divendres, 8 de desembre de 2006
> El musclo de muntanya
|
De les moltes variants de la nàiada de riu, la que es troba a la conca del Fluvià –autòctona– i a alguns dels seus afluents, com el Ser, és de les més vulnerables, i per això està protegida. El seu perill principal és la contaminació de les aigües, ja que filtren tot el que mengen. Aquest mol·lusc, que és el musclo que tradicionalment es posa a l'arròs de muntanya, no només pateix amb la contaminació o la falta d'aigua, sinó també amb la desaparició del bosc de ribera, ja que les arrels sobretot de salzedes i vernedes els són un refugi perfecte dels depredadors, bàsicament la llúdriga i el visó americà. A més, les aigües han de ser permanents, perquè tenen moltes dificultats per moure's perquè són gairebé sedentàries, i no poden estar en llocs on hi ha oscil·lacions d'aigua, com les capçaleres dels rius, perquè no els permet desenvolupar-se. L'espècie, de color negre i més llarga que ampla, té la seva principal particularitat en el seu mètode de reproducció, ja que deixa anar els ous al riu, aquests s'enganxen a les brànquies dels peixos, i allà és on desenvolupen la larva. Un cop s'ha format, es deixa anar i va a parar al llit o els marges del riu, on queda fixada i on durant mesos va desenvolupant la seva closca.
|
)
