L'atles dels ortòpters fa propostes de protecció de determinades espècies. De les 163 que s'han inventariat, n'hi ha cinc que són considerades «en perill d'extinció»: és a dir, que necessitarien plans de recuperació perquè si no, «en pocs anys estaran abocades a l'extinció», segons ha explicat l'autor del volum, Josep Maria Olmos, tècnic del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Les cinc espècies que es troben en aquesta situació són el llagost pedra de timoneda, el llagost pedra de romaní, el saltiretjo alpí, la somereta del Montsant i la somereta del Miracle.

El llibre detecta 35 espècies «vulnerables», per les quals la normativa obliga a redactar plans de conservació. De cadascuna de les 163 espècies catalogades en l'atles, que en el mateix volum té tot el text en català traduït íntegrament a l'anglès i al castellà, n'inclou una fitxa, amb la fotografia, les característiques, la distribució al territori i la proposta de protecció. Per ara, només una d'aquestes 163 espècies té protecció: és el saga pelo, l'únic que és carnívor, que es troba al cap de Creus.

Les llagostes, els grills, les someretes i els saltamartins són insectes «molt importants en la xarxa tròfica»: s'alimenten de vegetals i són menjats per carnívors, i «com que tenen molta biomassa (són molt grossos en comparació amb d'altres insectes), transformen l'energia vegetal en animal». La desaparició d'una part d'aquestes espècies significaria, segons Olmos, una pèrdua de biodiversitat que podria acabar sent greu. Per preservar-los, el primer pas ha de ser la «protecció del seu hàbitat». Per la superfície que té, i més si la comparem amb la d'altres països, Catalunya té una de les faunes d'ortòpters més riques d'Europa. Països com ara Alemanya i el Regne Unit en tenen menys diversitat, amb 84 i 31 espècies, respectivament. Això s'explica perquè Catalunya és «una zona de confluència» entre els hàbitats del nord i els de la resta de la península: té hàbitats molt diferents (zones estepàries, mediterrànies...) que propicien que grills, llagostes i companyia els triïn per viure-hi. Entre els ambients que prefereixen hi ha els mediterranis, amb poca vegetació.

UN LLIBRE SINGULAR
En la presentació de l'atles dels ortòpters, la setmana passada, Josep Germen, representant de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN), va subratllar la «singularitat» del llibre, ja que «de monografies com aquesta no n'hi ha gaires». El fet que inclogui una proposta de conservació li dóna «un valor afegit». Per Germen, «ara ja no hi ha excusa per no fer polítiques de conservació dels ortòpters». Precisament l'ICHN, per encàrrec de Medi Ambient, elaborarà un catàleg d'espècies d'invertebrats amenaçades. Segons Olmos, la feina de recopilació de dades sobre els ortòpters la va començar el Servei de Flora, Fauna i Animals de Companyia fa uns 15 anys. La tasca de disseny de l'atles ha anat a càrrec de Richard Martin, del Departament de Medi Ambient.