 |
ELS TOP 7 DE Marmitó la icona 22/02/2008 00:00
|
Ramon Marí Mayans, en una carta a "El Periódico" el dijous passat 14 de febrer, exposava un error de traducció automàtica que eleva la traïció mecanitzada a la categoria d'obra artística. Explica Marí que té problemes amb el telèfon. Al 1002, Telefònica l'aconsella consultar per Internet l'estat de la seva avaria. Ho fa, però topa amb un missatge que no comprén. A la pantalla sorgeix "Marmitó sobre la icona per veure el detall de l'avaria". Marmitó? El senyor Marí no coneix pas aquesta paraula. De primer, creu que serà un nou tecnicisme informàtic que se li escapa, però quan consulta el Diccionari de l'IEC topa amb aquestes dues definicions de marmitó: "1. Persona que fa de rentaplats. 2. Persona que està al servei del cuiner". Desconcertat, visita la versió en castellà de la pàgina de Telefònica i, de sobte, ho entén tot. El missatge que ara llegeix en castellà il·lumina el sentit del missatge incomprensible en català: "Pinche sobre el icono para ver el detalle de la avería". Pinche? El traductor (automàtic) ha transformat la forma verbal pinche en un substantiu (de cuina). Naturalment, ningú de Telefònica ha tingut cap interès per revisar-ho.
Volem errors de traducció. El missatge més destacat rebrà la peça teatral Arcàdia, de Tom Stoppard, en la traducció al català de Màrius Serra que acaba de rebre el Premi a la Traducció en la XIV Edició dels Premis de la Crítica Teatral de Barcelona Temporada 2006-2007 per gentilesa de Proa i de la llibreria virtual llibres.cat.
1. Llaures (Ramon)
L'any 2003, una empresa d'ascensors del Vallès va enviar una carta als seus clients que, amb tota la bona voluntat del món, estava escrita en català i castellà. Però el traductor que van fer servir no era el millor. El començament de la carta ja era prou espectacular: "Molt senyors nostres". Però el tercer paràgraf començava "En llaures a l'assoliment d'aquesta òptima qualitatŠ"
Vaig frenar en sec i vaig tornar a començar: "En llaures a l'assoliment..." llaures? Però, què vol dir "llaures"? Vaig tenir l'esma de buscar-ho al diccionari amb l'esperança d'haver après una nova expressió, però, malauradament, no vaig trobar res. I quan tombo el full per veure la versió en castellà, llegeixo: "En aras al logro de esa óptima calidad..." No m'ho podia creure. La carta la conservo com a prova fefaent del que estic dient.
2. Suites de J. S. Bach (Marçal Ayats)
L'altre dia, inmers al meu projecte de final de carrera, vaig topar amb una traducció interessant. Resulta que faig un treball sobre les Suites de Bach per violoncel sol, un recull de danses barroques molt importants per a aquest instrument.
Doncs bé, havia de traduir un text d'una enciclopèdia on-line de música que està en anglès. I vaig trobar un traductor d'aquests ràpids de la xarxa que em va fer la següent traducció:
"At the top are the six cello suites = En lo alto son las seis habitaciones de violoncelo"
Amb aquests mitjans, quin treball que em quedarà? Ai mare...
3. Anomenada (L.Marc)
Sembla que La Caixa també utilitza traductors poc curosos. L'altre dia vaig llegir la notícia d'un nou servei i em vaig topar amb això: "El servei Línia Oberta Videotrucada és gratuït. El client només abonarà el cost de l'anomenada al seu operador en funció de la tarifa que tingui contractada".
Anomenada? és evident que qui va redactar-ho devia referir-se a "llamada"
4. Bastant patriotes (Teresa)
M'ho acabo de trobar en la traducció català-castellà d'un text sobre un edifici d'una antiga caserna:
"Durante la Guerra de la Independencia (1808-1814), el cuartel se verá ocupado de forma alternativa por las bastantes patriotas y el ejército francés."
"Durant la Guerra de la Independència (1808-1814), la caserna es veurà ocupada de forma alternativa per les forces patriotes i l'exèrcit francès."
5. Guarets (Anselm Quixal)
En un bar tenien la carta de tapes en català (com hauria de ser normal). Una tapa duia el nom suposadament en català amb la traducció al castellà entre parèntesis: "guarets (berberechos)". Jo només coneixia la paraula "escopinyes", i vaig pensar: mira, una altre nom que no sabies. Arribant a casa, però, vaig consultar el Català-Valencià-Balear. Hi deia això: GUARET Terra de conreu llaurada i encara no sembrada; especialment la que es deixa sense sembrar durant un o més anys perquè reposi; cast. "barbecho".
Es veu que l'home tenia pressa i en consultar el diccionari castellà-català va cercar "barbecho" en comptes de "berberecho".
6. Participi possessiu (Joana Bellpes)
El cap de setmana va ploure molt i als resultats de Dilluns de futbol del Periódico hi havia tot de partits de tercera sense resultat i al costat posava 'Els seus'. Vaig cercar l'edició en castellà i efectivament posava 'Sus' (de Suspendido, és clar)
7. Cors, coros i corazones (Elisenda)
Vaig treballar una temporada de correctora, i em passaven texts en català i la traducció corresponent al castellà. Entre moltes altres traduccions literals, algunes força curioses, em va cridar l'atenció "el cor de veus de l'Orfeó", traduït per "corazón de voces del Orfeón".
|
|
