 |
ELS TOP 7 DE Insulta en català 18/03/2005 00:01
|
Ens afegim a la campanya del parla català amb les dents que
espeteguen. Us incitem a elaborar un insultòdrom amb termes
nostrats i genuïns que ens permetin dir el nom del porc amb la
màxima naturalitat. Insults antics i futuristes, des del
mític tros de quòniam al pederasta esgarriacriatures,
passant pels cagamandúrries, els picaplets i els pixatinters.
_ _
_ Us demanem, doncs, insults en
català. Perquè un bon insult mai no és insuls. El
millor missatge rebrà un exemplar de El codi da Vinci
de Dan Brown, per gentilesa del Vaticà, l'editorial
Empúries i la llibreria virtual llibres.com.
1. La finezza catalana (Helbert Socarrat)
Repicatruges (repicar, en el sentit de grapejar, i no pas truges, en el sentit estricte…), Penjamarrans, Matagossos, Cremacebes, Camaterrossos, Penjalloques, Capadiables (capa, de capar amb una eina esmolada), Llepacrestes (uf! n’està farcit! d’aquests –aduladors-), Buscaroques (res de mineralologia, res, res…oi senyor cardenal?), Caga-selles (porcs! que en som d’escatològics els catalans. Mira que fer el femer davant de casa…) i Matanotaris, i Matanotaris i Matanotaris (algú vol alguna explicació? gràcies) i Cullereta (Cap-gros!), Socarracristos (socarrar, en el sentit de cremar) i Cap-aigualit (així…suaument…amb finezza).
2. Escatològics (Xavi)
# Mon pare sempre s'ha cagat en moltes coses, en moments de cabreig: en l'olla (típic), en l'ou ferrat (variant fast-food de l'anterior?), en les cinquanta vegades (sic). "Me cago en l'olla, cinquanta vegades i l'ou ferrat!". Aquest ou em té encuriosit des de petit..
3. Ornitològics / Més bèsties (Josep M.Bargalló)
# Insults amb nom d'ocells: gamarús, cap de pardal, cap d'estornell, mussol, tòtil (ai no, que és un amfibi), gallina, gall, gallimarsot, aligot, arpellot, colltort, estruç (encara que queda l'insult més carallot si dius bestrús), botxí, miloca, capsigrany, passerell, fredeluga, mallerenga, mastegatatxes, garsa, pardal.
# Posats a fer, ara em venen més animals: Papallona, paparra, corcó, mosca saballonera o mosca collonera.
4. Renec blasfem gruixut (Greendog)
Ja sé que no és ben bé el mateix un insult que un renec, però no me'n puc estar. El vaig sentir a un home de pagès ja fa força anys i em va deixar de pedra. Agafeu-vos que és fort: "Així baixés el cap de Déu cagant estelles i es clavés en el mamelles de la santíssima mare de Déu". Ho sento si he ferit alguna susceptibilitat, justament aquests dies...
5. Errata de sacristia (Moisès Maimó i Manso)
Rosegaaltars, Mastegaciris, Mastegaparenostres, Beates, Missaires i no torno a començar per no fer-me el Plaga.
6. -Amb denominació d'origen-
# De Castelló de la Plana (albert)
Manillar catxo (persona que és poca cosa) "n'hi han homens, homenets, cagabandúrries i manillars catxos"
# Del Baix Camp (Josep M. Bargalló)
Els havia sentit de petit al meu poble (Mont-roig), espero que encara estiguin en actiu: malandando, consueta, desmanegamanigues,
# Insults deltebrencs (Ignasi Ripoll)
Apart de que m'havia deixat el carnús de toma i el carnús de riu, us passo un recull personal d'insults del Delta: Bufalleixes; plantiste (Pilota; copet de ratera, atarantat, coloformat i tocat pel líquid (atontat); gentola, o genteta de got i ganyivet (borratxos i busca raons); xica garrona (bruta; budells de dones (criticones); cutxamandera, cutximander i càquera (també criticones); "la compongo" (embolicadora); gos (dròpol); mandruquer i batxiller (tafaner); xompo, patut i empanat (poca traça); tenca ovada , tenquilla, plumilla i pesadilla (molestadores); matutero (lladre o furtiu); esquilapámpoles; més replicón que Ixardo; pixaaurelles (impertinent); vas tort, vas més tort que un sac de guiatos; galivà pardo (inexpert); encara no has canviat les dents, o tens falta d'assoleiar (infantil); estás a la parra verdadera!; mil duros de mal tens al cap!; tens sortides de vaquero; caveres (mal vestides); més agarrat que un xotis; poll revivat (viu).
# al País Valencià insultem amb allò quotidià (el tio Rosa-santa)
La major part dels insults encara vius a les comarques valencianes tenen a veure amb el lèxic de la vida quotidiana. És el to, i la no relació entre el mot usat i el etma tractat, qui converteix els mots més innocents en paraules feridores: Entre els insults més habituals hem d'asenyalar els vegetals ( meló, bajoca, ceba, parrús, albercoc, flor-i-col, bleda...) i els animals (gos, rabosa, rabosot, paixerell, cullerot, renoc, gallina, haca, cavallot, ase, ruc, vaca, cuc...)
7. Insult eutanàsic (Helbert Mc.d'Helena)
VERBIVORICIDA: 1. Aquell que extermina verbívors i tot allò que han fet, fan o poden fer. 2. El qui fa ús de substàncies verbivoricides. COMPTE!: I. Aquesta aportació pot ferir la vostra sensibilitat. II. Llegir-la no mena, necessàriament, a l'apostasia i/o a la redacció de D.V.A. III. Si teniu algun dubte, consulteu el vostre Diccionari de confiança. IV. Mantingueu-vos a l'abast de tothom que vulgui fomentar l'ús de la seva llengua. Ja ho sabem ara: abans de la Paraula, fou l' Insult.
|
|
