaçar amb accions legals'.



+ Edició: GENERAL



LOCALS

# Castelló de la Plana: L'Ajuntament eliminarà la línia 9 d'autobusos quan el TRAM entre en funcionament
# Catalunya Nord: Laïla Traby sospitosa de dopatge
# Mollerussa: Radicalment, la llibertat
# Ontinyent: Fiscalia investiga 'l'ús irregular de mòbils' de regidors del PP de Benigànim
# Vic: Publiquen 'L'Assalt de l'Altarriba', un llibre per entendre la guerra civil catalana (1462-72)
----------



Una producció de Partal, Maresma & Associats. 1995 (La Infopista) - 2000