| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 16 d'octubre de 2018


dimarts, 18 de juliol de 2006
>

El juliol més fosc de l'Alt Empordà

Aquesta setmana fa vint anys que es van cremar 26.000 hectàrees en un incendi que va afectar 31 pobles de la comarca

JOSEP PUIGBERT. Figueres
Gairebé la meitat dels 68 pobles de l'Alt Empordà van veure entre el 17 i el 24 de juliol del 1986 les flames en el seu terme. Del Pertús a Roses i de Pedret i Marzà a Terrades tot era cendra i foc. Es van devastar 26.000 hectàrees en el que és l'incendi forestal més gran que hi ha hagut en les darreres tres dècades les comarques gironines i hi van morir quatre tripulants d'un hidroavió francès que es va estavellar a les muntanyes de Requesens. El dispositiu per controlar-lo va ser del tot insuficient, encara que es va evitar que afectés l'interior dels pobles. Després de la catàstrofe tot van ser desitjos de posar-hi mitjans per evitar que es repetís, però gairebé tot va quedar en voluntats. El que encara es desconeix, vint anys després, és si el foc va ser fortuït o provocat.


+ A l'esquerra, un carro funerari que es va cremar davant el cementiri de les Escaules; al mig, uns veïns apagant foc, i les flames al costat d'un aparcament de camions a l'N-II. Foto: MIQUEL RUIZ

+ Les restes de l'hidroavió que es va estavellar a la muntanya de Requesens els quatre tripulants del qual van morir. Foto: EL PUNT

+ A l'esquerra, un carro funerari que es va cremar davant el cementiri de les Escaules; al mig, uns veïns apagant foc, i les flames al costat d'un aparcament de camions a l'N-II. Foto: MIQUEL RUIZ

+ A l'esquerra, un carro funerari que es va cremar davant el cementiri de les Escaules; al mig, uns veïns apagant foc, i les flames al costat d'un aparcament de camions a l'N-II. Foto: MIQUEL RUIZ

La setmana del 17 al 24 de juliol del 1986 des de qualsevol punt de l'Alt Empordà es veia foc. El tòpic que una cosa crema pels quatre cantons aquell cop es va convertir en una llastimosa realitat. Les flames van començar entre el coll de Panissars i el Pertús i van arribar portades per la tramuntana –que bufava a més de 120 quilòmetres per hora– fins arran de mar a Colera –a l'altre extrem de l'Albera–, Cadaqués i Roses, i pel sud fins a tocar Figueres i Pedret i Marzà, en plena plana de la comarca. I en aquest punt només el fet que es trobés una punta de camp que s'havia cremat una setmana abans va evitar que penetrés als Aiguamolls.

Les imatges del primers tres dies –que van coincidir en cap de setmana– eren de pànic en pobles com Vilarnadal, Cantallops, Biure, Pont de Molins, Capmany o Sant Climent, on la gent sortia al carrer i es concentrava a la plaça ben espantada veient com les flames eren a tocar les cases i cremaven pallisses, corrals i granges. Apocalíptic, infern, pànic o por eren les paraules més repetides entre els afectats. Aquelles jornades, a molts pobles, ningú va dormir. «Les campanes tocaven sense parar i només es veia fum, cendra i feia molta calor, que amb la tramuntana seca que feia donava una sensació asfixiant», recorda una veïna de Cantallops.

La magnitud de la tragèdia va superar el dispositiu d'extinció. S'ha de tenir en compte que en només el primer dia i mig hi havia més de vuitanta nuclis de foc. A molts llocs es queixaven que ningú havia anat a ajudar-los. Els mitjans que hi van participar van ser una seixantena de vehicles, 400 bombers, a més d'hidroavions i helicòpters espanyols i francesos, soldats de la base militar de Sant Climent, que també va aportar-hi dos helicòpters més, i centenars de voluntaris. Evidentment dues dècades endarrere no es disposava de la tecnologia actual i un dels principals inconvenients a l'hora de fer el desplegament van ser les comunicacions –es van cremar més de 15 quilòmetres de fil telefònic– i molts pobles van quedar incomunicats. També els camions de bombers van tenir dificultats per accedir a molts llocs.

En els informes s'apuntava la tramuntana com l'element més advers a l'hora de fer front a les flames i una altra causa que va propiciar que s'estenguessin va ser que les nevades que havien caigut a la comarca l'hivern anterior havien trencat moltes branques dels arbres i un cop seques van ser un encenall idoni en un juliol calorós i sec.





Juliol del 1983 - 1.500 hectàrees als Àngels, Sant Grau i Sant Daniel, en plenes Gavarres

Juliol del 1986 - 26.000 hectàrees a l'Alt Empordà, on va afectar 31 municipis.

Agost del 1994 - 7.500 hectàrees als termes de Gualba, Breda, Riells i Viabrea, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Hilari, Arbúcies, Hostalric i Riudarenes.

Agost del 2000 - 6.000 hectàrees entre Garriguella i Roses, en ple Parc Natural del Cap de Creus.

Juny del 2001 - 1.771 hectàrees entre Cadaqués i Roses.

Agost del 2003 - 1.289 hectàrees a Maçanet de la Selva i Tordera.

Setembre del 2004 - 671 hectàrees al Montgrí als termes de Bellcaire, Ullà i Torroella.


 NOTÍCIES RELACIONADES

>L'accident de l'hidroavió i la mort dels tripulants

>Vint anys de l'incendi que va cremar 26.000 hectàrees a l'Alt Empordà

>«La sensació era de calamitat i que un país es cremava»

>«Es podria repetir una situació com aquella»

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.