Si existeix una població que sigui sinònim de muralles, aquesta és Montblanc.

Els murs de la capital de la Conca de Barberà, amb un perímetre conservat de 1.500 metres i una trentena de torres, són els únics que tanquen completament un nucli urbà a tot Catalunya, i per això es va declarar la vila conjunt monumental i artístic el 1947 i es va catalogar com a bé d'interès cultural. Malgrat això, l'aspecte actual de la muralla montblanquina ha estat fruit de més de trenta anys d'expropiacions, restauracions i reconstruccions, impulsades per l'Ajuntament.

Pel que fa a les muralles, construïdes al segle XIV, a partir del segle XVIII, i sobretot durant el XIX, se'n van anar degradant les torres i se'n van aprofitar els murs per fer cases.

La decadència del principal símbol de Montblanc va viure, però, el punt d'inflexió l'any 1971, en què es va començar el projecte per recuperar les muralles. Des de llavors, el consistori, amb el suport de la Generalitat i el govern espanyol, ha adquirit edificis abandonats, annexos a la muralla, per tal d'alliberar-la i tornar-ne a fer visible el perímetre. Les tasques de recuperació han permès retornar a la vila l'aspecte medieval, que el municipi promociona amb activitats com la setmana de recreació de l'època que es fa cada any amb motiu de la festa de Sant Jordi.

La vida a Montblanc, però, també ha mirat tradicionalment fora dels murs. L'expansió de la vinya, al segle XIX, va permetre un primer eixample fins que la crisi de la fil·loxera va despoblar el municipi. Actualment, mentre que els turistes centren la seva mirada a les pedres de les muralles, molts montblanquins giren la vista cap a l'exterior, on el creixement urbà multiplica els terrenys emmurallats.