Actualment, per ser advocat a l’Estat espanyol és necessari tenir el títol de llicenciat en dret i incorporar-se al col·legi d’advocats del territori, on es pretén exercir la professió. És a dir, que un novell llicenciat pot pledejar davant un tribunal gairebé l’endemà de sortit de la facultat sense haver trepitjat mai un jutjat. Una realitat impensable a la majoria de països europeus, com ara França i Alemanya, on s’exigeix una formació pràctica abans de defensar els interessos aliens. El cert és que, a Barcelona, i en qualsevol ciutat de l’Estat, la persona acabada de llicenciar en dret cerca un despatx per aprendre-hi l’ofici, l’anomenada passantia, durant un o dos anys i després és con tractat en un bufet o munta el seu despatx.

L’avantprojecte de llei d’accés a les professions d’advocat i procurador, recentment aprovat, persegueix regular-les i adaptar l’ensenyament universitari a l’espai europeu d’educació superior, conegut com el procés de Bolonya. Un canvi legislatiu, que s’afegeix dos més (la relació laboral dels advocats i les societats professionals) que ha obert un intens debat en el món acadèmic i el professional.

«A Barcelona hi ha més advocats que a tot Anglaterra, on els estudis per exercir d’advocat són molts cars i es fa examen duríssim», afirma Alfonso Hernández-Moreno, advocat i catedràtic de dret a la Universitat de Barcelona, per afegir-hi que la situació actual de la professió és «dramàtica» perquè «els despatxos cada cop són més exigents i les universitats ofereixen menys estudis i més fragmentats». Hernández-Moreno considera «imprescindible» la nova llei per exigir als futurs lletrats una praxis obligatòria i que superin un examen per verificar els seus coneixements. Hi afegeix que tant els continguts teòrics que dóna la universitat com els pràctics dels bufets professionals «són dos papers insubstituïbles» que cal preservar, mentre recorda la dita del seu ram: «Un advocat es forma com a mínim exercint 10 anys la professió.» Tanmateix, en el món acadèmic, hi ha veus crítiques amb la llei perquè la consideren «centralista. Per exemple, exposen que l’examen, que es farà idèntic a tot l’Estat, oblidarà el dret civil de Catalunya.

Els representants dels futurs advocats són contraris a la nova llei. El Grup d’Advocats Joves de Barcelona (GAJ) –comissió del col·legi barceloní, a la qual s’hi poden inscriure els lletrats de 39 anys en avall– afirma que aquesta llei és innecessària perquè l’argument tradicional per fer limitar l’accés a la professió era l’augment massiu de llicenciats en dret i de col·legiats, realitat que en els darrers anys no es produeix pas. Al Col·legi de Barcelona hi ha prop de 18.000 lletrats que exerceixen en els partits judicials des d’Arenys de Mar fins a Vilanova. Del total de lletrats, 2.519 (un 14%) són membres del GAJ, xifra que no significa que hi siguin tots –la inscripció es voluntària–, ja que en el col·legi barceloní més de la meitat dels advocats són menors de 40 anys i homes, tot i que per sota dels 35 anys les dones són majoria. El repte del GAJ és defensar els interessos i inquietuds dels joves advocats, i entre les seves activitats formatives hi ha cursos pràctics i gratuïts, que són una salvació per a la majoria que no pot pagar-se uns màsters escandalosament cars.

BUFETS AFAMATS
Mentrestant, els despatxos d’advocats consultats es mostren prudents a l’hora de valorar els canvis legislatius del sector en espera dels reglaments que els desenvoluparan, com ara la que des del febrer passat els obliga a fer un con tracte especial dins la Seguretat Social a tot advocat col·laborador en lloc del contracte mercantil, que significa un major cost. Tanmateix, la professió no perilla. Els bufets de renom com ara Uría Menéndez i Cuatrecasas coincideixen a afirmar que estan «en fase de creixement» i aposten fort per la selecció de joves advocats, que després de passar exhaustives proves són contractats amb sous d’uns 28.000 euros bruts l’any. «Aspirem a ser una escola d’advocacia i com que oferim molt bona formació ens troben que un cop formats els advocats se’n van amb algun dels nostres clients», afirma Mariona Sicoi, secretaria general de l’oficina de Barcelona d’Uría Menéndez, bufet que té previst contractar aquest anys 60 lletrats, 20 dels quals a Barcelona. A Cuatrecasas, l’any passat van contractar un centenar de llicenciats en dret, xifra similar a la prevista en guany. Els estudiants en pràctiques són una de les seves principals fonts de reclutament, explica el seu director de Recursos Humans, Esteban Ciria.