CiU va disparar amb especial contundència en contra del nomenament d'Ernest Maragall com a conseller. Puig va acusar Montilla de fer d'Educació «moneda de canvi per compensar els sacrificis polÃtics que ha fet la saga Maragall els últims mesos». El portaveu convergent va ironitzar que «la llarga experiència d'Ernest Maragall en el món educatiu serà un revulsiu» per a un sector necessitat de referents clars en «criteris pedagògics d'innovació, concertació i prioritat polÃtica». Sense rebaixar el to, Puig va censurar també el pas d'Interior a JustÃcia de Montserrat Tura. En aquest cas, va acusar Montilla d'haver «trencat per primer cop en 26 anys la tradició» que fos sempre «un jurista reconegut» qui ocupés la conselleria i no algú que «no té projecció en el món de la justÃcia».
Els casos de Maragall i Tura són exemples, per CiU, dels «equilibris interns» que Montilla ha hagut de fer no només amb ERC i ICV-EUiA sinó «dins del seu propi partit».
De «gran disbarat» va qualificar Puig la macroconselleria que durà el republicà Josep Huguet, lamentant especialment que no es recuperi la conselleria d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, promesa electoral que van fer els tres socis: «Avui el món universitari està de dol», va queixar-se Puig, que va insistir també que la vicepresidència de Josep-LluÃs Carod-Rovira és «il·legal», perquè l'Estatut no la preveu.
Només Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, va rebre el vistiplau de CiU. Puig va lloar l'«ambició que intel·lectualment ha demostrat al llarg de la seva trajectòria acadèmica i polÃtica» i que fa que CiU tingui una «petita esperança» per «reconduir algunes coses que va fer el govern tripartit».
Puig va justificar la fredor d'Artur Mas en la presa de possessió de Montilla defensant que no se li podia demanar a CiU que demostrés «entusiasme i adhesió cà lida». «No se'ns pot demanar que riem i aplaudim fervorosament», va afirmar Puig.