La setmana del 17 al 24 de juliol del 1986 des de qualsevol punt de l'Alt Empordà es veia foc. El tòpic que una cosa crema pels quatre cantons aquell cop es va convertir en una llastimosa realitat. Les flames van començar entre el coll de Panissars i el Pertús i van arribar portades per la tramuntana –que bufava a més de 120 quilòmetres per hora– fins arran de mar a Colera –a l'altre extrem de l'Albera–, Cadaqués i Roses, i pel sud fins a tocar Figueres i Pedret i Marzà, en plena plana de la comarca. I en aquest punt només el fet que es trobés una punta de camp que s'havia cremat una setmana abans va evitar que penetrés als Aiguamolls.

Les imatges del primers tres dies –que van coincidir en cap de setmana– eren de pànic en pobles com Vilarnadal, Cantallops, Biure, Pont de Molins, Capmany o Sant Climent, on la gent sortia al carrer i es concentrava a la plaça ben espantada veient com les flames eren a tocar les cases i cremaven pallisses, corrals i granges. Apocalíptic, infern, pànic o por eren les paraules més repetides entre els afectats. Aquelles jornades, a molts pobles, ningú va dormir. «Les campanes tocaven sense parar i només es veia fum, cendra i feia molta calor, que amb la tramuntana seca que feia donava una sensació asfixiant», recorda una veïna de Cantallops.

La magnitud de la tragèdia va superar el dispositiu d'extinció. S'ha de tenir en compte que en només el primer dia i mig hi havia més de vuitanta nuclis de foc. A molts llocs es queixaven que ningú havia anat a ajudar-los. Els mitjans que hi van participar van ser una seixantena de vehicles, 400 bombers, a més d'hidroavions i helicòpters espanyols i francesos, soldats de la base militar de Sant Climent, que també va aportar-hi dos helicòpters més, i centenars de voluntaris. Evidentment dues dècades endarrere no es disposava de la tecnologia actual i un dels principals inconvenients a l'hora de fer el desplegament van ser les comunicacions –es van cremar més de 15 quilòmetres de fil telefònic– i molts pobles van quedar incomunicats. També els camions de bombers van tenir dificultats per accedir a molts llocs.

En els informes s'apuntava la tramuntana com l'element més advers a l'hora de fer front a les flames i una altra causa que va propiciar que s'estenguessin va ser que les nevades que havien caigut a la comarca l'hivern anterior havien trencat moltes branques dels arbres i un cop seques van ser un encenall idoni en un juliol calorós i sec.