diumenge, 19 d'agost de 2007
> Les persones sordes es fan sentir
El reconeixement de la llengua de signes catalana a l'Estat suposa un pas endavant per al col·lectiu de sords, que continua reclamant millores
S. PÉREZ.
Barcelona
Foto: FESOCA
|
Foto: FESOCA
|
Foto: FESOCA
|
Foto: FESOCA
|
Foto: FESOCA
|
Foto: FESOCA
|
Foto: FESOCA
|
+ No són iguals. Foto: FESOCA
|
«Amb l'aprovació de la nova llei ja no és qüestió de sensibilitat sinó de dret», diu Encarna Muñoz, presidenta de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (Fesoca). A finals de juny, el Congrés dels Diputats va aprovar la llei que reconeix les llengües de signes espanyola i catalana i les situa al mateix nivell. En què es traduirà? Per exemple, les administracions i els serveis públics hauran de tenir intèrprets o els mitjans necessaris per facilitar l'accés a la informació a sords, discapacitats auditius i sordcecs, i els pares podran optar per l'educació bilingüe amb tots els recursos pedagògics necessaris. Es preveu que la nova normativa, que té el suport de tots els partits polítics, passi pel senat aquest setembre i que es publiqui al BOE aquesta tardor. Per Muñoz, la llei és «un pas endavant» ja que suposa el reconeixement d'una demanda històrica del col·lectiu. Creu, però, que no serà l'últim. A Catalunya, la secretaria de Política Lingüística està treballant en l'elaboració de la llei de foment de la llengua de signes catalana amb la col·laboració de la mateixa Fesoca, la Federació de Pares de Nens Sords (Aspance), l'Associació d'Intèrprets de Llengua de Signes i Guies-intèrpret de Catalunya, la Plataforma pels Drets Lingüístics i Culturals dels Usuaris de la Llengua de Signes i experts com ara el doctor Josep Quer. La propera reunió del grup de treball es farà a mitjan setembre. Segons fonts de la secretaria, el govern preveu enviar al Parlament el projecte de llei abans que finalitzi l'any 2007. En aquest cas, es pretén regular l'ensenyament i aprenentatge de la llengua, la seva difusió i les condicions d'ús davant de l'administració. La presidenta espera que totes dues lleis es complementin i millori la situació de les persones sordes. Caldran, com reconeix Muñoz, més recursos econòmics.
QÜESTIONS PENDENTS
L'educació és una de les qüestions que més preocupen la Fesoca. Actualment, hi ha un miler de nens sords escolaritzats: uns 900 en aules ordinàries i un centenar en algun dels dos centres especialitzats que existeixen. Muñoz explica que per la federació «no es tracta de crear escoles especials» sinó «de posar en marxa aules de referència que agrupin un conjunt d'alumnes sords» perquè la llengua de signes «s'integri en el currículum escolar i existeixin centres realment integradors». La presidenta argumenta que la situació actual fa que els nens no surtin ben preparats de l'escola. El Departament d'Educació confia en la implantació del nou pla d'acció per l'escola inclusiva, a partir del setembre, per trobar una resposta a les demandes del col·lectiu. En concret, s'estudiaran les necessitats de cada territori i s'intentarà trobar un recurs educatiu adient no només per als nens sords sinó també per als cecs i els que presenten alguna discapacitat motriu.La manca d'intèrprets és una altra reivindicació històrica de la Fesoca. Des d'un posició molt realista, Muñoz explica que «la Fesoca no demanarà un intèrpret a totes les oficines de l'administració, però sí que hi hagi els necessaris per cobrir la demanda». La federació estima que en serien necessaris 50 per a tot el territori. Ara per ara, només tenen contractats 16 intèrprets amb els diners que arriben de la Generalitat. La presidenta posa un exemple perquè s'entengui que a Catalunya hi ha un dèficit important: «A Andalusia hi ha 300 intèrprets per a serveis ordinaris, a banda d'escoles i universitats. Ells tenen, segons l'Imserso, 164.000 persones sordes. Nosaltres som 161.000.» Cada any, els intèrprets de la federació fan més de 4.000 serveis; la majoria, per acompanyar els usuaris al metge, però també hi ha sortides per qüestions laborals i educatives. «Està saturat», sentencia la presidenta, i hi afegeix: «Les persones sordes encara no han adoptat la cultura de demanar serveis com qualsevol altre ciutadà.» Acaba recordant que la federació continuarà reclamant les millores. Aquestes fotografies mostren algunes de les diferències que hi ha entre la llengua de signes catalana (LSC) i l'espanyola (LSE). Les dues primeres representen castellers i cagatió, respectivament, que no existeixen en l'espanyola. A continuació, es compara d'esquerra a dreta, la diferència entre el signe català i l'espanyol de la setmana santa, el tomàquet i el pa. Aquestes fotografies mostren algunes de les diferències que hi ha entre la llengua de signes catalana (LSC) i l'espanyola (LSE). Les dues primeres representen castellers i cagatió, respectivament, que no existeixen en l'espanyola. A continuació, es compara d'esquerra a dreta, la diferència entre el signe català i l'espanyol de la setmana santa, el tomàquet i el pa. Aquestes fotografies mostren algunes de les diferències que hi ha entre la llengua de signes catalana (LSC) i l'espanyola (LSE). Les dues primeres representen castellers i cagatió, respectivament, que no existeixen en l'espanyola. A continuació, es compara d'esquerra a dreta, la diferència entre el signe català i l'espanyol de la setmana santa, el tomàquet i el pa. Aquestes fotografies mostren algunes de les diferències que hi ha entre la llengua de signes catalana (LSC) i l'espanyola (LSE). Les dues primeres representen castellers i cagatió, respectivament, que no existeixen en l'espanyola. A continuació, es compara d'esquerra a dreta, la diferència entre el signe català i l'espanyol de la setmana santa, el tomàquet i el pa. Aquestes fotografies mostren algunes de les diferències que hi ha entre la llengua de signes catalana (LSC) i l'espanyola (LSE). Les dues primeres representen castellers i cagatió, respectivament, que no existeixen en l'espanyola. A continuació, es compara d'esquerra a dreta, la diferència entre el signe català i l'espanyol de la setmana santa, el tomàquet i el pa. Aquestes fotografies mostren algunes de les diferències que hi ha entre la llengua de signes catalana (LSC) i l'espanyola (LSE). Les dues primeres representen castellers i cagatió, respectivament, que no existeixen en l'espanyola. A continuació, es compara d'esquerra a dreta, la diferència entre el signe català i l'espanyol de la setmana santa, el tomàquet i el pa. Aquestes fotografies mostren algunes de les diferències que hi ha entre la llengua de signes catalana (LSC) i l'espanyola (LSE). Les dues primeres representen castellers i cagatió, respectivament, que no existeixen en l'espanyola. A continuació, es compara d'esquerra a dreta, la diferència entre el signe català i l'espanyol de la setmana santa, el tomàquet i el pa. Aquestes fotografies mostren algunes de les diferències que hi ha entre la llengua de signes catalana (LSC) i l'espanyola (LSE). Les dues primeres representen castellers i cagatió, respectivament, que no existeixen en l'espanyola. A continuació, es compara d'esquerra a dreta, la diferència entre el signe català i l'espanyol de la setmana santa, el tomàquet i el pa.
|
)
)
)
)
)
)
)
)
