 |
ELS TOP 7 DE Anasagasti de plasti 24/10/2003 06:00
|
La próxima retirada de la vida política del diputat del PNB Iñaki Anasagasti ens inspira un fòrum capil·lar. Anasagasti ha arribat a batejar una mena de pentinat d'alopècic que implica deixar-se créixer els cabells d'una banda perquè tapin la closca pelada. Segons com, si fa molt de vent els pèls se'n van cap a l'altra banda i tot plegat ens mostra un espectacle lamentable. Això seria un "pentinat a l'estil Anasagasti".
¿Quants noms propis podem associar a un pentinat, un vestit o un complement? Hi ha exemples històrics: com els monyos Gurugú (pel topònim d'una muntanya important en la guerra del Marroc) fins als mediàtics: bigotis a l'estil Iñigo (llarg i pelut, en forma de U invertida) o Dalí; calbs a l'estil Yul Brinner o Kojak (Telly Savalas)... També hi entrarien les teories etimològiques sobre peces de vestir com ara les rebeques o els cardigans.
Aquesta setmana, el missatge més destacat rebrà a casa un exemplar del llibre recomanat: el poemari "Fibromiàlgia i tu" de Darrutri per gentilesa de l'autor i de la llibreria virtual llibres.com.
1. La Susupits El record històric d'una actriu nord-americana capaç de donar el do de pit, enfila en Vicenç dalt del podi:
“La Susupits era una actriu no gaire bona, americana, molt despampanant, rosa platí i amb un físic molt espectacular, sobretot pel seu pitram que lluïa amb orgull. Va tenir certa fama durant els anys 30 i 40. Va participar en pel.lícules bastant tronadetes i de poca importància. En realitat el seu nom no s'escrivia Susupits , literalment, ( potser Suzu Pitts ? )hauria de buscar-ho, però la gent l'anomenava així, com anomenava Jon Vaine a John Wayne o Grassa Quelli a Grace Kelly. Simplement els feia gràcia aquest nom tan peculiar i que associaven a dones ben formades i generoses en les seves formes físiques. Les persones, sobretot de més de 70 anys, sabran de qui parlo.”
2. Més modernet... Destaquem especialment l’actualitat dels pentinats de Judit CP
“Veig que tots us remunteu als anys de la picor (picor de cap..?) Què me'n dieu dels cabells de GOKU que tenen molts nois quan es lleven (i alguns quan van pel carrer també, és allò que ara en diuen "efecto wake up", o sigui "efecte embullat d'aixecar-se de dormir"); i de les cues de l'ARARE?”
3. El Coll Nar6 recupera un clàssic entre els clàssics:
“…no hem d'oblidar el famós (per les nostres àvies) "Coll Pèrquins" popularitzat pel també famós actor Anthony Perkins, i que consisteix en un coll mig alt, rodó, sense solapes, especialment utilitzat en jerseis de punt. (P.S. també es pot pronunciar "coll perquins")”.
4. Xamberg o xamberga No podem deixar de banda el xamberg del mariscal Xeiè:
“El mariscal francès Charles de Schömberg (1601-1656) va donar nom a una casaca militar, Xamberg, en que el folre, voltant la roba, formava les solapes i les botes de les mànigues, una sola peça, vaja! Ell i els seus soldats la duien durant la guerra dels Segadors.”
5. Una de barrets... / Més barrets / ... i una més de barrets Ens traiem el barret davant la lliçó magistral d’Alexandre Lloreda:
* “... barrets com els de Carmen Miranda, actriu de cine i ballarina, que actuava portant-ne un ple a vessar de fruites de tota mena. Les peres, plàtans, pomes, etc. ballaven amunt i avall però mai arribaven a caure. Curiosament, des de fa un cert temps una cadena de supermercats de fruites s'anomena Carmen Miranda.”
* “Hi ha un tipus de barret anomenat Panamà. És de molt bona qualitat, es fa a mà i la seva millor qualitat és que és extraordinàriament flexible -el pots rebregar, retorçar, enrottlar i sempre recupera la seva forma. És el barret ideal per a pentinats tipus "mohicà" o "arriba España", per a monyos "ferrussolians", cabells electritzats de Goku o Eraserhead (Cabeza Borradora). Fins i tot serviria per dissimular les orelles Dumbo o els pentinats Peter Lorre o Escurçó Negre. Perfecte, oi?”
* “En hongarès, "boina" es diu "baret". Llàstima que la manca d'una "R" (al costat de l'altre existent) ens privi d'un curiós cas d'agermanament lingüístic catalano-magiar.”
6. Un sant tiberi Estràmpol Isard posa en qüestió els sants tiberis de la casa Santiveri:
“No he tingut mai el plaer de conèixer el Sr. Santiveri, propietari de la cadena de botigues de règim alimentari que porten el seu nom. Però sempre me l'he imaginat gras i feliç, com Don Pío del "Pulgarcito" de la meva infantesa, en què aquestes botigues ja existien. Ben segur que això és degut a l'evocadora imatge que, en flagrant contradicció amb els productes que ven, destil·la el seu nom: la d'un "sant tiberi"!”
|
|