Tot i les reticències d’uns quants sectors als canvis en l’accés a la professió, el cert és que, per a d’altres, la formació que actualment reben els futurs advocats té uns quants buits. Per exemple, l’oratòria. Per molts novells, no resulta gens fàcil entrar en una sala i començar a parlar en públic, encara que durant anys d’estudi hagin après bé la lliçó. I és que el do de la paraula no es pot adquirir mitjançant la memorització.
«A les universitats més prestigioses dels Estats Units l’oralitat és una de les tres úniques matèries que s’imparteixen durant el primer any de la carrera de dret», explica l’advocat Jordi Estalella, que va veure que s’exhaurien les places de la darrera convocatòria del curs que fa als col·legiats de Barcelona.
Ensenyar els lletrats a utilitzar expressions, gestos i posicions per convèncer el jutge o el tribunal és un dels objectius del curs. «Les mans són signes de sinceritat. Quan un obre les mans està dient ‘sóc sincer’», sosté Estadella com a exemple dels coneixements que intenta transmetre amb el mètode. També els ofereix unes quantes claus per ajudar-los a improvisar un discurs, o a exposar un informe final. I els aconsella que perdin la timidesa quan es posin la toga. Com si d’una teràpia de xoc es tractés, a uns quants dels seus alumnes de l’últim curs els va fer pujar a la taula davant d’una cinquantena de companys per exposar arguments en un cas fictici.
El lletrat resumeix la filosofia que intenta transmetre als seus alumnes: «No desitgis al jutge el que no desitjaries al teu millor amic.» En tot cas, recomana als advocats que observin les reaccions del seu interlocutor. «Si el veiem que perd l’atenció, hem de canviar de discurs», diu.
Per Estadella, l’error més comú entre els joves advocats que acaben de començar a exercir la professió es troba en la utilització de la veu: «Es tendeix a abaixar molt la veu, a no emfasitzar, a parlar molt ràpidament i a no recapitular.» I adverteix que, de vegades, «la conseqüència de preparar molt el cas no és guanyar-lo. Hi influeix més la comunicació».
