| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 25 de gener de 2022


dilluns, 13 de novembre de 2006
>

Noms propis catalans




Molts pocs països europeus tenen la denominació dels seus insectes de la família dels ortòpters en la seva llengua. Ni tan sols l'Estat espanyol els té en castellà. A través d'aquest atles, Catalunya té totes les denominacions populars dels ortòpters que habiten al seu territori en català. Ha estat una feina llarga, sovint, batejar per primer cop les espècies en català. De fet, segons l'autor, Josep Maria Olmo, «molt poques espècies tenien nom en català».

Els especialistes del Departament de Medi Ambient han revisat la terminologia existent en els diccionaris catalans, l'han creuat amb les denominacions en francès i en anglès i amb els noms populars que en alguns casos els donen en català. Per exemple, l'espècie batejada com a saltiretjo recull el nom amb què el coneixen a la zona del Pallars Sobirà, o el pantigana (de boix o de muntanya) es diu com l'anomenen a Lleida.

Entre aquests noms propis catalans es poden trobar moltes curiositats. Així, hi ha el saltamartí català, que és l'únic que només es troba a Catalunya. Només en el cas dels grills, hi arriba a haver 28 noms d'espècies diferents: grill pàl·lid, de dues taques, d'arbust pirinenc, d'arbust bicolor, d'arbust català, de celler gros, de celler petit, de formiguer... El fet mateix de tenir un atles que inventariï els ortòpters no és gaire comú. L'any 2002, quan el departament en va publicar una primera base de dades en format digital, només Anglaterra i Suïssa disposaven d'un atles específic sobre aquests insectes.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Les llagostes i els grills trien Catalunya

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.