divendres, 8 de desembre de 2006
> Sota el perill americà
|
Fa anys que el cranc autòcton està en regressió, i al Fluvià és on es manté en més bon estat. El motiu d'aquest risc d'extinció és l'entrada als rius, des de principi dels vuitanta, del cranc americà, una espècie més vermella –l'autòcton és de color terrós– i més gran que s'adapta perfectament a les aigües més contaminades. Aquesta espècie ha portat amb ell una malaltia que aguanta perfectament però davant la qual el cranc autòcton no té defenses, ja que li ataca el sistema nerviós. A més, els mateixos peixos, les pastures i els pescadors han traslladat inconscientment el fong que du el virus a trams fluvials on la malaltia encara no havia arribat, i han agreujat la situació. Per això, el cranc de riu s'ha pogut mantenir només en trams de riu semisecs o sobre salts d'aigua. És bàsicament carronyaire, i neteja les aigües de peixos o espècies vegetals morts. El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa té un projecte de recuperació per repoblar zones on el cranc americà no pugui accedir-hi.
|
)
