 |
ELS TOP 7 DE VerSOS! 13/01/2006 00:00
|
A la seva extraordinària Una historia de la lectura, Alberto Manguel explica algunes dolenteries lletrades de Jorge Luis Borges. Una d'elles és que Borges col·leccionava versos dolents d'autors famosos. En aquesta antologia nefasta que recorda Manguel, s'hi esmenten versos de Keats ("El mussol, a pesar de les seves nombroses plomes, té fred"), de Webster a La duquesa de Malfi ("Només som les pilotes de tennis de les estrelles") o de Shakespeare a Hamlet ("Ah, la meva ànima profètica! Mon oncle!").
D'altres exemples susciten malèvols comentaris de Borges. Per exemple, els dos últims versos amb què Milton clou El paradís reconquerit ("Sense ser vist, va tornar privadament a la llar, a casa de la seva mare") fan que Borges escrigui: "eso convierte a Jesucristo en un caballero inglés con sombrero de hongo que vuelve a casa de su mamá para tomar el te".
Us demanem versos dolents d'autors famosos de la literatura catalana i universal. Versos, no pas estrofes. Un vers, dos o com a molt tres de seguits per missatge. El més destacat rebrà un exemplar de El bar sota la mar de l'italià Stefano Benni per gentilesa d'Editorial Moll i la llibreria virtual llibres.com.
1. En Rusinyol és una mina (Isabel Turull)
Per versos dolents, mireu als Jocs Florals de Camprosa, d'en Rusinyol, i en trobareu per donar i per vendre! Clar que són fets expressament i no sé si valen... Un exemple del poema "A l'ingrata", guanyador de la Flor Natural i us aconsello que us aneu a mirar la resta:
Mata'm de mort de durada
Que és la mort que dura més.
2. Menges poètiques (la pícara molinera)
Martí i Pol és un gran poeta, d'ell m'agrada pràcticament tot, llevat d'uns poemes que va fer, suposo que per encàrrec, dedicats als infants i al menjar 'Bon profit'.
Un exemple breu -en podria trobar molts d'altres-
Ben apilotat,
l'arròs blanc fa plat...
3. Confessions, pirandons i tururuts (MontseMu)
Molt bé, d'acord, confesso que a casa meva no hi tinc ni un sol llibre de poesia, confesso que no me n'havia adonat fins que vaig llegir la proposta d'aquest fòrum, i crec que si tot just és aquesta la tercera aportació és perquè a molts verbívors els deu passar el mateix: Tenim la poesia oblidada. Tanmateix, portada per la curiositat he trobat (per internet) uns quants poemes preciosos de Salvador Espriu, i he pensat que potser ja és hora que la meva petita biblioteca particular ampliï continguts. Convido a tothom que ho provi.
En fi, no cal que ens posem trascendentals, el cas és que, a mitja lectura de "La pell de brau" de Salvador Espriu, he trobat aquesta perla que m'ha fet saltar de la cadira:
"Però jo sóc, amb el meu corc,
un indecís a l'entreforc
d'estranys camins del sí, del no,
i cal que toqui pirandó."
I encara, quatre versos més avall:
"em trumfen l'as, guanya l'astut,
volen pistrincs, i tururut." (Que per cert, rima amb "estatut".)
4. Aquest fòrum fa trampes! (llum)
Si, perquè si treus un sol vers del context del poema sencer et pots trobar que les obres més sentides diguin les més grans bestieses. En voleu una de més gran que el principi de "Les tombes flamejants" de Ventura Gassol?
"Fou una pàtria, va morit tan bella, que mai ningú no la gosà enterrar..."
EEEEEEEECCCCCCCCCCCSSSSSSSSSSSSS!!!!!!!!
5. No,no m'he equivocat de fòrum (dolça cebrian ester)
Així,què s'ha de fer?Res.Poca cosa:vendre la casa i anar de lloguer...
Doncs no,no m'he equivocat,però posar un "reble" com a vers diu poc del seu autor.Ni més ni menys que Josep Pla a Versos del retour d'âge.
|
|
