| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dilluns, 17 de març de 2003 >
La síndrome de budell irritable afecta un 30% de la població i sobretot les dones
L'aparició d'aquests trastorns funcionals digestius va lligat a situacions d'estrés o tensió emocional
NÚRIA ASTORCH . Girona La síndrome de budell irritable és un conjunt de signes i símptomes que posen de manifest l'existència de trastorns funcionals en la part baixa de l'aparell digestiu. Aquesta síndrome provoca dolors i/o pesadesa abdominal després dels àpats i alteració en el ritme de les deposicions, alternant-se els quadres de restrenyiment amb els de diarrea. Un 30% de la població pateix alguna vegada a la seva vida aquest tipus de trastorns, els quals provoquen un 40% de les visites als digestòlegs. Es tracta d'una malaltia crònica, de la qual es desconeix la causa i per a la qual no hi ha curació. L'aparició d'aquests trastorns està estretament lligat a situacions d'estrés o tensió emocional. El perfil de persona afectada és el d'una dona d'entre 15 i 50 anys. La síndrome de budell irritable és un trastorn que es caracteritza, en molts casos, per una alteració en el moviment dels budells -des d'espasmes fins a aturades- com una reacció davant de situacions de tensió emocional. El doctor Ferran González-Huix, del servei digestiu de l'hospital Josep Trueta de Girona, afegeix que, d'acord amb els darrers estudis sobre aquesta síndrome, hi ha un altre grup d'afectats que es caracteritzen per tenir hipersensibilitat visceral, és a dir, que perceben els moviments normals dels budells. Contràriament al que es pugui pensar pel nom d'aquesta síndrome, la persona que té aquest trastorn no té el budell irritat o inflamat ja que aquest no es deu a cap lesió o alteració anatòmica del tub digestiu, sinó que és causat per una anomalia en el funcionament de l'aparell digestiu. Irritable es refereix més aviat a la hiperactivitat dels nervis que controlen els músculs del budell o a la hipersensibilitat de les terminacions nervioses d'aquesta part. Aquest tipus de trastorns són crònics però apareixen de manera intermitent, amb èpoques de millora i altres d'empitjorament. Malgrat que no existeix un tractament curatiu, sí que n'hi ha per alleugerir els símptomes amb l'objectiu d'atenuar les molèsties i disminuir la freqüència amb què es presenten els quadres aguts. Factors desencadenants Hi ha tres factors que desencadenen l'aparició dels trastorns. En un 70% dels casos, aquesta síndrome està associada amb situacions d'estrés, angoixa, nerviosisme o depressió. En una part dels afectats, el tipus de dieta -menjars greixosos, flatulents, etc.- juga un paper molt important i per últim, també hi ha una certa predisposició genètica a patir aquest tipus de trastorns. Si bé es tracta d'una síndrome sense implicacions greus en el pronòstic de vida, produeix, en els afectats, un impacte important en la qualitat de vida. En els darrers anys ha augmentat la intensitat de les investigacions a l'entorn d'aquests trasto rns perquè és causa de baixa laboral i té uns costos socials i sanitaris molt elevats. Als Estats Units, l'absència del lloc de treball o d'estudi i els tractaments mèdics dels afectats per aquesta síndrome representa un cost de 25 bilions de dòlars. |
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|
>
Localització del dolor.
> CRITERIS DE ROMA > ALGUNES DADES > TRACTAMENT > La pròxima plan > Informar, el millor remei |
 | |||
|