diumenge, 16 de juliol de 2006
> De Roma al segle XXI
A.P..
Tarragona
|
+ A dalt, vista de Tarragona al segle XVI dibuixada per Anton van den Wyngaerde. A baix, imatge actual de la ciutat des de l'edifici del Banc Atlàntic. Foto: EL PUNT
|
L'arqueologia, els documents escrits i les il·lustracions de pintors com les del flamenc del segle XVI Anton van den Wyngaerde (recollides a l'exposició del 2003 El Renaixement de Tàrraco) han permès reconstruir la història de les muralles de Tarragona, el monument romà més antic de la Península Ibèrica, que han estat objecte de remodelacions, ampliacions i enderrocs durant més de dos mil anys. Els romans, que van desembarcar al lloc que després va anomenar Tàrraco el 218 aC, van iniciar entre el 217 i el 197 aC la construcció d'un primer perímetre defensiu que va envoltar la part alta. Prop de cent anys després, la població romana va viure una remodelació dels murs, que van arribar fins al port i les actuals plaça de braus i estació de tren. D'aquesta manera, el recinte emmurallat d'època romana cobria una superfície que la ciutat, un cop desaparegut l'imperi, no va recuperar fins al segle XX. La decadència medieval va portar, doncs, a l'abandó dels murs fins al segle XII, en què es reconstrueix la banda de la part alta, i el segle XIV s'amplia amb l'edificació de la coneguda Muralleta o Mur Nou, que seguia aproximadament el traçat de la Rambla Vella, resseguint les restes del circ romà. A partir del segle XVI, els canvis en els murs de la ciutat van venir de la mà de la construcció de baluards defensius fins a mitjans del segle XIX, data en què s'inicia la degradació dels murs i el seu enderroc. Actualment, Tarragona tan sols conserva de manera parcial les muralles ciclòpies que embolcallen la part alta, considerades patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Tot i això, episodis com el viscut la tardor passada, en què es va produir un despreniment de part del mur, mostren, segons els arqueòlegs, la necessitat d'una restauració a fons del monument.
|
)
)
