| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dissabte, 27 de desembre de 2025


dilluns, 3 de desembre de 2007
>

Enric Borràs, l'últim primer actor?

Una biografia i una exposició identifiquen l'intèrpret com l'última baula d'una àmplia tradició artística

JORDI BORDES. Barcelona
El Museu de Badalona, amb la col·laboració del Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre de Barcelona, ha impulsat l'exposició que recupera l'actor Enric Borràs (Badalona, 1863 - Barcelona, 1957). Contemporani de Margarida Xirgu, va mantenir la firma als cartells dels teatres, tant en l'època republicana com en la franquista. Francesc Foguet i Isabel Graña signen la biografia divulgativa El gran Borràs, retrat d'un actor que revisa les interpretacions esbiaixades de Pablo Vila San-Juan i Josep Maria Poblet. Foguet comenta que el treball presenta un Borràs «amb llums i ombres, més ajustat a la realitat», la biografia del qual s'ha contrastat amb abundant material inèdit. Segons l'estudi, Borràs és l'últim primer actor que recull la tradició del segle XIX.


+ Peces de vestir que va utilitzar Enric Borràs, en algunes de les seves interpretacions. Foto: J.G.

El dramaturg Àngel Guimerà parlava de l'actor com «el gran Borràs». La carrera de Borràs parteix del teatre d'aficionats de Badalona. De seguida fa el salt professional a Catalunya, i després, a l'Estat espanyol. Com Margarida Xirgu (amb qui van mantenir algunes col·laboracions puntuals, probablement més per raons empresarials que artístiques) també es va fer valdre fent gira americana. Si Xirgu va representar la musa de Federico García Lorca, Borràs va ajudar a fer conèixer dramaturgs catalans a Madrid com ara Àngel Guimerà i Santiago Rusiñol.

La derrota dels republicans en la Guerra Civil va truncar la majoria de carreres d'artistes que s'havien mostrat fidels a la legitimitat democràtica. Borràs és l'excepció més sonada. Tot i ser amenaçat pels incontrolats en els últims anys convulsos de la guerra, en què els teatres estaven controlats pels anarquistes, els dirigents del sector dels espectacles públics el tenien per un actor que defensava la causa republicana perquè, malgrat tenir el passaport en regla, mai no se'n va anar. Sorprenentment, als pocs dies de l'entrada dels feixistes a Barcelona, ja s'arrenglerava Borràs com a actor del nou règim. L'explicació que han trobat Foguet i Graña és que «ell volia fer teatre i, per això, va seguir fidel al poder, al marge d'ideologies polítiques».

El relat de la vida pública d'Enric Borràs és prou coneguda, gràcies a la fama que va adquirir a les cartelleres, de seguida. Tot i que comença a triomfar quan ja té uns 30 anys, el seu ascens és fulgurant: «té una vocació irreprimible cap al teatre». Amb poc temps, passarà a ser primer actor, director i tenir companyia pròpia: «Fa gala d'uns dots extraordinaris i d'unes interpretacions molt histriòniques, que triomfaven en el públic de l'època», comenta Foguet. Borràs treballa amb clàssics, fent de primer actor a qualsevol companyia que volgués pagar el seu caixet amb un repertori en què destaca el seu paper de Manelic a Terra Baixa. Foguet situa Borràs com l'última baula d'una cadena de grans actors com ara Isidre Soler i Lleó Fontova. Avui, també hi ha grans actors (Josep Maria Flotats i Pou, en podrien ser clars exponents) però ja es mouen en uns paràmetres diferents. Fins i tot Xirgu, s'arriscava a representar autors novells (Lorca, Casona, etc.). Borràs opta pels clàssics com Rusiñol, Guimerà, Lope de Vega, Calderón de la Barca o Benavente.

Ben diferent és el rastre de la seva vida privada. S'intueix que l'actor no deuria admetre que ningú li fes ombra a escena, ni tan sols el seu germà petit. El gran dels Borràs tenia un caràcter molt geniüt i vivia completament dedicat al teatre. Correspondència i targetes constaten que Borràs enviava flors a Carmen Polo, la dona de Franco, i els caps de protocol el convidaven a les luxoses vetllades que es feien a Barcelona: «l'actor volia estar bé amb el règim», diu Foguet.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>La Xirgu, fruit d'un «ignicidi cultural»

>El salt a la taula del Manelic de «Don Enric»

>Una biografia i una exposició a Badalona recuperen la figura de l'actor Enric Borràs

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.