| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 26 de novembre de 2020


dimarts, 3 de febrer de 2009
>

El Liceu trenca el malefici de Poppea

Es representa per primer cop «L'incoronazione di Poppea» de Monteverdi, 350 anys després de ser escrita

J.B.. Barcelona
El director artístic del Liceu, Joan Matabosch, reconeix que la programació de L'incoronazione di Poppea omple un dels buits culturals que encara tenia el Liceu. Des d'avui i fins al 15 de febrer, es presenta una producció estrenada el 1997 dirigida per dos erudits de Monteverdi. Després d'analitzar dues de les versions més antigues del títol, estrenat el 1642, Harry Bicket (direcció musical) i David Alden (direcció escènica) han construït una producció que s'ha recompost com un trencaclosques, extrem que ha permès la revisió a partir dels mateixos cantants. Bicket puntualitza que les funcions varien «depenent del que ens donin els cantants a l'escenari». L'obra, una de les primeres que va sortir de palau per anar als teatres, remet a la improvisació jazzística d'avui.


+ La soprano Miah Persson, en un assaig, el cap de setmana passat al Liceu. Foto: JUANMA RAMOS

L'incoronazione di Poppea és una òpera d'unes quatre hores de durada (amb pauses incloses). Bicket i Alden han tret poc les tisores. Només han escurçat l'últim quadre, després de constatar que hi ha massa reiteracions, i per fer un favor als espectadors que ja han tingut una alta dosi d'òpera. Tot i que la partitura ja vingués pautada per Monteverdi, Bicket i Alden han treballat la instrumentació, així com el color de les veus. Alden insisteix que aquesta partitura «aporta més flexibilitat que Haendel», per exemple. En aquest sentit, la soprano sueca Miah Persson (Poppea) celebra que la construcció del personatge en aquesta producció, lluny de regir-se per uns paràmetres rígids, «ens permet expressar com a individus». Això fa que cada funció sigui diferent, ja que hi ha dos repartiments que varien. Cada cop es confronten els intèrprets, sense unes regles inflexibles per respectar a banda de la mateixa trama: «Tenim dos repartiments, però ningú és titella de l'altre», comenta Alden.

A l'òpera, es confonen sexe, política i poder. Poppea aconsegueix ser reconeguda com a emperadriu de Roma, en convertir-se en esposa de Neró. Per arribar al tàlem de l'emperador ha calgut enganyar i assassinar. El llibret no maquilla l'ambició d'aquests dos personatges que la història recorda com un colèric dèspota i com una cortesana ambiciosa i sense escrúpols. És una visió humanista, un altre tret que el reconcilia amb la modernitat. En l'òpera cap protagonista és redimit pels autors, «ni el filòsof Sèneca, que és castigat com a col·laborador d'un règim criticable», diu el director d'escena. La màgia del llibret és que dóna una visió sofisticada del món a través de la bellesa i la passió.

Matabosch no entén per què encara no s'havia presentat mai L'incoronazione di Poppea al Liceu, una peça que té una certa tradició en el gènere líric tant per les solucions musicals de Monteverdi com per la trama, carregada de sarcasme.

La producció que ara es veurà al Liceu, tot i que s'ha rebutjat fer una aproximació paròdica al segle XXI, no menysté l'ocasió de fer gags amb transvestits, i de persuadir amb caràcters immorals.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Monteverdi, més actual que Verdi

>El Liceu ofereix una òpera de Claudio Monteverdi que no ha representat mai

>El Liceu acull una òpera de Monteverdi que mai ha representat

>El Liceu acull una òpera de Monteverdi que mai ha representat

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.