 |
ELS TOP 7 DE Pactologia 08/06/2007 00:00
|
En plena voràgine pactista als ajuntaments, diputacions, consells insulars i altres institucions dels Països Catalans, us volem proposar la recerca de criteris verbívors que justifiquin les aliances. Nosaltres, per exemple, hem trobat un triumvirat d'escriptors que s'associarien per criteri reial: Melcior Comes, Gaspar Jaén i Baltasar Porcel. O bé el criteri pacifista que agermanaria Àngel Colom amb Pau Riba. O el floral que permetria el pacte entre Rosa Vergés, Margarida Xirgu i Enric Jardí. O el calendàric que agermana Jordi de Sant Jordi, Lluís Pasqual i Rafa Nadal. O encara el criteri semafòric que permetria un pacte entre Giuseppe Verdi i Valentino Rossi. Tot s'hi val, però cal trobar un criteri que ho justifiqui.
Us demanem, doncs, els millors pactes. El missatge més destacat rebrà un exemplar d'Aigua bruta, de Pau Vidal, la primera novel·la protagonitzada per un detectiu verbívor, per gentilesa d'Empúries i de la llibreria virtual llibres.cat.
1. En contra de la llei antitabac (dolça)
A veure si entre Alfred NOBEL, WINSTON Churchill, LUCKY Guri, Javier CORONAS, ciutadà KANE, JOHN SILVER (amb lloro inclòs), LOLA Herrera, DIANA de Gal.les i ROMEO i JULIETA es deixen de rucades i deroguen aquesta llei que tan mal fa als seus cognoms.
2. Pacte monetari (jms)
Pacte de personatges amb nom o cognom de divisa, viva o morta.
Anna FRANK, Francisco FRANCO, MARK D. Chapman, Enric MARCO, Alfonso del REAL, YUAN Shikai, Arpad SCHILLING, Ezra POUND, Víctor SOL, CORONA Vinyals, el PESETA y sus rumberos.
3. Pacte II (on hi consten les salutacions) (Xeiè)
Rahola!!!(no cal dir qui és) Un catal- à, ana qualsevulga, En Comes, Teodor (persona) i L'Amadeu! (rei o no).
4. Concert polícrom (Anton Silmarjan)
Organitzat per l'escola de mestres Rosa Sensat, la Coral Polícroma ha ofert el tradicional Concert de Primavera al Pati dels Tarongers del parc de Yellowstone. Amb l'excepció de les dues veus blanques de Mònica Green (és un dir) i Violeta Parra, totes les altres eren greus, si bé amb registres força diversos. Els cantants eren dirigits pel seleccionador paraguaià i exbarcelonista Raül Amarilla i rebien unes orientacions ben necessàries de Johannes Blaeu, el cartògraf neerlandès; sobretot atès que algú com la Pantera Rosa acostumava a desafinar. En un extrem de l'escenari, Jorge Negrete, i a l'altre, Barry White. Juan Pardo, James Brown i Jackson Browne se situaven, esclar, en la gamma del mig. Les cançons tenien textos de Xavier Bru de Sala, Montserrat Roig i Graham Greene, i versaven sobre les virtuts educatives d'obres universals tan celebrades com Blancaneu o l'Escurçó Negre. A platea, les autoritats ocupaven la primera fila. Sa majestat Guillem d'Orange presidia l'acte flanquejat cap a l'esquerra per Josep Verde Aldea, José Blanco, Juan Negrín i Rosa Luxemburg, progressivament. I, cap a la dreta, per Miguel Ángel Blanco, a qui es veia molt pàlid. S'hi tornà més en veure Joe Black -Coneixes en Joe Black?- assegut al seu costat. Entre el públic, Adrien Grock, un pallasso suís que anava fent gestos i ganyotes als cantaires; Laurent Blanc i Txetxu Rojo, companys del director que, ràdio en mà, estaven més pendents del final de Lliga que del concert; i l'alpinista Conrad Blanch, que s'enfilava per les parets veient el pallasso i sentint els comentaris i crits ofegats dels futbolistes. Davant d'aquest quadre, Juan Gris no s'ho pensà dues vegades i agafà el pinzell: el surrealisme de l'escena superava la policromia de la coral.
5. Franco-belga (o.valvos)
M'he decidit per un pacte entre escriptors de llengua francesa, Rimbaud-Baudelaire-Hergé. Saltant les diferencies entre el très, a més de que tots très escrivien en francès, fonèticament (o hauria de dir phonetiquement) la última sil·laba d'un és la primera del seguent, sempre en termes fonètics no ortogràfics.
6. Material de rebuig (Cesca)
Pactes de PP'S, OPA'S i altres embolics:
Álvarez CASCOS, Jaume MATAS, Carlos ARENILLAS
7. Pactes territorials (martí)
Qui ho havia de dir, que trobariem junts a la taula Jordi Sevilla, Manuel Fraga, Pedro Toledo, Miguel de la Madrid, Eduardo Tarragona*, Josep Antoni Duran i Lleida i Federico Mayor Zaragoza, entre molts d'altres, tot fent tertúlia esportiva sota la batuta de José Luis Barcelona. Amén.
E. Tarragona: personatge de les terres de Lleida que va popularitzar l'eslògan al pa, pa, i al vi, vi quan es va presentar a les eleccions al Senat a finals dels 70 (després d'haver estat procurador franquista, entre altres coses)
|
|