dissabte, 5 d'agost de 2006
> Constipada o restreta?
Embolicada amb la innocència dels setze anys, Teresa Llacuna va haver d'afrontar un món que li era totalment aliè, igual que la llengua, que estava aprenent. L'àvia de la refinada família que la va acollir a Ginebra no se'n sabia avenir que una joveneta ben educada cantés als quatre vents que estava restreta. Trampa de la llengua, «constipée» en francès no té el mateix significat que en català. Llacuna també recorda el mal tràngol que havia de passar quan, enmig d'una festa d'allò més chic, li responien en dir la seva procedència: «Ah!, la meva minyona també és espanyola.» «La societat dels anys cinquanta era molt racista i els exiliats catalans i espanyols estaven molt mal vistos... com ara els magribins.» Aquella burgesia que delectava amb el seu art també li va suposar més d'un maldecap. Un cop, el seu protector, Gibert Camins, la va portar que l'escoltés un dels grans mestres del piano. «Només m'havia d'escoltar, però al final em va donar alguns consells sobre com col·locar els dits i en Gibert, per politesse, es va oferir a pagar-li el curs. Ens va demanar 200 francs!» En canvi a Suïssa, on es va estar dos anys, tots els estudis els hi van pagar mecenes anònims. A París la va rebre la princesa de Polignac: «Ara ja no existeixen salons on es fa i es desfà la reputació d'un artista.»
|
