 |
ELS TOP 7 DE Verbs impossibles 18/06/2004 06:00
|
Els verbívors ens delim pels verbs, siguin possibles o impossibles. Som capaços de ploure, per dins o per fora, i comunicar-ho al món com cal: "ploc". En algun cas, la improbabilitat del verb és més sagnant. Per exemple, al capítol XLII de la segona part de El roig i el negre (recentment traduïda per Ferran Toutain a la magnífica col·lecció de clàssics de Destino) de Stendhal hi llegim:
El comte Altamira em va explicar que, la vigília de la seva mort, Danton deia amb la seva veu gruixuda: "És ben curiós, el verb guillotinar no es pot conjugar en tots els temps. Es pot dir: em guillotinaran, et guillotinaran, però no es pot dir: m'han guillotinat".
També Jean Cocteau, protagonista de la fauna d'aquesta setmana, exposa dubtes sobre el verb aimer (estimar):
El verb estimar és un dels més difícils de conjugar: el seu passat no és pas simple, el seu present només és indicatiu i el seu futur és sempre condicional.
Us demanem, doncs, verbs impossibles en algunes de les seves múltiples formes. El missatge més destacat rebrà a casa un exemplar de l'edició facsímil de l'opuscle Jocs de paraules i jocs de memòria de Joan Amades, per gentilesa d'Edicions El Mèdol i de la llibreria virtual llibres.com.
1. Avals / Xeiè
Si vas al banc a demanar un crèdit, hipotecari o no, no pots "avalar-te". Si més no, a mi i en el meu banc, no m'ho deixen fer.
2. Fer anys no té futur / Miquel Bohigas
Jo no puc dir: diumenge faré 51 anys. Més ben dit: sí que ho puc dir, però no ho puc assegurar (per si de cas, me'n vaig a fustejar).
3. Estic dormint / MontseMu
La frase "Estic dormint" només pot ser certa si parlo en somnis i si a més a més en sòc conscient (això tindria molt mèrit...)
4. Ejacular / Emili, de Xàtiva
Ella ejacula.
5. Dipejar / Bodeler
Fa poc m'he creat un blog. He llegit que en català, el Termcat recomana dir-ne Dips. Doincs bé, ja tinc el meu dip: http://www.blogg.org/blog-2648. Tant si volem que dipejar signifiqui el fet de crear-ne un com el fet de mantenir-lo/ actualitzar-lo enviant-hi nous articles (dipets?)... el verb pot ser fins i tot reflexiu: Em dipejo constantment. La Maria es dipeja cada dia (res a veure amb masturbar-se, no, vol dir que escriu-envia continguts diàriament). Dipeges o treballes? Però fixeu-vos que sota una aparença flamenca s'amaga la seva impossibilitat (impotència?) a la forma passiva: Les formes següents *He estat dipejat *Han estat dipejades ... no són vàlides.A no ser que estem de conya o que hi posem cometes, és clar! Efectivament, dipejar és un verb que descriu una acció que ningú no pot fer per tu, exactament igual que "barrufar" ;-)
6. Un zoològic impossible de plagiar / Verbívor Absolt
Tinc un zoològic a casa, però com que hi pasturo jo com a verbívor, em sembla que passen fets molt estranys. Fixeu-vos: el meu ase BRUNZEIX (sovint fins i tot REFILA), el cavall MIOLA, la meva granota BRAMA, tinc uns coloms que RENILLEN, una girafa que XIULA i abans CLACAVA, tu!, un LLEÓ que PARRUPA (si algun dia el sento que ZUMZUMEJA us ho faré saber, però de moment no ha passat), un brau (anti-taurí, de potes a banyes) que RAUCA i BELA i el meu gosset MUGEIX quan entren abelles tropicals que UDOLEN, vespes (no motocicletes! no us confongueu ara) que ESGUELLEN, i una lloba fantàstica CLAPEIX (de clapar ja clapa, ja, però això és un altre assumpte). Sincerament, heu de venir, esteu totes i tots convidats, és un espectacle surrealista, dalinià. Per cert, vull comprar un conill que CLAQUI…en teniu cap?
7. Gugu tata / Mc Cook
M'agradaria veure algun dia un infant que, quan un adult li demanés amb cara d'estúpid i veu estrafeta "com et dius?", li respongués: "encara no sé parlar!".
|
|
