La Josefa va començar el dia, ahir, pensant segurament que aquell podia ser un bon dia. Va sortir de Barcelona i va agafar el tren fins a Mollet (de la línia C-2). Fins aquí tot bé. Però després la seva sort de ciutadana sostenible es va truncar. Aquesta dona, que fregava la seixantena, va passar-se uns 50 minuts esperant el tren a l'estació de Mollet, per anar cap a Granollers. A Granollers va fer un encàrrec i quan va intentar la proesa de tornar a Barcelona, Renfe la va obsequiar amb una hora i 5 minuts d'espera a la bonica estació de Granollers. Quan ahir estava a punt d'acabar la seva odissea de trens al Clot, ho tenia clar: «Avui no agafaré cap més tren», deia entre extenuada i empipada.

No era l'única usuària indignada. La Pilar va haver d'esperar una hora ben bé a l'estació de Granollers, per anar cap a Barcelona, on tenia hora al metge i ja arribava tard. «Només deien que hi havia retards en direcció cap a Sant Celoni, si ens haguessin informat a temps, hauríem pogut anar a l'altra estació o agafar un autobús», es queixava. En aquest sentit, quan va demanar al cap d'estació per què no s'informava del retard en direcció a Barcelona, li van dir que «aquests avisos els porten des de la central de Barcelona».

La Pilar havia d'agafar el tren de les 11 i 5, que en realitat va passar cap a les 12 i 10. Aquesta hora de retard dels trens –i el cansament, amb la corresponent mala llet in crescendo dels viatgers– es va repetir al llarg de les parades de la línia. La Dolors, que dedicava el matí a anar a la platja a Mataró, s'havia esperat una hora a la Llagosta, i després havia de fer transbordament al Clot. «Hi havia molta gent a l'estació i molts han marxat», comentava. Algú havia tingut més sort, i havia arribat a l'estació just al punt d'agafar el tren.

En arribar a Passeig de Gràcia la Cleopatra, una noia que venia de Granollers, demanava un justificant del retard per la seva feina. Només algun passatger comptat té esma per fer una reclamació, és clar que tampoc se sap gaire per a què serveix: és qüestió d'omplir un full amb la queixa que s'exposa. «Però què faran, em tornaran els diners?». La senyora de l'oficina d'atenció al client contesta amb aquell lacònic i burocràtic «jo no li ho puc dir, ja li respondran».