El director d'escena, David Alden, és provocador. En la presentació del muntatge no es va estar de clavar una estocada a bona part dels autors d'òpera dels últims tres segles: «L'òpera va ser interessant els primers trenta o quaranta anys d'història, després va iniciar el declivi.» Alden, gat vell, va puntualitzar que aquesta decaiguda creativa tenia alguns pics amb partitures d'autors com Mozart, Haendel o Wagner. Després de la novetat de la creació del gènere, els autors al segle XVIII es van limitar a repetir les estructures d'èxit.

On sí que no dóna lloc a matisos Alden és en l'actualització de la peça: «Cavalli i Monteverdi són més actuals que Verdi.» I és que el punt de partida del llibret és enginyós («està a l'altura dels millors autors shakesperians»), i alhora parla d'un tema de plena actualitat: l'ús de la sexualitat per accedir al poder. El muntatge no s'ha escudat en cap cas concret, aquesta evidència «ja surt a totes les portades». Els dos directors han comprovat que els espectadors han traslladat l'obra al seus aspectes locals i actuals en cada funció.