dilluns, 17 de març de 2003
>
Informar, el millor remei
NURIA ASTORCH
.
|
Les persones afectades per aquesta síndrome sovint acudeixen als metges després de mesos de patiment i el que volen saber és si pateixen una malaltia greu, cancerígena. «El que cura molt el pacient amb síndrome de budell irritable és explicar-li molt bé en què consisteix aquesta malaltia», afirma el digestòleg Ferran González-Huix. Aquest especialista manté que facilitar als afectats informació sobre el tipus de trastorn que pateixen té un doble efecte. «D'una banda, li treus angoixa perquè li dius que no té res greu i, de l'altra, tenint en compte la importància del factor emocional en aquesta síndrome, el fet de treure-li angoixa l'ajuda en la seva recuperació», argumenta. González-Huix és conscient, però, que la teràpia de la comunicació amb el pacient es fa difícil de dur a la pràctica en l'actual sistema sanitari públic, caracteritzat per la massificació i la falta de temps de què disposen els metges per atendre els pacients.
Anys enrere, quan es tractava d'una síndrome força més desconeguda que ara, els metges havien de sotmetre els pacients a un munt d'exploracions i proves per descartar l'existència d'altres malalties. Algunes d'aquestes proves, com les colonoscòpies, són agressives per als pacients: una de cada 1.000 acaba amb una perforació del colon. Avui en dia, existeixen uns criteris, anomenats de «Roma» -que apareixen reproduïts a baix-, a partir dels quals ja es pot fer un diagnòstic positiu de la síndrome de budell irritable sense necessitat de recórrer a les proves esmentades. Aquests criteris són aplicables a pacients més joves de 45 anys i sense cap símptoma d'alarma. Els vòmits i la presència de sang a la femta són signes d'alarma.
|
)
