Les guerres i la necessitat d'oferir protecció al municipi van ser els fonaments per a la construcció de les muralles. A la demarcació de Tarragona, la seva edificació sol estar vinculada a conflictes civils o amb el regne de Castella durant el segle XIV, que van dur el monarca catalanoaragonès a ordenar la fortificació d'alguns municipis. L'altra part de la història dels pobles emmurallats, el capítol de l'enderroc dels murs, sol anar vinculat al creixement demogràfic a partir dels segles XVIII i XIX, i també al decret de Nova Planta de 1716, segons el qual a poblacions com Batea (Terra Alta) es permet l'aprofitament dels murs per a la construcció de noves cases. Tot i la degradació i les escasses restes disponibles a alguns municipis (a Alforja, al Baix Camp, tan sols se'n conserva un mur a la plaça del Castell), les muralles continuen sent un esquer per al turisme cultural, de manera que algunes localitats, com ara Torredembarra, aprofiten per a oferir una imatge allunyada de la de destinació turística de sol i platja.

Mentre que l'atractiu turístic és innegable, la vida dins de muralles sembla que no té les mateixes garanties d'èxit entre els veïns. A Montblanc, segons Josep Maria Porta, director de l'arxiu comarcal, l'interior del nucli antic està «degradat en l'àmbit poblacional». Tot i el dinamisme comercial, molts montblanquins han optat per residir fora del recinte emmurallat: segons les xifres, només un miler dels més de 6.000 habitats del municipi han escollit viure al nucli antic. L'altra cara de la moneda la trobem a Tarragona, on la Part Alta s'ha convertit en un dels barris de moda de la ciutat. Passions a banda, però, la llista d'inconvenients per als residents és llarga i inclou, entre d'altres, humitats, problemes de circulació i limitacions a l'hora de fer reformes.