Vint-i-cinc anys donen per a molt, i en el cas del parc natural del Delta han servit per demostrar que la preservació de l'entorn natural pot ser un element de dinamització econòmica per a un territori. El sector turístic ha estat un dels que més han crescut, ja que actualment en els municipis pròpiament del Delta es comptabilitzen actualment més d'una trentena d'allotjaments rurals –divuit a Deltebre–, una dotzena d'hotels i uns deu càmpings. Aquesta química entre l'economia i el paisatge també ha beneficiat el sector de l'arròs, que des de principi dels anys noranta s'ha pogut acollir als ajuts agroambientals de la Unió Europea. Ara aquesta compenetració es vol accentuar encara més a través de la Carta Europea Sostenible, segons explica el director del parc, Francesc Vidal. Ara bé, no tot han estat flors i violes, i els inicis del parc van ser especialment conflictius, principalment per l'oposició dels arrossaires.

«EL PITJOR MOMENT»
El 4 d'agost del 1983 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la declaració del parc natural del Delta esquerre, i no seria fins al 23 d'octubre del 1986 que s'hi afegiria el marge dret. «El van fer en el pitjor moment, ja que als anys vuitanta el conreu de l'arròs era molt rendible i els propietaris volien fer arròs pertot arreu», explica el que va ser el primer director del parc natural del Delta, Rafel Balada, que va dirigir-lo durant divuit anys, fins al gener del 2001. Balada recorda aquells inicis com a molt problemàtics, i fins i tot assenyala que un primer moment va renunciar a la proposta. «Em van vindre a buscar perquè m'estimo la natura, sóc pagès i la meua manera de pensar és pagesa», diu tot recordant que aquells primers anys van ser molt complicats, perquè a la falta de recursos –el primer pressupost va ser de 300.000 pessetes i el director del parc havia de compartir despatx amb l'assistent social de l'Ajuntament de Deltebre– s'hi van afegir les amenaces constants dels contraris al parc natural. «Recordo una reunió a la Cambra Arrossera en què els arrossaires van amena çar de llançar per la finestra els que havien promogut el parc», explica Balada. Els promotors no eren altres que l'equip de govern de l'Ajuntament de Deltebre, que va accelerar d'alguna manera la declaració del parc natural per evitar la dessecació de les llacunes del Canal Vell, un espai privat que al marge del seu valor ambiental, tenia un gran valor sentimental entre els veïns del municipi com a zona tradicional de pesca.