Francesc Foguet va expressar públicament la seva queixa contra la decisió d'eliminar el seu llibre sobre Margarida Xirgu, una vocació indomable (Pòrtic, 2002) dels magatzems del Grup 62. Foguet va titllar llavors «d'ignicidi cultural» l'acció de l'editorial. No succeirà el mateix amb la biografia d'Enric Borràs, que edita el mateix Museu de Badalona i que no es regeix pels rigorosos protocols comercials. De totes maneres, les disculpes d'Isidor Cònsul, responsable de la col·lecció de Pòrtic, han permès aclarir alguns dubtes raonables al voltant de les cartes en què l'editorial informava, a mitjan estiu, a alguns dels seus autors de la desaparició dels estocs.

De fet, la neteja d'excedents editorials és una pràctica habitual de totes les empreses. Passats uns anys de la seva publicació es fa un càlcul del que potencialment es pot vendre en els pròxims anys i es retira la resta. Foguet confia que es compleixi el compromís d'editar en format digital la biografia de la Xirgu, un cop s'hagin acabat les existències, per garantir-ne la vigència i l'accessibilitat.

La relació de Xirgu amb Enric Borràs permet fer una comparació entre els dos actors, pel que fa al treball i la seva implicació política. La Guerra Civil va agafar Xirgu de gira per Amèrica. Al 1937, va voler tornar a Catalunya i donar suport a la causa republicana. Les autoritats catalanes li demanen, però, que continuï actuant a l'estranger perquè, gràcies a ella, la lluita antifeixista guanyava un major ressò internacional. Xirgu ja no podrà tornar. Ho intentarà als anys 50 però la premsa la titllarà de «roja separatista». Va abandonar la idea de tornar. Borràs, en canvi, viurà fins al final de la seva vida envoltat d'homenatges i de glòria.