 |
ELS TOP 7 DE TORNEM A LA FEINA 13/09/2002 06:00
|
Per celebrar (sic) el retorn als dies feiners us proposem aquest fòrum professional que consisteix en activitats laborals presents en frases fetes.
Al·lusions al fascinants móns de la sanitat ("fer lletra de metge"), l'ensenyament ("passar més gana que un mestre"), el tèxtil (el mític "calaix de sastre") o els cossos de seguretat ("idees de bomber").
Aporteu les vostres al·lusions professionals a aquest fòrum. La millor aportació de la setmana rebrà un llibre introbable i signat per l'autor: l'avui descatalogat "Manual d'enigmística" de Màrius Serra (Columna, 1991). Com sempre, per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com .
1. Qui té el cul llogat, no seu quan vol
La uoqui Judit Cervelló, aconseguiex un relat carregat de dites per donar i per vendre:
"Ai, l'anar a treballar...! Els grans diuen que avui ja no es treballa de sol a sol com abans, i és clar que no, ara l'electricitat ja ha és a tot arreu i per això molts fem més hores que un pastor, però és clar, qui té el cul llogat no seu quan vol i és que van les lleis per on volen els reis; això em fa recordar que a casa sóc el rei perquè ningú em fa la llei: negoci propi doncs! Val més ser cap d'arengada que cua de lluç. Però com diuen a pagès "el llaurador sempre l'erra si aparta els ulls de la terra", als negocis hi has d'estar a sobre i n'has de saber, el mercader a la plaça, i el menestral a casa, tu! I és que si el negoci no te'l creus et passa com al sabater que, diuen, és el més mal calçat. Sí que se'n pot aprendre de les coses, tot bon cavaller cau del cavall i no hi ha pagès que no faci un solc tort; l'important és posar-hi ganes, moltes ganes, hom sap que llaurar de burret i cavar de xiquet, collita de pet. I si no te'n surts, sempre pots canviar d'ofici, però és clar, 12 oficis 13 misèries o com també es diu "home de molts oficis, mestre de res". N'hi ha un d'ofici que sembla força senzill, com a mínim n'hi ha molts que s'hi dediquen: el de polític. Són necessaris, però ja ho diuen "a falta de bons, mon pare és alcalde". A vegades sembla que als parlaments i ajuntaments hi ha més metges que malalts!. Potser és pel sou, que va assegurat i ja se sap que músic pagat no fa bon so. I no paren de queixar-se que la seva responsabilitat és molta. Ja ho crec que sí, d'això es tracta, oi? Qui siga confrare, que prenga candela!"
2. Sant tornem-hi.
Núria Canyelles posa fil a l'agulla, amb unes dites de caire internacional, "pencant com un negre i fent una feina de xinos."
3. Algunes dites d'oficis, generin o no beneficis.
L'Ignasi ens fa arribar un bon recull de dites relacionades amb els oficis, generin o no beneficis, d'entre les quals destaquem les següents: "Com més brut el cuiner, més gras l'amo - Si la gent no sopés , els metges no dinarien - Plet acabat, l'únic que guanya és l'advocat - Advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos."
4. La feina perfecta.
L'Oriol i en Pep Vinyals estan d'acord que la fòrmula de la feina perfecta consisteix a tenir el sou d'un ministre, i les vacances d'un mestre; discrepen però, sobre si la millor feina és la d'un guàrdia urbà o la d'un capellà.
5. Al gust de tothom.
En Pep ens fa arribar un missatge que no gosariem "tippejar": "hi ha tres maneres d'esmenar els nyaps, segons les professions: Els arquitectes tapen els errors amb plantes; els cuiners ho fan amb salsa, i els metges amb terra."
6. Treballadors singulars.
La singular treballadora Roser Carol ens presenta un bon recull de dites més o menys personalitzades. Podem trobar-hi entre d'altres: "El rector de Mata, una espardenya i una sabata. / Collons, i no glans, deia el rector de Sants. / El carboner de Brocà, quan té llenya no té pa. / Si Barcelona empobrís i quedés sense diners, tornarien a aixecar-la els sastres i els sabaters. "
7. Oficis contra Verbàlia.
L'aportació de Cristina Nolla ens ataca obertament. Segons ella "hi ha dos oficis que van contra l'alfabet: el cansalader (cansa la D) i el matalasser (mata la C)."
|
|
