diumenge, 28 d'octubre de 2001
>
David Colomer: «L'humor permet suportar l'absurditat del món en què vivim»
L'escriptor ha reunit onze narracions al llibre «Danys col·laterals»
IMMA MERINO
.
Girona
David Colomer observa que el món és absurd i també prou tràgic. De la seva observació, del seu escepticisme, del seu humor i també del seu desig de venjar-se contra l'absurditat han sortit les onze narracions reunides a Danys col·laterals, llibre publicat per Quaderns Crema. Colomer, redactor d'Esports al diari El Punt, havia publicat deu anys enrere Préssecs i dièsel, el seu primer i fins ara únic llibre. L'escriptor, nascut a Barcelona l'any 1970, considera que aquest temps sense publicar li ha permès aprendre l'ofici d'escriure: «Podar el que sobra, treure el gra de la palla, al capdavall, reescriure.»
+
David Colomer, redactor d'Esports al diari El Punt, afirma que als estadis de futbol s'aprèn molt sobre la condició humana.
Foto:
MIKEL LABURU.
|
Un golfista obsessionat a acabar un recorregut mentre constata que totes les boles que colpeja cauen en una mateixa bassa; un venedor de cotxes que ensopega a la feina amb un antic company de col·legi que du un rellotge millor, té el cotxe de luxe que voldria, sedueix la dona que desitja i, evidentment, li guanya els clients; un jubilat que no aconsegueix esborrar-se d'un canal de pagament; un astronauta que, dins una nau espacial, només viu pendent de saber els resultats del seu equip de futbol; un agent de borsa que de sobte ha de pagar per entrar a casa seva; un home que té al·lèrgia a la dona de la qual s'enamora. Aquests són alguns dels personatges imaginats (una imaginació inspirada per l'observació de la vida quotidiana en aquesta societat del benestar plena de paranys) per David Colomer que apareixen a Danys col·laterals, un títol que l'escriptor no voldria que dugués a la confusió: «No és un llibre sobre atemptats i bombardejos.» És, apunta Colomer, sobre l'absurditat del món en què vivim. «En el fons, però, aquest món m'està bé. Sóc un escèptic, però també un conformista. L'únic que reclamo és queixar-me i, de fet, venjar-me. Escric per venjar-me, sigui de l'esnobisme, del consumisme o de l'estat que ens controla i alhora ha deixat de vetllar per nosaltres. I també per riure. L'humor permet suportar l'absurd», comenta. David Colomer projecta una mirada distanciada i irònica respecte als seus personatges, però espera que el lector no hi percebi una actitud prepotent: «Si em ric d'ells, és perquè em ric de mi mateix. Jo hi sóc, en tots aquests personatges. Sóc el tipus que pateix d'aerofàgia. Sóc el jubilat que s'aixeca a la nit de puntetes per veure pel·lícules porno.» En relació amb la inquietud que travessa les seves narracions, Colomer apunta: «Una sensació d'indefensió. També que no decidim sobre les nostres vides i vivim en una mena de llibertat condicionada.»
Després de Préssecs i dièsel, el seu primer recull de narracions, David Colomer ha tardat deu anys a publicar de nou. «Aquest temps m'ha anat bé per adquirir una certa disciplina. Crec que m'ha servit per aprendre a podar el que he escrit de manera salvatge, gairebé compulsiva. Quan em poso a escriure, sóc un home boig. Però m'he adonat que l'ofici d'escriure és reescriure, treure el gra de la palla. Quan tens 21 anys, l'edat en què vaig publicar per primera vegada, és difícil que ho sàpigues si no ets un geni. I jo no sóc un geni. Amb el temps, però, em sembla que començo a tenir un jardí literari més o menys ordenat.»
|
)
