| |||||
 | |||||
|
|
|
| ||||
|
|
|
||
 |
|
|
Aquest fòrum és un clam per la preservació d'una espècie mai no prou protegida: els pronoms febles. Un amic que té el seu cunyat ingressat a l'hospital va a visitar-lo i, en trobar el llit buit, demana per ell a les infermeres. La resposta el deixa molt intrigat: "S'ha anat", li diu la infermera. "Com?" "Que s'ha anat, dic!". Ell tal vegada influït per l'entorn sanitari. entén alguna cosa semblant a "Sanat", Al final, quan capta la situació, rebla "Ah, vol dir que se n'ha anat" "Nanat, ¿què vol dir nanat?, ja li he dit que s'ha anat", insisteix la infermera. Us demanem que publiqueu casos flagrants de pronomicidi, tant oral com escrit, entenent per pronomicidi qualsevol desaparició sobtada dels pronoms febles. "Tens tabac?/sí, tinc", "Vols vi?/sí, vull" i coses així. El missatge més destacat rebrà a casa un exemplar del llibre Enginy 2, per gentilesa de l'editorial Empúries i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # La mala salut del corrector de català Noto una cosa estranya mentre escolto la ràdio, Catalunya Ràdio, durant la pausa de publicitat. En un anunci de Terra acaben d'emetre un diàleg sobre un tipus de connexió a internet, que es veu que és com si costés un euro i mig al dia. Una part de l'anunci fa així: "- Tens un euro i mig? - Ho sento, no tinc." Em quedo expectant, esperant que la veu digui què és el que no té. Doncs ja puc anar esperant, que passen directament a explicar les meravelles del producte. Faig memòria. A veure, primer un pregunta si té o no té un euro i mig. Després, l'altre, què li contesta? "No tinc", li respon. I doncs, què és el que no té? Potser li vol dir "no tinc... ganes de contestar-te", i justament per això no continua. I si el que li vol contestar és "no tinc... bona oïda i no he entès la pregunta"? Tots sabem que, quan et demanen diners, és recomanable fer-se el sord. Però no sembla que vagi per aquí la qüestió. Bé, en realitat no cal rebuscar gaire, jo diria que el que passa és que falta posar el pronom feble "en" a la frase, per poder dir "Ho sento, no en tinc" i així sabríem que el que no tenia eren euros. Pronoms i a sobre febles! Pobres, que de tan febles com són, són tan rebutjats. Més aviat crec que, posats a no tenir, el que no tenia l'empresa publicitària era corrector de català. O, ves a saber, potser el dia que van escriure el diàleg de l'anunci el corrector estava malalt. Per cert, no sé si us hi heu fixat, però als anuncis de ràdio és molt freqüent que el text de l'anunci tingui faltes de català, semblen escrits justament el dia que el corrector està malalt. En canvi, el seu company corrector de castellà deu tenir una salut de ferro, ja que quan passen l'anunci per una altra emissora en versió castellana no acostuma a haver-hi faltes. Quina mala sort! La nostra, i la del pobre corrector de català, que està tan sovint malalt! Joan Montes 18/05/2004 01:26 # HIPERTOT Pronomicidi? Tot al contrari: pronomofília! Una botiga davant mateix de la Paeria de Lleida oferia galindaines d'aquestes de Tot a 100 amb aquest rètol tan ambiciós, HIPERTOT, damunt la porta. Que en prengui exemple el Departament de Normalització Lingüística per a una campanya en defensa dels pronoms febles: HI PERTOT. Pau i Prou 17/05/2004 20:17 # El més important SE LI diràs HO més important? Que a l'examen final ja no entren exercicis de pronoms febles. N'HI ha hagut un pronomicidi brutal. Les són 16/05/2004 12:21 # No ploris Xipau...si et plau. N'HI ha QUE possar-HI una solució Enric 16/05/2004 10:32 # Són tan febles que ens els fulminen fàcilment En una aula una alumna que reparteix llaminadures entre els seus companys pregunta a la seva professora: "VOLS?" no, no en vull gràcies, de llaminadures, vols dir, suposo. Marta 16/05/2004 10:25 # MESINFOT Un altre exemple d'aglutinació extrema el tenim amb el terme valencià "mesinfot", en frases del tipus: "A Pere li dóna tot igual; és un mesinfot". És a dir, "se'n fot de tot". Posteriorment es va posar de moda el terme "mesinfotisme", per a designar una certa manera de ser típica dels valencians. Jo, que sóc enemic acèrrim dels clixés i dels tòpics, em nego a utilitzar o ajudar a difondre aquest "-isme"; tot i així, trobe divertit i estimulant comportar-me, encara que només a vegades, com un autèntic mesinfot. Tadeus Calinca 15/05/2004 23:24 # MOS La veritat és que a terres valencianes els pronoms febles tampoc tenen una vida tan privilegiada com sembla. Recorde ara una memorable pintada que es podia llegir en el trajecte de tren entre Xàtiva i València: "Madrid mos fot". Tadeus Calinca 15/05/2004 23:14 # SISPLAU Tothom haurà passat alguna vegada en la seua vida per un caixer de La Caixa (fins i tot hi ha qui hi pernocta). Resulta una mica xocant que aquestes màquines ens saluden sempre (o ens saludaven, no recorde bé si ho han canviat) amb un comglomerat lingüístic del tipus "Sisplau", més propi de llengües aglutinants com ara el japonés, el finlandès, el náhuatl de Mèxic o alguna parla esquimal. Tadeus Calinca 15/05/2004 23:11 # De pronoms febles i "es" tancades Un veí que hi entén d'informàtica: "aquest programa et permet comprimir imatges mantenint-ne la qualitat. VOLS VEURE?" (em van venir ganes de respondre-li: "doncs ja que m'ho ofereixes, tens suc de taronja?") aura 15/05/2004 22:58 # Sabudite Conec a dos persones que utilitzen aquesta expressió: Sabudite? Traduïda vol dir: Saps el que vull dir-te?, però , així, ells, s'estalvien temps però no que la gent els entenga...o sí? Sabudite? Josep Lluís Fitó 15/05/2004 20:13 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |